8. Balanç de la segona guerra mundial

En el balanç de qualsevol guerra el princi­pal són les pèrdues de vides humanes. Però els qui quedaven vius a Europa i al Japó es van veure enfrontats a un devasta­dor estat de misèria. Durant molt de temps es van haver d’acostumar a viure entre ruïnes i a passar penúries alimentàries i sanitàries constants.

Cal comptar també la desmoralització dels esperits. El descobriment de l’odi ra­cial i de la capacitat de salvatgeria dels hu­mans va produir una autèntica sensació d’horror. A tot plegat cal afegir la divisió interna entre els que havien donat suport als nazis als països ocupats o als antinazis alemanys.

L’aparició de la bomba atòmica va fer en­trar també la humanitat a l’era nuclear. Es va començar a intuir que en cas d’una nova guerra mundial no hi hauria racó de món que se’n pogués lliurar. Una nova por, des­coneguda fins aleshores, amenaçava el futur.

Europa va deixar definitivament de comptar en primer lloc en el conjunt del món. Els Estats Units i la Unió Soviètica s’erigien en els nous amos de la situació mundial. Aviat el món, com a conseqüència de la guerra, s’havia de dividir en dos blocs­.

RESUM DE LA IIª GUERRA MUNDIAL

1. Causes· Expansionisme de l’Alemanya nazi, d’Itàlia i del Japó.

· Feblesa diplomàtica de les democràcies occidentals.

· Crisi econòmica internacional de la dècada de 1930 (atur massiu).

· Fracàs de la Societat de Nacions en la solució dels conflictes.

· Pacte de no-agressió germanosoviètic (agost 1939).

2. Desenvolupament

2.1. Noves tàctiques militars

· Predomini de les armes ofensives: avions i tancs.

· Noves armes molt destructives: bombes volants i bomba atòmica.

· Canvi en les tàctiques militars: fi de la guerra de posicions.

· Guerra total: destrucció de l’aparell productiu enemic; atacs massius.

· Primera guerra amb fronts a tot el món.

2.2. Fases

1ª La guerra llampec: victòries alemanyes (setembre de 1939 – juny de 1941)

- clara superioritat alemanya en iniciar-se el conflicte.

- 1939: Alemanya i l’URSS envaeixen Polònia.

- 1940: ocupació alemanya de Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França; entrada d’Itàlia en la guerra; inici de la batalla d’Anglaterra (bombardejos alemanys).

- 1941: Alemanya ocupa Grècia, Iugoslàvia i part d’Egipte; la flota britànica controla la Mediterrània.

2ª L’equilibri entre els dos blocs (juny de 1941 – setembre de 1943)

- juny de 1941: campanya de Rússia (fins al Caucas i Moscou).

- Desembre de 1941: el japonesos van ocupar l’Àsia oriental i sud-oriental i van bombardejar Pearl Harbour; els EUA entren a la guerra.

- 1942: primeres derrotes alemanyes (el Caucas i el nord d’Àfrica); ofensiva dels EUA al Pacífic; desembarcament nord-americà al Magrib.

- 1943: retirada alemanya d’Àfrica i avanç aliat a Itàlia.

3ª Ofensiva i victòria final aliada (setembre de 1943 – agost de 1943) - final de 1943: avanç rus cap a l’oest i avanç britànica cap a Grècia.

- 1944: avanç aliat a Itàlia; progrés dels EUA al Pacífic; desembarcament aliat a

Normandia i presa de París.

- 1945: execució de Mussolini; ofensiva soviètica i nord-americana sobre Alemanya, i capitulació dels

nazis (maig); bomba atòmica dels EUA sobre Hiroshima i Nagasaki (agost); rendició del Japó (setembre).

3. Conseqüències

3.1. Demogràfiques

· De 40 a 50 milions de morts (gairebé la meitat pertanyents a l’URSS).

· Grans pèrdues entre la població civil a causa de la fam, els bombardejos, la violència (URSS, Polònia i Iugoslàvia) i el genocidi nazi).

· Postguerra: desplaçament forçós de 20 milions de persones.

1.1. Econòmiques

· Destrucció de gran part de les instal·lacions productives i de les vies de comunicació. Fam, misèria i atur.

· Dependència d’Europa occidental respecte els EUA i d’Europa oriental respecte l’URSS.

1.2. Canvis territorials

· L’URSS va desplaçar les seves fronteres cap a l’oest. Annexió d’Estònia, Letònia, Lituània, est de Polònia i zones de Finlàndia, Romania, Txecoslovàquia i la Prússia oriental. Ocupació de les illes Kurils (Japó).

· Polònia va ser desplaçada cap a l’oest. Annexió de l’est d’Alemanya.

· Alemanya i Àustria –igualment Berlín i Viena- van ser dividides en 4 zones controlades per les potències aliades.

· Itàlia va cedir territoris a Iugoslàvia i Grècia.

1.3. Canvi en l’equilibri de forces internacionals

Els EUA i l’URSS es van convertir en les dues úniques superpotències mundials.

ACTIVITATS

1. Causes de la guerra.

1. Podries establir, a partir d’aquestes dades, algunes causes de la guerra? Immediates, a mitjà termini o llunyanes?

2. De quina naturalesa serien? Per què?

3. Subratlla la resposta que creguis que és correcta: “la guerra va esclatar....”

• Per la conquesta que Itàlia va fer d’Etiòpia i d’Albània.

• Pel desig del Japó d’ampliar els seus territoris a costa de la Xina.

• Perquè Alemanya va ocupar la regió del Sarre.

• Per l’atac que van llençar els països democràtics contra Hitler.

• Perquè Alemanya inicià la invasió de Polònia l’1 de setembre de 1939.

4. Omple els buits que falten: “La declaració definitiva de guerra va arribar

l’...................... de ......... quan ..................... inicià la ............. de ............... perquè li

reclamava el .......... de .........

5. Posa una creu a la casella que correspongui:

a) - S’anomena guerra llampec per la semblança que tenien amb els llampecs els obusos que es llençaven. []

- S’anomena guerra llampec perquè es va fer amb combats ràpids. []

- S’anomena guerra llampec perquè aprofitaven les tempestes per atacar. []

b) La guerra va ser dirigida pels tres països següents:

- Els EUA, la Xina i l’URSS []

[]

- Gran Bretanya, França i els EUA

- Els EUA, l’URSS i Gran Bretanya []

c) - L’URSS llençà dues bombes atòmiques sobre Tokio i Nagasaki []

[]

- Gran Bretanya llençà dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Kyoto

- Els EUA van llençar dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki []

6. Escriu en les columnes següents quatre característiques de les fases de la guerra.

7. La bomba atòmica

De cop i volta va aparèixer una llum enlluernadora, blanquinosa i rosada. 1 alhora una vibració rara, antinatural. Gairebé immediatament es va produir una onada d’es­calfor sufocant i un vent violentíssim que ho escombrava lot en passar. Molla gent va morir instantàniament, d’altres es van quedar estirats cridant en una agonia produïda pel dolor de les seves cremades. Tot el que es mantenia dret en el camí de la ràfega —parets, cases5 fàbriques— va ser destruït. Les restes van ser arrossegades per una mena de remolí i transportades cap a l‘aire. Els tramvies van ser desplaçats de la via i els trens, també expulsats dels seus carrils com si fossin de joguina.

Testimoni directe d'un periodista japonès del bombardeig atòmic d'Hiroshima

§ Per què et sembla que els nord-americans van decidir tirar la bomba atòmica sobre una ciutat com Hiroshima?

§ Havien d’haver avisat als japonesos?

§ Quina diferència et sembla que hi havia entre les bombes convencionals i el nou enginy nuclear?

8. Els jueus als camps d’extermini

Jo vaig dirigir Auschwitz fins a l’1 de desembre de 1943 i estimo que almenys dos milions i mig de víctimes hi van ser executades i exterminades pel gas i després incine­rades; al voltant de mig milió, almenys, van morir de fam o de malaltia, la qual cosa fa un total mínim de tres milions de morts. Això representa al voltant del 70 % o 80 % de tots els deportats enviats a Auschwitz. Els altres van ser seleccionats i empleats en treballs forçats a les indústries que depenien del camp. [...] Les execucions massives per gas van començar el 1941. L ‘anomenada solució definitiva de la qüestió jueva sig­nificava l’extermini de tots els jueus d’Europa [...].

Quan vaig instal·lar l’edifici d’exterminació a Auschwitz vaig llençar el Cyklon B, àcid prússic cristal·litzat que deixàvem caure a la cambra de la mort per una petita obertura. Segons les condicions atmosfèriques calia comptar de tres a quinze minuts perquè el gas fes el seu efecte. [...] Vam construir cambres de gas amb capacitat per a 2000 persones alhora. [...] Sabíem que les víctimes havien mort quan deixaven de cridar. Esperàvem una mitja hora abans

d’obrir les portes i treure els cadàvers. Els nostres grups especialitzats els treien aleshores els anells i les dents d’or.

Declaració de Rudolf Höss, comandant del camp d’Auschwitz, al procés de Nuremberg

§ Posa un títol a aquesta font. És primària o secundària? Et sembla fiable? Per què?

§ A quin aspecte relatat en el text fa referència?

§ Per què una ideologia democràtica mai no podria acceptar els fets que aquí es relaten? En quins principis es basaria per rebutjar-los?

9. Respon posant al costat si és veritat (V) o fals (F).

• La conferència de Postdam es va celebrar l’any 1943.

• A Teheran es van acordar els nous límits de Polònia.

• A San Francisco es va estructurar l’ONU.

• La conferència de Teheran es va celebrar al final de la guerra.

• A la conferència de Ialta es va imposar la divisió d’Alemanya en quatre zones.

10. Uneix amb una fletxa els conceptes que es corresponguin:

Gran pèrdua Els EUA i l’URSS

Hiroshima i Nagasaki Camps d’extermini

Cinc milions de jueus Bombes atòmiques

Dos blocs De vides humanes

11. Enllaça amb una fletxa els conceptes que corresponguin: les conferències de pau:

Ialta ONU

Potsdam Nous límits de Polònia

Teheran Sancions respecte a Alemanya

San Francisco Divisió d’Alemanya

12. Respon si és veritat (V) o fals (F). Conseqüències de la guerra:

• Es van perdre una gran quantitat de vides humanes.

• La gent que es va salvar va passar penúries de tota mena.

• Sortosament no van patir cap trauma fort.

• Les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki van provocar una gran catàstrofe en aquestes ciutats i tot l’entorn.

• Als camps d’extermini van morir només jueus.

• Els EUA i l’URSS van prendre el protagonisme mundial a costa d’Europa.