La raó del gènere d'un mot no nominal.

Per què una paraula té gènere? 

La raó inicial que soluciona qualsevol dubte sobre el Gènere: no-binari, femení i masculí en el llenguatge no nominal. 

article dedicat a la boníssima Maria Carme Junyent Figueras [1]

Primer de tot explicarem la pròpia paraula Gènere. Seguit de Femme i Mascle per ser els mots amb els quals diferenciem a l'actualitat d'alguns llenguatges una aplicació d'un gènere o d'altre.

Gènere. català Gènere: del ll. gĕnus, gĕnĕris, der. de gignĕre ‘engendrar’; del radical verbal (supí genĭtum) provenen pròpiament els der. en genit- 1a font: s. XIV, Llull castellà Género anglès Genre

sumeri GE + NE + RI / RE

Exemplar, còpies, criatures + amb força per + col•locar, imposar, abocar / allò

"Exemple o criatura amb capacitat per a". (Fàcil d'entendre quan uneixes la paraula Femme o Mascle, "Exemple o criatura amb capacitat generadora" i "Exemple o criatura amb capacitat ser acabar de ser finit o al límit de la generadora".

"Exemplars o còpies col·locades" ( Ex.: "material genèric")

Veure Femme i Mascle.

Femme. català Femella castellà Fémina francès Femme

sumeri PES + EME / MEN

Descendència + llenguatge / de sers, activitat còsmica.

"Generadora de éssers o activitat"

Veure Mascle i Gènere

Mascle. català Mascle castellà Macho

sumeri MAS + KALA'A

Límit, frontera + romanent, resta

"Cosa finita o al marge"

Veure Femme i Gènere.

"I si no li diguéssim masculí ni femení?; Per què es diu femení i masculí?" Aquestes són unes preguntes corrents a una aula qualsevol d'una escola qualsevol. La resposta que es dona normalment és insatisfactòria, ho arrela al costum, és corrent que se la contradigui degut a la intolerància que pronostica, i es simplifica plantejant que... 

– "El masculí engloba al femení, mentre que el femení no ho fa". 

– Meeec! Error en la seva explicació donada. Sento dir-li en públic que avui ens deixa el programa. Amb aquesta pregunta ha perdut tot el pot que tenia acumulat. Torni amb nous aires i serà ovacionat pel públic.

El problema d'aquests dubtes i de l'acció de denunciar-ho no és res més que la comparació amb el desastrós masclisme social, històric, científic, antropològic i en els diàlegs que subjuga tot allò produït per una dona. El problema és relacionar la idea de mascle amb la de l'home que es sobrepassa, que es fa el xulo, que es sobreposa a tot allò relacionat amb les dones i que ho denigra. El problema per altre banda és que es relacionar femme uns criteris obstructius, com la d'obviar, el treure valors, i desafiar unes idees recolzades per les dretes polítiques, el concepte derivat del pare de família, i la del mal entès patrimoni (veure la seva entrada al diccionari com no té cap relació ni una amb Pare).  

Aquest article o entrada del Diccionari Modular de les etimologies, dona les raons suficients per entendre com es concebre en el llenguatge la idea del gènere. 

Mirem el que hem definit, el mot femme vol dir 'generadora, que fa que una activitat descendeixi d'aquesta', el mot mascle vol dir ‘cosa finita, resta, ítem’. Podríem com a societat d’acadèmics canviar els mots que designen un gènere o altre per el de: GUBA ‘la feina, la que genera, la que hi treballa en fer una altre cosa derivada’, i en relació, GABLA ‘l’objecte, l’ítem, allò generat’. Si un dia els academicistes reconeixen el labor de tot aquest Diccionari Modular, podria ser una opció admetre no la paraula Femme i Mascle que han quedat obsoletes per les diferents raons socials existents i nombrar GUBA i GABLA, o per altre banda admetre el seu significat simbòlic: Generadora i Objecte o Ítem. O reconèixer la manera que dona a significar les paraules emprades a l'actualitat de Feme(ní) i Masculí que no haurien d'ésser transgiversades i són a l'actualitat oblidats els seus conceptes i no entesos. Com a exercici per entendre el que fa referència cada gènere en relació a les paraules no nominals, comenceu a provar totes les paraules afegint l’article amb gènere i reflexioneu-ho bé. Perquè admetent aquesta raó no hi cap cap problema social en els mots no nominals. Vegueu-ho.

El quadre < La pintura... 

(L'item, allò finit < la que genera o fa que descendeixi d'aquesta)

[el GABLA] (l’objecte, l'ítem, allò finit) < 

[la GUBA] (la feina, la generadora, la que fa que descendeixi d'aquesta)

...

Per cada símbol > es situa abans el femeni i després el masculí, el femení abarca més camp que el masculí, per això he seleccionat aquest símbol. Recordeu llegir d'aquesta manera els exemples que segueixen: La "..." és generadora del (>) "...." o El "..." és un ítem o cosa finita (<) de la "..." : 

La màquina > El mecanisme. 

El llibre < La escriptura.

La xarxa > El router > L’internet. La internet > La connexió > L’enllaç.

La informàtica > L’ordinador.

La cadira > El seure.

La parla > El parlar.

La història > El succés.

La calculadora > El càlcul.

La pedra > El pigment.

L'Esca > El foc.

La cuina > El menjar.

L'aigua > El blau (veure entrada de Blau).

La fusta > La marqueteria > El moble.

La papereria > La pasta > El paper. 

La carpeta > L'arxiu.

La visita > El trajecte.

L'amalgama > La cocció > El ferro; L'estany; El Coure; L'acer; El Titani; El Llautó (tots ells items finits)

L'espasa > El tall.  La coberteria > El ganivet. La forquilla > l'enforquillar.

etcétera, etcétera.

Ho aneu entenent? Quedar-se amb el concepte següent, és una regla de les nostres bases del gènere lingüístic, “Tota paraula masculina en el que dona nom i representació està generada per una de gènere femení que li dona la capacitat d’aparèixer”.

Un problema que ocasiona aquesta regla lingüística és que el temps transcórrer, els invents succeeixen, i al final hi pot haver més paraules masculines de, les que el precedeixen, les femenines.

La veritable raó és que tot aquell mot femení o masculí té el seu gènere per una raó de l’existència i de la generació. Així és com, tots aquells mots femenins són aquells que generen, que fan, i que creen; tal i com són el néixer. I per altre part, el masculí és per tot allò que és un objecte, un ítem, i que s’ha fabricat, però no generen més, són finits, són al marge de l'activitat generadora (encara que no s'ha de ser estrictes si ho veiem biológicament). Veiem uns exemples: la pintura genera el quadre; el llibre es generat per l’escriptura i per les lletres, mentre, aquesta classificació indexada de les lletres és l’abecedari una simple llista un ítem. La planta i el fruit. La fruita quan parlem en general de quantitat generada. La llavor i el brot. La malaltia és tota una generació d'efectes i el malestar és el que es manifesta allò finit generat de la malaltia. La filatura, el teixit. La fibra, el fil. La sorra, el vidre; lampolla, el beure. La pintura genera el quadre per les mans del pintor. La pintura està generada per la imatge. I així successivament. Per aquesta raó hi ha l’opció lingüística de gènere, encara que hi hagi moltes llengües sense aquesta distinció. O algunes com l'alemany on interpretin diferent que per exemple el català o el castellà el gènere de alguns mots. Serà cosa de la impotència que senten al respecte els homes vers les dones?.

La muntanya genera el mont. La agricultura fa l’hort. No hi ha res de problemàtic... 

Ara bé, que facin ús d’un pronom que no els involucri en gènere tampoc em sembla malament que existeixi. L’anglès té un per allò inanimat, tant pels objectes i els animals, cosa que en lo personal no vull estar d'acord doncs com observava Charles Darwin a  'L'expressió de les emocions' els animals tenen expressió animada, emocional i com a éssers vius tenen algún tipus de génere talment les plantes com observava Carl von Linneus. El xinès té dos formes d’escriure el 'nosaltres' com a segona persona del plural, un que inclou i altre que exclou al parlant. La llengua no és un ent fermat. Però veig que si s’exerceix un nou gènere això dona peu a generar tants d’altres gèneres o classificacions, cal recordar que LGTBIQA+ són uns quants semblants de gènere, i no em semblaria malament en quant a terminologia pels noms propis, em sembla bo, alhora que difícil de gestionar en àmbit del dia a dia dels comerços, tot i molt fàcil alhora de gestionar i expedir titulacions acadèmiques, referenciar autors o parlar amb coneguts. Això sí les lletres i vocals són mínimes per tant faria falta trobar un sentit lógic que descrivís el nou génere, i l'eina metodológica de la modulació podria ajudar a trobar aquestes definicions. De totes forems hauria de tenir molt de valor que fos explicat bé la raó del gènere que formulen la classificació de les paraules i no sorgissin els discursos d'odi, ni les explicacions sense esma com la que s'ha teatralitzat a l'inici d'aquest artícle en relació a les aules. S'ha de recalcar que la raó de génere a les paraules no indiquen cap sexualitat, ens hem de fixar en la definició etimológica formativa de la paraula femení i masculí i entendre que no diuen res concret sobre cap sexualitat sinó el d'una acció sobre l'existència, que pot ser utilitzada per a definir un aspecte que pot tenir relació amb la sexualitat i els seus fets creatius o esdevenidors, però no és exclusivament una referència sobre la sexualitat. Per altre banda els noms propis signifiquen coses potser si no perdéssim la oració modular que crea el nom propi que ens dona el sentit dels noms, no ens veuríem perduts en els temes de gènere, i podriem dir-ho sense cap génere els noms propis, i per exemple tractar de vosté ajuda a no dirigir-se amb la tercera persona plural o singular amb tret sexual, el vosté és una paraula màgica que la gent la mal utilitza per a pensar que et subjugues, o pensar que et cau malament, o que li dius perqué és una persona gran, o que tenint una edat semblant no s'ha de dirigir algú així, que sona a antiquat, una paraula pot ser anticuada o pot ser més aviat desconeguda o carregada de punyetes?, això requeriria un altre artícle perquè hi ha situacions que són habituals i normatives que són molt agosarades i plenes de aburrides manies. En tot cas, a favor de, si fos un succés un nou gènere podria ser aquell proto-animat, és a dir, aquell que englova a tots, per aquelles paraules que engloven per si soles com pot ser la paraula 'humanitat', la paraula 'fam', la paraula 'coneixement', en un sentit filosòfic més ampli com a definició generativa i objectual alhora.

Si us plau, per a aquells que estan a disgut tingueu clar, el llenguatge dona més valor al femení és el foment de tot i de qualsevol cosa, tot i que de vegades predominen els mots masculins com a derivats de, però per favor no ho encapçalin com una cosa a escollir entre els pitus o les potes. L'existència del gènere explica les qualitats significatives dels mots. El gènere a l’àmbit lingüístic determina si allò és una matèria prima generadora o un ítem, una cosa finita que no és generadora. Si hi hagués raó de génere en el moment de la creació, déu sería femení doncs, és qui genera la creació. Quan fem un llistat de les coses (les coses és femení) el que predomina és que tot és una recopilació d’ítems finits, per tant els llistats (masculí). Quan parlem de que els ítems tenen capacitats generatives, són les coses de la llista. Penso que esta malentès i vol manipular la ment humana si diem que el gènere masculí engloba, comprèn o descriu al femení, és més comprensible dir que els ítems són englobats per les coses que les generen i, per tant, si estem dient coses masculines estem parlant de les femenines sense pas oblidar-les, tal i com s’entén que per arribar a un lloc hi ha un camí concret que s'ha fet però no cal descriure'l sencerament si en aquell moment no cal dir el seu context. D’alguna manera està ben relacionat amb el ying i el yang que un i l’altre es tenen entre sí però el paper és gris. 

És probable que a aquestes alçades ja haguem emprat malament aquests distintiu sobre les capacitats dels mots, però és estranyament possible que hagi ocurregut.

La meva estranyesa és que no s’arribi a aquesta conclusió necessàriament educativa i per res tancada de miraments. I en canvi, s'arribi a una denúncia, i una aplicació dogmàtica sense substància i treient-li importància a la seva raó de ser d'aquesta qualitat dels mots.

Ja per acabar, vull donar l'explicació  modular amb raó etimològica de  la paraula  No-binari.  S'enten com a binari allò femení o masculí, que són dos aspectes, dos es bicomponent com el mot binari. Pèro hi han plantes que s'anomenen hermafrodites, igual que escultures com la de Bernini que han estat retrats reals d'humans hermafrodites, també hi ha l'existència de les plantes i els insectes que són capaços de transformar el seu sexe per tal de fer prevaléixer la seva existència com espècie o de contenir els dos sexes a la mateixa planta, per tant no ens ha d'extranyar pas que hi hagi el génere no-binari, i que puguin haver-hi molts més.

A continuació dono l'explicació modular etimològica del mot No-binari, pot tant explicar-se amb un significat molt adequat a la llibertat sexual, o com a no participant de les dues meitats. Jo em quedo amb la primera de les definicions doncs em sembla més respectuosa.

No-binari

sumeri NU + U. B(E) + NA + RI

Persona- creador, engendrador - no, sense + acció. Deduir, eliminar, retirar, rebre assignació + separar - homes, persones - acció + imposició, conduir, alliberar, cavalcar

“Persona que es retira o separa amb alliberació, o que rebre l’assignació de ser lliure”.

sumeri NU + U. BE + (M)E-EN-NA + RI

Persona- creador, engendrador - no, sense + acció. Dividit en parts, a la meitat, compartir + de dos + conduir, imbuir, fixar, alliberar

"Que no es fixa i condueix compartit per dos o dividid en dues meitats".

És a dir, que ha d'haver l'accés d'un génere que no indiqui ni que genera ni que és un ítem o cosa finita, de fet un solter al fi i al cap té possibilitat de génere, o una parella que comparteixen el mateix sexe o altres variants també hi ha la possibilitat que en algún moment de la conversació educativa que ells generin siguin part d'un génere o altre o de cap ni un i poden ser variables en termes lingüístics, i també sexuals, el món està ple de variables i el génere és una gran variable. Com podeu veure a l'explicació de no-binari: "Persona que es retira o separa amb alliberació, o que rebre l'assignació de ser lliure", és a dir, de ser generador o de no ser-ho, de ser un ítem o de no ser-ho o de no ser cap de les coses soles i úniques o totes alhora. En definitiva ser lliure, estar allibera't de la determinació de crear, engendrar o de ser engendrat. En una situació de ficció, és aleshores posats al cas que podriem arribar a eliminar els determinants i tota referència de génere, tot i que a hores d'ara es faria potser difícil escurçar les oracions i paraules en algunes narracions i situacions de les parles. Cal dir el génere sempre? Aquesta és una gran pregunta. Si podem esmenar les paraules sense haver entés la raó de l'existència del génere correctament, podriem generar espais del llenguatge sense génere? Podria cambiar tot si generem el coneixement sobre la raó de génere de les paraules no nominals? Podriem obrir-nos lingüísticament a gestionar una tercera descripció de génere dels mots nominals o no-nominals? Una vegada apresa les raons, aquestes són les qüestions que hem d'encaminar a donar-lis forma. 

[1] JUNYENT, M. C. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou: Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua. Barcelona: Eumo Editorial, 2021. ISBN: 978-8497667425.