Diccionari Etimològic Modular

Fagony. català Fagony: del ll. favōnius ‘vent de ponent o sud-oest’, der. de favēre ‘afavorir’

sumeri PAH + GUNNI (GU + NE)

Respiració + Braser (Forçat + Braser, que estreny)

sumeri SAHAN: escalfar

“Aquell que vent calent que causa ofec alhora de respirar-lo”.

Falç. català Falç: del ll. falx, -cis, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I.

sumeri (FA)SA + AL(Ç)

Advertir / Entrada lèxica / Feix de Canyes + AIXA(DA)

“L’aixa pel feix de canyes”.

Falisco. castellà Falisco Del lat. Faliscus.

sumeri PA E + LIŠ + KU

Van aparéixer + restes + escampades, col•locades, en un espai

"Que van aparéixer restes escampades pel terra, o en uns espais concrets".

Fal•lus. català Fal·lus del ll. phallus, i aquest, del gr. phallós, íd., ‘emblema de la generació’ 1a font: 1864, DLab.

sumeri PA + LU + UŠ

branca, pal + calent, flamarada -home + escopir – membrar - fundar

"El pal membrança de l'home".

"El pal calent que membra, funda, o que escopir".

Veure Mentula, Verga, Coa, Penis, Pendeo.

Família. català Família: ll. famĭlĭa ‘conjunt de criats i esclaus d’una casa;família’,der. de famŭlus ‘criat’1a font:1433 castellà Familia angles Family

sumeri PA / PES + MI + LI / LILIA

Branca / Descendència, néixer + Elogiar, cuidar, tractar bé + Branca / Progènie

"Aquell descendent que cuida de la seva progènie o la seva branca".

“Branca de la que es fa lloança de ser la branca de la progènie”.

sumeri PAP + MI + LI + A

Relació, germà + acció + abundant + treballar, poder - moment, temps - progenitors, fills, descendents

"Progenitors, fills o descendents que tenen abundant acció de relacionar-se".

Veure Família.

Family. anglès Family català Família castellà Familia

Veure a Família.

Familiaridad. castellà Familiaridad català Familiaritat anglès Familiarity

Veure a Familiaritat.

Familiaritat. català Familiaritat del ll. familiarĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV castellà Familiaridad anglès Familiarity

sumeri PAP + MI + LI + A + RI + TAH T(AH) / TI

Relació + acció + abundant + treballar, poder - moment, temps + assentar + incrementar, adherir / marcar - possar-se de costat

"Treballar o aplicació del temps abundant per assentar i incrementar la relació". (Familiaritat, Familiaridad).

"Treballar o apliació de temps abundant per assentar i possar-se de costat d'una relació" (Familiarity).

Veure Família.

Familiarity. anglès Familiarity català Familiaritat castellà Familiaridad

Veure a Familiaritat.

Fan. anglès Fan

sumeri PA + AN

Ales de vent + del cel, situades a la part superior

Veure Pai-Pai.

饭 Fàn. xinès 饭 fàn català Arròs, menjar castellà Arroz anglès Rice

sumeri PA + AN

Branca + fullatge, espiga, ordi o altres cereals

"Branquilló amb espiga de cereal".

Fanàtic. català Fanàtic: del fr. fanatique, i aquest, del ll. fanatĭcus ‘inspirat, ple d’entusiasme’, der. de fanum ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cibeles i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes 1a font: 1803, DEst.

sumeri (PA)PAH + NA + TI-(R)IG

Part central d’un temple + Humà, pedestal + funcionari del culte

“(Acció humana) humà que es citua al centre del temple on el pedestal per que li retin culte”.

Fang. català Fang del germ. fani ‘pantà, fang’, amb terminació en -g per influx de fanga, fangar, per la correlació dels dos conceptes 1a font: s. XIII , Argila castellà Barro, Fango anglès Clay

sumeri P(I)S + AN + G(ANZER)

Vora, rierol, riba + poder - acció - treball - mà + alçar, elevar  + terra

"Terra de les vores dels rierols i ribes que es pot alçar amb les mans o treballar alçant-la".

Fango. castellà Fango Del cat. fang. , Barro català Fang, Argila anglès Clay

sumeri P(I)S + AN + G(ANZER) + U + U

Vora, rierol, riba + poder - acció - treball - mà + alçar, elevar  + terra + terra + pila

"Piles de terra de les vores dels rierols i ribes que es pot alçar amb les mans o treballar alçant-la".

Fantasma. català, castellà Fantasma anglès Ghost

sumeri PA (E) + (ANTA/AN + TA + AŠ) + MA(H)

Aparéixer +( company, companyia /  celestial + adherit + maledicció) + malalt, mal estar

"Company que apareix pel mal estar que causa una maledicció".

Veure Ghost.

Fanum. llatí Fanum: temple, santuari (Kemplerer, V.)

sumeri PAH + NUM(UN BUR)

Part central d’un temple + llavor, eixelebradament, moure’s com insectes, tenir pressa, multiplicar-se – lloc de culte, sacerdot, autoritàriament

“Lloc central del temple amb la llavor del sacerdoci per multiplicar-se (a la gent)”.

“Aquell o aquells que tenen pressa per encapçalar autoritàriament el pedestal dels temples d’oració”.

Fàramir. personatge de El senyor dels Anells, germà de Boromir,  és un personatge de cor pur que té presagis en forma de somnis sobre allò que es trobarà.

sumeri PA / PAA + RA / ARA + ME + IR

Branques, fronda / Arma + puresa, claredat / presagi, manera + combat, batallar, lluitar + dir - poderós

"De poderosa claretat i puresa armat pel combat".
"De poderosos presagis i pur en el compat".

Farigola. català Farigola potser der. d’un *freigrolar (com l’oc. ferigolar ‘aromatitzar begudes i sopes’), provinent d’un ll. vg. *fragrorare, der. de fragrare ‘fer aroma’ 1a font: 1262

sumeri PA + AS + RIG + GU + ULA

Branca + bullir + infusió + l'enteresa + per qualsevol cosa, per tenir plaer, per sentir-se millor. Per acumulació de fluids

"Branques que es bullen per fer una infusió per a sentir-se millor i la pròpia enteresa o plaer."

Faristol.  català Faristol del frànc. *faldistôl ‘cadiral plegable’, comp. de faldan ‘plegar’ i stôl ‘cadiral’, a través d’una assimilació en fal·listol i una dissimilació en faristol 1a font: s. XIV, Jaume I 

sumeri PA + RI / DI + I'UTU + UL

Branca, pal que sosté + col·locar, imposar, situar, recolzar-se, allunyar-se / Parlar + denunciar + refusar - crear distància-qualsevol cosa - ràpidament - inflar, distès - terror.

"Objecte que sosté (a aquell) qui es recolza o s'imposa denunciant de manera distesa, ràpida, i cerca refusar, crear distància i mostrar terror".

Fixar-se en DI per a la forma antiga ‘faldistol’, fixar-se en RI per a la forma català actual ‘faristol’.

Farmàcia. català Farmàcia  del b. ll. pharmacia, i aquest, del gr. pharmakeía ‘ús, tècnica dels medicaments’, der. de phármakon ‘medicina’ 1a font: 1839, DLab. castellà Farmacia anglès Pharmacy
sumeri PAHAR + MA + ZI + A

Aplec, col·lecció, conjunt + estar malalt, malalties + treure, remoure + moment, temps - poder, força

"Aplec (de coses) per treure les malalties i tenir forçes".

"Aplec (de coses) temporal per treure les malalties".

Farmacia. castellà Farmacia català Farmàcia anglès Pharmacy.

Veure Farmàcia.

Fanal. català Fanal del cat. ant. fanar, i aquest, del gr. bizantí phanári, dimin. de phanós ‘torxa, atxa, llanterna’ 1a font: 1561 castellà Farola

sumeri PA + NA / NE + AL(A)

Pal, branca, part superior o alçada + capça / braser + objecte de metall

"Pal que a la part superior té un braser en un objecte/caixa de metall".

Veure Farola.

Farola. castellà Farola Del lat. pharus, y este del gr. φάρος pháros, de Φάρος Pháros 'Faro', isla cercana al puerto de Alejandría, en la que se construyó el más famoso faro de la Antigüedad. català Fanal

sumeri  PA + RU / BAR + UL + A

Pal, branca, part superior o alçada + acció / cremar, flama, foc + il•luminar, brillar + força, poder, treballar - moment, temps

"Pal que a la part superior fa l'acció d'il•luminar amb força".

Veure Fanal.

Farratge. català Farratge del ll. farrāgo, -agĭnis ‘grana per al bestiar’, der. de far, farris ‘blat’ 1a font: 1364 , Fenc castellà Heno anglès Hay

sumeri PA + AR(AH) + AD + GI + E

Branques, fronda + graner + arbust + canyes + criar

"Branques a un graner d'arbustos i de canyes per a criar".

Veure Hay. Fenc. Waine.

Feina. català Feina del cat. ant. i encara dial. faena, ll. vg. facenda, ll. cl. facienda ‘coses que han de ser fetes’, neutre pl. del participi de futur passiu de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull castellà Faena

sumeri PES + E + I + NA + A

Aplegar-se + Entrar + hey! + Humà – verb + Treball, labor, mà - temps

"Aplegar-se a entrar a treballar".

sumeri P(A)E + IN + A

Causar, aparèixer + sector, àrea + treball, labor, salari

'Causar treballs i labors o un salari a un sector'.

Feix. català Feix romà: del ll. fascis, íd. 1a font: 1168 castellà Fasces: Del lat. fasces, pl. de fascis 'haz1'. llatí Fax: torxa (Kemplerer, sobre el que va dir un alumne)

Fasces: amb 30 vares i una destral

sumeri PA + ZIR o ZER

Branca + Trencada, fer flames

sumeri PAA

Arma

sumeri PAŠU

Aixada, destral

sumeri UŠU

30

sumeri “PASZER(U)S(U) = PASCES = FASCES”

“Indica la destral amb branques trencades”

Feixista. català Feixista: de l’it. fascista (v. feixisme) 1a font: c. 1923

castellà Fascista: Del it. fascista.

sumeri  PEŠ + ZI / ZIŠ / ZIZ + DAG

Santificar, consagrar + a la vida, a remoure, a eliminar, esborrar/ a armar-se / a treballar en equip + repulsa militar, enderrocar, rebutjar

“Aquells que consagren la seva vida a fer una repulsa militar o enderrocar un govern per la via armada”.

Felibre. català Felibre creat per Mistral (1854), tret d’una cançó popular: emé li sèt felibre de la lei ‘amb els set felibres de la llei’, segurament una mala interpretació de Sepher, libre de la Lei, de l’hebreu Sepher (Torà) ‘llibre de la Llei’ 1a font: 1867, V. Balaguer occità Felibritge castellà Filibre

sumeri PEŠ + LI(GIN) + BIR + RI / RIG

Descendents – peix + tableta amb extractes, escritures + escampar, dispersar + imbuir / Donar

"Descendents d'una escriptura que volen escampar i dona ganes de motivar-ho".

Veure Feligrés. 

Penso que no va errat relacionar-hi ‘felibre’ amb ‘llibre’ tant qui ho relaciona amb feligrés. Però la raó formativa de composició modular ho precisa amb major cura. ‘Felibre’ conté les dos primeres mateixes parts que ‘feligrés’, però ‘feligrés’ en té tres d’altres que ho relacionen amb allò santificat, el santurari. Mentre que ‘felibre’ no té pas relació religiosa. ‘Felibre’ té relació amb el significat de ‘divulgar’. I ‘llibre’ és una part de ‘felibre’ però no la seva definició, ‘felibre’ no parla de unes copies o exemplar escrit, si no de extractes i escrits és a dir de la relació cultural amb l’escriptura no de l’apilació-compilació objectual que sí que té ‘llibre’.

Feliç. català Feliç  del ll. felix, -īcis, íd. (v. fecund) 1a font: s. XV castellà Feliz anglès Happy

sumeri PES + LI(B) + IŠI

Aplegar-se + cor-riquesa, benestar, felicitat + radiant

"Aplegat de manera radiant amb la felicitat".

Feligrés. català Feligrés del cast. feligrés, i aquest, del ll. vg. hispànic fili eclesiae ‘fills de l’església’ o ‘fill’ (en vocatiu sing.) 1a font: 1803, DEst.

sumeri PEŠ + LI(GIN) + GE + RE + EŠ

Descendents – peix + tableta amb extractes, escritures + copies, exemplar, escrit + aquell + santuari

"Descendents de les escritures copiades (transmeses) d'aquell santuari".

Felip VI. llatí Philippus grec Philo: amor Hippos: cavall

Teoria del grec al sumeri

Philo: sumeri PILLI: Tenir cura dels humans = amor

Hippos: sumeri IB+PU+US: Malucs, el mig + mos, embocadura, barbada + i carregar, conduir, muntar, guanyar el control

teoria sumèria

sumeri P-IL+LI+PU+US

Baró que tindrà cura dels+ humans + Per construir o aprofundir o dels peixos, és a dir, dels oradors a deu + que el recolzaran, per imposar-se o de manera comprovada/certa

sumeri IL: Aconseguir, tenir cura de

sumeri ILI: home

Numerologia VI

sumeri A’AS = VI

Subministrar, curs, desitjos,

castellà Felipe

sumeri PEL + IB + E

sumeri PEL: Ser prim, lleuger

sumeri IB: Enfadat, maleit

sumeri E: Confiat, treure, sembrar, penjar d’una corda, enfilar

sumeri PIRIGTUR: Lleó

“Qui guanyarà el control imposant-se seguint el curs de la seva reialesa”

Petita reflexió sobre com ens hauríem de dir, o oblidar la raó del nom. Amb el temps transformem les llengües, però és indubtable que aquests canvis transformen la manera d’entendre el llenguatge, i que si parlem d’etimologia hem d’entendre que pot canviar aquesta en la seva relació actual. Es pot comprendre que ara ho diem d’una manera, però no es pot evitar que tinguin unes referències a uns significats que no es vulguin considerar. Hi ha gentades que clamarien d’una manera o altre, i l’error està en haver perdut la reflexió de les paraules. Em de poder entendre les diferents realitats. Parafrasejant al nervi de Quim Monzó: “Importa gaire que part dels fidels no entenguin el text? És més cal dir res concret en un discurs?”. 

Femme. català Femella castellà Fémina francès Femme

sumeri PES + EME / MEN

Descendència + llenguatge / de sers, activitat còsmica.

"Generadora"

Veure Mascle i Gènere

Fenc. català Fenc del ll. fēnum, íd., que en cat. ant. i dial. ha estat sempre fe, convertit modernament en fenc per una pronunciació dial. nord-oriental, afavorida per l’avantatge de poder distingir-se de la fe 1a font: s. XIII, Farratge castellà Heno anglès Hay

sumeri PEŠ + EN + K(I) + E

Fronda + acció + terra + ordi, cereal - criar

"Fronda de cereals d'una terra".

Veure Farratge. Hay. Waine.

风气 Fengqi.  xinès 风气 Fengqi català Aire, atmosfera

sumeri  PEŠ + EN + G(E) + ZI

Entranyes, respirar, aire + acció, conjurar + cop, bufar + respirat, exhalar, aire de la vida

"Aire en acció de cops d'aire, aire en moviment de si mateix".

Fenici. català Fenici s'autodenominaven cananeus o fills de cananeus. grec Phoinikes castellà Fenicio

sumeri PES / PIS + NI + KI

Descendents, aplegar - desaparèixer - ungits / Ports, moll + de si mateixos + terra, contrada, país

"Els mateixos que aplegaven els països".

"Els que van fer descendents a les terres".

"Els que eren als ports i molls dels països".
"Els descendents de la mateixa terra".

"Els mateixos que van desaparèixer de la terra".

Veure Phoinikies.

Fenicio. castellà Fenicio. Veure català Fenici.

Fèretre. català Fèretre del ll. ferĕtrum, íd. 1a font: s. XX, Espriu castellà Féretro, ataúd anglès Coffin

sumeri PEŠ + RI + E + T(A)H + RE

Ungir, desaparèixer, lliscar + estirar, tirar avall, deixar anar, endur-se + marxar, emportar-se + adherir + endur-se, deixar anar, estirat

"Lloc on ungir i estirar (un cos) per a deixar-lo emportar-se'l o marxar".

Ferir. català Ferir el ll. ferīre ‘pegar’ 1a font: s. XIII castellà Herir anglès Hurt

sumeri PES + RI + IR

Tallar + estirar, col•locar, posar + depredar, causar mal 

"Col•locar un tall per un depredador o que causa mal".

Festa. català Festa, festival del ll. td. fĕsta, íd., originàriament pl. de festum, i aquest, neutre de festus, -a, -um ‘festiu’, de l’arrel de fēria ‘dia de festa’ 1a font: s. XIV, Llull castellà Fiesta, festival anglès Fest, festival

sumeri PES + EŠ(-EŠ) + TA, TI, TE

Reunir-se + festival + apropar-se, acostar-se

"Festa on es reuneixen i s'acosten (uns als altres)".

Veure Festival.

Festival. català Festival, festa en cat. ant. com a adj. ‘relatiu a la festa’, del b. ll. festivalis, íd., el sentit actual ve de l’angl. festival, tret del fr. ant. festivel ‘de festa’ 1a font: s. XIV, Llull  castellà Fiesta, festival anglès Fest, festival

sumeri PES + EŠ(-EŠ) + TI, TA, TE + BAL(A)

Reunir-se + festival + apropar-se, acostar-se + revoltar-se, transgredir, fer libació, vessar

"Festa on es reuneixen i s'acosten i fer transgressions, revoltar-se i/o fer actes de libació".

Veure Festa.

Festuc. català Festuc: de l’àr. fústaq o fústuq, arabització del gr. pistákion, ll. científic Pistacia vera (cf. pistatxo) 1a font: 1335

sumeri PES + TUC

Ungüent + Dissoldre, moldre, caure, estovar

sumeri ES: Arbre

“Cosa que es moldre i dissoldre com ungüent”

Egipci Kyphi: ungüent que conté flor de pistacia, les afliccions i tensions es desfeien com els nusos. També es barreja amb infusió el fruit del festuc sencer o molt amb té o altres herbes.

Feria. castellà Feria Del lat. feria. català Fira

sumeri PA E + ES / ESIR + RI + A

Causa d’aparèixer + tenda / carrer + Posar al seu lloc, situar, caminar a lo llarg + temps, temporal

"Fer aparèixer tendes temporals per a caminar a lo llarg d'aquestes".

Ferida. català Ferida del ll. ferīre ‘pegar’ 1a font: s. XIII castellà Herida anglès Ill

sumeri PES + RI + DA

Tallar, parir, respirar,entranyes, embaràs + col•locar, impregnar, posar o situar a un lloc + línia, espai, superfície - acció

"Tall, respiració, acte de parir, entranyes que es situa o s'impregna en la seva superfície, línia o espai".

Ferir. català Ferir del ll. ferīre ‘pegar’ 1a font: s. XIII  castellà Herir

sumeri PES + RI + IR

Tallar, parir, respirar,entranyes, embaràs + col•locar, impregnar, posar o situar a un lloc + acció verbal

"Situació o impregnació d'un tall, d'un part, a través de la respiració, de les entranyes".

Veure Ferida.

Ferro. català Ferro castellà Hierro

sumeri ZER + RU + U

Treballador del metall + construir + esmerilar

"Treballador que construeix el metall i l'esmerilar".

Veure Ferrocarril, com fàcilment pot proveir-se d’un altre significat formatiu modular.

Ferrocarril. català Ferrocarril de ferro- i carril 1a font: 1864, DLab.

sumeri PES + RU + KAR + RI + IL

Lliscar en un pla + construcció + fugir, treure o portar lluny enfora - port, estació + que et porta a un emplaçament + per una taxa.

"Estri que llisca per un pla i et porta a emplaçaments llunys amb estacionaments pel cost d'una taxa".

Veure Ferro, com fàcilment pot proveir-se d’un altre significat formatiu modular.

Ferroparet. català Ferroparet de ferro i paret 'barra de ferro de punt atorçada per aguantar o fixar una porta o finestra'

sumeri sumeri ZER + RU + U + PA E / BA(D) + RE / RI + DE

Treballador del metall + construir + esmerilar + Fer aparèixer / Mur, fortificació + aquella – imposar - fer distància + forma, estructura

"Construcció metàl·lica i esmerilada que fa d'estructura o forma per a fer aparèixer o es situa a un mur per causar distanciament o imposar-se".

Es podria fer omissió de la U.

Fíbula. català, castellà Fíbula del ll. fibŭla, íd. 1a font: 1839, DLab.

sumeri PEŠ/PI + BU + LA

Reunir, unir / unitat, capacitat de + condueix, segueix, atrau + ser suspés, lligar, pressionar.

"Que té la capacitat d'atraure, unir i lligar de manera suspesa".

Ficció. català Ficció del ll. fictio, -ōnis, íd. 1a font: 1460, Roig castellà Ficción anglès Fiction

sumeri PES + SI o ZI ZI + U + UN

Reunir, inflar, engrossir - desaparéixer + recordar - confiança + acció 

"Engrossir els records".

"Fer desaparèixer els records engrossint-los".

"Engrossir amb confiança".

Veure Ficción.

Ficción. castellà Ficción Del lat. fictio, -ōnis. català Ficció anglès Fiction

sumeri PES + SI o ZI ZI + U + UN

Reunir, inflar, engrossir - desaparéixer + recordar - confiança + acció + ornamentar - parlar 

"Engrossir amb ornamentacions els records".

"Ornamentar els records desapareguts".

"Engrossir amb confiança la parla".

"Inflar amb confiança i ornamentacions".

Veure Ficció.

Fiction. anglès Fiction català Ficció castellà Fiction

sumeri PES + SI o ZI ZI + TI + U + UN

Reunir, inflar, engrossir - desaparéixer + recordar - confiança + ventar, abocar, descobrir, colar, derramar, echar + acció + ornamentar - parlar 

"Engrossir amb ornamentacions que colen com a records".

"Ornamentar els records desapareguts".

"Inflar de coses que es colen amb confiança en quan a la parla".

"Inflar els records per descobrir que hi ha ornamentacions".

Fil. català Fil, Filar, pelar

sumeri PEL + AR

Prim + Moldre a mà, treballar

Veure a pelar

Filar. 4 Veure a Fil

Filisteu. català Filisteu ’Habitants del nord que venen de totes bandes, pobles del mar'

ISTÂ(N)U:Nord

sumeri PIS + LIL + TE + U

Uadi, mar sec o salat interior - riba, moll, port + mort, fantasma, brisa, vent – tonto – malalt - coneixement secret + membrar, travessar + pau-carreguen - abús - la terra - món – derrota – admiració

"Riba, moll i uadi malalt i fantasma que travessa la terra per la derrota o l'admiració"(mar de sal a Jericó).

"Poble situat a les ribes i ports que membren un coneixement secret del món".

"Portuari travessat per la pau de la brisa".

Filomena. 'templança a Decameron'

sumeri PIL + U + UM(A) + ENA

Homes + pau + guanyar + confiar + acció

"Qui guanya confiança per la pau del homes".

Filopator. Veure Cleopatra VII Thea Filopator

Filostrato. 'apetit irascible a Decameron'

sumeri PIL + U + US + TAR + A + TUU

Home + derrotar – abusar – conduir. + sang - escopir - matar o ser mort- bloquejar + mal - tallar, deslligar + força, poder + líder, batre + total

"Home que es condueix amb força per la🩸sang de matar i bloquejar pel total lideratge".

Final. català, castellà i anglès Final del ll. finalis, íd. 1a font: 1330

sumeri PIŠ / PEŠ + NA(M) / NA + AL

Port / desaparèixer – tall + asumpte,  entendre, instrucció / separar, tallar, esclarir + lligar

"Tallar i (deixar) lligat un assumpte, un enteniment, una instrucció, un aclariment".

Finestra. català Finestra: del ll. fenĕstra, íd. 1a font: s. XIII, Vides

sumeri PI(RIG) + NES + DA + RA

Brillantor + que ofereix als cossos + la seva forma, perfil + amb claredat

“Forma amb perfil que dona claredat i brillantor als cossos”.
sumeri P(U) + IN + IZ(I) +  TE(G) + RA
Obertura, forat + sector, àrea delimitada + foc, llum + aproximar-se, apropar + portar, dirigir

"Obertura delimitada que porta la llum i s'aproxima (a l'interior)".

Fire. anglès Fire català Flama castellà Llama

sumeri PI + IR + RE

Unitat de capacitat + brillant, poderós + allò

"Allò que es fa brillant i poderós".

sumeri PIR(IG) + E

Brillantor (produïdes per branques) + de l'habitació, de les cases

"Brillantor que és encesa a les cases i habitacions".

Five. anglès Five. Veure-ho especificat a Cinc.

Flamenc (ball). català Flamenc del neerl. flaming (vlaming) ‘natural de Flandes’, aplicat al color vermellenc de la cara d’algunes persones, com la de la gent de Flandes, i també a l’ocell pel color rosadenc de les seves plomes 1a font: c. 1290, Desclot castellà Flamenco

sumeri PAH + LA + ME + EN + KU + U

Potes + mostrar, accelerar, lligar, suspendre + rígida + acció + força + admiració

"Suspendre les potes i mostrar-les amb moviments accelerats, rígids i forts per causar admiració".

Flamenc (ocell). català Flamenc (situen la mateixa etimologia de per Flamenc el ball. Que s'aplica al color vermell) castellà Flamenco

sumeri PAH(LA) + AM + EN/EN(E) + KU / GU+ U / HU (+UŠ)

Potes (lloc inundat) + ocell + acció, plaer + posar ous / ocell+ plantes, herbes / raspar, arrencar (+vessar sang)

"Ocell de potes que van per llocs inundats que posa ous entre les herbes".

+" que s'arrenca de si i es fa vessar sang de si".

Flamenco (baile i pájaro, es distingeixen). castellà Flamenco català Flamenc. 

Veure Flamenc.

Flama. català Flama del ll. flamma, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Llama anglès Fire

sumeri PA + LA + MA

Branca, troncs, fronda + portar, mostrar, disposar-se + cremar, encendre's

"Branques que es disposen per a encendre el foc i cremar".

Flamma. llatí Flamma català Flama castellà Llama

Veure Flama.

Flix. català Flix ‘poble de tarragona terres de l’Ebre’

sumeri PIS + LI + IGIX / IGI(NIM)

Ribera, riba, vora de l'aigua, port, meandre + constreta, pressionada + amb bots - terra alçada

"Terra alçada d'un meandre o de la ribera".

Float. anglès Float català Flotar

sumeri PU + LU + U + AD

Curs d'aigua + cobrir-se completament - persona + guanyar el control + paralitzat, quiet

"Cobrir-se completament per l'aigua d'un curs i guanyar el control estant-hi quiet".

Veure Flotar.

Flor. català Flor castellà Flor anglès Flower

sumeri PU + LU + UR / EREŠ

Obertura + esclatar, brotar + arrencar, reunir, collir – olorar / cultivador

“Part que brota i es recull quant és oberta”. (Flor)

“Part que brota i olora”. (Flor)

“Part cultivada que brota i es collir”. (Flower)

sumeri INBU: flor.

sumeri UL: brot

Flotar. català, castellà Flotar del fr. flotter ‘surar’, de la mateixa arrel germ. de flotte ‘flota’, però més aviat del fràncic que de l’escandinau 1a font: 1851, DEsc. anglès Float

sumeri PU + LU + U + TAR

Curs d'aigua + cobrir-se completament - persona + guanyar el control + lliure, deslligat

"Cobrir-se completament per l'aigua d'un curs i guanyar el control estant-hi amb llibertat, deslligat".

Veure Float.

Flow. anglès Flow

sumeri PU + LU + U + U

Curs d'aigua o líquid + pila, munt, massa, coses que es van situant unes coses sobre les altres + condueix, per la terra + acció

"Curs d'aigua o líquid que es va situant i conduint sobre si mateix".

Flower. anglès Flower català Flor castellà Flor 4 Veure Flor.

Fluid. català, anglès Fluid castellà Fluido

sumeri PU + LU + ID

Curs d'aigua o líquid + pila, munt, massa, coses que es van situant unes coses sobre les altres + curs d'aigua, riu o canal

"Curs d'aigua o líquid que es va situant sobre si mateix en un canal, curs d'aigua o riu".

Fluir. català Fluir anglès Flow

sumeri PU + LU + IR

Curs d'aigua o líquid + pila, munt, massa, coses que es van situant unes coses sobre les altres + exudació

"Curs d'aigua o líquid que es va situant sobre si mateix i exuda".

Folklore. català Folklore de l’angl. folklore, comp. de folk ‘poble’ i lore ‘saviesa, saber tradicional’, de la mateixa arrel de learn ‘aprendre’ 1a font: c. 1880 castellà Folclore, Folclor

sumeri PU + UL + KUL + LU + UR + E

Boca, tradició oral + antic, remot, vell - distesa, atractiva, plaer + bellesa + persones + correspondre's uns amb els altres + presentar-se - temple, estació lunar

"Oralitat remota i distesa on les persones correspondre's o presentar-se amb altres marcada per les fases lunars".

Habitualment les festes de les diferentes civilitzacions i cultures estan marcades per les fases lunars.

Veure com Folclore, Folclor.

Fonedo. català Fonedo (tarragona) 'gatzara, soroll col·lectiu' castellà Algarabía

sumeri PU + UN + ED + U-U

Boca, parla, entrada - Profunditat + elevat, altament + enfortir, reforçar  + totalitat, món - abús

"So de boques que es van elevant i van fortes totalment de manera que hi abusen".

Fonema. català, castellà Fonema del gr. phṓnēma ‘so de la veu, paraula’

sumeri PU + U + NE + MAH / MA

Boca, veu + acció - bramar, veu, xiscle + per si mateixos + madurar / acció

"Formes que per si mateixes maduren de la veu".

"Sons de la veu que surten per si mateixos de la boca".

Veure Lexema, Fonètica, Morfema.

Fonètica. català Fonètica del gr. phōnētikós ‘relatiu al so’, der. de phōnéō ‘fer sentir la veu, parlar’, i aquest, de phōnḗ ‘so, veu’ 1a font: 1864, DLab.

sumeri PU + NE + ED + DI + KA

Boca, parla, entrada - Profunditat + elevat, altament + reforçar + parla + acció

"Entrar profundament en el reforç de la parla". 

Veure Fonema, Lexema, Morfema.

Font. català Font, castellà Fuente, anglès Fountain, francès Fountaine, àrab مصدر Masdar, eusquera Iturria, danès i noruec Kilde, romanès Sursă, maltès Sors, anglès Source, finès Lähde

sumeri PU + (UN / EN) + (UD / TEN / TE / DE / (DA(N) + IN)) + E

Pou, curs d'aigua de riu, cisterna-boca + que prové de llocs més alts / encantada, de déu + tempesta, dimoni de la tempesta / Fresca / membrada / Creada – donada – abocada / Neta, clara / (sector + donar, fer córrer + estació o temple (lunar)).

"Curs d'aigua que prové de la muntanya o el cel (segons el dimoni de la tempesta)". 

"Curs d'aigua membrada i donada per déu". 

"Curs d'aigua fresca encantada". 

“Curs d’aigua que corre per un espai”. 

“Curs d’aigua que corre per un espai d’una estació o temple”. 

Foot. anglès Foot  català Peu castellà Pie

sumeri PU(ZUR / SAĞ) + UD

ombra - buit, fossar, petja al terra + fosca, ombra

"Zona del cos que deixa petjada al terra i es relaciona amb l'ombra".

Veure Fútbol i Ball. També Petjada.

Foradada. català Foradada, forat castellà agujereada

sumeri PU + RA + DADA

Boca, forat profund, mossegada + batre, matar, trencar, aixafar + Hostil

"Forat profund on trencar-se, matar-se".

"Ratat o mossegada que mata (una planta, un menjar, un material)".

Forest. anglès Forest català Floresta, Bosc castellà Bosque

sumeri PU + UR + ES + T(IR)

Camí d’un riu, profund + abundant, col·lectar + arbres + bosc, fusta

“Lloc on hi ha camins de rius i hi ha abundants arbres i fusta”.

Forester. anglès Forester català Foraster castellà Forastero

sumeri PU + UR + ES + TI(E)R

boca, parlar + persona + freda – establir-se + foraster

“Persona que parla d’establir-se i és forastera”.

Foraster. català Foraster probable superposició d’un der. de l’oc. ant. forest ‘poblet fora de la població’, probablement der. del ll. foras ‘fora’, amb un de l’oc. ant., fr. ant. i cat. ant., forest ‘bosc’, potser d’origen germ 1a font: s. XIV castellà Forastero anglès Forester 

sumeri PU + UR + A + (E)S + TI(E)R

boca, parlar + persona + progenitora + freda – establir-se + foraster

“Persona progenitora que parla d’establir-se i és forastera”.

Forastero. castellà Forastero Del cat. foraster. català Foraster anglès Forester 

sumeri PU + UR + A + (E)S + TI(E)R + U + U

boca, parlar + persona + progenitora + freda – establir-se + foraster + acció + món, totalitat

“Persona progenitora que parla d’establir-se i és forastera en la seva totalitat”.

Forçar. català Forçar, força  del ll. td. fŏrtĭa, íd., pl. neutre de fortis, -e ‘fort’; substitut del ll. cl. vis ‘força, vigor’ 1a font: 1075 castellà Forzar, fuerza anglès Power, strength, force

sumeri PU + (U)UR + ZAR(A)

Profund + (carrega-protegir) convuls, abundant + superposar-se

"Superposar-se de manera molt convulsa o abundant".

Forquilla. català Forquilla: de forca 1a font: 1662 italià medieval Forchetta

sumeri P(H)UR + KID + (KID)DA

Boca, aprofundir en una cavitat + Deixar caure o anar + Branqueta (eina)

acadià: TITENNU∞Tenedor

“Estri en forma de branqueta que serveix per deixar caure (l’aliment) a la boca”

Unir, Lligar, Apuntada

Els palets xinesos es podrien considerar com a forquilles. Tot i que hi ha gent que té un fort sentiment en dir que no ho són, probablement perquè no consideren que tingui la funció de punxar, de manera errada.

Fòrum. català Fòrum expressió ll., íd.

sumeri PU + UR / U + UM

Construcció - boca, parlar, entrada + base, protegit / admirar - totalitat, món + ideal, perfecte

"Base o zona protegida construida, ideal per parlar o entrar".

Foscor. català Foscor de fosc 1a font: s. XV castellà Oscuridad anglès Obscure

sumeri PU + US + KU + UR

Profund, forat, pou + lloc, superfície, imposar + forat + confinat, empresonat - abundant

"Lloc profund i que és un gran forat".

Fotografia. català Fotografia de foto- i -grafia 1a font: 1864, DLab.  castellà Fotografía anglès Photography francès Photographier

sumeri PUZ(UR) / PU + UD + UG + GAR / ĞAR + RA (+ A) + PI + A A

Ombra, espectre / Forat, profunditat + dia, calor, Sol + llum + implement / donar en lloc d'alguna cosa, situar, posar + claredad (+ temps) + unitat + inscriure

"Inscripció de l'ombra o espectre implementada per un temps situat a la claredad del Sol".

Fotografía. castellà Fotografía català Fotografia anglès Photography francès Photographier. Veure Fotografia.

Fotre. català Fotre castellà Joder anglès Fuck

sumeri PU + U + DE + R(I) + E

Profund - boca + totalment, abusar + fer sortir, tirar, moure's o procedir en gran quantitat o nombre + imbuir, imposar, realitzar + interjecció

"Imposar en gran quantitat i nombre  d'un profund abús súbit".

Fou. 'pas estret muntanyes travessat per un riu'

sumeri PU + U'U

Curs baix o enclotat d'aigua + pila de terra + pedra

"Pila de terra o rocosa amb un curs baix d'aigua".

Fountain. anglès Fountain. 

Veure Font.

Fountaine. francès Fountaine, 

Veure Font.

Fox. anglès Fox català Guineu castellà Zorro francès Renard

sumeri PU + US + U UZ

Boca + ovelles, i bens - imposar-se + ocells

"Mossega a ovelles, bens i ocells".

Veure Guineu, Zorro, Renard.

Franc. francès Franc del germ. frank, nom del poble germànic català Francòfon, franc castellà Franco, Francófono anglès Frank

sumeri PA + RA + N(A) + AK o KA

Causar, aparéixer + purs, clars + persones + actuar, procedir

"Persones que actuen de manera clara i pura".

Veure Frankenstein.

Frank. germànic Frank francès Franc català Franc castellà Franco

Veure Franc, Frankenstein.

Frankenstein i Mary Wollstonecraft Shelley. nom propi Frankenstein, de Mary Wollstonecraft Shelley, personatge i mare de Mary Shelley escriptora romàntica. A la novela de Frankenstein també es coneix com ‘El nou Prometeu’. Frankenstein és un doctor que s’encapritxa en crear un laboratori amb la finalitat de retornar la vida a un ser mort. Així és com el Doctor Frankenstein crea un ser a partir de parts de diferents cossos de morts, i sota el dilema d’una tempesta li torna la vida a aquest cos composat de varis amb un llamp, la história va sobre el monstre, que no té nom en tota la novela, i és el protagonista més interessant, doncs la novela conté diversos narradors, però la gent a n’aquest monstre sol dir-li el monstre Frankenstein o simplement Frankenstein, tot i que en realitat no té cap nom. Els pensaments del monstre Frankenstein giren sobre com de difícil ho té per entendre la seva propia vida i existència, i la difícil relació, moltes vegades enganyosa amb la gent, ja sigui la relació amb el seu pare i creador, que s’horroritza de la seva creació; tant d’una dona de la qual s’enamora d’ella veient-la d’amagat al bosc, però ella es veu horroritzada en veure’l. Mentre sabem que el monstre està fugint contínuament de la gent tot i que té una intensa mentalitat de entendre les coses i de que l’estimin. Es tracta de la novel·la romàntica per excel·lència.

germànic Stein: Pedra.

Altre manera d’escriure-ho Frankinzstein

sumeri [((F)ANKIN / AN + KI + IN) + ZE/ZI] + TE(G) + [EN (+(G)EN)]

[(Univers, (entre) El Cel i la Terra, tot, el món / possessió, existència + inframón, lloc de la terra oposat a un, món de les ànimes desaparegudes o mortes + insult, abús) + vida/pedra] {=World / Woll / Anken} + Aproximant-se + [Encantat, Creador (+Pedra, duresa)] {= Stonecraft / Stein}

podem copsar que entre els mòduls i valors corresponents a nzste o nste, podem entendre els següent, tot i que no li doncs gaire més importància, NI TE(G): amb Por. Podria estar indicant-nos que ‘viu amb por’.

"L'Univers creat apropant-se al seu propi creador (que l'insulta o l'abusa)”.

L’equivalent, “World/All Stone Craft” = modulació, "Univers Pedra Creador".

"La duresa de tot el món en aproximar-se a la creació".

"La duresa que tot el món produeix pels enganys, per fer els seus encants propis i individuals".

"Pren possessió i existència de la vida del món dels morts aproximant-se a la duresa del creador".

Cal tambe asimilar les següents paraules: Franc, Prometeu, Golem i Golum.

Veure Franc. Prometeu. Golem. Golum.

Veure artícle 31 agost 2025, Frankenstein, ‘El Prometeu modern’, el paral·lelisme amb el nom Wollstonecraft, i amb la figura del Golem i en Gollum.  Figures de la vida de Mary Shelley que protagonitzen la seva novel·la.  31 agost 2025. 

Frau o Afrau. català Frau i Afrau  d’origen incert, però molt probablement del ll. hispànic *fragum ‘país trencat, congost’, de la mateixa arrel del ll. frangĕre ‘trencar’; també podria provenir d’una base preromana indoeuropea, frago-, de la mateixa arrel que el verb llatí (cf. fracció) 1a font: 1282

sumeri A + PA(AGAR) + RA / RAH + U

Aigua + Canal o curs d'aigua + Pura, clara / Trencada + pila de terra - roca

"Roca amb curs  o canal d'aigua".

Veure Escanyall, Escollat, Fou.

Fred. català Fred del ll. vg. frĭgdus, ll. cl. frīgĭdus, íd. 1a font: 1122 castellà Frío anglès Cold italià Freddo

sumeri PES + RI + ED / U U

Floc (de neu) + posar al seu lloc, imbuir + descendir, fer baixar / risc, problema o dificultat que no s'espera en un inici

"(Sensació) que imbueixen els flocs de neu quan descendeixen". 

Veure Freddo, Frio.

Freddo. italià Freddo català Fred castellà Frío anglès Cold

sumeri PES + RI + ED + DU +  U

Floc (de neu) + posar al seu lloc, imbuir + descendir, fer baixar + detenir, restringir + risc, problema o dificultat que no s'espera en un inici

"(Sensació) que imbueixen els flocs de neu quan descendeixen i es detenen".
Veure Frío, Fred.

Frío. castellà Frío Del lat. frigĭdus. català Fred anglès Cold italià Freddo

sumeri PES + RI + U U

Floc (de neu) + posar al seu lloc, imbuir + risc, problema o dificultat que no s'espera en un inici

"Problema i dificultat que imbueixen els flocs de neu". 

Veure Fred, Freddo.

Frigi. català Frigi 'població que vivía la zona de Frigia provinent d'Àsia Menor' castelà Frigio

sumeri PIS + RIG + GI

Els del congost o wadi + donen a + essència

"Els que són donats en essència al wadi (lloc desert i rocós menys en époques de pluges) o congost".

Frimari. Frimari o Rufolari o Frimaire (del francès frimas "vent fred després de la nevada") a partir del 21, 22 o 23 de novembre. Part del calendari republicà.

sumeri PEŠ + MA + RI.

Flocs + activitat còsmica + impregnar, llagrimejar

“Activitat còsmica (estació) que impregna amb flocs de neu”. 

Veure Rufolari.

Frodo Bolson. Nom de personatge de El senyor dels anells, es tracta d'un hobbit de la Comarca, emparentat amb Bilbo Bolson, protagonista del Hobbit, que el té sota tutelatge. Frodo és qui s'ofereix a portar l'anell, a custodiar-lo fins arribar a la seva destrucció, durant el camí pateix les forces de l'anell de Sauron, és l'heroi que resol la història amb ajuda dels altres protagonistes.

sumeri PU + UR + (U)RU + DU

Parlar + persona - protegir + donar suport, imposició, reparar +  tenir o fer custodia 

"Persona que parla de protegir i donar suport, per imposició i per reparar sobre una cosa custodiada"

Veure Bolson, Samwise Gamgee, Peregrin Took, Sauron, Gandalf, Saruman.

Frog. anglès Frog català Granota castellà Rana

sumeri PU + URU / URUR + UG

En llocs de cursos d'aigua + inundats / amb plantes + amb plantes

"És a llocs inundats per cursos d'aigua i amb plantes".

Fuego. castellà Fuego Del lat. focus 'hogar', 'hoguera'. català Foc anglès Fire

sumeri PU + E + (UG)U + U

Edificis, aixecar + portar, anar arreu - casa, habitació + (lluminós, llum - furia - mort ) força + acció

"Acció d'aixecar-se la llum de les cases".

"Acció de portar la llum furiosa que causa mort".

Està ben explicat que prové de 'hoguera' al diccionari castellà, és a dir allò que dona llum a les cases.

Fuente. castellà Fuente. 

Veure Font.

Fuerza. castellà Fuerza Del lat. fortĭa català Força anglès Power, strength, force

sumeri PU + ER(E) + ZA(RA)

Profund + pressionar, accelerar + superposar-se

"Superposar-se ràpidament o pressionant molt".(us de la força)

Veure Força, Power.

Fulanet. català Fulanet castellà Fulano: Del ár. hisp. fulán, este del ár. clás. fulān, y este quizá del egipcio pw rn 'este hombre'. àrab Fulan

sumeri PU(ZUR) + LAL / LAM

Protegir, secret, ombra + Insignificant / Tallant

"Corren molts fulanets a les xarxes"

En fulanet.. Aviem, fulanet, en principi...

Fum. català Fum del ll. fūmus, íd. 1a font: s. XIV, Llull castellà Humo anglès Smoke

sumeri PU + HUM + MU

Contenidor, forat  desprendre, fluir els fluids corporals + cremar, brasa + acció - arbre - herbes, plantes

"El que desprendre la crema o les brases (de les plantes, herbes)".

Veure Humo.

Fumadó. català  Fumadó castellà Fumadero. anglès  Fume

sumeri PU/PUZ + MA + DU (U) (ERE / U) (RU)

Terme arquitectònic / Cavitat + Cremar, abrasar + Fer maons, casella, quadrat, fornejar, introduir, construir, fer, performar (Regal, pau, admirar, derrotar, formir, guanyar el control, pivotar, carregar, abusar) (Anar, asfixiar, ofegar, pressionar, empènyer”) (Article o tret arquitectònic)

“Cavitat arquitectònica amb brases on es porten a cremar (coses) i es fornegen, o es performàren amb el foc”.

Fumadero. català i castellà Fumadero. 

Veure Fumadó.

Fumat. català Fumat de fumar castellà Fumado català Smoked

sumeri PU + HUM / UHMA + MA + A + T(A) / T(AB)

Contenidor, forat,  desprendre, fluir els fluids corporals + cremar, brasa / avivar + cremar + poder - moment + tenir doble força, repetir / foc, tenyir de vermell, marcar a foc

"Contenir una crema que s'aviva i tenir doble força o que es repeteix". (PUUHMAATA)

"Desprendre els fluids corporals amb la brasa tenyida de vermell". (PUHUMMATA(B))

"Contenir una brasa o crema marcada pel foc". (PUHUMMAATA(B))

Funicular. català, castellà Funicular del b. ll. funicularis ‘de cordó’ 1a font: 1864, DLab. 

sumeri PU + NIĞ / NE / NI + KU / KUL + AR

Construcció + posseeix / Tenir acció de / per ús propi+ per situar, descarregar + recórrer - emportar-se a fora, lluny + de manera ràpida + per un camí

"Posseeix l'acció de situar i recórrer de manera ràpida un lluny camí".

Funicularis. llatí Funicularis ‘cordó, corda’

sumeri   PU + NI +  KU + LA + RIS

Construir + Xarxa + enfortir, reforçar + supervisar, disposar, pressionar – estirar-se , estar en ordre + posar al seu lloc, col·locar, estirar, llançar

“El que construeix la xarxa, l’enforteix, reforça, supervisa (per tenir-la en ordre i estirada / i posar al seu lloc)”.

No és un error pensar que funicularis nombra el cordill, però modularment conjuga el allò que és la part formadora de la xarxa i les qualitats per a que serveix en aquesta. o altre teixit

Futbol. català Futbol  de l’angl. football ‘pilota de peu’ 1a font: 1912  castellà Fútbol anglès Football

sumeri PU(ZUR / SAĞ) + UD + BU(L) + UL

Ombra-buit, fossar, petja al terra + fosca, ombra + inflada, globus, copejar + distància

"(Joc) de copejar a distància una cosa inflada amb la zona del cos que deixa petjada i es relaciona amb l'ombra".

Veure  Foot i Ball. També Petjada.

Futur. català Futur  del ll. futūrus, -a, -um ‘el que ha de ser’, participi futur del verb esse ‘ser’ 1a font: s. XV castellà Futuro anglès Future

sumeri PU + TUR (U)

Construir - parlar + amb els joves (acció - conduir- tot)

"Parlar o construir els joves i infants".