Entre l’l de setembre de 1939 i el 2 de se­tembre de 1945 s’escolà la més universal i brutal de les guerres viscudes per la huma­nitat fins ara.

Europa, abans de l’esclat de la segona guerra mundial, oferia un panorama huma­nament ombrívol. L’impacte de la primera guerra mundial, la crisi econòmica de 1929 i la por a la revolució comunista havien pro­vocat que la majoria de països europeus estiguessin regits per dictadures. Tres d’aquests països —Alemanya, Itàlia i Espanya— estaven dominats pel feixisme. La Unió Soviètica, al capdamunt de la qual manava Iosif Stalin, també era una dicta­dura, tot i que basada en una ideologia di­ferent: el comunisme. Aquest darrer siste­ma havia esdevingut un model per a les classes obreres i per a molts intel·lectuals dels països industrialitzats. D’aquí, en part també, la feblesa amb què mantenien la democràcia i la llibertat en exclusiva només França, la Gran Bretanya, Irlanda, Suïssa, els Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia.

D’altra banda, les conseqüències econòmiques de la crisi de 1929 encara es feien sentir durant el 1939. Els índexs d’atur, per exemple, eren prou alts. Alemanya, coman­dada brutalment per Adolf Hitler havia aconseguit reduir l’atur, però pagant un preu molt alt: un control total de la població per la violència policíaca i l’estímul decidit a les indústries pesants i d’armament a un ritme frenètic.

’expansionisme alemany

França i Anglaterra, les dues potències democràtiques que volien la pau a qualse­vol preu, havien consentit sense fer res que Hitler ocupés amb soldats alemanys la regió de Renània (1936), violant així els acords de Locarno de 1925. Tampoc no van evitar que Hitler incorporés Àustria (13 de març de 1938). i, explícitament, pel pacte de Munic signat per anglesos, francesos i alemanys el 1938, u van permetre que s’an­nexionés la zona dels Sudets, a Txecoslovàquia. Malgrat que no estava pactat a Munic, poc després Hitler va ocupar també tota l’actual República de Txèquia (30 de setembre) sense que francesos ni anglesos s’hi oposessin. Alemanya, dones, davant la feblesa de les democràcies, havia augmen­tat el seu espai i s’havia rearmat. El 1939 demanava, a més, la ciutat de Danzig - única sortida de Polònia a la mar- per tenir accés lliure a la Prússia Oriental, que for­mava part del territori alemany.

Pel que fa a l’est d’Europa, la Unió Soviètica va signar un pacte de no-agressió amb Alemanya (agost de 1939). En aquest pacte s’havia afegit un protocol secret en virtut del qual l’URSS i l’Alemanya nazi preveien repartir-se Polònia i deixar als russos l’ocupació dels estats bàltics i de Finlàndia en cas de conflicte bèl·lic.