Stóri piscèni (con la cadènsa del Tursciù) 1

ÒL Gelindo (<--clicca per audio)

Quanca ol Gelindo, itè a Zapèl, al quistiunava cola Rusina, 'n bòt lóo sentüu dìi: "'ndóo a fàn üna"; al töl sù el và...
Mi, aa se seri amò piscèn, quasi me seri 'n pìt preocupàat parché pensavi adès chèsto lè bùu de 'ndàm a tràs giò 'ndèl Saltöc ('n brùt pòst, 'n brich sótà i prac' de Zapèl).
La direziù l'era chèla ma ruàat 'n dua al cumincia i prac' al travèrsa ià e al và itè 'ndèla córt dèla Miglia di Chèca.
Ò tiràat sù ol fiàat; al ghéva de fàn üna, forsi a dói ma almanch l'era ca chèl ca pensavi mi.

Londra (London) (<--clicca per audio)

Londra le bela ma lóor iè stràa.
Li curieri, chili grandi e ölti i è ciama BAS;
li macheni iè ciama "CAR";
i stradù, li stradi larghi iè ciama STRIT;
tüti li campani par lóor iè sempre BELL;
coi animai i fà 'na gran confüsiù,
el cavàl ai lè ciama ORS;
e l'asen ai lè ciama ASS;
la càora, àa chela, ai ghè dis GAT;
chèl ca par nùu l'è ol GOOS par lor l'è l'oca,
li femni ai è ciama UOMEN;
quanca al fà frec' ai dìs ca i ghà COLD;
sa par nùu la và an mìis par lóor la và a MONTH;
sa te ghe domandet del cès ai te porta ol formai.
'Nsoma en gran rebelòt ma la püsée strana l'è
ca li femni li völ vès servidi,
òo sentüut tati ca li ghè diseva al sò óm "LAVMI".
Mi òo pensàat: ma iè ca bùni de lavàs gió da perlóor?

'N fradel de 'na mia sòrela (<-- clicca per ascoltare)

'Na òlta, ghera 'na fémna chè la se ciamàva Ida, l'era forbée di Piaa, ca la gheva ´n sòci de Sondri.
'N dì l'era ilò ai giardìi de Sondri a parlàa 'nséma a chèsto, e ´ndel fratèp al pasa da ilò ol Pedo di Bèca, cal'la cónós bée, i ghà li bàiti tacadi sù a Feit.
I 'ndava àa ca fàa patùsc ' 'nséma, quai olti si se rügat a itè ma pò ognantǜu i restáac' sul sò.
Embée, al ghè dìs: "Véila Ida, te m'evet pò dìc' chè te ghevet ca negǜu ma vedi chè te sée en bùna compagnia".
La Ida la ghè restàda, ma en prèsa la ghà truáat 'na scǜsa e la ghà respundǜt: "Ah ma chèsto lè 'n fradèl dè 'na mia sorèla". Ol Pedo, con 'n grignèt, al fà: "Ò capìit, mostàscina, fra póoch 'n se trua pò su a Feit e te me disare pò chi ca lè ol fradèl de la tua sorèla, adès o da 'nàa de corsa senò la curiera la me và e ghè rui ca a ciapàla."

Òl Brunìi di Cup (<--clicca per audio)

Al zio Bruno ai ghe diseva ol Brunii di Cup e l’era in om de bùu cöor, al stava ca iló a curàa la ròba, coma i fava taac, pronc’ a scorentaa a i rèdes ca i pruava magari a töo gió en pir marüt dal sò pirer.

Lü l’era contéet da daghen a ca i ótri de la sua ròba sènsa pretent nient. Chel pòoch ca l podeva, se sa.

L’era en “barba” cioè al s’era ca sposaat, ma l’era ‘n om de compagnia e al ghè piaseva grignàa e schersàa.

Par chi che pasava da ca sua, al ghera sempre en calès de vii da bìif e na quai matòcada da cünta sü; e sa iera róbi seri chili ca 'l diseva, al ghè faava sü istess na quai cucola schersosa.

Ónsi de sapiènza e, ‘nsema, de lengérèeza sfazada, ca la vita la pesa già abòt…

A Milàa (<--clicca per audio)

-se maia bée a Milàa?

- l’era tüt bùu, ma chi cavigii ca i m’a dac' da ültem a gla favi ca a fai pasa gió.

Al téep del fascio (<--clicca per audio)

En téep del fascio ai üsava mèt sü en de tüti li confeziù ol müs del re üu del duce, parché ai pensava ca l’era püsé facel vent la merce. Üu de Vares, ca ‘l fàava i amarèc’ l’a mès sü ‘ndela scatola la fotografia de rè e del duce e sòta ol nom de la fabrica: LAZZARONI.

Amò a Milàa (<--clicca per audio)

-se sta bée a Milàa?

-se sta bée e se maia bée, ma li scagni i è trop lontani dal taol.

Arans e ansalata (<--clicca per audio)

-dim na parola che cumincia par n

-narans

Ades dimen una che cumincia per a

-ansalata.

Arans (<--clicca per audio)

Dùu ladri i eva ròbat na caseta de arans e i’s’è piacac’ te 'ndel cimiteri par spartili

Col scavalcàa ol cancel al ghè ne dac' gió dùu de arans

‘ntàat de fò dal cimiteri al pasava ol preòst 'nsema al capelàa e i a sentüut dói óos ca li diseva:

-üu a ti, üu a mi; üu a ti, üu a mi …..

i era i ladri ca i spartiva i arans, ma i duu prevec’ i a dic’:

-i è ol Signor e ol diaol ca i se spartis li anemi di morc’

‘ntáat i dùu ladri ai cuntinuava:

-ü a ti, üu a mi; üu a ti, üu a mi ….. e chi dùu de fo u per u

Ol preost e l capelàa i a tòc' sü e i è scapáac’ a salc’ come dói leor.

Aüstralia (<--clicca per audio)

Se stava bée in Aüstralia:

- ies,

-ca se mangiava?

- ios,

‘nghe ca se durmiva?

- sura ias.

Benito-m (<--clicca per audio)

Benito Musolini, caporal de li galini

Bruno alfredo (<--clicca per audio)

Ol me zio al diseva sempri:

me ciami Bruno Alfredo, Bruno d’estaat e Alfredo d’enveren

Cinch che punta... (<--clicca per audio)

Cinch che punta e dées che tira, ai tira sü ‘n mort sü par 'na riva.

Dói góti de sanch (<--clicca per audio)

Dói góti de sanch li se ‘ncuntra:

-ca te ghée stadomáa, te ste ca bée, te me paret gió de cera

-ah…laghem stàa, ca so ca ‘n vena stadomàa.

Doi olti al dì (<--clicca per audio)

ol Batistii l'è 'ndac' dal dotor parché al stava ca bée

ol dotor al ga dic:

-quáat vii ca te biet?

-Ah...noma doi olti al di; de past e fò de past

Fraa de molta (<--clicca per audio)

‘na olta al ghera en fràa de molta

Adess co ‘sto progress ghè ‘n fràa de gess.

Fredo e Gelindo (<--clicca per audio)

Òl Fredo e ‘l Gelindo gugnaven gelando.

Furbizia (<--clicca per audio)

Al ghe vöol trìi bośàc' par fàa ‘n caiolat,

trìi caiolat par fàa ‘n sondrasc,

trìi sondrasc par ‘n malec,

trìi malec par ‘n burumii e

trìi burumii par ‘n livignasc.

Ghera ‘n om….. (<--clicca per audio)

Ghera ‘n om despüs al döm, con ‘n s-ciop ‘n spala, o a mò da cüntala?

Goos è corgnaii (<--clicca per audio)

en bośàc' de la moia l'è migràat en Argentina, a ilé saludava:

- olé amigos

-a mi góos ca sóo de la Moia, sa pròpi pròpi dim pò corgnal

Ingles american e italiàa (<--clicca per audio)

na olta ai s’è truac’ en merican, ‘n ingles e ‘n italiàa

l’ingles al dis:

- al me paes in om l’a pèrs en brasc’, ai l’a portáat a l’ospedal e i ga tacáat en brasc’ de legn; al sii chel ca l’è diventáat?

- No

- L’è diventàat en campiù de bozz

- Nient en confront a chel che sucess da nùu, l’a dic' òl mericàa, ‘n om l’a perdut na gamba en d'en incident, ai ga mès su na gamba de legn; al sii chel ca l’è diventáat?

- No

- Campiù de corsa

- In Italia, al fa l’italiáa, a i n om, 'ntàat ca l caminava par la strada, al ghè ruáat gió 'na lamera 'ndel col e la gha taiáat ià la crapa, a i l’a portáat a l’ospedal e i ga mès sü na crapa de legn; al sii chel ca l’è diventáat?

- No

- Capo del goveren.

La camisa dol prevet (<--clicca per audio)

‘l Batista ‘l gha robat la camisa al prevet e il dì dopo ‘l l’ha ‘ncuntrat par la strada:

_ bundì Batista, coma la va

_ la va bée ma l’è ‘n póo larga de col

_ a mò una de li töi

_ no, scior preòst, sta òlta l’è una de li söi.

La campana de Caiol (<--clicca per audio)

‘na òlta al s’era rót la campana de la gèsa de Caiol e sicóme ai gheva ca i soldi par giüstala ai seva ca come fàa. A ‘n certo punto 'n caiolat l’a fàc’ sta proposta:

-'ne la liga co'na stròpa de bèdula e ne la òlta col rót en dènt vers Valbusagia, l’è miga necesari ca i busac’ ai sent li nósi campani…

La cansù del Barbador (<--clicca per audio)

La cansù del Barbator:

gnáa ‘l fic l’è ca la nos,

gnáa la nos l’è ca ‘l fic,

gnáa la tera l’è ca ‘l panìic,

gnáa 'l panìic l’è caca la tera,

gnáa la páas l’è ca la guera,

gnáa la guera l’è ca la pas,

gnáa la stupa l’è ca ‘l bombas,

gnáa ‘l bombas l’è ca la stupa,

gnáa ‘l füs l’è ca la ruca,

gnáa la ruca l’è ca ‘l füs,

gnáa la finestra l’è ca ‘l büs,

gnáa ‘l bϋs l’ècala finestra,

gnáa ‘l paa l’è ca la minestra,

gnáa la minestra l’è ca‘l paa,

gnáa ‘ncö l’è ca domáa,

gnáa domàa l’è ca ‘ncöo,

gnáa la vaca l’è ca ‘l böo,

gnáa ‘l bö l’è ca la vaca

gnáa ‘l badil l’è ca la zapa,

gnáa la zapa l’è ca ‘l badil,

gnáa ‘l mars al vee l’april.

La cariöla (<--clicca per audio)

La cariöla i l’à ‘iventada na femna, ‘na olta ai portava con 'na barela, l’om denáaz e fa femna deréet.

‘ndi la femna la gha dic’ a l’om:

-met sota ‘na roda denaz en dela barela, isce te pödet laoráa da pat ti.

La cascia (<--clicca per audio)

En redès de Caiol l’a sentüut i casciadù ca i parlava de s-ciop e de cascia, quant ca l’è ruat a ca al ga dic’ al so pa:

-pà crumpel a ti ‘l s-ciop e van a s-ciopáa.

Laoréc’ dol Fava (<--clicca per audio)

I laoret del fava:

_ a laoráa ai gelava

_ a maiáa ai süava.

L’ asen è ‘l margot (<--clicca per audio)

'na olta ‘n asen e ‘n margot ai se incuntrat al trivi de fuentes, l‘asen l’a cuminciat a inerogáa:

_ ei margot ‘n dua te ‘ndée?

_ ‘ndo a Milàa parchée i valtelines iè amò selvadegh, ai me sbàtt da tüti li part, sü 'n di mür in mezz a li stradi, envece a Milàa i dupera panec' pulìic', prüfumac' e mulisii coma bombáas; e ti ‘ndua te ‘ndée?

_ mi torni in valtelina parchée ho sentüt a dii ca tücc i asen iè fà sindech.

L’asen tundüt (<--clicca per audio)

T’è idüut l’asen tundüt?

L’è tua l’è mia… (<--clicca per audio)

l’è tua, l’è mia, l’è morta l’umbria.

Li scarpi del valdambrii (<--clicca per audio)

En valdambrii l’è ‘ndac’ a crumpàa 'n péer de scarpi par òl so fiöl, la comesa la gà domandáat che nümer ca ‘l völeva.

-Al so ca mi, l’è li prümi cal crumpa

Ilura la comesa la gha portáat scià ‘n péer de scarpi da redès dol nümer vinti

-noo, i è trop pisceni, domáa l’a da ‘ndàa a la visita de la naja.

Li vespi (<--clicca per audio)

‘na olta li vespi li ‘ndava sü ‘ndi strons, ades i è i strons ca i va sü ‘ndeli vespi

L’om su la pipa (<--clicca per audio)

Tr’è idüut chel om sü la pipa, co’la porta ‘n buca,’ n manega de capel, ca ‘l cercava la cuntrada sü e gió par la galina, ca la fàava pugn gros coma öof?

Maiù (<--clicca per audio)

‘n om al maiava pir e pom, ‘na mangiat üu de pü al ghe sciopat la pel del cü.

Mario è la Maria (<--clicca per audio)

Òl Mario è la Maria ai grata ‘nga ‘l ghe pia.

Muleta (<--clicca per audio)

Òl me pà al fa ‘l muleta e mi fáo ‘l mulitii,

òl me pà al mula i forbes e mi i furbisii.

Ndeli masù (<--clicca per audio)

Sti agn, quant cal ghera cáach gnè la televisiù gnè la radio, dopo scena, la géet ai se truava ’ndeli masù al còlt è li femni ntáat ca li filava li cüntava sü li stori.

Òl bocia (<--clicca per audio)

-molta bocia!

-merda padrù

-ca t’è dic’

-vegni subet!

Òl ciocat (<--clicca per audio)

En ciocat l’a trac’ su chel ca l’ l’eva maiat e büut e ‘n cagnüsc’ l’è ruat a lecàa sü ol recadüsc’:

-la busèca, me regordi ca l’ò maiada su al Cima Undès, ol vii l’ò büut su al Leon d’Or, ol grapii l’ò büut gió ndel Derna, ma chel cagnüsc’ me regordi propi ca ‘nghe ca l’ò maiat…

Òl duce (<--clicca per audio)

'na olta ol duce da Roma al muigeva li caori ité ‘n val d’Ambria.

Òl faet (<--clicca per audio)

Faét de la mala guisa, trenta ciöc’ a la camisa.

Òl goos (<--clicca per audio)

_ mama i ga ca ‘l gos

_ tas gió se no ai te le tö a ca ti.

Òl malèch (<--clicca per audio)

‘n malec l’è ruat al bosagia ‘ntat che iera réet a torciàa,

‘l torcier la ciapat scià ‘n ciapel e l’à toc’ su ‘n poo de vii, scumando chel su ‘n som al mastel, parché il vii sota l’era törbol.

‘l malec la dic: dejà che fii la carità degh ‘na tarada al font.

Òl mul magro (<--clicca per audio)

_ ‘l to mül l’è magro, te ghe de ca da maiàa

_ ier go crumpat trei bali de fée

_ ho capit te ghe crumpet ‘l fée a bali.

Òl preost malat (<--clicca per audio)

Òl preost al stava maal, ilura l’a ciamat òl sacrista e ‘l gha dic’

-domenega van sü 'ndel pülpet e te ghe ciamet gió:

òl prevet l’è malat,

la domenega che vée l’è san Pedro e Palo,

sabèt al se spósa òl tal e la tala,

sa se va ca a mesa 'ntáat ca l prevet l’è malat l’è ca pecat,

sa vargü i a pers en pach a i pö 'ndàa en sacrestia a ritiral.

Òl Scrista la fac’ en páo de cunfüsiù e l’a dic’ gió dal pülpet:

-òl prevet l’è malat e l’è ca pecat

-sabet al se sposa san Pietro e Paolo,

-domenega l’è la festa del tal e dela tala,

-sa se va ca a mesa al ghe en pach da ritiràa en sacrestia.

Òl scültor (<--clicca per audio)

A ‘n scültor ai gha domandáat chel ca l’era réet a fàa

-sóo réet a fa scià ‘n san Toni, ‘n sant Antunii è ‘n manech d'en trivilii.

Òl telefono del re (<--clicca per audio)

Òl duce al gha fac’ mèt òl telefon al rè, òl numer l’è: sei uno zero.

Òl valdambrìi (<--clicca per audio)

en valdambrii, 'nsema al sò fiöl, l’è ignüt fó da la val d’Ambria è l’a idüt ‘ na gèsa, ilura al gha dic’ al só fiöl:

-ti sta chiló a curàa i zocoi ca mi ‘ndòo ité a idii

Apena dité l’a fac’ òl segn de la cróos:

-Padre, Spirito Santo, amen

- ü ca l’era ilò a scoltàa la mesa, al gha domandáat: "e ‘l Fiöl "?

-l’ò lagáat defó a cüràa i zocoi

Quan ca l’è finiit la mesa òl fiöl al gha domandáat:

-ca t’è idüt ?

-al ghera ‘n om co ‘na pertega longa con tacáat sü en borsat fó ‘ncóo, ca ‘l ‘nvidava presi de tabach a tüc’, chi ne töleva chi ne meteva, mi n’ò ca töc’.

Òl vii (<--clicca per audio)

-L’è de la Sasela sto vii?

-no de la Sadela.

Òl zio (<--clicca per audio)

Al me zio ai gha domandáat:

-Bruno, parché te crumpet ca ‘n càa?

-Al crumpi ca parchè tüc’ ai disaris: t’è idüut chel càa dol Bruno?

Pater dol malèch (<--clicca per audio)

O signor,

dam tanta roba da vent,

tanti soldi da spent,

‘na bela matela a stò mont

E ‘l paradis a l’otro.

Pater del partigiàa (<--clicca per audio)

Santa maria mater dei,

manda già di parabei (armi vedere pistola parabellum)

manda gió di muniziù

par cupàa chi fascistù,

manda gió bigliet da dées,

sa da dées al ghe ne pü

manda gió de chi da cent ‘n sü.

Ribbentrop (<--clicca per audio)

‘na olta l’era ruáat a Roma òl ministro tòdesch Ribbentrop. Quant ca i à fac’ la sfilada la géet la osava:

-a Roma, Ciano, Musolini, Rubentrop!

Sala da bal (<--clicca per audio)

en valdambrii par la prüma olta l’è ‘ndac en d'ena sala da bal, quant ca l’è tornáat a cà, la sua femna la ga domandáat chel ca l’eva idüut:

-ghera ‘n om en den cantù con en scrignulii cal fava fii, fii, e tüc’ai ‘ndava a perli a perli e po dopo, gió a reultù.

San Bandera (<--clicca per audio)

San Bandera ol prüm che ghera

San Nicolò al ghera gia mò.

Sées capi (<--clicca per audio)

‘n sera ‘na scuadra de sées om:

_ capo e vicecapo,

_ cöoch e sotcöoch,

_ üu par l’acqua e l’otro par la legna

_ tüc’ i otri ai laorava.

Taraguati (<--clicca per audio)

-Te sée ‘n taraguati !

-Come ?

-Quant ca li boi li guati, te li taret ca sü ?

-Sée

-Ilura te sée ‘n taraguati.

Tiritera (<--clicca per audio)

Ti che te tuchet i tach, tachei ti i töo tach, ca i mée tach mei tachi mì.

Trenta quaranta (<--clicca per audio)

Trenta, quaranta

La pegora la canta,

la canta sul senter

per ciama ‘l pegorer,

‘l pegorer l’è ‘ndac’ a roma

Par trua la pradona,

la padrona l’è ‘n agonia

suna suna metela via.

Trei robi mpusibili (<--clicca per audio)

Fàa sta fermi i redès, fàa cor i vec’ e fàa tasi gió li femni.

Trii a maiàa (<--clicca per audio)

L’è bèl es ‘n trii a mangia ‘n pulastro, mi ‘l bastù e ‘l cáa:

- da fan del bastù ?

- Par fa scapa ‘l cáa.

Trii mesteer inutei (<--clicca per audio)

Pertegàa li nogheri, fa ià la niif, cupàa la géet

Umbria (<--clicca per audio)

Chel ca 'l fa ‘n asen al suul ? Al fa umbria

Vardàa la luna (<--clicca per audio)

Favi tri mestér a üna: chigavi, pisavi e vardavi la luna.