La raó del gènere d'un mot no nominal.

Per què una paraula té gènere? 

La raó inicial que soluciona qualsevol dubte sobre el Gènere: no-binari, femení i masculí en el llenguatge no nominal. 

article dedicat a la boníssima Maria Carme Junyent Figueras [1]

Primer de tot explicarem la pròpia paraula Gènere. Seguit de Femme i Mascle per ser els mots amb els quals diferenciem a l'actualitat d'alguns llenguatges una aplicació d'un gènere o d'altre.

Gènere. català Gènere: del ll. gĕnus, gĕnĕris, der. de gignĕre ‘engendrar’; del radical verbal (supí genĭtum) provenen pròpiament els der. en genit- 1a font: s. XIV, Llull castellà Género anglès Genre

sumeri (GE / GI-E / GI + E) + NE + (RI + E) / RE

(Exemplar, còpies, criatures / Dona jove / Cambiar d'estat + emergir, criar, sembrar - veure) + amb força per + (col•locar, imposar, abocar + (E bis)) / allò

"Exemple o criatura amb capacitat per a". (GE NE RE/RI E, Fàcil d'entendre quan uneixes la paraula Femme o Mascle, "Exemple o criatura amb capacitat generadora" i "Exemple o criatura amb capacitat acabar de ser finit o al límit i marge de la generadora".

"Exemplars o còpies que es veuen abocades a". (GE NE RI E; Ex.: "material genèric". Exemplars escrits o criatures abocades a: (femení) generar, fer descendència del llenguatge o sers; (masculí) fer el límit o que és finit, relacionat amb una cosa que el limita, que mostra i exhibeix el seu límit).
Veure Femme i Mascle.

Femme. català Femella castellà Fémina francès Femme

sumeri PES + EME / MEN

Descendència + llenguatge / de sers, activitat còsmica.

"Generadora de éssers o activitat"

"Generar, i fer descendència del llenguatge o sers".

Veure Mascle i Gènere

Mascle. català Mascle castellà Macho

sumeri MAS + KALA'A / KA + LA

Límit, frontera + romanent, resta / acció + exhibir, mostrar, controlar, tractar com a valuós, respectar, estar relacionat amb

"Cosa finita o al marge".

"Estar relacionat per una cosa que el limita".

"Que mostra, exhibeix, es tracta com a valuós el seu límit".

Veure Femme i Gènere.

Per tant a mode de primer resum del significat de la paraula génere és l'indicatiu  "Exemplars escrits que es veuen abocats a ...", o "Criatures abocades a...", segons la precisa etimologia modular. La primera definició ens diu sobre la idea que té sobre les paraules, i sobre els éssers, esmenant que les paraules són abocades a una classificació a una cosa que les uneix i relaciona per una semblança, una acció a tenir un tipus de finalitat. Per altre banda cal afegir el concepte 'Génere Femení' i 'Génere Masculí', per tant per primer 'Exemplars escrits (paraules) i criatures abocades a generar éssers o activitat, a fer descendència del llenguatge o dels sers; mentre pel segon tenim 'Exemplars escrits (paraules) i criatures abocades a ser una cosa finita, al marge, o tenir relació amb una cosa que els limita'. És molt senzill, no ens determinen un aspecte sexualitzat. Ens determinen vertaderament un aspecte sobre la seva raó d'existència.  En termes d'existència o géneres, o generes una existència o ets una cosa finita de l'existència, un límit d'aquesta existència. Som la criatura amb la vida i acabem el periple de la vida amb el cos d'un mort.

Sempre en algún punt de les aules apareixen un tipus de qüestions que s'han resolt de les següents maneres. Com alumnat ens preguntem... "I si no li diguéssim masculí ni femení?; Professor, per què es diu femení i masculí? No ho entenc. I què és el que significa que una paraula sigui femenina i altre masculina?" Aquestes són unes preguntes corrents a una aula qualsevol d'una escola qualsevol. La resposta que es dona normalment és insatisfactòria, ho arrela al costum, és corrent que se la contradigui degut a la intolerància que pronostica, i es simplifica plantejant que... 

– "És una cosa difícil d'entendre", no és fàcil d'explicar. "La llengua s'ha concebut d'aquesta manera per entendren's". "El masculí engloba al femení, mentre que el femení no ho fa. Això és el que anomenem el Masculí Genèric". 

– Meeec! Error en la seva explicació donada. Sento dir-li en públic que avui ens deixa el programa. Amb aquesta pregunta ha perdut tot el pot que tenia acumulat. Li ha faltat concretar més la resposta. Torni amb nous aires i serà ovacionat pel públic.

El problema d'aquests dubtes i de l'acció de denunciar-ho no és res més que la comparació amb el desastrós masclisme social, històric, científic, antropològic i en els diàlegs que subjuga tot allò produït per una dona. El problema és relacionar la idea de mascle amb la de l'home que es sobrepassa, que es fa el xulo, que es sobreposa a tot allò relacionat amb les dones i que ho denigra. El problema per altre banda és que es relacionar femme amb uns criteris obstructius, com la d'obviar, el treure valors, i desafiar; unes idees recolzades per les dretes polítiques, el concepte derivat del pare de família i la del mal entès patrimoni (veure la seva entrada al diccionari com no té cap relació ni una amb la paraula Pare, aquesta falça explicació etimològica que relaciona el mot Pare amb Patrimoni, és una idea moderna i/o posterior creada amb finalitats de l'aplicació de la força pel guany del poder, i del menyspreu fruit del masclisme i de l'extrema dreta política).  

Aquest article o entrada del Diccionari Modular de les etimologies, dona les raons suficients per entendre com es concebre en el llenguatge la idea del gènere. 

Mirem el que hem definit, el mot femme vol dir 'generadora, que fa que una activitat descendeixi d'aquesta', el mot mascle vol dir ‘cosa finita, resta, ítem, cosa que és relacionada amb una altre que la limita’. Podríem com a societat d’acadèmics canviar els mots que designen un gènere o altre per el de: GUBA ‘la feina, la que genera, la que hi treballa en fer una altre cosa derivada’, i en relació, GABLA ‘l’objecte, l’ítem, allò generat’. Si un dia els academicistes reconeixen el labor de tot aquest Diccionari Modular, podria ser una opció admetre no la paraula Femme i Mascle que han quedat obsoletes per les diferents raons socials existents i nombrar GUBA i GABLA, o per altre banda, es pot admetre els seus significats simbòlics: Generadora i Objecte o Ítem. O reconèixer la manera que dona a significar les paraules emprades a l'actualitat de Feme(ní) i Masculí que no haurien d'ésser transgiversades i són a l'actualitat oblidats els seus conceptes i no entesos. Per ara per una falta de entendre el simbolisme que tenen les coses, de la capacitat de donar valor símbolic i iconològic a les coses, com també de desconèixer la formació que fa modular les paraules com explica el mètode modular. Com a exercici per entendre el que fa referència cada gènere en relació a les paraules no nominals, comenceu a provar totes les paraules afegint l’article amb gènere i reflexioneu-ho bé. Perquè admetent aquesta raó no hi cap, cap problema social en els mots no nominals. Vegueu-ho.

El quadre < La pintura... 

(L'item, allò finit < la que genera o fa que descendeixi d'aquesta)

[el GABLA] (l’objecte, l'ítem, allò finit) < 

[la GUBA] (la feina, la generadora, la que fa que descendeixi d'aquesta)

...

Per cada símbol > es situa abans el femeni i després el masculí, el femení abarca més camp que el masculí, per això he seleccionat aquest símbol. Recordeu llegir d'aquesta manera els exemples que segueixen: La "..." és generadora del (>) "...." o El "..." és un ítem o cosa finita (<) de la "..." : 

La màquina > El mecanisme. 

El llibre < La escriptura.

La xarxa > El router > L’internet. La internet > La connexió > L’enllaç.

La informàtica > L’ordinador.

La cadira > El seure.

La parla > El parlar.

La història > El succés.

La calculadora > El càlcul.

La pedra > El pigment.

L'Esca > El foc.

La cuina > El menjar.

L'aigua > El blau (veure entrada de Blau).

La fusta > La marqueteria > El moble.

La papereria > La pasta > El paper. 

La carpeta > L'arxiu.

La visita > El trajecte.

L'amalgama > La cocció > L'al·leació > El ferro; L'estany; El Coure; L'acer; El Titani; El Llautó; El Plom (tots ells items finits)

L'espasa > El tall.  La coberteria > El ganivet. La forquilla > l'enforquillar.

etcétera, etcétera.

Ho aneu entenent? Quedar-se amb el concepte següent, és una regla de les nostres bases del gènere lingüístic, “Tota paraula masculina en el que dona nom i representació està generada per una de gènere femení que li dona la capacitat d’aparèixer”. "Tota paraula femenina genera o pot crear una paraula per designar una cosa finita, ítem i objectual i aquesta serà una paraula masculina".

Un problema que ocasiona aquesta regla lingüística és que el temps transcórrer, els invents succeeixen, i al final hi pot haver més paraules masculines de, les que el precedeixen, les femenines.

La veritable raó és que tot aquell mot femení o masculí té el seu gènere per una raó de l’existència i de la generació. Així és com, tots aquells mots femenins són aquells que generen, que fan, i que creen; tal i com són el néixer, hauria d'haver dit la naixença. I per altre part, el masculí és per tot allò que és un objecte, un ítem, i que s’ha fabricat, però no generen més, són finits, són al marge de l'activitat generadora (encara que no s'ha de ser estrictes si ho veiem biológicament). Veiem uns exemples: la pintura genera el quadre; el llibre es generat per l’escriptura i per les lletres, mentre, aquesta classificació indexada de les lletres és l’abecedari una simple llista un ítem. La planta i el fruit. La fruita quan parlem en general de quantitat generada. La llavor i el brot. La malaltia és tota una generació d'efectes i el malestar és el que es manifesta allò finit generat de la malaltia. La filatura, el teixit. La fibra, el fil. La sorra, el vidre; l'ampolla, el beure. La pintura genera el quadre per les mans del pintor. La pintura està generada per la imatge. La imatge pot ser executada a través d'un model, el model, del bodegó. La figura genera el retrat. La terracota genera el vas. La gerra genera el vessar l'aigua. L'aigua genera la vida com a genèric, l'ésser viu com a cosa finita i objectual de la vida. I així successivament. Per aquesta raó hi ha l’opció lingüística de gènere, encara que hi hagi moltes llengües sense aquesta distinció. O algunes com l'alemany on interpretin diferent que per exemple el català o el castellà el gènere d'alguns mots. No ha de ser cap problema poder-ho explicar i exercitar. Serà cosa de la impotència que senten al respecte els homes vers les dones?.

La muntanya genera el mont. La agricultura fa l’hort. La horta que hi hagi la collita i aquesta fa els aliments per satisfer la gana que si és forta genera el dolor a l'estòmac. No hi ha res de problemàtic... 

Ara bé, que facin ús d’un pronom que no els involucri en gènere tampoc em sembla malament que existeixi. L’anglès té un per allò inanimat, tant pels objectes i els animals, cosa que en lo personal no vull estar d'acord, doncs com observava Charles Darwin a  'L'expressió de les emocions' els animals tenen expressió animada, emocional i com a éssers vius tenen algún tipus de génere, talment les plantes com observava Carl von Linneus. El xinès té dos formes d’escriure el 'nosaltres' com a segona persona del plural, un que inclou i altre que exclou al parlant. La llengua no és un ent fermat. Però veig que si s’exerceix un nou gènere això dona peu a generar tants d’altres gèneres o classificacions, cal recordar que LGTBIQA+ són uns quants semblants de gènere, i no em semblaria malament en quant a terminologia pels noms propis, em sembla bo, alhora que difícil de gestionar en àmbit del dia a dia dels comerços, tot i molt fàcil alhora de gestionar i expedir titulacions acadèmiques, referenciar autors o parlar amb coneguts. Això sí les lletres i vocals són mínimes per tant faria falta trobar un sentit lógic que descrivís el nou génere, i l'eina metodológica de la modulació podria ajudar a trobar aquestes definicions. De totes formes hauria de tenir molt de valor que fos explicada bé la raó del gènere que formulen la classificació de les paraules i no sorgissin els discursos d'odi, ni les explicacions sense esma com la que s'ha teatralitzat a l'inici d'aquest artícle en relació a les aules. S'ha de recalcar que la raó de génere a les paraules no indiquen cap sexualitat, ens hem de fixar en la definició etimológica formativa de la paraula femení i masculí, i entendre que no diuen res concret sobre cap sexualitat sinó el d'una acció sobre l'existència, que pot ser utilitzada per a definir un aspecte que pot tenir relació amb la sexualitat i els seus fets creatius o esdevenidors, però no és exclusivament una referència sobre la sexualitat. Que una colla de maldestres es fiquin amb algú canviant-li el génere, és únic símptoma del poc saber que tenen, quan en termes d'ésser viu a algú se'l considera femme és perqué genera, perquè gesta, però no pel tipus d'aparell reproductor, igual en el cas de mascle no és per l'aparell reproductor ni en forma ni en funció, sinó de l'existencia que té per a finalitzar la generació, com a objecte de l'acció de gestar i d'haver estat gestat. Què ve abans un ou o una gallina? Si em d'escollir entre aquests dos la resposta és clara, la gallina genera l'ou, l'ou és un item de la gallina, és un objecte d'aquesta, una cosa finita que fa la gallina. No podem canviar el ou per la forma ovular ni pel procés de la ovulació. És l'ou, un mot masculí, per tant no té capiguda pensar que ve abans que la gallina. Un Una gallina pot posar l'ou que fa la gallina, però un ou no pot fer sols un especímen animal, de l'ou no sabriem dir que sortiria concretament. Per altre banda, els noms propis signifiquen coses, potser, si no perdéssim l'oració modular que crea el nom propi que ens dona el sentit dels noms, no ens veuríem perduts en els temes de gènere, i podriem dir-ho sense cap génere els noms propis o segons la relació que significa el mot del nom, i, per exemple, tractar de 'vosté' ajuda a no dirigir-se amb la tercera persona plural o singular amb tret sexual, el vosté és una paraula màgica que la gent la mal utilitza per a pensar que et subjugues, o pensar que et cau malament, o que li dius perqué és una persona gran, o que tenint una edat semblant no s'ha de dirigir algú així, que sona a antiquat, que estàs sent un esclau, que és pasar-se-hi, una paraula pot ser antiquada o pot ser més aviat desconeguda o carregada de punyetes?, això requeriria un altre artícle perquè hi ha situacions que són habituals i normatives que són molt agosarades i plenes d'aburrides manies. En tot cas, a favor de, si fos un succés un nou gènere podria ser aquell proto-animat, és a dir, aquell que englova a tots, per aquelles paraules que engloven per si soles com pot ser la paraula 'humanitat', la paraula 'fam', la paraula 'coneixement', en un sentit filosòfic més ampli com a definició generativa i objectual alhora.

Si us plau, per a aquells que estan a disgut tingueu clar, el llenguatge dona més valor al femení és el foment de tot i de qualsevol cosa, tot i que de vegades predominen els mots masculins com a derivats de, però per favor no ho encapçalin com una cosa a escollir entre els pitus o les potes. L'existència del gènere explica les qualitats significatives dels mots. El gènere a l’àmbit lingüístic determina si allò és una matèria prima generadora o un ítem, una cosa finita que no és generadora. Si hi hagués raó de génere en el moment de la creació, déu sería femení doncs, és qui genera la creació. Però déu el formen com a una cosa finita, un objecte de les designacions que proclamen com a aspectes divins. De fet les civilitzacions més antigues parlen de l'univers com a una representació d'una dona com fan els egipcis amb Nut; parlen de la mare terra com fan a Mongòlia figurant-la en la muntanya amb el nom de Gazar Eej. Segons la contrada té més importància la veneració a la Verge, a la Moreneta, que al cos inert de Jesús, hi ha més Verges romàniques sellents amb el sant fill a la falda que jesús com a crist a la creu. Quan fem un llistat de les coses (les coses és femení) el que predomina és que tot és una recopilació d’ítems finits, per tant els llistats (masculí). Quan parlem de que els ítems tenen capacitats generatives, són les coses de la llista. Penso que esta malentès i vol manipular la ment humana si diem que el gènere masculí engloba, comprèn o descriu al femení, és més comprensible dir que els ítems són englobats per les coses que les generen i, per tant, si estem dient coses masculines estem parlant de les femenines sense pas oblidar-les, tal i com s’entén que per arribar a un lloc hi ha un camí concret que s'ha fet però no cal descriure'l sencerament si en aquell moment no cal dir el seu context. D’alguna manera està ben relacionat amb la Yin i el Yang que un i l’altre es tenen entre sí però el paper és gris. 

És probable que a aquestes alçades ja haguem emprat malament aquests distintiu sobre les capacitats dels mots, però és estranyament possible que hagi ocurregut.

La meva estranyesa és que no s’arribi a aquesta conclusió necessàriament educativa i per res tancada de miraments. I en canvi, s'arribi a una denúncia, i una aplicació dogmàtica sense substància i treient-li importància a la seva raó de ser d'aquesta qualitat dels mots.

Ja per acabar, vull donar l'explicació  modular amb raó etimològica de la paraula  No-binari.  S'enten com a binari allò femení o masculí, que són dos aspectes, dos es bicomponent com el mot binari. Pèro hi han plantes que s'anomenen hermafrodites, igual que escultures com la de Bernini que han estat retrats reals d'humans hermafrodites, també hi ha l'existència de les plantes i els insectes que són capaços de transformar el seu sexe per tal de fer prevaléixer la seva existència com espècie o de contenir els dos sexes a la mateixa planta, per tant no ens ha d'extranyar pas que hi hagi el génere no-binari, i que puguin haver-hi molts més.

A continuació dono l'explicació modular etimològica del mot No-binari, pot tant explicar-se amb un significat molt adequat a la llibertat sexual, o com a no participant de les dues meitats. Jo em quedo amb la primera de les definicions doncs em sembla més respectuosa.

No-binari

sumeri NU + U. B(E) + NA + RI

Persona- creador, engendrador - no, sense + acció. Deduir, eliminar, retirar, rebre assignació + separar - homes, persones - acció + imposició, conduir, alliberar, cavalcar

“Persona que es retira o separa amb alliberació, o que rebre l’assignació de ser lliure”.

sumeri NU + U. BE + (M)E-EN-NA + RI

Persona- creador, engendrador - no, sense + acció. Dividit en parts, a la meitat, compartir + de dos + conduir, imbuir, fixar, alliberar

"Que no es fixa i condueix compartit per dos o dividid en dues meitats".

És a dir, que ha d'haver l'accés d'un gènere que no indiqui ni que genera ni que és un ítem o cosa finita, de fet un solter al fi i al cap té possibilitat de gènere, o una parella que comparteixen el mateix sexe o altres variants també hi ha la possibilitat que en algún moment de la conversació educativa que ells generin siguin part d'un gènere o altre o de cap ni un i poden ser variables en termes lingüístics, i també sexuals, el món està ple de variables i el gènere és una gran variable. Diem paraules de tots els gèneres i hi han paraules que no sempre són d'un gènere o que si canvien la finalitat canvien de gènere. Com podeu veure a l'explicació de no-binari: "Persona que es retira o separa amb alliberació, o que rebre l'assignació de ser lliure", o que "no es fixada entre les dues meitats", és a dir, de ser generador o de no ser-ho, de ser un ítem o de no ser-ho o de no ser cap de les coses soles i úniques o totes alhora. En definitiva ser lliure, estar allibera't de la determinació de crear, engendrar o de ser engendrat. En una situació de ficció, és aleshores, posats al cas, que podriem arribar a eliminar els determinants i tota referència de gènere, tot i que a hores d'ara es faria potser difícil escurçar les oracions i paraules en algunes narracions i situacions de les parles. Cal dir el gènere sempre? Aquesta és una gran pregunta. Si podem esmenar les paraules sense haver entés la raó de l'existència del gènere correctament, podriem generar espais del llenguatge sense gènere? Podria cambiar tot si generem el coneixement sobre la raó de gènere de les paraules no nominals? Podriem obrir-nos lingüísticament a gestionar una tercera descripció de gènere dels mots nominals o no-nominals? Una vegada apresa les raons, aquestes són les qüestions que hem d'encaminar a donar-li's forma. 

Diuen  els lingüístes trencant-se les pròpies banyes:

– L'existència de paraules femenines i masculines, l'anomenat com a gènere gramatical, prové d'una herència del llatí, serveix per estructurar el discurs i evitar confusions. No hi ha una raó lògica per la qual un objecte inanimat és femení o masculí. Ens ha vingut per una tradició històrica. 

–  Alto! rellegiu aquest artícle, ja que dieu que ens ha vingut per tradició històrica sigueu uns bons sabis retrògrads, aneu molt més enllà, aprofundiu.  

– Però tu, trobes una lògica de que a totes les fisonomies que hi ha a la cara es distingeixi 'el nas', i diguem en el mateix lloc 'la boca'?

– El nas ensuma la olor però no la genera, la olor i les feromones han generat que hi tinguem un nas i el seu 'l'olfacte'. En canvi, la boca genera la parla que genera el so, la boca genera que pogem alimentar-nos amb el aliment. Encara diria més, la mirada, la vista, el poder fer la observació genera que tinguem ulls, tant com per ajudar-nos a la observació i supervisió tenim les orelles que generen que poguem entendre'ns el que ens haguem de dir. La pell genera que tinguem la finalitat del tacte gràcies a la generació comunicativa de les terminacions nervioses que són femenines. D'aqui que l'olfacte, el tacte siguin masculins perquè són objectes el tens o no, el sent o no, és finit, mentre la vista, i l'oïda siguin femenins perquè generen, tenen una activitat la qual és constant, no pots deixar de escoltar amb l'oïda, ni de no veure inclòs ni quan estem dormint o descansant amb els ulls tancats, ni tant sols quan som cecs, per molt que aconseguim evadir-nos. Mentre que de l'olfacte i del tacte pots estar sentint-ho o no, no és un sentit dels éssers constant, ara ensumes una olor, i ara sents una carícia com ara no sents res ni l'aire ni cap ferum ni aroma especial. També va una mica amb la necesitat, la vista, la parla, la oïda són molt més importants, costa molt viure sense aquests sentits. Mentre molta gent perd l'olfacte i no els hi costa viure encara que puguin perdre part del plaer de presenciar el menjar, i el tacte pots no tenir-lo, tenir una zona que ha perdut el tacte, però poder fer vida normal, tot i sentir una sensació d'acartronament o de surò a la pell i a la carn.
– De debó? No m'havia fixat de veure-ho així. Així que ens senyala una gran síntesi, i aleshores això pot ajudar a fer la correcció quan un escriu i escollir entre una oració on la paraula sigui femenina o altre que sigui masculina. Ja m'ho veig a venir.

– De debó, no en tinguis cap dubte, amic.

[1] JUNYENT, M. C. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou: Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua. Barcelona: Eumo Editorial, 2021. ISBN: 978-8497667425.