Manifest dels diccionaris.

Estimats lectors i estudiosos,

En aquestes línies no parlaré d’orígens, si no de transmissió, aquest coneixement no hauria de emprar-se com a utensili per a les necessitats biològiques de trobar els orígens culturals i encara menys per una raó nacional. Més aviat vol fer incís en la necessitat de la seva divulgació per a fomentar l’estudi de les llengües africanes, asiàtiques, americanes, australianes i europees des del vessant dels mòduls que formen la paraula. Complint amb fonament metodologic i practic el respecte de tots els idiomes que han existit o són existents, reclamant el seu valor comunitari, el valor biológic de la llengua, comprenent-les com a bens culturals igualitaris sense fonamentar cap distinció de superioritat ni inferioritat en cap llenguatge i donant la capacitat de facilitar la comprensió a tot parlant dels llenguatges sigui quin sigui el seu punt i estrat d'origen establint la respectabilitat humanitaria en la idiomàtica i la comunicació. 

Cada paraula té una formació de partícules que ja tenen el seu propi foment. Trobarem conjunts de partícules que ens indiquen ja el significat de la paraula que emprem, en d’altres casos ens l’aclareix, i en d’altres ens el simplifica. De vegades, ens dona una explicació més pertinent que ens poden fer entendre millor el concepte i no acabar amb una idea equivocada d’aquest, com en els casos en que s'aclareixen les eves polisèmies i sinonímies; ens poden indicar la forma correcte segons la provinença de com s’aproxima fonèticament i per tant la seva acurada escriptura. La metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica dona resposta a les etimologies que sols diuen 'd'origen incert, origen obscur, origen desconegut' tant el de totes aquelles que esmenen i faciliten 'derivats de'. Tenim en l’ús diari del vocabulari tot un aprenentatge que relaciona les paraules i que les esquematitza mentalment i emocionalment. Seria d’allò més adequat per facilitar l’aprenentatge escolar primari que se’ns donés i regalés les bases que fomenten aquestes parts constituents del vocabulari per, d’una manera, poder definir les paraules sense necessàriament haver-la buscat en el diccionari. I d’aquesta manera aproximar-nos a entendre a trets generals com i per què són així les paraules. Tant de facilitar el coneixement de la diversitat de llenguatges idiomàtics i de la capacitat reflexiva de tota comunicació. D’altre manera, aquest coneixement caldria situar-lo en qualsevol base dels diccionaris, de manera acordada.  El fonament i l'acció que ha arribat a realitzar satisfactòriamnet aquesta metodologia fins i tot per a traduïr inscripcions dels quals sols en sabem la seva fonètica i no podiem familiaritzar-nos s'ha respost amb la seva aplicació obtenint tots els sentits específics d'aquelles inscripcions d'idiomes fins ara no traduïbles però que ja podem assegura que ara ho són i cada vegada ho seràn amb mejor fonament. 

Avui dia no cal un diccionari etimològic separat del diccionari de la llengua corresponent. Podem tenir tot ben a l’abast, tant sols, amb l’obertura de pestanyetes desplegables segons els temes pertinents. La xarxa i la informàtica són idònies! Lluny queden els temibles volums, tot i que encara tinguin raó de ser-hi i els utilitzi. Suggereixo que en els diccionaris com el de la Real Acadèmia Española (la RAE), o l’Institut d’Estudis Catalans (l’IEC), introdueixi públicament les següents entrades dintre de cada una de les paraules, sempre que es pugui i calgui a la manera explicativa, detallada i si cal enraonada. Seguint la següent premissa: “Més informació sempre formula major claredat”. Tots els apunts d'aquest manifest són ampliables a la seva aplicació a qualsevol punt informatiu de qualsevol altre llenguatge. Així doncs, faig instància per a incorporar-hi:

• De cada mot, la seva entrada històrica en relació a les primeres vegades que és troba certa paraula, incloent-hi la imatge del document i la senyal d’on està en el text, sols amb aquelles fonts primordials en la existència de les llengües, en aquesta entrada s’inclou la datació en relació a la pròpia llengua protagonista.

• Cal l’entrada en l’àmbit medicinal amb el coneixement d’aquesta ciència tant rigorosa i, també, tant corrent a les cases des d’antic, tot i que de vegades poden ser explicacions contraproduents una de l’altre que caldrà puntualitzar.

• Calen les diverses però existents explicacions toponímiques. Hem de saber el nom dels llocs, tant de les coses i els nostres de propis! No sols han d’escollir els noms perquè hi acabin dient que “sona bé”. I això no vol dir un context cultural com pot ser el religiós i mitológic sinó bén a l'hora el nom al detall segons la seva modulació particular.

• L’entrada religiosa amb el coneixement dels diferents cultes existents en relació a un concepte. El concepte segons el culte pot tenir diferents raons d’existència.

• La pestanya per incloure el concepte a l’àmbit social, tant en l’àmbit polític – en tots els seus vessants. És a dir, com exemples d’aquest fet, no és el mateix el significat d’un mot per a un monàrquic, que per a un anarquista o per un demòcrata. Ni per a un pagès, que per a un ciutadà. Per a un metge, o per a un malalt; etcètera. El llenguatge políticament correcte no és l’únic llenguatge existent a entendre. Per combatre llenguatges apolítics s’ha de tenir tacte i no el dret de l’omissió. La informació pot ensenyar suficients raons per documentar els vessants i facilitar el tacte i la sensibilitat humana, sense cap error. L’ús de la prohibició dels significats clars facilita l’engany i l’ús de mots a mode de certes proclames; per exemple, la ultradreta fa us del mot comunista sense cap enteniment concret del significat del concepte polític i social. Encara avui dia cap estat comunista ha estat comunista, tots han estat dictadures, i l’ultradretà fa us d’allò fal·laç, fent us del criteri dels mots no explicats, talment per espantar els dubtes. Els diccionaris, i les capacitats enciclopedistes han de curar els drets a la informació. El terme fanàtic com explica Victor Klemperer [1] tenia una idea pels partidaris de la Il·lustració, i un altre pels religiosos, també va tenir un sentit posteriorment que els nazis van donar-li la volta al terme. Així que tots aquests sentits definitoris han de quedar ben descrits, si no els diccionaris són incomplets i donen peu a la carta de la manipulació i a l'engany.

• També, el desplegable per obrir l’estudi semític pertinent als vessants anteriors de la paraula, podent incloure la procedència i el concepte determinat segons el tret lingüístic sobre el llatí, el grec, el persa i les anteriors llengües mesopotàmiques (sumeri i accadi), i l’hindú concretament del sànscrit, incloent en tota mesura, que es podria senyalar perfectament si aquella paraula té nexe en una llengua asiàtica, perquè imaginin bé pel cas, el xinès mateix s’inclouria en la definició de la paraula tant en la seva arrel. Posem pel cas: tofa de cabell i 头发 /toufa/, que designen el mateix concepte. 

• És més dependrà de l’època i la llengua que aquell mot tingui una determinació encaminada diferent que a una època posterior del mot, per exemple.

• Calen imatges que acompanyin a les paraules, ja siguin objectes, animals, mapes per les cultures, esquemes pels components químics. Fins i tot per fer un diccionari inclusiu calen vídeos sobre les accions verbals, tant mateix els seus equivalents a la llengua de signes i Braille, tant d’altres simbologies comunes primitives, com posats pel cas el del mot “casa”, indicada amb les dues mans fent una teulada. Al segle XXI el diccionari de les llengües vives no poden ésser tant sols paraules. Perquè els estudis dels signes també conclouen que a cada cultura lingüística atribueix un significat concret i diferent a una gestualitat, per tant, també, són matèria d’estudi de la llengua concreta indicada al diccionari. Per exemple, poden sorgir treballs en equip dignificats com el del TERMCAT amb el “Handbook of the birds of the world” de Linx edicions, el qual a formulat una aplicació amb fitxes tècniques de cada ocell existent amb el seu so i totes les seves característiques [2]. A més d’una definició breu calen especificacions per tenir una eina actualitzada, científica i de gran valor. El mot pa pot tenir moltes formes i especificacions que calen documentar en significats, des de la base química, el procés, fins el producte aspectual. Tot s’ha de posar en valor per entendre els mots o si no ens quedem amb una brevetat sense un valor que doti de capacitat d’aprenentatge amb cara i ulls. Per començar la Enciclopèdia catalana pot incloure’s directament en una pestanyeta no en un altre enllaç d’una altre pàgina d’internet, de la mateixa manera es poden incloure totes les anteriors esmenes.

En totes aquestes parts de les entrades s’inclou la datació en cadascuna de les aparicions, tot i que es podria arribar a simplificar amb una concisa explicació i petits símbols indexats. 

En definitiva que el diccionari tingui tots els ets i uts i serveixi de manera actualitzada, pública i completada. No ens hauríem de quedar amb les mínimes entrades que emblanquinen l’ordinador o les pantalles de manera que ens deixa en un gran buit caient tots nosaltres en la difícil inòpia. 

He de dir més, preneu nota, hi ha vida més enllà del llatí. Que estiguem en aquest punt d’arrencada no ha de veure’s menyscabat per cap entrebanc polític, doncs el món ha estat encara que sigui de mà en mà i de poble en poble, format en una meravellosa relació nòmada o de transhumància. Ens hem de preguntar el següent: 

Perquè sols corre en els grups especialitzats en el tema els coneixements esclerificats de que, per exemple, l’Arca de Noé està descrita en una taula de ceràmica cuneïforme? [3], que es troba al British Museum i s’ha traduït per Irving Finkel, prova evident de que l’antic testament o part d’aquest està en aquesta escriptura. Senzillament com a valor d’unes escriptures que han format la cultura europea.

Llavors perquè no ens acceptem totes les cultures i donem més facilitats a creuar fronteres i viure-hi més que de les actuals, on sols hi ha lloc si has nascut en un país desenvolupat tenint un veritable accés amb prestacions? 

I els llibres de Susan Whitfield com la “Ruta de la Seda”[4]? I les ambaixades romanes a l’Àsia descrites per l’emperador Antoni Pio, i Marc Aureli, i de Constant II documentades en el Llibre xinès de Han[5]? Ni tant sols l’Anníbal Barca [6] creuant la península ibèrica i els Alps amb un nom que conté les arrels sumèries Bar i Bal que són el de Rei i el d’un important déu mesopotàmic? (recordo que la darrera tauleta cuneïforme trobada data del ca. 200 e.c.). Entre milers d’altres dades com les paraules d’influència corresponents als períodes històrics posteriors com els dels diversos imperis que hi ha hagut a l’Europa. Per exemple, les influències de l’heroisme grec, l’otium romà, la ciència musulmana, l’humanisme occità, de la il·lustració francesa, del romanticisme alemany, o del domini anglès. Totes elles van aportar els seus mots. Calen més mostres? Els estudis genètics són un indicatiu de la transhumància asociada a l’entesa de les comunicacions.

És l’hora dels adeus a l’opressió, a la por a l’estranger, i de tot això haurem de dir “Sí, que s’ha de tenir en consideració”, per actualitzar els coneixements que estrictament ha de fomentar cada una de les acadèmies i instituts d’estudis de les llengües. No ens podem excloure del món, però és encara pitjor oblidar-nos de perquè parlem amb aquestes paraules. Cal fomentar la comprensió de tots aquests vessants des de la mateixa edat escolar. Raó de la qual caldria aclarir quins sentits comprenen les síl·labes per tenir-hi bon foment. Donar veu a l'aclariment sobre la poesia sonora, discernint si és una imitació falsejada o un recital de significats i relacions sonores que tenen expresivitat i definició. Em descobert amb aquesta metodologia l'aproximació a alguns dels fonaments del xiscle i les seves asociacions significatives. Els idiomes tenen estils, però els estils com a bons conductors no haurien de tallar l’intercanvi de la informació. Tallar la conducció de l’estil no ha de caure en la discriminació de les formacions modulars que les formen i modulen. Ment oberta, i enraonar i xalar com més ho sentim i per allò que volem explicar per a que ens entenguin, fonamental per a la capacitat comunicativa. Tot i així, no exempt de l’anterior, cada idioma s’ha d’assimilar al seu particular estil. La llengua, a més no ha d'oblidar-se dels valors sentimentals que tant faciliten el llenguatge i la seva comprensió com poden desviar-la a altres significats, doncs la fredor de l'expresivitat del sentiment es recolza sobre la pèrdua del sentit de l'existència dels mots fet a evitar i donar resolució. Per a l'ampliació de les capacitats lingüístiques de l'escriptura hi ha un projecte en desenvolupament que treballa la creació de signes semblants a l'aplicació dels accents escrits que poden sobre les lletres definir la manera expressiva, emocional i aspectual pròpia dels diàlegs i de la parla comuna en el mateix acte de l'escriptura, aquest projecte s'anomena 'Propedéutica d'Alfabetització Emocional. Els Accents del Tarannà', el qual s'incorpora a l'apartat d'articles un esborrany d'aquest.

Com aclariment, de vegades, acceptem una manera d’escriure un mot més propera a un altre significat, que l’original de la seva arrel composta, com en el cas del mot “hacker”, si mirem les seves síl·labes, poden composar el seu significat d’una primera síl·laba sumèria /ja/, mentre que /ha/ indicaria un altre significat amb un altre detall diferent al de les activitats del pirata informàtic. Per tant, /ja/ és més correcte en el sentit que volem donar i, a més, és tant més proper a l’estil del castellà. Tot i així en llengua catalana pot donar una pronunciació no comparada a l’anglès. Ens hem de preguntar, cal associar-se a la paraula anglesa o a la pròpia formació del mot anglès? Sigui quina sigui l’apreciació no hauríem d’oblidar les raons d’una elecció o altri. Des d’un punt de vista històric què pesa més: el lloc de creació del mot o el concepte que ha portat a formar aquest mot? 

A continuació, a tots els apartats del Diccionari Modular Etimològic, i a les demés entrades, es presenta un compendi format per un seguit d’entrades breus sobre varies etimologies com una petita mostra, de paraules de diverses llengües principalment de la catalana, però també a l'acadià, a l'amazigh, l’anglès, a l'alguerès, l’àrab, l'arauac, a l'asturià, al bantú, al bengalí, al bretó, al caló, al castellà, al català, al celtiber, al copte, el coreà, al dalmàtic, a l'egipci, a l'esperant, a l'eslovè, al fenici, al francès, al frigi, al galaicoportuguès, al gallec, al germànic, al grec, al grecoiberic, al hawaià, a l’hebreu, a l'hongarès, a l'iber, a l'indú, a l'iranià, a l'irish, a l’italià, al japonès, al kikuiu, al  kynyaruanda, al kurdmanji, al libanès, al linear B, al lingala, al llatí, al lusità, al mallorquí, al marroquí, el massai, al micènic, al minoic, al mongol, al nàhualt, al nguni, al noruec, norré, al dialecte ogimi, al turc, al persa, al portuguès, al rètic, al rus, al sànscrit, al sindaril, al sumeri, al tailandès, al tunisià, al tupí, l'ucraïnès, urdú, al wolof, al xinès, al zulú. Entre d'altres. Complint un total de 72 llengües incloses en aquest Diccionari Modular Etimològic que han estat explicades a partir de la metodologia de composició de la formació modular amb raó etimològica, nombre que no ha trobat cap mur real alhora d'incloure qualsevol vocabulari ni cap problemàtica ni cap imposibilitat en realitzar-se. I que ha format un seguit de pautes que majoritàriament sense canvis entre les diverses llengües a les qual s'apliqui el mètode  són aplicades de manera clara en la resolució de tots els mots.

Les bases d’aquest estudi són el de la rateta-penada de biblioteca [7]. Certament, el pot realitzar qualsevol persona aplicant temps d’estudi i recerca, amb bon hàbit lector sols. S’efectua amb un breu coneixement, doncs, l’autor no parla totes aquestes llengües, però amb gran observació i relació de significats i, tenint en compte, un gran vincle històric i cultural segons diverses i metòdiques fonts arqueològiques, científiques i socials. A tenir en compte, qualsevol dels nexes, paral·lelismes, diacronies i testimonis més antics en cap moment ha de suposar el vincle directe, ni molt menys, tampoc un predomini d’uns vers els altres, però sí un rerefons que ens ajuda a descriure i mostrar com utilitzar el nostre vocabulari present, dotar valor a la llengua és el més important dels fets. També, contextualitzar els valors de les nostres llengües, que les fonts textuals les documenten a l’edat mitjana, siguin cotejades amb els jaciments més antics. D’aquesta manera es comprèn que hi ha una referència amb la disposició del llenguatge de l’inici dels sistemes d’escriptura fins a dia d’avui. 

Les principals fonts han estat el projecte en xarxa The Pennsylvania Sumerian Dictionary  (el PSD) [8], de la University of Pennsylvania; l’aplicació Pleco Software [9]  (i algunes de les seves extensions) – app molt escaient en el que hauríem de plantejar aplicar als nostres diccionaris–; en relació als estudis fonètic del xinès antic o arcaic i el mitjà les publicacions: Old Chinese: A New Reconstruction [10]  i el Handbook of Old Chinese Phonology [11]; la publicació A Concise Dictionary of Middle Egyptian [12];  i la pàgina servidor de l’Online Etymology Dictionary [13]  (el OED); el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans  (DIEC) [14]; i el de la Real Académia Española [15] (RAE); el Diccionario Aceytuno [16] sobre termes de la naturalesa i vida animal.  Totes les fonts tingudes en bona consideració com a eines vitals i objectives igual d’interesants. L’ús de les quals queda entre el coneixement a afegir d’altres fonts antigues sobre paraules i història que no hi caben per detallar-les. 

De totes i cada una de les fonts hem d’arribar a una informació ben comportada que no es trepitgin unes informacions amb la dels altres, cal treball en equip i més rigurositat. Una major rigurositat admet la multiplicitat de valors. Per exemple, a l’entrada per a giri i guirigall es trepitgen a l’IEC i la RAE. Donant peu a la desinformació, a l’error de transmetre-ho sense claredat. Tant a suposar que el que diu un d’ells és el màxim que sabem. Cal la seva correcció. I aquí en dono motius suficients per entendre fins on arriba la informació d’aquests mots els quals no han canviat gairebé gens ni mica des de temps d’ençà.

L’actualitat de l’acceptació de les llengües de l’estat espanyol dintre la cambra del Congrés de Diputats, és una mostra de que el diccionari de la Real Académia Española s’ha d’actualitzar. La RAE ha de ser coherent amb les comunitats autònomes, és a dir, ha d’incloure les entrades de totes i cada una de les llengües que comprèn l’estat, amb tots els seus vessants lingüístics i variants. Perquè si és la Real Acadèmia Española ha d’incloure totes les llengües de l’estat i no sols una d’aquestes en exclusiva, dita llengua té per nom a la realitat del castellà. No existeix una única i concreta llengua espanyola, doncs espanyoles ho són totes. Per això, cal incloure l’aragonès, l’aranès, el català, i els vessants del valencià i balear, l’euskera, el galego, el bable, els diversos idiomes extremeños, er andaluh, el canari, les diversitats murcianes, el zamorano i leonés, sabent que no ho estic nombrant-ho detalladament. Aquesta actualització és un exemple més del que ens cal per respectar-nos amb ciència i estudi. I poder fer una divulgació de les llengües correcte. 

Si per bé o en contra d’aquest manifest presentat que acabeu de llegir, les entrades que es disposen aquí no són res més enllà de les publicacions que realitzo en el temps lliure per via del twitter [17]  i de la lectura en el meu cercle proper, entre altres fragments pertinents a projectes que tinc, i no suposen un cos de text res més enllà de ser un esquema que proposa de manera pràctica, sense romanços ni palla, les relacions, gairebé, en forma d’esbós sobre paper guardat a la butxaca, per tenir en compte i reflexionar, pensant ja en una adhesió als diccionaris. 

A més, s’adhereixen, de vegades, la publicació de la qual ha partit, de la que fa referència sota la possibilitat de crear debat i veure la greu situació en la qual ens trobem, situació de la que la gent tendeix a meravellar-se i donar una cosa com totalment fermada amb estricte clausura, o influeixen a d’altres persones suggestionant que unes paraules són millors que d’altres tancant l’esperit i l’ànima dels idiomes, els quals són formats per molts d’altres, que s’han situat sota un estil que ha fet cultura i gramàtica pròpia. D’alguna manera cal fer pedagogia per mirar d’ésser més vertaders, alhora, que s’enraonen les etimologies dels nostres diccionaris actuals.  I per aquesta raó hem d'arribar a tenir accés a les fonts textuals de pergamins i totes aquelles primeres publicacions on aparèixen els mots, per tenir fonaments per admetre'ls. Estranyament, un lingüista té menys a dir que un arxiver en qüestions de l'antiguitat del llenguatge.

Així doncs, les imatges que acompanyen a la versió del llibre, de vegades, ajuden a entendre els significats que s’hi donen detall, cada paraula amb la seva descripció i, suposa un esplai a la ment per divagar, o un humor pertinent a l’època d’avui dia al voltant de les discusions sobre el llenguatge.  Aquest apartat s'ha obviat a la versió més extensa d'aquesta pàgina d'internet degut a la formalitat i a les capacitats del servidor i programari del qual disposo.

Sense allargar-se pas gaire més, aquest document pot servir per crear unes millors bases de les nostres llengües. És més gran la sorpresa que s’obté a l’adonar-me que la meva llengua, el català, el castellà, i l’anglès, no fallen en cap moment segons la regla estudiada i es formen de manera composta per les seves síl·labes i síl·labes inexactes corresponents, és a dir per la seva modulació, on cada una es suma a la següent i fa una oració sumèria que ens facilita el significat, sentit, i definició del mot, siguin mots propis de sants, d’escriptors del renaixement, de reis, de personatges egipcis de papirs trobats, o paraules comunes de les que ens passen de manera desapercebuda la seva concepció. Ens adonem ara d’hores que no provenen d’una arrel d’un únic numeral primer, si no, les nostres paraules estan formades per varies arrels i que es corresponen les síl·labes, dit més coherentment, és relacionat amb la modulació de les paraules sumèries. Cada llengua s’ho porta a la seva manera, li dona el seu punt de vista o percepció, però queda sempre de totes explicat a través de la metodologia de formació modular etimològica el significat al qual es dirigeixen. Hi ha maneres de dir les coses i cada manera és un llenguatge en forma d’idioma. Els idiomes podrien tenir una via facilitadora cap a l’estudi d’altres? Hi ha qui diu que saber llatí facilita l’estudi lingüístic europeu. Saber sumeri i de vegades acadià serveix per al de moltes llengües del planeta de zones com la nord africana, europea i d’orient mitjà. Fins i tot com veureu a l'apartat corresponent La etimologia modular com a possible eina per a llengües desconegudes, s'esta treballant en la seva aplicació pel cas de l'íber i celtíber que són considerats idiomes indesxifrats, però que a través dels objectes, esteles, amulets, tésseres, rítons, làmines de plom estic trobant el camí per a la seva traducció on asimilarem el sentit que tenen les seves particulars inscripcions. La metodologia d’aquest retrobament etimològic és vessant d’estudi. Així doncs, amb tots els desitjos, de facilitar-vos-ho, us faig entrega. Per tot això i pel que ha de venir amb proximitat, l’arxiu és publica lliurement a l’acadèmia.edu personal, i s’anirà ampliant i actualitzant fins trobar la limitació del programari que ha estat als 1201 mots . Finalment, fins al final del document, continuo el següent escrit a aquesta pàgina d'internet que sembla no tenir limitació fins a d'aquí molt lluny.

Gaudiu-ho tant com sabeu. 

Setembre del 2023

Citació bibliogràfica

[1] KLEMPERER, V. “La llengua del Tercer Reich”. Barcelona: Folch&Folch Editors SL, 2023. ISBN: 978 84 19563 28 6.

[2] THE CORNELL LAB OF ORNITHOLOGY. “Birds of the World”. [En línia]. <https://birdsoftheworld.org/bow/species/martea1/cur/introduction>. (Consulta: 25 decembre 2023)

[3] No m’interesa cap esmena religiosa si no de la cultura escrita i parlada que ha influït tant que ha estat una peça clau pel desenvolupament artístic, linguístic, tradicional  i cultural de bona part d’Europa. Concretament esta descrita amb la història de Guilgamesh.

[4] WHITFIELD, S. “Ruta de la Seda”. Barcelona: BLUME, 2019. ISBN: 9788417757922

[5] El llibre de Han data del segle II e.c.

[6] Cartago, Tunísia, 247 a.e.c.-183 a.e.c.

[7] Les rates mengen el paper per tant, l’ataquen, en canvi els ratpenats eviten que s’arnin o siguin atacats per insectes xilófags, per tant, no els consumeixen si no que els protegeixen, sols amb el seu cant d’ultrasons disminueixen la reproducció dels insectes (estudi fet per Dorothy L. Retallack i en honor a la Biblioteca Joanina de la Universitat de Coimbra, a Portugal, que conviu amb els ratpenats com a mètode de conservació preventiva des del s.XIX, d’aquesta en prenc la imatge per la coberta i el logo del Diccionari Modular Etimològic). 

[8] UNIVERSITY OF PENNSYLVANIA. “Pennsylvania Sumerian Dictionary Project“. [En línia]. <http://psd.museum.upenn.edu/>. (Consulta: 26 setembre 2023). També disponible a la seva segona versió a: UNIVERSITY OF PENNSYLVANIA. “EPSD2”. [En línia]. < http://oracc.museum.upenn.edu/epsd2/sux >. (Consulta: 27 gener 2024).

[9] Aquest funciona en forma d’aplicació des del móvil amb extensions de pagament:

 PLECO SOFTWARE. [En línia]. <https://www.pleco.com/>. (Consulta: 26 setembre 2023)

[10] BAXTER, W.H.; SAGART, L. “Old chinese: a new reconstruction”. Academic, 2009.

[11] BAXTER, W.H. “A handbook of old chinese phonology”. ISBN: 9783110123241

[12] FAULKNER, R.O. “A concise dictionary of middle egyptian”. Oxford: Grifftih Insitute Publications, 2019. ISBN: 9780900416323

[13] HARPER, D. “Online Etymology Dictionary”. [En línia]. <https://www.etymonline.com/>. (Consulta: 26 setembre 2023)

[14] INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. “Diccionari”. [En línia]. <https://dlc.iec.cat/>. (Cosulta 26 setembre 2023)

[15] REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. “Diccionario”. [En línia]. <https://www.rae.es/>. (Consulta 26 setembre 2023)

[16] DICCIONARIO ACEYTUNO. [En línia]. <https://www.aceytuno.com/ >. (Consulta 11 novembre 2024).

[16] Degudament corregides, lleument ampliades i formatejades.