Perquè porta a

• reconèixer les quantitats fins al 6 que hi ha a les cares del dau.

• dir el nom del número que ha sortit

• agafar correctament tantes fitxes com ha vist primer al dau i n’ha dit el nom.

• estendre les fitxes, una al costat de l’altre de manera que els punts que ha vist al dau ara els veu en una altre disposició i de vegades distribuïdes en dues línies.

• i fa tot això de manera repetida i per tant l’ajuda a anar-ho automatitzant.

• i perquè porta a desenvolupar estratègies de comptatge.

Si deixem que simplement vagin jugant sense intervenir més de l’imprescindible, veurem com evolucionen i desenvolupen estratègies que els porten a:

• comparar els dos grups de fitxes i veure qui en té més i, per tant, està guanyant

• tenir capacitat de pensar quin número els hauria de sortir per atrapar al contrincant i si el poden treure amb una tirada o no

• veure que, qui supera la meitat del tauler ha guanyat encara que no s’hagi acabat la partida.

Com sempre el que més enriqueix una activitat és el diàleg que feu amb els infants. Si parleu vosaltres, els convidareu a fer comentaris a elles i ells, també:

• "Quina sort! T’ha tocat un sis!". "Ohhh! M’ha tocat un 1".

• "M’ha tocat un tres… què et pot sortir a tu per posar-ne més que jo?"

• "Ja portes dues files plenes, quantes te'n falten per atrapar-me?"

• "Amb dues tirades podríem omplir tota una fila?"

• "Si vaig de 1 en 1, trigaria molt en omplir una fila…"