Stori da pòoch

di Giuseppe Rossi

Storie minime senza audio

'NDÀA PAR OL CIMITERI

Quanca te 'ndée al cimiteri, te girèt, te leigèt i nom, e tè 'nconosèt püsé de chi ca te 'ncuntrèt a giràa par ol paes al völ dìi ca te ghée quai agn e quai mées..

NAPOLEONE

A Napoleone i ghà domandàat:

L’è vera ca la Francia l’è tüta tua?

L’è ca tüta mia ma Bonaparte se.

Mϋradör de Gròos

‘n müradör de Gròos l’è ‘ndac’ dal dotór a fas visitàa parchè l’era stìtech,

‘l dotór al gà dic’:

Toni ‘n che lingua ò da ditel da miga duperàa la carta del cimèet par frega gió ‘l cül!

Loredana Bertè

Un africano entra in un negozio di musica:

‘- Vorrei un disco della Loredana

‘- Bertè?

‘- no ber mia sorella

CAPRERA

Che diferenza cal ghè tra Caprera e ‘l Parlameet Itagliàa?

al so ca!

A Caprera 'l posa Garibaldi, ‘n del Parlameet ai posa ‘n Mila

Spedizione dei Mille

Sa i gaibaldìi iera la metà, Garibaldi al sarìs ’ndac’ en Siciglia ‘n Cincent

Idraulico

‘l colmo d’en idraulico l’è vich ‘n fiöl cal capìs ‘n tübo

FOCACCIA

Chel cal fa ‘n Tricheco de fò da ‘n prestinéer?

Al specia ‘na Focaccia.

LA BALILLA.

‘n gerarca fascista l’era ‘ndac’ a Roma a sintìi ‘l discors del Duce.

‘ntaat cal parlava l’è pasàat ‘na Balila e ilura ‘l Duce l’à dic’:

"Oggi ne passa una, domani dieci e dopodomani 100".

Quanca ‘l gerarca l’è tornàat al so paes l’à ripetüut ‘l discors del Duce e ‘ntàat cal parlava l’è pasàat

‘na vegia ca la cercava la carità e ‘l gerarca, cal sera ca nencurgiüt, l’à dic’:

‘ncṍö al ne paśa üna, dumàa al ne paserà dees e dopodumàa cent.

Chi ca iera ilò a scoltàa i se ‘nrabbiàat e i l’à scorsàat a legnadi.

TRII AMANTI

‘na femna l’à gheva trii amanti e ‘n dì ià invidac’ tüc’ trii.

‘l prϋm al se ciamava DELL’ACQUA, ‘l segónt DELLA GENTE e ‘l ters PADRETERNO.

Quanca l’à sentüt cal ruava ‘l so óm l’a piacàat ‘l prϋm itè ‘nden armari, ‘l segónt derèet a ‘na tenda e ‘l ters sǜ ‘n den ϋs-cera.

Quanca l’è ruuat l’óm l’à idüut ca gió bas al ghera ‘n póo de acqua ilura la dic’ "dell’acqua in casa mia", e DELL’ACQUA l’è salta fò da l’armari, "della gente in casa mia" e DELLA GENTE l’è ignǜϋt fò da deréet a la tenda ilura l’à olsàat i ṍc al ciel e l’à dic’ "padre terno varda gió" e PADRETERNO l’à urìit l’ϋs-cera e la vardàat gió.

GARIBALDI

‘n óm al gà dac’ ‘n pasac’ ‘n machena a ‘n african, quanca ‘l fava li cϋrvi de gran velocità l’african ‘n poo strimìit al diseva GARRIBALDI, GARRIBALDI e l’óm al pensava chesto chilò al vìt GARIBALDI dapartϋt.

Dopo ‘n poo l’à fac’ ’na cürva pϋsèe de corsa del solet e al s’è ribaltàat, ilura l’african l’à dic’:

te l’ho detto GARRIBALDAVI.

TASSI E TASSE

Discors tra dù tas (colloquio tra due tassi):

ti te li pàghet li tasi?

no li vée ‘n sema mi par amóor

CENTAURI

Discors tra dùu centauri (i centauri iè mez óm e mez cavai):

cóma te stèe, te stèe bèe?

òl dotór al ma dic’ ca stòo bèe da ca preucupam, òl veterinari al ma dic’ ca ghòo poch mìis de vita, a chi ò da crèedech?

TACH

Ti ca te tachet i tach, tachem i tach, mi tacàt i tach a ti che te se ti che te tachet i tach ?, tachetei ti i tö tach, ca i mee tach mei tachi mi

CAPISCI

Capiset?

ca piśi piśi, l’è de corp ca ‘ndòo pooch.

LA DIVISIù.

‘n óm al gheva trìi fiöi.

l’è ‘ndac’ dal notar e l’à fac’ gió chesto testameet:

Al prϋm fiöl ghe laghi la metà de la mia roba,

Al segont ghe laghi la quarta part,

Al ters fiöl ghe laghi la sesta part.

Quanca l’è mort l’à lagàat deréet ϋndes vachi.

I trìi fiöi i se mes réet a rognàa parchèe ϋndes l’era ca divisibel gné par dùu, gné par quatro gné tantomeno par sées.

Ilura iè ‘ndac dan sapient cal gà dic’: rognée ca bagai, ve regali ‘na vaca de li mei iscé li vachi li diventa dódes ca l’è divisibel par dùu, par quatro e par sées.

Tϋc’ conteec’ ià fac’ la divisiù:

òl prϋm fiöl l‘à ciapàat sées vachi (dódes diviso dùu)

òl segont l‘à ciapàat trei (dódes diviso quatro)

òl ters l‘à ciapàat dói vachi (dódes diviso sées).

A la fìi ià fac’ la sóma 6 + 3 + 2 = ündes.

òl sapient l’eva mes dacordi i trìi matei e ‘l sera tegnϋt la sua vaca.

PATATI

‘n óm l’era réet a murìi ilura la ciamàat ‘l so fradel e ‘l ga dic’:

al me dispias murìi propi chest’an parchèe ò fac’ sü ‘n muntù de tartifoi.

mṍör pṍör tranquil ca ai tartifoi ghe pensi mi, meta ai mangi e ‘l rest ai vendi.

LA SCIARESERA

òl Bundìi al gh’eva ‘na sciaresera visìi a la strada e tüc’ i agn i rèdes ai ghe robava li sciaresi.

‘n an la pensàat bèe da durmìi sóta a la sciaresera, parchèe l’era de noc’ ca i ghe robava li sciaresi.

Pasàat òl tèep de li sciaresi al ga dic’ a la sua femna: Pierina ghò l’ò facia ‘n barba de gat ai canaia,

ai gha ca ruat a robam gnàa ‘na sciaresa.

‘na noc’ sensa lüna ‘n rèdes con la pila a fa ciar e dùu con la rasega i ga taiat fò la sciaresera e sgrignozzando ai diseva:

Bundìi nùu chest’an ma ca maiat li töi sciaresi, ma gnàa ti ten mangiarèe ca pü.

Ascolta l'audio