Introducció a la modulació i Resposta a les crítiques succeïdes.

És possible que aquest treball, que es defineix per 'L'etimologia de composició modular', i aplica les 'Pautes de l'etimologia modular', rebi moltes crítiques sense contemplar el treball, ni mirar d’assimilar la lleialtat lingüística que es mostra. Una gran part d’aquests crítics es veuen influenciats pel concepte de llengua indoeuropea, doncs no s’ha considerat com a tal el sumeri. S’ha de comentar que el llenguatge persa sí que es considera Indoeuropeu > Indoirànica > Irànic > Occidental > el persa antic ha estat escrit en sistema cuneïforme, tot i “no relacionat amb el sumeri i acadià”, segons es comenta. El mateix cas amb l’Indoeuropeu > Anatòlic > Hitita, que va adaptar el sistema de l’escriptura cuneïforme. No seria més correcte no aïllar-la? I estudiar la relació tal com es fa en aquest treball situant el sumeri com a nexe formador de la modulació amb raó etimològica del vocabulari. Tal com l'anatòlic, hel·lènic, itàlic, indoirànica, germànic i un llarg etcétera, tot això demostrat en el extens glossari i diccionari modular etimològic que s'està formant. L’estructura d’arbre és massa rígida per situar els idiomes. Una cassola amb caldo és més adient, on cada gota de vapor condensada simbolitzaria cada llengua, tots els idiomes s’han format d’uns ingredients iguals, estan en un medi en moviment que es barreja amb l’aigua de l’aire exterior, el problema de representar-ho és que es necessiten 4 dimensions. Recomano llegir els apartats 'Significació Històrica' i 'Carta a Jean François Champollion'.

Tornant, hi ha d’altres persones que enraonen que 'no poden ser aquests origens', la qual cosa demostra que no han llegit ni entès la metodologia modular doncs no parlo d'origens en cap moment si no d'eina etimológica. O que 'és com comparar un català amb un turc', traient mèrit, mostren un concepte racista i xenòfob; que Victor Klemperer a  'La llengua del Tercer Reich' explica prou bé, on impera “no es pot comparar, som diferents”, és una negativa amb finalitat d’excloure sense donar clares aportacions. D’altres es posen tibants dient que és fruit de la casualitat, fins i tot mentre es senten còmodes amb el coixí editat dels estudis passats d'un període concret de la història humana. O que veuen diferent el que aportes o hi passen esquius i en canvi et renyen, inclòs dient que és una aberració. He de dir que cal treballar per comentar aquesta obra etimològica i, que torno a recalcar de que no esmenem l’origen, ni els derivats, tampoc es realitza un treball comparatiu que és un tipus de aplicació que porta a la idea de derivats, i tampoc fa ús dels mètodes combinatoris, doncs la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimológica es centra sempre amb la mateixa base i pautes que s'apliquen; tampoc treballa sobre el mètode gramatical ni tipológic que aplica elements de la Lingüística General de caràcter estructural. Tot aquest treball que s'ha realitzat és una eina, una metodologia que sí detalla la concepció, o formació complementària de la paraula, mostrant sense engany ni emmirallament, que la paraula és un cúmul de situacions, que la metodologia de composició de la formació modular de raó etimològica explica amb pèls i senyals les paraules i cada mòdul que conté. Recordo el que suggereixo a l’apartat del 'Manifest dels Diccionaris', "cal continuar les etimologies com, també, cal mantenir-les". 

Per tots aquells escèptics cal citar-los a llegir la multitud de bibliografia i investigacions sobre les relacions Sino-iranianes, com el recent de Jeffrey Kotyk 'Sino-Iranian and Sino-Arabian Relations in Late Antiquity', els diversos llibres de Susane Whitfield, l'obra de Abdel Moneim Al-Mahjoub 'Arrels sumeries prelingüístiques de les llengües àrabs i afroasiàtiques', que va rebre severes crítiques que relacionava breument el sumeri amb l'àrab i la branca afro-asiàtica. Les indicacions a 'Between China and South Asia: A Middle Asian corredor of crop dispersal and agricultural innovation in the Bronze Age': documentant el trasllat de llavors entre xinesos i gent de l'indus, que trigarien entre 3 o 4 mesos en traslladar-se del riu groc a l'indus [1]. Els contactes de les embaixades de l'imperi romà a la costa asiàtica de l'indus i del pacífic i de les ceràmiques trobades europees a l'àsia [2]. Les noticies documentades per H. Yule [3] i pel llibre de Han del segle II e.c [4]. El tracte xinès i karoshti amb monedes amb els dos idiomes fet que relacionaria la comunicació lleial entre dues cultures de branques diferenciades [5]. I un llarg etcétera. Va arribar un punt anterior a la primera guerra mundial en que 'la Societat Lingüística de París, l'any 1866, va arribar a prohibir els estudis i articles sobre diacronies i dels orígens de les llengües' [6], això va succeïr després del 1822 de l'aclamat desxiframent de Champolion que es va presentar al parlament francès, tal com va ser el daguerrotip de Daguerre, i després del 1838 quan es va desxifrar el sumeri, obstaculitzant qualsevol investigació i divulgació científica o a tot aquell que fes recerca en aquest àmbit meravellat pels nous àmbits d'estudi resolts per Champolion amb els hieroglífics i per altre banda amb el desxiframent de la cultura mesopotàmica. Si ve tenien part de raó no hi havia un cos prou solit per fomentar aquests estudis, tot i així podria haver-se anat avançant, a l'actualitat tenim gran amplitud de jaciments, de texts, de referències científiques que formen un cos per abocar-se a aquests estudis. La multitud d'articles comparatius d'en Yongsheng Chen entre l'egipci jeroglífic i el xinès dels caràcters amb el funcionament de les dues llengües i les seves fortes semblances representatives i de la composició i us de les seves escriptures [7]. Les comparatives de Waddell [8]. Inclòs A. Monem Mahjou, com he indicat, ha rebut severes crítiques degut al seu estudi comparatiu entre el sumeri i l'àrab a la publicació 'Pre-idioma' [9], on se l'ha desprestigiat. Així doncs, ens hem de qüestionar què fa que un àrab no accepti considerar el sumeri, sent aquesta la llengua més antiga documentada, com a possible comparació amb l'àrab tot i compartir un àrea de la seva contrada? I que fa que no ho accepti un europeu?. Citant a Ngugi Wa Tiong'o: "No abaixis el cap; els europeus mai no us deixaran conèixer els secrets que amaguen les seves llengües... Què us orneu aleshores? Els seus esclaus"[10]; és a dir, com apunta Ngugi al llibre 'Descolonitzar la ment' el domini i superioritat d'una llengua en relació a les altres és una eina molt utilitzada per les autoritats monàrquiques i colonials, i pels interessos fundacionals d'una entitat, ja sigui Europa, o un recent estat de l'Àfrica; per aquestes raons aprenem l'anglès i no l'esperant, per aquesta raó llengües de comunitats autònomes es volen eliminar de les escoles, i per aquesta raó hi ha un domini etimològic del llatí i germànic per dona veu a la unió de la societat europea. Per donar uns exemples molt d'interessants i respondre a aquestes preguntes. Puntualitzo que, sigui com sigui, tot eren documentacions i comparacions on cap estudi, fins que s'ha elaborat la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica, descrivia la utilitat de l'eina modular etimològica del sumeri tal com es demostra en aquest treball. Estudiosos els quals els tinc en gran estima han anomenat que aquest treball de composició modular és una aberració, però com veieu de manera clara i segura amb la infografia del mot català macarró que té tres definicions molt diferents es veuen les tres definicions bén enteses i de manera concisa i precisa explicades amb la metodologia de composició modular, tal com podeu visualitzar a l'apartat "L'etimologia de composició modular" i així amb milers de paraules de moltes llengües diverses. L'amplitud d'aquest treball i de la seva aplicació és tal que no es pot rebatre tant fàcilment amb criteris desfasats. Estrany els hi hauria de ser que poguessin voler explicar la gramàtica d'una llengua que no arriben a poder traduïr, igual que més estrany els hi ha de semblar que en varis objectes que tenen formats molt diferents tinguin la consideració de que les inscripcions sempre contenen noms, antropònims, i toponímics, doncs encara que ho pugin ser tindràn significat i en la majoria de casos no es situen els noms si no les oracions que es volen dedicar, siguin tésseres, làmines, objectes, gerres, esteles per cada cas d'aquestes sobre llengües desconegudes i no traduïdes fins a dia d'avui, s'ha arribat amb la metodologia modular de raó etimològica a veure justificada l'inscripció doncs en el cas de les esteles mantenen la relació amb la seva funció per exemple solen tenir un moment que fan lloança, que poden dir si era jove o si ho fa escriure la seva dona, i si hi ha varis cossos enterrats, però no solen contenir el nom. En el cas de les gerres s'ha demostrat el bon camí que té la metodologia doncs conten no sols el nom del ceramista o la explicació de la tècnica o mateiral formador si no també el contingut que tindrien dedicat, sigui una urna, sigui una mena de beguda la qual queda específicada modularment. Com el cas dels objectes numismàtics que contenen petites oracions de lloança al servei que donen les monedes i la seva funció. Com les tésseres que tenen una estreta relació en la seva inscripció amb la forma de la qual figuren sigui un cavall, un boví, un boc o ovella, un porc, dues mans, un peu, una part del cos com un òrgan, una figureta d'una persona amb perforacions, tot està estretament relacionat i en cap dels casos contenen cap nom sinó una oració que designa aquella figura o la seva funció, ja sigui, que es curi de la sarna el porc, maleïr amb ferides punxants a una persona, o que sigui un bon equí i semental capaç de montar, llaurar i carregar, que els bocs o ovelles donin molta llet i aliment, etc. Per tant s'ha demostrat cas rere cas que la comprensió que es té actualment sobre aquestes llengües indesxifrades és en bona part errònia tot i la seva enormitud i bona intenció. Igualment s'ha demostrat que com en totes les llengües els valors fonètics són limitats en totes elles per tant no sempre un so indicarà el mateix, com tampoc unes paraules que s'assemblen parcialment i es diferenciaràn parcialment indicarien el mateix no pas. Cal puntualitzar a tots aquells crítics i emmudidors d'aquest treball que ni tan sols Thomas Young, Champollion, Henry Fox Talbot, eren acadèmics de les seves aportacions, tots ells van ajudar a desxifrar l'egipci i el sumeri, l'hitita, i l'acadi, a partir de la seva lliure i pròpia investigació. Les acadèmies no podràn desxifrar mai l'iber-celtiber, o altres llengües, mirant-ho de manera provinciana, tal com fan actualment assegurant o volent relacionar amb llengües que existeixen actualment a la zona on abans hi havia un altre llenguatge, tot i així es poden fer estudis molt interessants en aquest àmbit, però la derivació pot conduïr a l'error o a la parcialitat d'aquest. Tot citant a l'interessant filòsof Enrique Dussel [11], "s'ha portat als més importants pensadors contemporanis al 'centre' d'una fal·làcia eurocèntrica a la seva comprensió de la modernitat. Si la seva comprensió de la genealogia de la modernitat és així parcial i provincial, els seus intents de crítica o defensa d'ella són igualment unilaterals i, en part, fal·laços. El tema és la necessitat de 'negació' i la 'transcendència' de la comprensió de la modernitat". Igual que jo no parlo d'orígens... citant a Dussel, tots aquells coneixements que tenim aquí 'no van ser descoberts' o admèsos, com a tal, sinó dissimulats o 'encoberts', hi ha un ocultament o no-reconeixement d'allò no-europeu'. Així he rebut resposta d'acadèmics com la següent: 'com a persona formada en humanitats comprendrà, que no és possible realitzar lingüística comparada entre el sumeri i les llengües paleohispàniques', estem davant d'una resposta Hegeliana. Dussel adverteix de la irresponsabilitat de l'ontologia hegeliana del desenvolupament on Hegel alliçona 'El moviment de la història Universal va des de l'est fins a l'oest. Europa és el final absolut de la Història Universal. Àsia és el seu començament', aquest concepte del Vell món i el nou món, com el de la infranquejable limitació del llatí i del grec o germànic, 'situa a Àsia en un estat d'immaduresa i joventut. I va eliminar a Llatinoamèrica i Àfrica'. Com Dussel esmena 'són una classe d'apoteosi fantàstica de la ideologia racista, plenes de prejudicis superficials i opinions no pensades i un aparentment infinit sentit de la superioritat que il·lustra bé l'estat mental dels europeus al començament del segle XIX'.  Aquesta concepció de l'eurocentrisme l'apliquen a la no acceptació de la metodologia modular, a les imprecises i limitades etimologies dels diccionaris basada en derivació, però amb un mur infranquejable, a la formació de la modernitat i origen del llatí com a mur d'altres cultures, tot i que el primer traductor llatí va ser grec i va traduir al grec de textos que es trobaven en històries mesopotàmiques, de la filosofia grega com la primera filosofia tot i que els principals filòsofs grecs en les seves pròpies paraules ja van dir que es basaven en els egipcis; causa deguda a la no accessibilitat del coneixement ni la seva ofrena, al domini colonial, masclista que no reconeix les capacitats de la dona (tal com diu Enrique Dussel), a la raó racista, a no escoltar la ciència, però formalitzar la seva ciència pròpia com original, a la deslegitimació de tot allò anterior, esborronant la relació, assimilable a la història de les invencions tècniques com dir que la premsa 'fou de Nuremberg' idea fal·laç que a la meva infantesa he agut d'estudiar i saber rebatre, és un invent xinès. Actuacions semblants a la idea nacional de l'invent de la fotografia, de veritat no fou un invent francès, va ser de varies persones de molts indrets, té origens a l'antiguitat i formalitzada tal i com la coneixem amb una imatge permanent va ser abans la tècnica del paper salat de Fox Talbot que el daguerrotip de Daguerre, s'atribueix el nacionalisme al coneixement i el saber, i és el moment en que es fa demagogia. Etcètera, etcètera, etcètera. Estem entaforats encara al concepte de modernitat des dels analfabets fins als acadèmics. I això no suposa que tot el que és treballat a la metodologia modular no sigui rectificable ni es pugui conversar, ans tot el contrari. La qüestió és ampliar els coneixements i continuar treballant-hi. Aquest eurocentrisme, que ha aclaparat tot allò forani i s'ho ha apropiat i ara ho repudia o ho denigra i s'exclou, tal i com descriu Enrique Dussel, ho podem veure amb la recerca modular i la descripció oficial del mot 'Sabata'. 

Sabata. català Sabata d’origen incert; malgrat ser un mot comú en la majoria de llengües romàniques i d’altres de no romàniques (eslaves, turc, àrab, persa), no s’hi veu relació etimològica entre elles 1a font: 1268 castellà Zapato euskera Zapa 'trepitjar' àrab سباط Sabbat 'cuir adobat'

sumeri SAG + BAD + DA / TU / TUG

Ornament + per a la cama, al terra + vora, remenar en un líquid / de pell o teixit

"Peça ornamental per a la cama i tocant el vora terra, que pot mullar-se / de pell / teixit".

Puntualitzo en relació a la descripció que es troba al diccionari català i que us he mostrat a l'inici d'aquesta entrada de Sabata, no és que no s'hi vegi malgrat ser un mot comú en majoria de llengües etc., el que pasa és que l'eurocentrisme no permet i no vol veure relació etimològica, no és que no existeixi és que no ho acepta, ho exclou, tot i que haver-hi una relació clara. Es veu el plumero que diuen en castellà. No es tracta de que 'no hi vegin relació', com diuen es tracta de que ho veuen quan diuen 'malgrat ser un mot comú a la majoria de llengues romàniques i d'altres no romàniques (eslaves, turc, àrab, persa)', ho veuen però no ho volen reconèixer ni tampoc volen aceptarla. Això és clarament l'eurocentrisme promogut pels romàntics del segle XVIII i XIX. 

La metodologia modular és tan precisa que serveix per cada manera de pronunciar cada paraula, de manera específica i propia.

Sabbat. àrab سباط Sabbat 'cuir adobat' català Sabata castellà Zapato euskera Zapa

sumeri SAG + A + BAD / ABAD

Ornament + funda de pell + per a la cama, al terra  / refugi, protecció temporal pel temps

"Ornament que és una funda de pell (per a la cama) que ofereig una protecció temporal pel temps".

És a dir, el guarniment i indumentària de la pota o camal és clarament una cosa per trepitjar el terra, Zapa euskera, i un cuir adobat, Sabbat àrab. I una indumentària, Zapato castellà. Però la descripció específica de Sabbat modular també especifica encara més que és una funda de pell o un element de pell per a una protecció temporal o com a ornament, és a dir, no disten cap d'aquestes ni ninguna d'aquestes paraules. Però a la vegada la metodologia modular especifica el que es cadasacúna d'aquestes paraules.

Hi ha coses que porten a pensaments socials poc panoràmics. El concepte de “deriva de” porta a dos concepcions socials: aquell mot és provinent d’aquell altre i d’aquella llengua, i aquell mot té un nexe en una llengua més antiga; el concepte d’anomenar una primera font escrita datada on apareix la paraula té les següents concepcions: aquella font mostra que apareix per primera vegada la paraula, fet que fa pensar erròniament que no existia anteriorment, apareix de cop per art de màgia, en quan allò vertader és allò documentable. Les explicacions de derivades suggereixen que això és palpable però en el procés s’obvia la raó de les conductes i dels nutrients de la paraula. S’ha de considerar no esmenar ‘la idea d’arrel única’ degut a una síntesi que exclou parts de la pròpia paraula que s’han de donar l’explicació, s’ha d’anar amb compte amb ‘derivades’ degut a que mostren un mot que s’acaba idealitzant com al tracte d’una primera passa i el que cal és justificar-se amb els esdeveniments històrics, i també, s’ha d’excloure ‘l’origen a raó d’establir un punt de partida’ i donar pas a la gestió del llenguatge humà. En relació a aquestes darreres paraules, en el treball es consideren: arrels compositives i  composades, és a dir, l'etimologia de formació modular, l'etimologia històrica comparada, i els nexes idiomàtics.

Una darrera anotació, després de més de 12 paraules incloses, m’incomoda prou que als diccionaris situïn l’explicació ‘d’origen incert’, o diguin a continuació ‘probablement d’un’ que em sembla més correcte. Però aquest ‘d’origen incert’ és normal i habitual que aparegui si en la recerca de les etimologies no anem seguint el curs del desenvolupament social humà, bastant en relació als estudis genètics. Per exemple, és normal que hi hagin bastants ‘d’origen incert’ degut a que el sumeri sigui considerat una llengua aïllada. Si deixem de considerar-la una llengua aïllada trobem les seves formes etimològiques. Això no vol dir que la paraula fos inventada en temps dels sumeris, però sí que aquests ja tenien una modulació que aportava aquest mateix significat que es veu definit a la paraula que es té que entendre.

Vegueu l’exemple de 'tirar' en sumeri TI RAH.

Podeu veure en el següent reguitzell de vocabulari de múltiples paraules com la metodologia aplicada per documentar l’etimologia que podem arribar a tenir coneixement no té limitacions per aplicar-se a diferents llengües, no sols això, no hi ha la situació de que sigui tant sols una coincidència, doncs és aplicable a diversos mots ben diferenciats però que seguint la metodologia presentada en aquest treball es poden documentar de totes les formes de cada llengua. Només per citar-ne alguns que designen la mateixa cosa i un traductor avui dia les hi donaria la mateixa traducció, penso que gairebé erradament. Veure el terme 'font', i les seves traduccions a altres llengues totes afirmativament explicades en la seva partícular formació modular.

Aquest treball s’ha desenvolupat i encara està treballant-se d’una manera ingent i metòdicament. Tot el conjunt forma un cos suficient per propulsar estudis com l’aplicació modular sobre la llengua ibera, celtibera, grecoibera, lusitana, linear B com podeu trobar a l'apartat 'Entendre la recerca> 'La etimologia modular com a possible llengua per definir llengues desconegudes'. I de moment qui sap en quantes més puguin ésser aplicats aquesta metodologia modular etimológica? Caldrà continuar la feina degut a que per ara en els milers de mots i més de 61 idiomes diversos inclosos al treball i de molt diferents, ha estat una recerca satisfactòria. Tant que no m'he trobat amb cap cas que no pugui ésser aplicada la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica, escollint de manera aleatoria les paraules de les que van milers de paraules que podem conèixer els significats doncs són de llengües vives, en tots aquests casos s'ha documentat la seva definició o s'ha pogut entendre a partir del mètode modular el significat de la paraula i per tant la seva etimologia. L'error de tots els estudis actuals és el provincialisme que Enrique Dussel i Edward W. Said descriuen, he demostrat científicament que no es pot resoldre el desxiframent de l'iber i celtíber comparant-ho provincialment amb el basc, llatí i alguerés, s'ha de precisar i especificar la recerca aportant la forma més específica y senzilla que descriu el signifcat y la forma de la paraula, per això la metodologia de composició de la formació modular etimològica ha demostrat en els diversos casos que s'ha aconseguit traduïr la facilitat i la troballa de una bona traducció degut a que les inscripcions desxifrades y traduïdes són complexes, mostren relació entre l'objecte i la inscripció, descriuen el seu caràcter, finalitat i utilitat y són bén senceres y específiques.

Per a qui li costi el concepte per arribar a la conclusió de la metodologia modular li recomano llegir l'apartat 'Modulació formativa com a eina d'aprenentatge', on podrà arribar a entendre i a poder a assimilar què representa aquest treball i quines semblances hi té amb certes llengües que semblen molt diferents les paraules amb sil·labari, us anomeno per avançat que podríem arribar a escriure amb ideogrames les nostres paraules actuals. També entendreu de manera més profunda les diferències que han de distingir les etimologies als diccionaris a l'actualitat, és així com la metodologia modular és l'eina que té aquest servei, en ser més precisa en la seva descripció dels mots donant l'explicació a cada part modular que els formen.

Per acabar, hi ha l'apartat de 'La raó del gènere d'un mot no nominal' que és una explicació a la raó de gènere de les llengües fora de la idea sexista a partir de l'aprenentatge de la metodologia de la formació modular. Aquesta raó del gènere és com s'indica per alguns una determinació del sexe, sino una explicació qualificativa i classificatòria del mot que continua, recordeu que no hi ha existència de mots pròpis tan sol, si no un enorme ventall de paraules als quals s'apliquen els articles de gènere i això s'ha d'entendre. 

Citació bibliogràfica

[1] VV.AA. “Between China and South Asia: A Middle Asian corredor of crop dispersal and agricultural 

innovation in the Bronze Age”. The Holocene (2016). vol.26. nº10, p.1550 . PMID: 27942165. 

[2] UHLIG, H. La ruta de la seda. Antiguas culturas entre China y Roma. 1ªed. Barcelona: Serbal, 1994 

(Libros del buen andar; 33). p.12. ISBN: 9788494081873.

[3] YULE, H. (ed.). Cathay and the way thither. Being a Collection of Medieval Notives of China. Vol.1. London: The Hakluyt Society, 1915.

[4] YU,T. “China and the Ancient Mediterranean World: A Survey of Ancient Chinese Sources”. Sino-platonic papers. (2013), nº242. p.56-79. ISSN: 21579687.

[5] CRIBB, J.; Ti, Z.; Norifumi, M.; Liu, C. “Sino-Kharoshthi coins of Kucha: A new discovery”. Reino 

Unido: Journal of the Oriental Numismatic Society, 2020. nº239. (Disponible en línea: 

<https://www.academia.edu/44419786/SINO_KHAROSHTHI_COINS_OF_KUCHA_A_NEW_DISCOVERY_Joe_Cribb_with_Zhou_Ti_Mitsuda_Norifumi_and_Chris_Liu?email_work_card=title>).

[6] WADE, N. "Early Voices: The Leap to Language". New York Times, 15 juliol 2003. [ En línia].

(<https://www.nytimes.com/2003/07/15/science/early-voices-the-leap-to-language.html>).

[7] De la Ocean University of China: YONGSHENG, C. Academia.edu [En línia]: 

(<https://ouc-cn.academia.edu/YongshengChen>).

[8] WADELL, L.A. "The Aryan origin o fthe alphabet. Disclosing the sumero-phoenician parentage of our letters ancient &. modern". Londres: Luzac & Co, 1927.

[9] MONEM MAHJOUB, A. "ما قبل اللغة . Pre-language, The Sumerian Roots of Arabic and Afro-Asiatic Languages". 2008.

[10] NGŪGĪ WA TIONG'O. 'Descolonitzar la ment'. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2017. pàg. 39. ISBN: 978 84 16689 44 6

[11] DUSSEL, E. "Eurocentrismo y modernidad. Introducción a las lecturas de Frankfurt. Buenos Aires: Ediciones del Signo, 2001. ISBN 987 98166 9 2.