2. L’URSS: del comunisme de guerra a la col·lectivització
a Guerra Civil (1918-1921)
El 1918, després de la presa del poder pels bolxevics i de la dissolució de l’Assemblea Constituent, va esclatar en
L
el territori de l’eximpeni tsarista una complexa guerra civil. S’enfrontaren rojos contra blancs, segons el següents esquema:
a) rojos, van ser els bolxevics, partidaris d’un estat socialista, controlaven la geografia compresa entre Petrograd, Moscou i el mar Caspi, tenien al seu favor el suport popular majoritari, la perfecta estructura del Partit Comunista, l’eficàcia creixent de l’Exercit Roig creat per Trotskij i un suport popular majoritari, contra llurs enemics els...
b) blancs, conjunt compost per militars tsaristes, exèrcits d’altres països, nacionalistes no russos i d’altres organitzacions 1 partits d’esquerres oposats als comunistes, com els essenites sobretot, però també menxevics.
l Comunisme de Guerra (1918-1921)
Conjunt de decisions preses pel Partit Comunista dirigides a guanyar la guerra civil, consolidar—se en el poder i isolar l’oposició. En política econòmica, tant la indústria com l’agricultura se supeditaren a les necessitats bèl·liques, assumint l’Estat la propietat i el control de la gestió. El 1918 es va aprovar una Constitució per a Rússia que establia un sistema de democràcia popular: sufragi universal, poder executiu a mans del Consell dels Comissaris del Poble i el legislatiu exercit pel Congrés Panrus dels Soviets. El Partit Comunista esdevingué únic penquè la resta de
E
forces o bé se situaren en el bàndol blanc o bé es diluïren.
a IIIª Internacional
O Komintern es va reunir a Rússia el 1919 formada per grups revolucionaris de diferents països, amb l’objectiu de programar l’esclat d’una revolució comunista mundial. A Alemanya i Hongria esdevingueren intents frustrats per part de llurs membres, d’ocupar el poder insurreccionalment.
a NEP (Nova Política Econòmica, 1922-1927)
El 1921 va finalitzar la guerra civil amb victòria dels rojos comunistes. La
L
L
situació era molt greu: havien mort milions de persones, la població passava gana, la pagesia es mostrà rebel per les pèssimes condicions agrícoles i la indústria, concentrada en la producció d’armament no havia pogut atendre la dels béns de consum. Amb la finalitat de redreçar la situació, s’abolí el comunisme de guerra i s’implantà la NEP. Aquesta englobà un conjunt de mesures orientades a millorar les condicions de vida de la població. Tot i controlant el nucli bàsic del sistema econòmic, l’Estat cedí la iniciativa privada en alguns sectors (agricultura i petites indústries i comerços), produint un ràpid creixement econòmic.
’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviétigues, 1922)
Formada per un estat federal compost per territoris amb diferents graus d’autonomia. Amb la preséncia massiva dels membres del PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica). El 1924 es va promulgar una Constitució que atorgava al poder central les competències en Defensa, Economia i Afers Exteriors, la resta d’assumptes eren de sobirania de cada república federada.
’estalinisme
A la mort de Lenín el 1924 es va desencadenar un debat polític per establir la seva successió. Aviat bipolanitzat a dues bandes:
a) la de Trotskij (Lev Davidovic Bronstein, 1879—1940), antic socialdemòcrata i genuí marxista-leninista, creador de l’Exèrcit Roig i autor de la praxi coneguda com “revolució permanent" partidària d’estendre-la arreu del món o opció internacionalista; i
b) la d’Stalin (Josif Visaninovic Dzugasvili, 1879-1953), secretari general del PCUS des del 1921, partidari de consolidar el socialisme a l’URSS.
Aquell mateix any del 1924 es va crear un triumvirat format per Kamenev, Zinoviev i Stalin, iniciant-se de fet, un règim de dictadura personalista d’aquest darrer que va durar fins la seva mort creant el que s’ha conegut més àmpliament com stalinisme, en sentit negatiu, com una corrupció de l’aparell del PCUS. Stalin va desencadenar els processos. de Moscou (1936-1939) contra la cúpula del partit eliminant-la físicament.
L’autoritarisme d’Stalin, sense oposició ja (fora Trotskij i el grup d’esquerres dels 46) es va estendre també a l’economia. El 1928 es va suprimir totalment la iniciativa privada i es va estatalitzar. Successius Plans Quinquennals van establir uns paràmetres de producció que havien de seguir estrictament tots els sectors. Els màxims esforços es van concentrar en la indústria pesant en detriment de l’agricultura i de la indústria de béns de consum i, per tant, del nivell de vida de la població. Es van prohibir les botigues privades i el comerç va passar a mans estatals o cooperatives.
L’agricultura va ser totalment col·lectivitzada, reprimint-se violentament l’oposició de la pagesia rica i mitjana. L’Estat va crear dos tipus d’explotacions agràries: els Kolkhoz o cooperatives de camperols i els Sovkhoz, empreses estatals on treballaven com assalariats.
Activitats
1. Quan neixen, i per quins motius, els sindicats de treballadors?
2. Quina diferència hi ha entre un partit i un sindicat?
3. Elabora un fris cronològic que comprengui cents anys (1800-1900). Situa-hi el naixement dels sindicats obreres del s. XIX.
4. Descriu les diferències que hi ha entre el pensament de Marx i el de Bakunin.
5. Hi ha algun partit o sindicat a l’actualitat que es basin en algun d’aquests corrents ideològics? Quins són?
6. Subratlla la resposta correcta respecte a la situació de l’Imperi rus abans de 1917:
a)
• El tsar governava de forma autoritària.
• El tsar governava de forma democràtica.
b)
• Pel que fa a la terra, els pagesos quedaven obligats a pagar unes sumes de
diners bastant elevades.
• La majoria dels pagesos podien comprar terres i convertir-se en rics propietaris.
c)
• A nivell d’indústria, la va potenciar l’Estat, però, en canvi, la va finançar el
capital estranger.
• La va potenciar l’estranger i la va finançar l’Estat.
d)
• Els menxevics consideraven que la transició a un sistema socialista es podia i
s’havia de fer de forma violenta.
• Consideraven que la transició al sistema socialista s’havia de fer de forma
gradual i no violenta.
e)
• Els bolxevics consideraven que només la insurrecció era capaç d’aconseguir
les reformes.
• Consideraven que la transició es podia i s’havia de fer de forma gradual i
pactada.
7. Enllaça amb una fletxa els conceptes que corresponguin:
Duma Proclamació de la República
Grups d’obrers i soldats Formació de l’URSS
Febrer de 1917 Guerra civil
17 d’octubre de 1917 PCUS
President del Consell obrer Constitució
1918-1921 Soviet Suprem
Final de la guerra civil Stalin
Parlament Assalt al Palau d’hivern
Partit únic Soviets
Política de mà dura i fèrria Lenin
8. Busca informació sobre Lenin en una enciclopèdia i redacta’n una breu biografia.
9. Elabora un text sobre la successió de Lenin i les seves conseqüències.
10. L’URSS va ser el primer país socialista del món, i es va constituir en “unió de repúbliques”. Saps quines repúbliques la formaven i quantes? Quan les hagis trobat, busca-les en un mapa actual de la Comunitat d’Estats Independents (CEI).
L
L
