auses llunyanes

Com a causes llunyanes se solen assenyalar la humiliació col·lectiva alemanya, com a conseqüència del tractat de Versalles, i la por a la revolució provocada pel triomf comu­nista a la Unió Soviètica. Aquestes dues raons serien de naturalesa psicològica.

També com a causes de llarga durada s’indiquen les conseqüències de la crisi econòmica dels anys 30. L’atur que va pro­vocar i l’empobriment de les classes mitja­nes van originar un alt grau d’inseguretat social i de malestar. Aquesta inseguretat, l’atur i la humiliació van incitar molts ale­manys a donar una certa credibilitat a les promeses del minoritari partit nazi d’Adolf Hitler. Aquest partit, en successives elec­cions, va anar obtenint progressivament més i més representació parlamentària. Finalment, com ja s’ha dit, va assolir el poder el 1932. Hitler, nomenat canceller, va convertir el seu poder en totalitari i no va convocar més eleccions.

auses immediates

La ideologia nazi es basava fonamental­ment en tres punts: la superioritat de la raça alemanya, l’atribució de tots els mals del país als jueus i la necessitat d’ocupar «espai vital» a costa dels països eslaus a l’oest d’Europa, als quals consideraven una raça inferior. A fi de dur a la pràctica aquestes idees, Hitler va preparar un exèrcit potent i va estimular el desenvolupa­ment de la indústria de guerra. Tampoc no hi va faltar el suport financer dels grans in­dustrials alemanys, com el de la família Krupp, propietaris rics de fàbriques d’acer, que van veure en Hitler i en el partit nazi una barrera contra el comunisme.

Hitler, a més, entre 1935 i 1939, a còpia de fets consumats -com l’ocupació militar de la zona de Renània o l’annexió d’Àustria- i falses promeses diplomàtiques a França i Anglaterra (ocupació de Txecoslovàquia), va aconseguir unificar un gran espai geogràfic que va anomenar III Reich (Tercer Imperi). Finalment va pactar amb la Unió Soviètica per assegurar-se’n la neu­tralitat.

El pas següent per reunificar l’espai germànic havia de consistir en l’ocupació del passadís de Danzig, el qual separava Alemanya de la Prússia Oriental des de la pau de Versalles. Per aconseguir-ho va or­denar la invasió de Polònia l’1 de setembre de 1939 sense avís previ. Aquest cop, però, França i la Gran Bretanya li van exigir la retirada en vint-i-quatre hores. Com que Alemanya no en va fer cas, el dia 3 de se­tembre França i la Gran Bretanya van de­clarar la guerra a Alemanya. La segona guerra mundial havia començat.