3. Tipus de colònies

Cada potència colonitzadora, anomenada metròpoli, va implantar diferents models d’explotació econòmica:

· Colònies de poblament o dominis. Aplicades per l’imperi Britànic al Canadà, Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda, i per l’imperi Francès a Algèria i les Antilles. Consistien en l’establiment de grans contingents de població europea com a colons camperols en granges, desplaçant la població indígena o fent-la servir de mà d’obra barata .

· Colònies d’explotació: consistents en l’explotació dels recursos naturals per part de grans companyies comercials, militars i funcionaris. Es van establir en forma de plantació i explotació minera. Governades per funcionaris de la metròpoli sota la direcció de governadors generals, acumuladors de poders absoluts, únicament limitats pel poder central. És la modalitat més estesa, clara i brutal. Imposada a l’Àfrica negra i a l’Extrem Orient. La típica és l’Índia

· Règim de concessions: obtenció d’avantatges comercials i econòmics per als colonitzadors, però sense ocupar el territori. És el cas de la Xina i la llibertat de comerç amb alguns ports, construcció del ferrocarril i concessions de mines.

· Protectorat: a aquells països com Egipte, a on hi havia una administració autòctona. Amb el títol d’estatut colonial una administració autòctona. Amb el títol d’estatut colonial es col·loca sota tutela o protecció de la metròpoli. Les autoritats indígenes segueixen ocupant-se de la política interior o local, però no hi autogovern. De fet, la diferencia entre “colònia d’explotació i “protectorat” és mínima.

Activitats

CAUSES DEL COLONIALISME

Font 1

Ahir vaig fer un tomb per l’Est End (barri obrer de Londres) i vaig assistir a una reunió d’aturats. Vaig escoltar fortes discussions. No se sentia altra cosa que un crit: pa!, pa! Quan vaig tornar a casa em vaig sentir encara més convençut que abans de la importància de l’imperialisme (colonialisme). Per salvar els quaranta milions d’habitants de la Gran Bretanya d’una mortífera guerra civil hem de conquerir noves terres. Nosaltres els conqueridors, ho hem de fer per instal·lar-hi l’excedent de la nostra població i trobar noves sortides als productes de les nostres fàbriques i de les nostres mines. L’imperi, com he dit sempre, és una qüestió d’estómac. Si voleu evitar la guerra civil haureu de convertir-vos en imperialistes.

Cecil Rhodes, 1895

Font 2

La bona notícia de l’ocupació d’Alger ha portat als cors de tots els missioners el més gran desig d’anar a sembrar en aquesta terra inculta: em demanen amb molta insistència que us sol·liciti a vós el permís per anar a predicar la fe als pobles conquerits.

Bisbe de Marsella, 1830

Font 3

Agafa la càrrega de l’home blanc,

envia endavant els millors que has criat.

Obliga als teus fills a l’exili;

per tal que serveixin les necessitats dels

(teus captius;

espera amb tots els teus arreus,

els teus atordits i salvatges pobles,

els teus recent capturats pobles esquerps

mig dimonis i mig nens

Rudyard Kipling, La càrrega de l’home blanc (1903)

Font 4

Cal dir que les races superiors tenen un dret sobre les inferiors, tenen el deure de civilitzar-les. Certament, quan els soldats espanyols van introduir l’esclavitud a l’Amèrica Central no van acomplir el seu deure de raça superior. Actualment jo defenso que les nacions europees compleixen amb grandesa i honestedat el deure superior de la civilització.

Jules Ferry, 1885

  1. Enumera les causes del fet colonial que es poden deduir d’aquests textos. Quina causa et sembla més important i per què?

  2. Classifica les fonts segons que la causa esmentada del fet colonial sigui de tipus econòmic, social, ideològic, o bé d’altra mena. Pot ser que en algun text trobis justificacions de més d’un tipus.

  3. Busca en una enciclopèdia els noms dels signants de les fonts 1, 3 i 4 i esbrina quin va ser el seu paper en el colonialisme del s. XIX. Comenta-ho breument per escrit.

  4. Redacta un text amb el títols: “Les causes del colonialisme”.