Diccionari Etimològic Modular

Babau. català Babau:  d’origen expressiu; l’arrel bab- expressa infantilisme i confusió mental, i apareix en altres mots: babaia, babarota, babeca, baboia (v. babuí) 1a font: s. XIV

castellà Bobo: Del lat. balbus 'balbuciente'.

sumeri BA + BA + GUG 

"Reduir el pastís". (veure entrada de Bobo) 

Babilònia. català Babilònia: del ll. Babylonius, -a, -um, íd., der. de Babylon, nom grec i llatí de Babel (assiri Bab-ilu ‘porta de Déu’)

sumeri BA + BI + LU + U + NI + A

Dividir en accions, reduir a la meitat + Remoure, disminuir, retirar, eliminar + Molestant, Persones, ser abundant + veus, parles, brams + un mateix, pors + per us de la força, per tots els temps.

sumeri NIA: unes plantes 

“El lloc que es va disminuir o derruir les parles per la por en l’ús de la força i dels temps”.

Pot ser que el final de la paraula per error s’atribueixi NIA en comptes de NI+A, o valgui per ambdues paraules, així sigui com NIA, junt, indiqui unes plantes i es consideri una ciutat enjardinada. S’hauria de pensar en el text original que ho narraria. 

Bací. català Bací: del ll. td. bacchinon, d’origen incert 1a font: s. XIV, Llull, Eiximenis castellà Bacía: Del lat. mediev. bacia.

sumeri BA + SI + A

Vas o bol per contenir un líquid, eina per a tallar + omplerta + amb aigua

Badall. català Badall  probablement prové del ll. vg. *batacŭlum, íd., però també pot derivar de badar, amb el sufix -all; també pot tractar-se d’un postverbal de badallar (v. badar)

sumeri BAD + ALALA

Obrir + expressió calmant

“Expressió calmant en forma d’obertura (de la boca)”.

Badia. català Badia, nóm pròpi, ‘entrada de mar o d’aigua sobre la terra’ i ‘de l’ant. vedilla ‘floc de cabells’, der. del ll. vītīcŭla ‘cep de la vinya’, pronunciat amb ieisme (v. esbadiar-se). del fr. baie, alterat en cat. i altres llengües hispàniques en badia per influx del gascó i català badar; el mot fr. podria provenir també del ll. vg. batare 1a font: 1803, DEst.

sumeri BAD + DI + A

Terra dur - obertura + que va, anar, marxar - brillant + temps - aigua

"Obertura de produïda per l'aigua".

"Obertura brillant per l'aigua".

Badomies. català Badomies probablement de *mahomia, der. de Mahoma, amb dissimilació de la m- en b- i amb presència de -d- per influx de badoc 1a font: s. XIV, Eiximenis

sumeri BAD + DU + UMIA + ES

Desfer + remoure + persones + establir

"Establir sobre les persones coses per remoure-les i desfer-les".

Bag. anglès Bag català Bossa castellà Bolsa

sumeri BARAG

Sac fet de parts d'animals.

Bagala. castellà Bagala de l'àrab, vaixell de l'indic amb vela triangular conegut con Dhow.

sumeri BA + GA + LA

Criatura marina, peix + portar, transportar + exhibir

"Que transporta i ens porta el peix per exhibir-lo".

Veure Dhow. Diferenciar de Bagalamukhi.

बगलामुखी Bagalamukhi. devnagari बगलामुखी Bagalamukhi català divinitat indú que estrangula la llengua d'un dimoni personificat i sotmet a un individu maligne. De vegades es troba a les entrades de les cases per foragitar els mals esperits.

sumeri BA + GA / GAL + LA + MU + KI + HI

Presentar-se + convenient, aceptable, adequada / ser gran, grandiosa + lligar, suspendre, supervisar, estrangular + déu + inframón, terra, allò negatiu o que va cap avall + procés, acció

"Divinitat que presentar-se grandiosament per suspendre o estrangular allò negatiu de l'inframón".

Baggins. Cognom de Frodo Baggins personatge del Senyor dels anells, corresponent a la traducció castellana Frodo Bolson i catalana  Frodo Saquet.

sumeri BA(R)AG + IN + IŠ(IM) / IŠ

Sac fet de parts d'animals + limitació, delimitació + gana / muntanya, montícle

"Sac amb ganes".

Als Baggins/Bolson/Saquet se li dona un sac amb un anell que li produïrà molt de desgast i moltes ganes de posar-se'l amb vici molt maliciós produït per Sauron, aquest anell és la finalitat de la seva épica trajectòria, per a destruir-lo i derrotar així la força del mal de la terra mitja. 

Balagán. hebreu Balagán català 'Aldarull, escàndol, caòtic'

sumeri BALA + GAN / GAN(A)

Revoltar-se, canviar, transgredir uns termes +  tenir cria / vinga!

"Vinga a revoltar-se, canviar i transgredir un termes".

Balança. català Balança del ll. vg. *bĭlancia, der. adjectiu del ll. td. bilanx, íd., comp. de bi- ‘dos’ i lanx ‘plat de balança’ 1a font: s. XIII castellà Balanza

sumeri BIL / BA / BAL / BALA + LA + AN +  (SI + A) / ZA 

(Descriu aliments: carn, ous, fruita) / Vas – eina – dividir en accions, assignar, compatir / Carregar, descarregar -recuperar (bens o propietats) / Abocar, treure, transferir, canviar + Balancejar, suspendre, equilibrar, pesar, pagar, penjar - Ordenar, estar en ordre + (Elevar, aixecar + verb – carregar, emplenar) / Verb - propietats 

“Compartir  (material)  pesant-lo, equilibrant-ho i pagant aixecant la càrrega”.

“Eina per balancejar i elevar la càrrega”.

“Aliments que es pesen per pagar”.

Ballast. anglès Ballast castellà Balastro

sumeri BA / BA(D) + LA + AŠ + TU / AD

els vassos, els vaixells / al terra dura + balancejar, blança, pesar, equilibrar, suspendre + superfície, camp / pedra espeferoide - paralitzar, bot

"Equilibra la superfície o equilibra i paralitza el balanceig del vaixell".

Veure Balastro.

Balastro. castellà Balastro Del ingl. ballast 'lastre1'. anglès Ballast

sumeri BA / BA(D) + LA + AŠ + TU + URU + U

els vassos, els vaixells / al terra dura + balancejar, blança, pesar, equilibrar, suspendre + superfície, camp + maxacada + llit de + pedres, grava

"Llit de pedres maxacada o de grava disposats a una superfície per a equilibrar i suspendre del terra dur o uns vasos o vaixells". 

Veure Ballast.

Balcó. català Balcó de l’it balcone, augmentatiu de l’it. ant. balco ‘eixida d’un graner damunt un cadafal’, i aquest, del longobard balko ‘biga’ 1a font: 1612 castellà Balcon anglès Balcony

sumeri BAL(A) + KU + NE

Regnar, manar, abocar + emplaçar, lloc, descarregar + parlar, orar, sermonejar, fer un discurs

"El lloc per fer regnar el discurs, o a través d’exemples, lloc des d’on sermoneja el rei o el papa”.

Balde. castellà Balde De or. inc.

sumeri BAL o PEEL + DE

cavar, excavar, descarregar + abocar, garbellar

"Abocar i descarregar. (Estri per separar el gra de la palla)".

Baldur. norrè Baldur. Qui no li afectava res, era invencible en fer un pacte amb els elements i sers perillosos menys amb una planta petita amb la qual el van matar fabricant una fletxa o llança amb ella.

sumeri BAL + DUR

Recuperar + resistir-se

"Qui recuperar-se i resistir (a tot)".

Veure Hod, Asgard, Ragnarok.

Ball. anglès Ball català Pilota del ll. vg. *pilotta, dimin. del ll. cl. pĭla, íd. 1a font: s. XII castellà Pelota

sumeri BA(D) / BU + UL

Pota - terra dur / inflada, globus, copejar + distància

"Objecte inflat per copejar a distància".

Veure Fútbol i Foot.

Ballar. català Ballar  del ll. td. ballare, íd., probable adaptació del gr. pállein ‘saltar, bellugar-se’ 1a font: s. XIII, Vides castellà Bailar anglès Dance

sumeri BALA + ALA + AR(AHI)

Girar, creuar, abocar, rotar, torn, hissar, treure, transferir, portar, canviar + tambor (seguint el ritme) + instrument musical

"Girar, creuar-se, abocar-se, rotar, tornar, hissar-se, treure, transferir-se, portar, fer el canvi amb els tambors (ritme) i els instruments musicals (melodia)".

Balneum. llatí Balneum. català Bany.

sumeri BA + A + AL + NE + UM

Tipus de vas + aigua, acció verbal, lloc tancat + Braser, estrènyer + expel·lir aire, crear una corrent d’aire.

“Lloc on hi ha brasers que creen corrents d’aire calent i hi ha llocs tancats amb aigua (termes)”

Veure Bany, Dutxa, Termes, Caelum i Sauna.

Bamba. català Bamba d’origen expressiu, variant dels mots d’arrel bab-, com babau

sumeri BA + AN(BAD/R) + BA(D)

Indumentària + per el lloc de, per a les alçades (per la muntanya?) + per terres durs - pels peus

"Indumentària pels peus per a lloc de terres durs i per a les alçades".

Banal. català Banal 'trivial, comú, insustacial'

sumeri ALDABANA

Espai comú o intermitja

sumeri BA + NA + AL(AL)

meitat, mig, intermig + propietat, personal - acció + terra

"Terra que fa d'intermig o de mig, (comúna, trivial, insustacial)".

Bandera. català Bandera: del germ. gòtic bandwo ‘signe, estendard’ 1a font: s. XIII

sumeri GAL: Bandera

Guardia protecció, guardar, protegir

sumeri IGI GAL

Mirar, vigilar

sumeri BANDA + DE + RA

Puntal, suport, estandart, recolzament + Que dona, que cuida i porta, que crea, conforma + la claretat, la puresa, acció verbal.

“Puntal que dona recolzament”.

“Estàndard que recolza moralment la puresa de l’acció (per als seus usuaris)"

Es correspon a la pronunciació xinesa YAN per anomenar bandera. GAL i YAN depenent de com es miri es pot veure semblants o diferents en quan a pronunciació, però en la simbologia no hi ha error de ser iguals els dos símbols.

     Sumerian         Chinese  

           yǎn               ĝal

帮助 Bāngzhù. xinès 帮助 Bāngzhù català Ajudar

sumeri BAN(DA) / BANG(I) + ZU + HU

Donar suport, suport / Respondre, resposta + saber, aprendre + desenterrar - arrastrar

"Aprendre i saber a arrossegar o desenterrar les respostes o per a que donin suport".

Qui cerca les respostes i es mou és a dir preguntar per arrosegar o desenterrar la resposta està obtenint ajuda.  

sumeri BA + NA + G(A) + ZU + UH

Assignar, compartir + destí + adequat + conèixer, aprendre, ensenyar + cosa oblidad, o que s'oblida

"Compartir el destí donant a conèixer i ensenyant les coses que es poden oblidar".

Bany. català Bany: del ll. vg. baneu, del ll. cl. balneum, íd. 1a font: s. XIV, Llull

sumeri BA + (A) + N(U)

Tipus de vas + (aigua, curs d'aigua) + on generar, engendrar, captar, on algú hi crea o fa una cosa

"Tipus de vas on generar un curs d'aigua".

sumeri BANAM 

"comoditat".

sumeri NU acadià BANU 

“Lloc on hi ha vasos (amb líquid) i engendrar o restar-hi en la comoditat”

Veure Balneum. Dutxa, Termes, Caelum i Sauna.

Baobab. català, castellà, anglès Baobab àrab Buhibab mandinka Sitó

sumeri BA (+U) + HI + BAB(A)

Presentar, assignar (+ aliment, planta, arbre) + per fer, acció - procesar, barrejar + gatxes, farinetes 

"Arbre per barrejar i fer racions de menjar de gatxes".

Veure Buhibab, Sitó.

Bar. català, castellà Bar de l’angl. bar, íd., pròpiament ‘barra’, per l’habitual barra metàl·lica que sol revestir exteriorment els taulells d’aquests establiments 1a font: s. XX anglès Pub 

sumeri BA o BAHAR / B(UR)+ AR(AB)

Pot, vas / menjar, bol, pot de menjar, menjar per sacrifici + recipient per fer cervesa

"Lloc on menjar en bols o plats i beure cervesa en recipients".

Veure Barra.

Barba. català, castellà Barba del ll. barba ‘pèl de la barba’ 1a font: s. XIII anglès Beard 

sumeri BAR + BA / PA

Deixar de banda, tallar + tallar-la, rasurant / frondosa, referent a estil de cabell del cap ((SIKI)PA)

"Fronda del cap o cara que es talla".

Veure Beard.

Barbacoa. català Barbacoa probablement de l’arauac barbacoa, que indicava una armadura o bastiment en forma de graella

sumeri BAR + BA + KU + UA

Cremar, foc, fornejar - a l'exterior + animal - talls + forat, cau - lloc, emplaçament + subministrar, provisió

"Lloc a l'exterior on cremar o fornejar animals o talls com a provisions".  

Estem segurs que prové de l'arauac un poble de les antilles, i al carib, nord de l'amazones? I si és així que la va agafar el català que es suggereix?.

Bàrbar. català Bàrbar

sumeri URBARA en acadià BARBARU

Llop

sumeri BARBAR + U

des de les Plantes + Abusar / Pastor/ Derrota, et frustrar, et vèncer / Dorm

El seu perquè. Els llops eren bàrbars, com els bàrbars són llops, doncs dormen a l’exterior, i abusen amb els qui es topen. Ja sigui pel seu perill i agressió que ocasionen en manada. Interessant el mite de Romul i Rem de la formació de Roma. Segurament sigui una manera d’explicar que la germanor de dos tribus que s’assedegaven, s’enriquien de les altres del seu marge i bebia de les frustracions, potser d’alguns fets històrics passats, van acabar formant una ciutat molt rica com a punt de trobada d’unió..

Antigament “llop que venç i ataca des de les plantes”.

Bàrbara. català Bàrbara (Bàrbar: del ll. barbărus, -a, -um ‘estranger; bàrbar, salvatge’, i aquest del gr. bárbaros ‘estranger’; en cat. ant. barbre 1a font: s. XIII)

sumeri BAR + BAR + A

Cremar, incendiar + estranger, forana, estrany, deixar de banda, per culpa de + progènie, semen, temps, plor d'ocell.

“Persona que li coia al pensament  allò de ser forana i va deixar de banda a la seva progènie i per això va ser culpada a un llarg temps de lament”.

Santa Bàrbara, nascuda a Nicomèdia, és tancada a una torre pel pare, Diòscor, per allunyar-la del món i de la cristiandat. Ba'al es un déu que representa el tro, i l'incendiar-se, com ella, en són protectors i se’ls representa amb el tro. Diòscor que la decapita és mort fet cendres per un tro.

Ella cercava ser cristiana, li coia al cor, és a dir, cristiana amb allò estranger cap ella, però el pare la deixa de banda per culpa de la progènie a les alçades d’una torre (altre manera de representar a la santa, la torra)

Veure Diòscor i Nicomèdia. 

Barca. català Barca del ll. td. barca, potser hispànic 1a font: s. XIII castellà Barco anglès Boat

sumeri BA(L) / BA + AR(A) + KA(LAK) / KA(K)

Descarregar / Animals marins + vaixell + amb capacitat per emmagatzemar /armament

"Vaixell amb capacitat per emmagatzemar animals marins / peix, i descarregar-los".

sumeri BAR/BAHAR / BARHUS: peix

sumeri + KU:  descarregat

Veure Barco. Barcino. Barkeno. Barkino. Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Barco. castellà Barco anglès Boat català Barca 

Veure-ho a Barca. Barcino. Barkeno. Barkino. Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Barcino. nom donat pels romans a l'antiga ciutat de Barcelona, capital de Catalunya

sumeri BA + AR + ZI + NU

Animals marins + vaixell + vida, viure + descendència, esperma - creador, engendrador, crear, creat

"On s'han engendrat visquent dels vaixells pels animals marins / pescadors".

Tot el litoral, cada població tenia a la sorra de les platges les barques posades fins no fa gaire temps ençà, a més de ser terra on hi havien especials mestres d'aixa, que són els que es dediquen a construir i reparar els vaixells. Part de l'armada invencible de Felip II es va construir aquí. Aquesta és terra de mariners, de pescadors, de comerciants marítims. El peix de la llotja, és la denominació del peix pescat a les costes properes, tenim espècies autòctones de peixos i de marisc, molt valuosos, i molts noms donats a la mar.

Veure Barkeno. Barkino. Barca. Barco. Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Barkeno. nom donat pels ibers a l'antiga ciutat de Barcelona, capital de Catalunya

sumeri BA + AR + KI (+ E) + NU

Animals marins + vaixell + lloc, emplaçament, tirar avall, inframón + descendència, esperma - creador, engendrador, crear, creat

"Lloc que s'ha engendrat i creat pels vaixells d'animals marins / pescadors ".

Tot el litoral, cada població tenia a la sorra de les platges les barques posades fins no fa gaire temps ençà, a més de ser terra on hi havien especials mestres d'aixa, que són els que es dediquen a construir i reparar els vaixells. Part de l'armada invencible de Felip II es va construir aquí. Aquesta és terra de mariners, de pescadors, de comerciants marítims. El peix de la llotja, és la denominació del peix pescat a les costes properes, tenim espècies autòctones de peixos i de marisc, molt valuosos, i molts noms donats a la mar.

Veure Barcino. Barkino. Barca. Barco. Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Barkino. nom donat pels ibers a l'antiga ciutat de Barcelona, capital de Catalunya

Veure-ho a Barkeno. Barcino. Barca. Barco. Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Barra. català, castellà Barra, Bar d’origen preromà, però d’etimologia incerta, probablement anterior al cèltic i al protogermànic 1a font: s. XIII anglès Bar

sumeri BAR + RA + A

Extern, a fora, al fons, estendre, possada a un costat, a l'exterior + produir + líquid, beguda

"Lloc exterior on es produir les begudes".

"Lloc posat al fons a un costat on es produeixen les begudes".

"On s'estenen i es produeixen les begudes".

Veure Bar.

Barrizal. castellà Barrizal (diccionari ‘barro’  Voz prerromana, quizá de or. celta; cf. irl. medio broch 'basura' y galo barros 'matojo'.) català Fangar 

sumeri  BARA + A RI +  U A-A-A ZA + AH + ALA

Barrejar + impregnar (/a/ d’aigua i /ri/ d’imposar-se) + fer una cosa tenir sensació desagradable (de fet /za/ és l’element que el transforma en un verb) + de pasta, flegma +  zona irrigada.

“Zona barrejada impregnada amb aigua i que ha format una pasta desagradable”.

Barro. castellà Barro Voz prerromana, quizá de or. celta; cf. irl. medio broch 'basura' y galo barros 'matojo'. català Fang, Argila anglès Clay

sumeri BAR + RU + U

Per coure ceràmica + construir, erigir + acció - terra, pila de terra

"Pila de terra per a construir i coure ceràmiques".

Veure Clay, Fang, Argila.

Barroc. català Barroc castellà Barroco

sumeri BA + AR / BAR + RU + KU

Ornament + clar, purs / Treballat, llaurat + terme arquitectònic + estrènyer, fort, atapeït.

"(Classe) arquitectura amb ornaments treballats i atapeïts".

Basamortu. euskera Basamortu català 'Desert (bosc + mort)' castellà Desierto (bosque + muerto) anglès Desert, deserted

sumeri BA + A + SA + MU + UR + TU

Eina de tall + arbre, corona dels arbres, foliatge + acció + aixafar, mutilar + convulsa, en el seu cos - abatiment - hostil - cos, entranyes + vençut, copejar, derrotar

"On es tallen arbres i el foliatge (+) mutilat i hostil, un espai vençut o que ha estat derrotat".

Veure Baso.

Base. del ll. basis, i aquest, del gr. básis, íd. 1a font: 1343

sumeri BASI

Quadrat (una bona base estable és un quadrat)

sumeri BA + SI

Part tallada + recordar a - verb

"Part que talla un cos o figura".

Un cercle no és una estable base, roda.

Un triangle és inestable.

Una rodona o polígon amb més angles que 4 poc subjecte.

Un rectangle es flac e inestable, no igual.

El quadrat té quatre carrils iguals on lliscar.

Bashmet. zulú Bashmet català 'desinterés per converses buides i establertes'

sumeri BA + AŠ / A 'AŠ + (A)H(AŠ) + ME + ED

Meitat - tallar + maleïr, malparlar / desig, maleïr + canal + rigidesa, no relaxat ni amistós, sever + enderrocar, fer ràbia

"Tallar maleïnt o malparlant de la rigidesa, la severitat i dels tons o parlars no relaxats ni amistosos que causan ràbia".

Bāsiāre. llatí Bāsiāre

sumeri BA + ASI + A + RE

Compartir + lligar, moure’s ràpidament - alegria + progenitora + [(BAL)ARE= un cantó i l'altre] 

"Compartir un lligall alegre amb els progenitors a un cantó i a l’altre”.

Veure Besar.

Baso. euskera Baso català Bosc castellà Bosque anglès Wood

sumeri BA + A + SU + U

Eina de tall + arbre, corona dels arbres, foliatge + planta + arbre

"Arbres, foliatge i plantes per tallar o d'on es va a tallar".

Veure Basamortu. Bosc. Bosque.

Bat. anglès Bat català Ratpenat castellà Murciélago

sumeri BAD / BA + A + AD

Potes / Animal + xiscle d'ocell o ésser volador + cridar - paralitzar

"Animal que crida i fa xiscles volant".

Batata. català Batata de patata, Moniato castellà Boniato

sumeri BAD + DA + ADA(R)

Estar sota terra + superfície + cuinar al foc + planta

"Planta que es fa sota la superfície del sòl i es cuina al foc o brases".

Veure Boniato.

Bathios. grec Bathios (= profund)

sumeri BA + DI + US

Criatura marina + que marxa + arrossegada

“Marxar a les profunditats”.

Batibull. català Batibull 'confusió, embolic'

sumeri  BAD / BAD(SI) + DIB + I-BUL-BUL

Desfer / Parapet + passar per, transferir + agitar, agitació

"Desfer-se passant per un estat d'agitació".

Batir. ibèric Batir '’significat desconegut. Trobat a ploms de Palamós al costat dels noms. Els ibèrics ja van construir-hi una fortificació'

sumeri BAD + DI + IR(I)

Fortificació + Parlar – anar - brillar + ciutat

"Fortificació va amb la ciutat o la fortificació brillant (gran) de la ciutat".

Podria indicar, 'Pepet el de la fortificació de la ciutat' o 'Persona de la ciutat fortificada'.

Baves. català Baves: del ll. vg. baba, mot de creació expressiva infantil 1a font: 1371

sumeri BA + BAS

Partícules aquoses + espurneig. fragments petits

sumeri BARAS: volar

Bead. anglès Bead 'boles del rossari per a fer pregària'

sumeri BE / BA + A DAR / AD

Remoure / part dividida + on agafar-se / orar, lamentar 

"Part dividida on orar i (dir) laments".

"Part que agafes i vas removent".

Beard. anglès Beard català, castellà Barba

sumeri BE + AR + DA

Que va en direccions diferents, dispersar, tenir un propòsit comú + fama - ruïna + acció

"Cosa dispersa o amb múltiples direccions que dona aspecte de fama o ruinositat".

Veure Barba.

Beber. castellà Beber Del lat. bibĕre., Sed català Beure, Set, Assedegar anglès Drink

sumeri BE + BIR + E

Treure, rebre assignació, reduir + dispersar, escampar + aigua

"Rebre l'assignació de dispersar o escampar aigua".

Veure Beure, Sed i Drink.

Beit-Léhem. hebreu Beit-Léhem traduït com a 'casa del pa'. català, castellà Betlem

sumeri BE + IT + L(I) + E + HEM

Rebre assignació de, treure - ser obert + capella, temple + oli, greix + cereal, ordi + pedra, dur

"Temple que rebre l'assignació (de pa) d'ordi amb greix a la pedra, cereal amb greix endurit".

És més correcte llegir la modulació descrita a Betlem que pot correspondre completament a la lectura Beit-Lehem. De fet l'hebreu escriu BET•LJM.Tot i que Beit s'entén com a casa d'oració o culte. Amb BE -(E)TLJM es manté també el significat de casa a la primera part i de lloc que rebre la vida de qualitats divines a la part segona.

Betlem. català, castellà Betlem hebreu Beit-Léhem

sumeri BE + E + T(I)L + E + M(E)

Rebre assignació de, treure-ser obert + casa, temple, estació lunar (sobre la fertilitat) - criar_cuidar + vida + veure's, observar, mirar + qualitat divina, culte

"Casa lunar (fertilitat) que rebre la vida que veure's i observar al culte i qualitat divina".

Veure Beit-Léhem.

Bee. anglès Bee català Abella castellà Abeja

sumeri BE + EH

deduir, rebre allotjament + insecte, larva

"Tipus d'insecte que dona allotjament i el rebre".

Veure Abella i Apis.

Beer. Veure Birra

Behemont. antic testament Behemoth

hebreu Bahemah

sumeri BE + HA + MUDU

Disminuir, eliminar, empassar? + Vegetals + Deliberadament

sumeri BA + HE + MAH

Animal + Ser com + el Bou- la Vaca o Arbre

“Ser que menja molts vegetals de manera deliberada”.

“Animal que té l’aspecte de boví”.

Behi. basc. Vaca, toro, boví

sumeri (A)B + E + HI

Vaca, boví + que es veu, observa, criar + acció

"Boví que es cria".

Veure Behigorri, Aatxe.

Behigorri. basc Behigorri, Zezengorri, Aatxegorri, Aatexegorrila català 'Boví vermell que treu flames per la boca i nas, mena de divinitat protectora'. 

BE + HI + GU (R(A)) + UR + RI

Retirar + procés - acció + bou + protector, guardià + imposar

"Bou retirat que s'imposa com a protector i guardià".

Veure Zezengorri, Aatxegorri, Aatexegorrila, Behi.

Bekós. frigi Bekós català 'Pa' castellà 'Pan' 

sumeri BE + KU + U + US / KUS

rebre, treure, + posar ous - llaurar - foradat + pa, aliment + batre, qualificació de gra - estirar / farina de malta

"Rebre el pa fet de gra de forma foradada o  fet(lligat) amb ous".

Psammètic, que fou rei, per a saber quina llengua era més antiga, doncs els egipcis créien que ere la d'ells, va obligar a dos criatures a restar soles, bebent llet de cabra, fins que pronunciéssin la seva primera paraula, van dir 'Bekós', i cercant, va decidir que era de la llengua frígia, decidint que els frígis eren més antics. Tot i així ja veieu la explicació modular sumeria. I podrien estar dient:

sumeri BE + KU + US

Retirar + del lloc - d'aquest forat + imposa't

"Treu-nos-en d'aquesta imposició d'aquest lloc o d'aquest forat".

Perfectament el que Herodot explica com un fet vertader, podria ser un acudit. Els frígis vivien quan el fundador rei Midas en coves, en forats oberts a la muntanya. Entenguis com la cova aquell lloc cavernícola, com unió a l'habitatge ideat més antic.

Berenice II. coneguda per la seva cabellera. català Berenice II

sumeri BE + ERES + NI + ZE /ZI

Retirar, Eliminar + les seves qualitats (de dona) + de ella mateixa / l’Aura o la por+ amb bilis (mal geni)  / d’un Tall

NESE: part del cos

egipci Barnygat

sumeri BAR + NIGA(ZIG) /  NIG + AD

Qui va, Segar, tallar, dividir, per culpa de + violència / una part + paralitzada o per paralitzar

egipci Birnygat

sumeri BIR: Qui va, Escampar, triturar, fer miques

català 2 igual a II

sumeri II=MIN; MI+IN

Lloada, que fa lloança, elogiar + per la molèstia, pel maltracta

Resum de la història de la reina Berenice . El seu nom de Berenice fa referència a la historia de "La cabellera de Berenice", que desesperada de que tornés el seu marit Ptolomeu de la guerra impulsada a Síria, va jurar que si tornava viu i sa es tallaria el seu cabell i el donaria en ofrena a Afrodita, així ho va fer; però algú va prendre la cabellera doncs al dia següent no hi era a l’altar. Finalment, Conon de Samos va dir-li que unes estrelles havien sorgit al cel i aquesta nova constel·lació rebrà el nom de “Coma Berenices”. La història surt en un poema de Calímac, de Càtul i de vint versos trobats en un papir egipci.

Com veiem a la imatge següent, és ben remarcable que un bust de pedra marmòria amb el darrere del cap esbotzat, faltant-li la cabellera, es digui que, també, és la representació de Berenice.

Bernat. 'reietó, de nom Ahmet, musulmà que deixa de banda la seva religió i es fa cristià, enterrat al monestir de poblet i santificat com sant Bernat'

sumeri BAR / BAR(AG) + ER  + NA D(EG) / (NA + AD)

Foraster, deixar de banda / Rei, amo + marxar - pressionar, accelerar + consagrar / (humà + paralitzat - veu, lament)

"Humà que es paralitza i marxa deixant de banda".

"Humà foraster que es consagra a marxar o deixar de banda".

Be- 'reietó, adorat', -ern- 'mort', -at, ardus 'excel•lit'.

Besar. català i castellà  Besar ‘ del ll. basiare, íd., der. de basium ‘bes’ 1a font: 1204

sumeri BE + SA(G) + AR

Rebre, deduir + Sentir, cor, pensar + elogi

“Rebre un sentiment que prové de l’elogi del cor”. 

Veure Pesar i Pensar.

sumeri BE + EŠ +SAR

rebre asignat o l’allotjament de + lligall + de lloança, elogi

"Rebre l’asignació d’un lligall (entre individus) que es fan lloança”.

Bèstia. català Bèstia del ll. bēstia; en cat. antic prengué també la forma bístia (1271) 1a font: 1242 castellà Bestia

sumeri BA + E + S(E) + TE + A

Animal + criar, sortir + vida, viure, habitar + aspecte +  als llocs - per la força

"Aspecte animal que cria i habita els llocs/per l'us de la força".

Beure. català Beure del ll. bĭbĕre, íd. 1a font: s. XII, Hom. , Set, Assedegar castellà Beber, Sed anglès Drink

sumeri BE + UR + E

Treure, rebre assignació, reduir + fer una volta, vagar per - per la convulsió - abundant - protegir-se - cos + aigua

"Rebre abundant aigua".

"Treure la convulsió amb aigua".

"Rebre i protegir-se amb aigua".

"Rebre el cos aigua".

Veure Beber, Drink i Sed.

Bibĕre. llatí Bibĕre català Beure castellà Beber anglès Drink. Veure-ho a  Beber. Tambe mirar Beure, Sed i Drink.

Bilbo. En Bilbo, el personatge, Tolkien ho va emprar per significar Daga, espasa, mosquet. A Bilbo, la ciutat, es fabricava el metall amb que es forjaven aquestes espases a la realitat.  L’espasa coneguda com l’arma bilbo (imatge 3) és forjava a Toledo amb metall procedent de la siderúrgies de Bilbo, la ciutat, que estava plena, la ciutat. Però en cada nom té a més un significat més concret per a la seva situació. De fet encara entendrem més la brillant elecció de fer el Guggenheim (imatge 4) amb aquest aspecte de metall, to d’acer i com si fossin guspires de l’escòria que salta quant es forja i es templa.

4 Sobre la ciutat d’Euskal Herria, Bilbo/ castellà Bilbao. Nota d’un forjador: El metall s'extreu cremant la terra en forns i després treballar-la perdent l’escòria i fonent l’argamassa en motlles (imatge 1) per a temprar-los, forjar-los, cisellar-los i produir amb el carbó de la forja el propi acer. L’acer no és inoxidable però té uns enllaços més estables que el seu material que l’origina, el ferro. 

sumeri BIL: Cremar; acadi: QALU ( “el nostre Calor”) + BUDUG: Motlle 

“Motlles de fosa amb contingut candent”.

Sobre l’Espasa que és la raó del nom del personatge o deguts a paraules oralment associades: Hem d’entendre que l’espasa de Bilbo de la història del “Hobbit” és una espasa única, feta amb material molt preuat el mithril, un metall inventat per l’escriptor, que és el més dur dels metalls, a més s’il·lumina en presència d’orcs, degut a que va ser fabricada amb la màgia dels Elfs, i va ser trobada per casualitat en la seva expedició amb els diversos nans. Aquesta espasa hauria de matar al drac que ocupa el final del llibre i és l’arma que en Bilbo li donarà al seu familiar Frodo en “El Senyor dels Anyells”. Per tant parlem d’un arma ...

sumeri BIL: Irascible + BU: Robusta

“Objecte robust i irascible, és a dir, per combatre amb ira”.

Bilgameix 𒉈𒂵𒈩. Manera antiga d'anomenar a Guilgameix

𒉈𒂵Bilga + 𒈩 mes

Avantpassat masculí + heroi, jove, viril 

"L'heroi avantpassat".

Bilis. català Bilis

sumeri BIRRI

Bazo, pancreas

sumeri BIR + RI

Triturar + Tirar avall, alliberar, llagrimeig

sumeri BIL + LI

Àcid, agre, ressentiment + oli, greix

“Àcid dels greixos, regust agre, i causant de ressentiment”.

Billie Jean. “Billie Jean”: es tracta d’una cançó de revenja, amb el sobrenom Billie Jean imposat cap els grups de noies que esperaven darrere dels concerts musicals per tractes especials de caire sexual, de les quals alguna reclamava tenir una criatura dels músics. Les raons concretes de donar aquest sobrenom no estan concretades. Però no li assenta pas malament a la història la etimologia la qual crea una eufemística descripció de la situació. També es pot considerar la similitud de Billie amb l’anglès villain/ villein, és a dir malvat.

sumeri BIL + (E)LI / E-LE-EL

Ardent, Cremar i Agria + Cordero / Cançó

sumeri (A)GI-AN

Desflorat-Arma

POEMA: [Jacksin]

"Lo de Billie Jean y su calzón

me llevó al ruidoso entierro 

de su voz y canción. 

Ni verlo, ni oírlo, aún menos

acercarse a cualquier casoplón! 

Jackson no tiene perdón, 

pálido y enfermo de su orgullo

fué de zombi a momión." 

Binari. català Binari del ll. binarius, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.

sumeri BE + (M)E-EN-NA + RI

Dividit en parts, a la meitat, compartir + de dos + conduir, imbuir, fixar, alliberar

"Que es fixa i condueix compartit per dos o dividid en dues meitats".

Veure Binario, No-binari.

Binario. castellà Binario Del lat. binarius. català Binari

sumeri BE + (M)E-EN-NA + RI + U U

Dividit en parts, a la meitat, compartir + de dos + conduir, imbuir, fixar, alliberar + acció

"Que es fixa i condueix compartit per dos o dividid en dues meitats".

Veure Binari, No-binari.

Biografia. català Biografia castellà Biografía anglès Biography

sumeri BE + U + UG + A +RA+PES+A

Rebre assignació + conduir + exaltar, mort + temps, esforç, treball, progènie + acció + descendència, parir + progènitors, esforç

"Assignació que condueix i exalta el temps transcorregut, i l'esforç o la descendència de progenitors".

Biologia. català Biologia de bio- i -logia 1a font: 1868, DLCo. castellà Biología

sumeri BE + U + LU + GI + A

Rebre assignació, deducció + plantes, aliments - tot, món + vida, viure - persona, mestre, aquell qui + essència +  progènie - lloc, poder

"Tot el món assignat i deduït de les plantes o tot el que dedueix i assigna totes les coses del món, persona entesa en aquesta essència".

"Persona entesa en la essència/ciència de la part del món que té deducció i assignacions".

"Persona entesa en l'essència de tota l'assignació de la vida".

Bioma. català, castellà Bioma 

sumeri BE + U + UMAH

Rebre assignació, deducció + plantes, aliments - tot, món + marges, pantà

"Assignació de tot allò d'uns marges, d'un pantà (riu, animals, herbes, plantes).

Biombo. del port. biombo, i aquest, del jap. byóbu, íd.

sumeri BE / BU + (ABR)UM + BU

Espai on allotjar-se i retirar, canviar-se / espai secret + magatzem, relacionat amb els tèxtils + secret

“Espai on canviar-se la roba sense exhibir-se”.

Birra. català i castellà Birra  de l’it. birra, íd., i aquest, de l’al. Bier, íd. anglès Beer

sumeri BE + IR / =ER + RA

Reducció, deduccio + per exudació dels pors, essència, olorar (maceració, maltejat) + gra trillat, aixafar (molienda)

"Producte de la reducció, l'exudació del gra aixafat o trillat en un medi aquós".

Birbar. català Birbar: extreure les males herbes

sumeri BIR + BAR

Espedaçar, Espargir, Dispersar + Arada, extreure, Deixar a una banda, cremar i també planta

"Espedaçar o dispersar les plantes".

“Espargir l’arada”.

Bird. anglès Bird català Ocell, Au, Aucell

sumeri BIR + IRIR + ID

Acció de ser – dispersar + Ocell + canals, rius

"Ocell que es dispersa o és als rius".

"Acció de cursar ser un ocell".

"Ocells que és als canals i rius".

Bitàcora. castellà  Bitàcora Del fr. bitacle, por habitacle. català Bitàcola del ll. habitacŭlum ‘estatge, habitacle’, segurament a través del fr. habitacle, bitacle 1a font: 1726

sumeri BE + TAKA + U + URA(Š) / ULA

Rebre allotjament, deduir, remoure + deixar a una banda, guardar, abandonar + conduir a - deixar en pau- dormint + en custodia, confinar + abatiment (secret) / debilitat

“Cosa, ser o element que deixés a una banda guardada i abandonada per que resti en pau i tancat conduït per a una debilitat”.

"Acte de deduir o treure's d'una cosa i deixar a una banda guardada i abandonada custodiant-ho fins que desperti la idea un altre vegada degut a l'abatiment o com a coneixement secret".

Bizarro. castellà Bizarro Del it. bizzarro 'iracundo, furioso', y este der. de bizza 'enojo'. 1 català "fora de lo normal", 2"valent, lúcid" anglès Bizarre italià Bizzarro

sumeri BI+(ZAR / ZAH)+RU+U

Escampar, dispersar +(relacionar-se, tractar - preocupació, ansietat, disturbi, pertorbació, agitació / desaparéixer, fugir) + remoure, reposicionar - acció - perfecte, ideal + abús - acció - admiració

1"Que es dispersa reposicionant-se abusant de les pertorbacions, els disturbis i les agitació".

2"Que tracta i es relaciona de manera ideal".

2"Que dispersa els disturbis".

Bizzarro. italià Bizzarro castellà Bizarro català "fora de lo normal", 2"valent, lúcid" anglès Bizarre

Veure Bizarro.

Bla. català Bla  del ll. blandus, -a, -um ‘tendre, falaguer’ 1a font: s. XIV, Llull castellà Tierno, que se deja llevar, blando

sumeri BA / BALA + LA

Presentar, compartir / canviar, bullir (tou) + equilibrar, supervisar, mostrar - silènci

"Mostrar-se canviant".

"Compartir el silènci".

"Presentar-se en equilibri".

"Mostrar-se bullit o tou".

Black. anglès Black català Negre castellà Negro

sumeri BAR + LA + KA

Cremar, coure ceràmica + mostrar -se + acció verbal

"Allò que es mostra quan es crema".

Veure Negre i Blanc i White.

Blat de moro. català Blat de moro, dacsa, moresc, panís castellà Maíz

BA / BAL / BALA + LA + AT (TUTU).   

MUR + U

dividí en parts / Recuperar béns i propietats / residu + ventar el gra, lligar – terreny inundat + planta – solc al terreny per plantar-hi o irrigar .   

Farratge + Gra – admirat, corn, planta, terra, cultiu

“Del residu es fa Farratge i el gra es venta”

“Cultiu de terreny irrigat per a una planta amb forma cornamenta (plena, que conté) de gra”.

Cal saber que el cultiu de Blat de moro és una molt bona manera de tenir farratge per al bestiar a més de diversos aliments per a l’espècie humana, la panotxa escaldada o fregida, o les palometes un cop assecades, o el huitlacoche un cop es fermenta amb un fong. També serveixen com a esca per encendre el foc, tant per a fer fumadors de menjar. I si es molt serveix de material absorbent per a fer llits per a animals.

Blanc. català Blanc del germ. comú blank ‘brillant, blanc’ 1a font: s. XII castellà Blanco anglès White

sumeri BABBAR

sumeri BAR + PAR

Terme de colors + canalitzador

sumeri BAR + LA + AN + KA

Terme de colors + mostrar + com el cel + verb

"Color que es mostra en allò celestial.

És curiosa la relació del color blanc i el negre amb la defunció. A Europa el negre és el dol, allò consumit. Mentre a la Índia és el blanc, allò que va cap al cel.

Veure Black, White i Negre.

Blando. castellà Blando català Tou

sumeri BA + (LA + AN) + DU + UH

Talladet + (pressionat + altament, molt) + pressionat + fer pasta

"Una cosa talladeta molt pressionada i feta pasteta".

Blaneig. català Blaneig

sumeri BALA + NE + IG

Bullir + Braser fort + front 

Veure Fagony. 

Blau. català Blau  del germ. blau (al. ant. blâo), íd. 1a font: 874 castellà Azul anglès  Blue

sumeri BAL + LAH / LA + U

Fluir de l'aigua + portar, donar / estar anegat, extendre, expandir + pel món, totalitat

"Dit d'un color aquell expandit pel fluir de l'aigua arreu pel món".

Veure Blue, Azul, Cian.

Blessé. francès Blessé català Ferit

sumeri BE / BIL + E + EŠ + ZE

Disminuir, deduir, remoure, retirar / cremar -àcid + confiar + aigua + bruta

"Haver confiat en cremar l'aigua bruta".

Blessed. anglès Blessed català 'beneïr'

sumeri BIL(UDA) + (LA+) EŠE + ED

Ritual + comprovar, pesar, mostrar + lavatori + rascar, fregar

"Comprovar o mostrar que ha fet el ritual de fregar-se al lavatori".

Bloquejar. català Bloquejar castellà. Bloquear anglès Block out

sumeri BURU + LU + KIĞAR

Cobrir + cobrir-se completament + trobar

"Trobar la manera de cobrir-se completament”.

Blue. anglès  Blue català Blau castellà Azul 

sumeri BU (/BUL) + ULHE

volar, voletejar, estar suspés / peix / firmament, volta celeste

"Dit d'un color el que és suspés a la volta ceste".

Veure Blau, Azul, Cian.

Bo, Bona. català Bo, Bona castellà Bueno, Buena anglès Good

sumeri BU + U / UN + NA

Perfecte - secret + admirable / elevada, altíssim + acció

"Una cosa perfecte que se li atribueix admiració".

Bocanada. castellà, català Bocanada anglès Puff, mouthful

sumeri BU + U + KA + AN i/o AN NA + NE / NA + DA

Ració de menjar - emportar-se fora + forat, obertura - menjar, aliment - carregar - conduir - pedra + acció + poder, arma + brazer, foc / cel, aire + a una superfície, lloc

"Forat que és alimentat amb foc com a arma que va per l'aire cap a un lloc".

"Forat o càrrega que és alimentat amb el poder del foc".

Bokettoぼけっと. japonès  ぼけっとBoketto  català 'mirar a la distància sense pensar en res concret'

sumeri BU + UK(TIN) + E + ED + DU + UH / U

Perfecció – secret + fisonomia + mirar + fort + marxar – retenir – adequar + oblidar, no recordat per la memòria / el somni o el dormir

"Aspecte fisonòmic de la mirada on o quan es reté perfectament una cosa oblidada o del somni".

Bo. català Bo, bé del ll. bŏnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom. castellà Bueno, bien anglès Good, better

sumeri BU + U

Perseguir – perfecte – secret + admirable - total, món

"Perfecció admirable o total".

"Admirable secretament o de manera amagada".

"Totalment s'ha perfeccionat o perseguit".

Bobo. castellà bobo.. 

sumeri BU + BUDUG

Perfecte + mal·leable

sumeri  BU + BU’I

Algú que sols té per un racionament de menjar

sumeri BU + BU

“Revoloteador”, voletejar, desbandat.

Bodega. castellà Bodega català Bodega Del lat. apothēca, y este del gr. ἀποθήκη apothḗkē 'depósito, almacén'.

sumeri BU + U + DE + GA

Lloc perfecte + pel gra i l'aliment + abocar - portar - crear + casa

"Lloc perfecte de la casa per abocar, portar el gra i l'aliment".

Veure Apotheke i diferenciar-ho.

Bodkin. anglès, irlandès Bodkin 'ariet, fletxa, agulla, punxó'

sumeri BU + UD / UTTU + KIN(DAR)

Recórrer + quan, en el moment de / tros de fusta llarga, biga d'un teler + escletxa, forat (tombar)

"Tros llarg de fusta que recórrer per una escletxa".

"Eina que recórrer en el moment de fer un forat o escletxa".

Body. català Cos anglès Body

sumeri BU + UDI / UD + DI

Perfecte, secret, perseguit + Admirat, Meravellat./ Dia, Calor, Febre o dimoni de la tempesta + Brillar

Veure Cos i Cuerpo.

Boig. català Boig d’origen incert, probablement d’un preromà *baudius, amb afinitats germàniques i cèltiques 1a font: 1696, DLac.

sumeri BU + U + IG(I)

Perseguir, volar + abusar – derrotar +  veure - qualitat

"Que abusa de perseguir coses o de volar (la imaginació)".

Veure Loco.

Bohemi. català Bohemi del ll. Boihaemius, -a, -um ‘pertanyent a la tribu celta dels boi’ castellà Bohemio anglès Bohemian

sumeri BU + UH + E + ME / MI

Perseguir + oblidar + delirar, fer sortir, remoure – parlar -  confiança + desig / Acció

"Aquell que persegueix que s'oblidin o no el comptin  i fer sortir el desig o delirar amb el desig, o que fa l'acció de delirar, parlar, confiar".

Veure Outsider, Matrix.

僕 Boku. japonès 僕 Boku català 'Servidor, humil servent, Jo'

sumeri BU + U + UKU(R)

Perfecte + admirar - pau + pobre, indigent

"Aquest pobre que es troba perfectament en pau".

Bolígraf. català Bolígraf de bola1 i -graf

sumeri BU + UL + LI + GAR + APAP

Recórrer, moure's ràpid i amb lleugeresa + ràpid + tinta grassa + implement + en forma de canonada

"Estri tubular amb tinta grassa lleuger i que recórrer (els documents) amb rapidesa".

Bombeta. català castellà Bombeta de bomba2 deriv. regressiu de bombarda 1a font: s. XVII

sumeri BU + HUM + BE + TA

Llum, brillar + fluir, estar en moviment, córrer + rebre assignació + adherir, incrementar

"Rebre l'assignació de fluir o fer córrer la llum brillant".

Veure Bomblet.

Bomblet. anglès Bomblet català, castellà Bombeta

sumeri BU + HUM + B(E) + LA + ED

Llum, brillar + fluir, estar en moviment, córrer + rebre assignació + penjar,mostrar + força

"Rebre l'assignació de fluir o fer córrer la llum brillant que mostra amb força o penja".

Veure Bombeta.

Boniato. castellà Boniato 'patata taronja o tubercle que creix sota terra de col·loració taronja'. català Moniato

sumeri (BU + UNI(N)) + A + TU + U

(Ració de menjar + de planta) + forma de corn + sopa, brevatge - vegetal + aliment, planta

"Aliment vegetal per menjar (pot indicar en format sopa, puré) que té forma de corn".

Veure Batata.

Bonic. català Bonic d’origen incert, paral·lel del cast. bonico, -ito i de noms personals ibers o gals Boniccus, -icca, -ittus, però probablement der. del ll. bonus ‘bo’ amb sufixos celtollatins -iccos, -ittos 1a font: s. XVI castellà Bonito

sumeri BU + UN + IG(I) / IKI(MAR)

Perfecte – secret + altament + mirar – qualitat / senyal

"Cosa que es veu molt perfecte".

Bonjour. francès Bonjour català ‘Bon dia’

sumeri BU + UN + GU / GUR

Perfecte + cel, altament + enteresa, lloc - retornar, tornar- fer una volta, a la rotllana

"Meravellosa volta".

"Meravellosa enteresa o lloc".

Book. anglès Book català Llibre castellà Libro

sumeri BU de DUB, acadià TUPPU, 'tauleta d’escriptura'.

sumeri/acadià DUB o PU + UG / UK(TIN)

Tauleta d'escriptura +  exaltació - lluminosa - la mort de + petitoneta / indica fisonomia de

“Fisonomia de tauleta d’escriptura, és a dir, les seves característiques de transmetre l’idioma per mitjà escrit i permanent”.

“La mort de la tauleta d’escriptura”.

“Tauleta d’escriptura excelsa".

Boqueria. català Boqueria 

sumeri BU + UK(UR) + KI + RIA

El secret, el perfecte + Carnisser + Lloc + de menjar

Tovet, Pessic, Tendre

“Lloc o establiment on hi ha un carnisser perfecte”

Tovet, Pessic, Tendre

“Lloc o establiment on el carnisser ens mostra els seus secrets”

Veure: Carnisseria i Carn.

Bord.  català 'tipus de planta que no dona molts fruits, natural, sense tractar, sense fer cap empelt' del ll. vg. bŭrdus ‘mul, híbrid de cavall i somera’, i aquest, possiblement de procedència cèltica 1a font: 1204

sumeri BURU + UD

Desordre estructural i funcional + quan

"Quan té un desordre estructural i funcional".

És lògic que un animal com la mula sigui bord. Però no que bord signifiqui mula. Els mòduls expressen també la definició per a les plantes, els fills, o les pedres difícils de picar.

Borda. català  'part vaixell, que sobresurt del casc i de l’aigua per evita que les onades entrin a dintre' del cast. bordo, provinent del fr. bord ‘vora de qualsevol cosa’, i aquest, del fràncic bord, íd. 1a font: 1803, DEst.

sumeri BU + UR(U) / UR + DA

Volar, sobrevolar, perseguir + curs d'aigua gran / aixecar una barca - base +  remenada,  barrejada amb l'aigua

"Part que sobrevola la base aixecant-la (coberta d'una embarcació) i és copejada per les onades".

Veure diferència amb Borda ‘casa de pastor’, i amb bord ‘ tipus de planta’.

Borda2. català 'casa de pastor a dalt de la muntanya per quan fan la transhumància amb el bestiar o quant campen i per cobrir-se del mal temps' d’origen incert, però probablement preromà, possiblement relacionat amb l’occità borda, nom de mates com el siscall o la boga, usades sovint per a cobrir cabanes 1a font: s. X

sumeri BU + UR + DA

Perfecte – secret + protegir, tancat +. Lloc, espai

"Espai perfecte per protegir-se i tancar (el pastor i el bestiar)".

Veure diferència amb Borda ‘part fel vaixell’, i amb bord ‘tipus de planta’.

Borde. castellà Borde Del fr. bord, y este del franco bord 'lado de la nave'.  català 'vorall d'un vas','persona impertinent'

sumeri BUR / BU + (UR) + DE

Revelar, difondre - contenidor - bol / perfect (+arrel, tronc - enemic, hostil) + fer, realitzar - parlar - abocar

"Aquell que fer-se o parlar difonent, revelant o contenint hostilitat".

"(Part) que aboca d'un contenidor".

Bóromir. personatge de El Senyor dels Anells, tracte d'un fort caràcter els seus dots com a comandant el van fer ascendir ràpidament com a Capità.

sumeri BUR + URU + U + ME + IR

Autoritat + persona - servir, protegir + conduir, acció + combat, batallar, lluitar + dir - poderós

"Autoritat pels que serveixen al combat".

Borondón. canari Borondón o San Borondón, llegendàriament és una illa que sobresurt i desapareix de tant en tant a l'arxipèleg canari, però que no ha estat coneguda. I també anomena a una onada molt llarga i grosa de 5 metres que es forma a l'oest i nord de l'illa de Tenerife de les Canaries.

sumeri BU + (URU + UN / URUN) + DU (+U)+ UN

Alliberar, revelar, estendre, cobrir + (inundació, diluvi, tempesta + elevat, alçat, celestial / ser exaltat, fort, enorme) + empenyer, colpejar, envestir - erigir, fixar verticalment (+terra, pila de terra) + alçat, elevat

"Forta inundació que revela una terra que s'erigeix".

"Forta inundació que colpeja i cobreix el cel".

Borromba. català Borromba 'esquella d'ovella guia" d’origen onomatopeic, amb influx segurament de rebombori o la seva variant borrombori 1a font: c. 1640 castellà 'Cencerro'

sumeri BU + URU o UR RU (+U) + UMBA(RA)

Fer un so fort + guardar, vetllar o acció de protegir i servir (+ovelles, pastor) + ajudar, socors

"Cosa que fa un so fort per socórrer i vetllar (per les ovelles)".

Bosc. català castellà, Bosc: d’un preromà *bosko-, segurament indoeuropeu, comú amb les altres llengües de la península Ibèrica, de França i del nord d’Itàlia 1a font: s. X

Bosque: De or. inc.

sumeri BUZ ( + RU/ + IN) + K(I)

Arbre / planta + lloc, terrenal, contrada

“Tot el conjunt de plantes d’un lloc, terreny, o contrada”.

sumeri BU+U+UŠ / US + K(U)Š / K(U)KK(U)

Perfecció, ideal, secret + terra, plantes, pedres, arbres + lloc, espai, manera + persones / la foscor, els llocs foscos

"Lloc fosc  a la manera de l'ideal dels arbres, plantes, pedres, i de la terra".

Veure Wood, Tree, Arbre.

Bossa. català Bossa  del ll. bŭrsa, i aquest del gr. býrsa ‘pell, cuir’ 1a font: s. XIV, Llull anglès Bag

sumeri BARAG

n Sac fet de parts d’animals.

Veure Saca.

sumeri BU + US + SA / ZA

Secret - perseguir + arrossegar, estirar – verificar – lloc – ventre, estómac + consell, resolució – intestí – assecada, rostida / comparar, competir – per pagar / Propietat, molt a prop

“Lloc secret que s’arrossega i estires el contingut per pagar o resoldre situacions”.

“Lloc secret per verificar una competició o un competidor”. 

"(Objecte) fet de l'intestí de l'estomac assecat per tenir coses secretes/resguardades".

Bossoga. català Bossoga d’origen incert, probablement d’una forma preindoeuropea *bottia ‘objecte bonyegut’, amb el sufix -oka, propi de noms de substrat hispànic 1a font: s. XIV

sumeri BU(L) + US + SU / ŠU + U + GA(G)

Inflar + Sanguinolent – bloquejat – matar + Vermella, marró / produït amb la mà + derrota – abús – admirable – carregar – cornamenta,  banya + bossa, malaltia

“Banya en forma de bossa sanguinolenta que és inflada i fa mal”.

Bot. català Bot del ll. vg. bŭttis, provinent, sembla, d’una llengua preindoeuropea 1a font: 1249 castellà Bote

sumeri BU + UT(TUWA)

Moure's amb rapidesa i lleugeresa + peix

"Objecte que moure's ràpid i bén lleuger entre o per els peixos".

Botijo. castellà Botijo Del lat. butticŭla. català Càntir

sumeri BU / PU + U + TIGU(L)

Perfecte / cisterna, font + pot

"Pot que fa de font".

Veure Taza/tassa, Vas, Vase, Vaso, Búcaro, Càntir.

Botó. català Botó  del fr. ant. boton (actual bouton), íd., provinent del fràncic *botan ‘empènyer, brollar, donar un cop’ (v. botar) 1a font: 1296 castellà Botón Del fr. ant. boton, y este der. de boter ‘brotar’.

sumeri BU(RUD) + UT(TU) + UNU

Zona perforada + Estri per teixir (Teixir) + pal de fusta – ornament

“Ornament o peça de fusta o pal que teixeix (uneix una roba) a partir d’una zona perforada”.

博物馆 Bówùguǎn. xinès 博物馆 Bówùguǎn català Museu castellà Museo anglès Museum

sumeri BU + U + U'U+ (UGU(NU) / UG + GU + AN(AMEA) / AN / AN(A)

Perfecte + regals - totalitat, món - obtinguts - regals -  admirar + pedra, fusta + decoració / exaltar; o persones + suma, total +  de qualsevol cosa / Elevades, celestials / Objectes

"Suma d'objectes decoratius perfectes que s'admiren com a regals del món".

Veure 馆 guǎn.

Box. anglès Box català Caixa, Capsa castellà Caja

sumeri B(A) + (U) + UŠ

Vas + (apilar) + recipient, contenidor

"Recipient i contenidor per apilar-hi".

BUDUG = motlle

BURUD = Profunditat, concavitat, forat

Veure Capsa, Caixa, Caja.

Boy. anglès Boy català Noi, home, noiet, chiquet

sumeri BU + U + E

Cara, aspecte - perfecte - anar d'un cantó a l'altre depresa+ acció + criar i cuidar un fill

"Cuidar i criar un fill que és inquiet".

Veure Cowboy i Cow.

Brandar. català Abrandar: de brandar 1a font: 1839, DLab. del germ. *brand ‘fulla d’espasa’, pròpiament ‘tió encès’, aplicat a l’arma per la seva brillantor; el mot germ. també vol dir ‘incendi’, der. del germ. comú brinnan ‘cremar’ (al. modern brennen) 1a font: s. XIV

sumeri A + BAR + DAR

Armar + Cremar, encendre un foc + Esmicolar en partícules, trencar

Fins on arribar. Hem d’admetre de no quedar-nos en els llatinismes i germanismes, cal arribar fins al fons del tema etimológic. O per contra estem creant una escola que careix dels fonaments i dels vincles.

"Diccionari català-llatí" de Pere Torra (edició de 1726), "No peca per malícia, sinó que no hi sap més".  Citat per Enric Gomà.

Brau. català Brau, boví, toro castellà Bovino, toro anglès Bull

sumeri (A)B + BA + RA + U 

 Brau, boví, vaca + animal + clar, pur + aliment - abusar - montar

"Animal boví que és per aliment o abusar o per a montar".

Breakfast. anglès Breakfast català Esmorzar castellà Desayuno

sumeri BE + (RAH + AĞ / RIG) + BA + AS + AT(AR)

Rebre l'allotjament de, extreure, reduir + (malestar + mesura / menjar) + tallat + pa, farines + ajudant

"Extreure o reduir el malestar ajudant-se d'un tall de pa".

"Ajudar-se o ser ajudat en rebre l'assignació de menjar el tall de pa o les farines".

Veure Esmorzar, Desayuno.

Breogán. gallec, irish Breogán personatge mític o llegendàri de la cultura celta, gallega i irlandesa, va ser un conquistador de la terra irlandesa i rei o governant de Galicia, s'explica que a través d'una alta torre construida a galicia va arribar a a observar una illa o terra al fons al mar i ell i els seus fills van anar cap allà, mentre els seus fills van ser morts en aquella terra, suposadament irlanda, ell va regnar. 

sumeri BE + RI + E + U + UG + A + AN

Un - rebre assignació + conduir lluny, imposar , alliberar + presentar-se, emergir - estat, nació + acció, terra, lloc terrenal, món, totalitat, conduir + matar, exaltar + moment, poder, força, treball, lloc - progenitors, fills + alçar, celestial, elevat - existència, possesió

"Qui es va asignar a conduir-se lluny la nació exaltant  la possessió dels progenitors".

"El primer en imposar-se a la terra on va emergir matant el poder que la posseia".

Briand, Brehánd, Brianne, Brianda. francès Briand, Brehánd català Briana, castellà Brianda, anglès Brianne.

sumeri BE + IRI + AN DE / NE / DA

Rebre l'allotjament de + poder, força - ciutat + elevada, alçada, celestial + portar - creat / força - plata / acció -lloc, espai, superfície - escriptura, escriptori

"Qui rebre l'allotjament de l'elevat poder, que porta i crea / amb la plata / d'aquest lloc".

Brick. anglès Brick català Maó castellà Ladrillo

sumeri  BIL + RI (+ LIG) + IK

Coure, cremar + per situar-se +material recol·lectat + terra

“Terra recol·lectat que es posa a coure”.

“Terra que es posa a coure”.

Veure Maó i Ladrillo.

Bromejar. català Bromejar  ‘fer broma’, probablement de broma3, perquè la corcadura del buc feia ‘pesants’ les embarcacions; d’aquí ‘broma pesada’; en el sentit de ‘facècia’ és modern (1839) castellà Bromear anglè Yoke

sumeri BURU + ME + E + GAR

recol·lectar - feblesa, malaltia (emoció negativa) + desig (positiu) + parlar -veure + donar en lloc d’alguna cosa, plantejar, posar, reemplaçar

“Parla o manera de veure una cosa negativa i reemplaçar-la per o en plantejar-ne un desig (cosa positiva)”.

Veure Bromera, Bromera2, Grum. Hi ha qui no sap la raó de distingir i confonen Bromera i Bromera2, les quals es poden formar com Bromejar.

Bromera. català Bromera ‘fer broma' de broma2 1a font: 1575

sumeri BURU + ME + ER + AH

recol·lectar - feblesa, malaltia (emoció negativa) + desig (positiu) + plorar, produir líquid + donar en lloc d’alguna cosa, plantejar, posar, reemplaçar

“Donar lloc a la feblesa de pixar-se/plorar d’allò positiu”.

“Donar lloc a collir positivament llàgrimes".

Veure Bromera2, Grum.

Bromera2.  català Bromera ‘escuma’

sumeri BU + U + RUM + ER + AH

Perseguir, voletejar - remoure superficialment (desnatar), vol tallat + totalment - carregar – apilar + ideal, perfecte + produir líquid + escuma, flegma

“Escuma produïda per un líquid perfectament de manera apilada que voleteja o es remou superficialment”.

Veure Bromera, Grum.

Bronco. castellà Bronco català Indòmit  anglès Mustang

sumeri BU + RU + UN + KU + U

Autoritatiu + construir + altíssim + ser o tornar-se fort + guanyar el control

"Ser autoritatiu ideal que és fort i cal guanyar-li el control".

Brosta. català Brosta d’origen incert, probablement preromà, potser d’una base indoeuropea brst-, brost-, no estranya al cèlt., o una altra llengua afí, d’un significat semblant al de ‘brosta’ 1a font: 1832

sumeri BUR + U + UST(HU) + TA

Arbre, herba, tallar + plantes + paisatge, terra

"(Anar a) tallar plantes del paisatge".

Es pot considerar BU(LUG) = jove, novell, que créix

Bruixa pilula. expressió castellà “La Bruja Piruja!” 

sumeri BU + ḪAL + ḪA PI + UL + DA

sumeri BIL: Irascible + BU: Robusta

"La que fa els laments secrets com a rituals"

sumeri BU + ḪAL + ḪA PI + A RU + ḪA

La Bruja piruja!

sumeri BIL: Irascible + BU: Robusta

"La que fa els laments secrets i es dedica als laments"

🧙🏼‍♀️🧙🏼‍♂️⚗🧪🧺🍭

Brumari. Brumari o Brumaire (del francès brume "boira") a partir del 22, 23 o 24 d'octubre. Part del calendari republicà.

sumeri BRU + ME + RI

Volar, perseguir, secret + activitat còsmica + impregnar, llagrimejar

“Activitat còsmica (estació) que crea una boira, quelcom que llagrimejar i impregna en el mateix lloc de l’aire, sent un lloc d’aspecte secret”

Brut. català Brut del ll. vg. *brūttus, -a, -um, forma intensiva del cl. brutus ‘estúpid, brutal’; el pas semàntic de ‘irracional’ a ‘mancat de netedat’ no es produí fins al s. XV 1a font: s. XIV, Llull castellà Sucio anglès Dirt

sumeri BUR + U + TI 

Cobrir + tot + senyal, marca, tirat

"Qu és tot cobert".

Veure Brutícia.

Brutícia. català Brutícia de brut 1a font: s. XV castellà Suciedad anglès Dirty

sumeri BUR + U + TI + SI + A

Cobrir + tot + senyal, marca, tirat +trenyina, aràcnids + temps, pas del temps

"Tot allò que llencen els aràcnids i cobreix tot amb el pas del temps".

བུ Bu. tibetà བུ Bu català 'Fill, xic, noi'

sumeri BU(LUN)

Nodrir, novell, fill

"Fill".

"Nodrit".

"Novell".

Búcaro. castellà Búcaro Del mozár. *búcaro, y este del lat. pocŭlum 'taza, vaso'. català Bucar

sumeri BU(BU) (+UK) + KAR + UU

Ració de menjar (+tribut de fisonomia facial) + il•luminar, brillar + aliment - terra

"Aliment fet de terra que serveix de ració per a il•luminar la fisonomia facial".

Veure Taza/tassa, Vas, Vase, Vaso, Botijo, Càntir.

Buda. català Buda del nom de Buda (sànscrit Buddha) (560 ? – 480 ? aC)  castellà Buda

sumeri BU + DA

Secret – perfecte + vora, costat, lloc – escrit de sobretaula

“Els secrets del lloc”.

“El lloc perfecte”.

“Escrits sobre la perfecció o sobre els secrets”.

Bueh!. ‘expressió onomatopeica’

sumeri BU + E + (H(AZ / E))

Perseguir – perfecte - secret + penjar d'una corda, remoure, portar a fora, deixar, marxar-confiar + (qualitat dels ulls i de la vista / ser allò, o aquell)

"Confiar amb la perfecció o secretament en una cosa que es veu".

"Perseguir una cosa que es veu o ser allò o aquell que penja d'una corda (no acaba de aguantar-se)".

"Deixar una cosa que es veu perfectament o secretament".

Veure Ecs!

Bueno. castellà Bueno, bien català Bo, bé anglès Good, better

sumeri BU + EN + U U

Perseguir – perfecte – secret + conjurar,  encantar – sagrat – acció + admirable - total, món

"Acció totalment perfecte i admirable".

Bufó. català Bufó: de l’it. buffone ‘foll, joglar còmic’ 1a font: s. XV. castellà Bufón francès bouffon 

sumeri BU + ZU

Bu + alanzu / kugzu / kuzazu / acadià: zu

Recurrent + Pallasso, Savi, Insecte, Defecar

Búho. castellà Búho Del lat. vulg. bufo, y este del lat. bubo, -ōnis. català Mussol angllès Owl

sumeri BU + (U)H + U U

Ulular, aletejar + traquea - oblidat + arbres, montar, dormir

"Que ulular amb la tràquea i voletejar i dormir en els arbres".

Veure Mussol.

Buhibab. àrab Buhibab català, castellà, anglès Baobab mandinka Sitó

sumeri BA / BU (+U) + HI + BAB(A)

Presentar, assignar / Ració de menjar (+aliment, planta, arbre) + per fer, acció - procesar, barrejar + gatxes, farinetes 

"Arbre per barrejar i fer racions de menjar de gatxes".

Veure Baobab, Sitó.

Bul. caló Bul quizá del caló bul 'porquería'. Veure Bulo.

Bull. anglès Bull, wild bull català Brau, boví, toro, vaca castellà Bovino, toro, vaca

sumeri BU(U)L

sacsejar, agitar, oscilar (cornamenta)

"Ser que sacsejar, agiar o fer oscilacions amb la cornamenta".

Bulto. castellà Bulto català Bony anglès Bulk

sumeri BU + UL /  BUL + TU + U

Secret + qualsevol, qualsevol cosa – unitat de capacitat / Inflada, globus, bufar + teixida – acció de + carregar – apilar -  forat

“Teixit on carregar qualsevol cosa amagada”.

“Teixit de forma bufada o inflada amb un forat que fa l’acció de carregar i apilar”.

Bulo. català, castellà Bulo quizá del caló bul 'porquería'.

sumeri BU + LU / BUL + U / BULUH

Secret + molestar / Aventar, inflar + admirar, derrotar, món, abús / temer, tenir por - vomitar 

"Un secret per molestar o que molesta secretament o un secret molest".

"Aventar el món o inflar una admiració, abús o derrota".

"Produir por o temor, o vomitar sobre algú (fer mal, embrotir)".

sumeri BUL + LU / LUL + U

inflar + molestar, agitar / ser fals + acció

"Acció d'inflar amb falsetats o de coses molestes i d'agitacions".

Burdus. llatí Burdus català Mula, és fort com un cavall i resistent com un burro, i més dòcil, resisteix més a malalties i pot menjar de pitjor qualitat, perfecte per portar el jou k per transportar la col•lecta en terrenys difícils.

sumeri BUR / B(U) + UR + DUS(U)

Lliure, revelar, difondre / perfecte + equip de jou - collir + equid, burro (o bèstia semblan)

"Ser difós o revelat per un equid o burro".

"Equid o burro perfecte pel jou, per collir".

رقع Burqa, Burqu. àrab Burqa urdú Burqu català, castellà Burca del hindi

sumeri BUR + KA / KU 

Cobrir, autoritatiu, brillar, peça de roba + acció / Propagar - enfortir

"Peça de roba que cobreix de forma autoritaria".

"Peça de roba propagada per cobrir autoritativament".

Veure i relacionar amb Shayla, Al-amira, Hijab, Niqab, Kimar i Kumur, Chador i Chudur.

Burgs. germànic Burgs. 

Veure Burgès.

Burgès. català Burgès: de burg 1a font: s. XIII, Desclot germànic Burgs: Ciutat petita emmurallada .

sumeri BUR: Sacerdot, Guarniment, Roba BURGI: Comoditat BURGIA: Ofrena BURSAG: Construcció (de pedra) 

sumeri A GI (GES / GIS): desflorar 

Classes socials mesopotàmiques:

“Awillum” A’U-IL-UM: Els Alabats – (p)els? Treballadors – Protegits. 

 Mushkenum: Continguts – Registrats – Malalts.

Arad / Ardu: Esclaus.

Burro. català, castellà Burro 'Idiota, toix, ximple, estúpid' (no ho diferencien de Burro 2, asimilen el significat de estúpid amb l'animal, però sé que qui té i cuida d'un burro no el considera pas estúpid, s'estimen, es reconeixen obertament i es criden un a l'altre)

sumeri BURU / BUR + U

Malalt, afecció, pateixer - peix / alliberar - sacrificar + abusar - admirar- derrotar - totalitat, món

"Qui pateix d'abús o de tot".

"Qui es sacrifica per tot".

Veure Burro 2.

Burro 2. català, castellà Burro del cast. burro, der. retrògrad de burrico o borrico, que prové del ll. vg. i td. burrīcus (més bé *burriccus) ‘cavall petit’ 1a font: s. XVI anglès Donkey sumeri Durur o Murur entre d'altres.

sumeri BU + (D / M)URUR

Unitat d'àrea - brillant + ase,burro

"Ase o burro brillant".

Veure Durur i Murur, diferenciar Burro i Burro 2. Ase.

S'hauria de diferenciar Burro animal de Burro estúpid.

Buscón.  castellà Buscón

sumeri BUS + KUNNU

Recurrent + Abordar, Accedir

“Persona que és recurrent a abordar a d’altres”.

Buvette. francès Buvette català Barra, establiment de menjar i begudes, xiringito

sumeri BU + BE + ED o ED(AM) + DE

Ració de menjar + rebre, retirar + taulell, taverna + prendre

"Taverna o taulell on rebre ipendre racions de menjar o beguda".

Býrsa. grec ‘pell, cuir’ català Bossa

sumeri BUR + SA

Un ítem de roba o per vestir – contenir + matar, batre

“ Ítem de roba per vestir fet d’una ésser batut o mort”.

“Conté un animal mort”.