ODE AD ALBOSAGGIA

Co’ ‘sto bel tèep, ho facʾ en gir a la Sasèla,

e ades trö ‘l fiàat ados al mür de la singèla: 1)

i mei ocʾ a-i carèza ol me paés, de là de l’Ada

cà iscé duls, dal mùut al piàa al degrada.

Vardi ol conoide del Tursciù, cà de front al sta,

e propi ilò en mèz, subèt la vedi, la mia cà!

E quasi su ‘nsom al paés, vèrs a matina,

la nosa gésa, dedicada a Santa Caterina;

pèna despüs, ol campanil al sovrasta i tec’,

par fàa sintìi la ós de li campani a gióen e vec’!

(la baiuna d’Albosagia e la pistifèra de la Sasèla,

se sa!, tüc’ i diàoi a-i fa ‘ndàa da chèla!).

A sira, a fianch del Tursciù, da mür riparàat,

di Paribéi ol castel, de storia ben cargàat,

a partìi dal Giangiacom, vistìit con onòr

del Sacro Romano Impero, da Rodolfo l’imperatòr.

Pèna sura, vèrs a matina, ol palaz Cumunàal,

dua se registra chi nas, chi mor e chi sta màal!

Propi lì, quan cà seri giusto en barulìi, 2)

mi andavi a l’asilo, con la marenda en del cistìi.

Olsi i òc’ fin su li scimi, la vista velada

da l’emuziù da vidìi ‘sta gran sfilada:

ol Miric’, ol Campac’, ol Campagìi

come a Milàa l’Armani e ol Valentìi!

Vardi ol me paés, e li söi stradi,

e li vigni, chili pochi che restadi,

(parché al val pù la pena de strusciàa, 3)

quan cà a la fìi al resta nient en màa).

Come en ciel de noc’, ca li steli li fa lusent,

vedi i magench su la montagna, a cent a cent:

fra tüc’, üu l’anèma al ma segnàat:

Bosagia végia; con la mia mama ogni estàat

me portava àa li galini, 'n de li zampi ligadi,

sùra al gerlo, con li ótri róbi 'ncalcadi: 4)

la vaca en pòo mè la ciamava, en pòo sbusava,

quan ca l’era straca, tüc’ me posava!

Òl me pà l’è mort prüma da vès véc’, 5)

la mia mama l’à dùut maiàa ol caréc’: 6 )

l’era òlta 'n métro e ‘na spanda … 7)

ma dité, en dua ghé òl cór, granda granda!

E adès, disém òtri ca me stée a ‘scoltàa

coma ol mè paés podi resist da amàa:

al ma idùut endàa a scöla, diplomas,

truàa en laoràa, fa su la cà e po’ sposas,

e dopo tàac’ agn, diventàa pà 8)

(par qual miracol, àamò s’el sa cà!);

al ma idùut piaisc’ e grignàa,

al ma dac’ gioia e prùi da superàa …

Albosagia, par mi radìis e nutrimènt …

lontàa da ti, podi resist gnàa ‘n momènt!

Marzo 2016 Paolo Piani

NOTE

1) Singèla – sagrato

2) Barulìi – affettuosamente, bambino piccolo e tenero

3) Strusciàa – lavorare duramente

4) Encalcadi – pressate nella gerla

5) prüma da vès véc’ – in giovane età

6) maiàa ol caréc’ – tribolare, patire la fame

7) 'n métro e 'na spanda – un metro e una spanna, piccolina

diventàa pà – io e mia moglie siamo diventati genitori dopo 14 anni di matrimonio: solo il caso?

'l gh'è nè amò