4. Les conseqüències de l'imperialisme: l'expansió colonial

Malgrat que diversos estats europeus disposaven de colònies des del segle XVI, és a partir de la dècada de 1870 quan s'inicia el gran moviment d'expansió europea que donarà lloc al repartiment d'Àfrica i a la constitució dels imperis colonials contemporanis.

Gran Bretanya

La primera onada expansiva afectà fonamentalment la Gran Bretanya i França. La Gran Bretanya actuà en dos fronts, les fronteres de l'Índia (protectorat del Balutxistan, 1879, i l'expansió birmana, 1885) i Egipte (1882), per tal de reforçar el seu control sobre la ruta de l'Índia (canal de Suez).

França

França s'esforçà per consolidar les seves possessions al nord d'Àfrica (protectorat sobre Tunísia, 1881) i a Indoxina (protectorats sobre Annam i Tonquin, 1883).

Altres potències colonials

La segona onada afecta els principals estats europeus que actuen en el continent africà. La colonització africana té generalment el seu origen en les campanyes d'exploració, les empreses missioneres i l'acció directa de companyies privades. La Conferència de Berlín (1884-1885), convocada per Bismarck, defineix l'interès dels governs europeus per la colonització. Malgrat que en el seu origen la Conferència cercava només un consens sobre l'actuació a la zona del Congo del rei de Bèlgica, Leopold II, que respectés els interessos comercials dels altres països, ben aviat va definir les condicions necessàries per a l'ocupació del territori africà. Retrospectivament, la Conferència apareix com el punt de partida del repartiment d'Àfrica.

A principis del segle XX, tret d'Etiòpia i de Libèria, el conjunt del territori africà era sota domini europeu. França controlava gran part del Magrib, l'Àfrica occidental i Madagascar, així com part de l'Àfrica equatorial. Les possessions britàniques s'articulaven al voltant de l'eix el Caire-el Cap, amb el control d'Egipte, el Sudan, Uganda, Kenya, Rhodèsia i Sud-àfrica. A l'Àfrica occidental disposava de colònies disperses, Nigèria, Ghana, Sierra Leone i Gàmbia. Alemanya tenia colònies a l'Àfrica oriental (Tanganyika), sud-occidental (Namíbia), al Camerun i al Togo. Bèlgica posseïa per herència de Leopold II, un ampli territori al centre de l'Àfrica (Congo), i Portugal mantenia les seves colònies d'Angola, Moçambic i Guinea. Finalment, Itàlia ocupava Líbia, Eritrea i Somàlia.