3. Alguns exemples d’aquests darrers conflictes arreu del món
uropa: la guerra dels Balcans
Amb la consegüent desintegració de l’antiga Iugoslàvia. El problema d’aquest conflicte ve de lluny; uns apunts breus:
• Iugoslàvia, situada a la península dels Balcans, va ser una república federal des de 1946 fins a 1991.
• Des del segle XV Turquia dominà aquesta península on convivien pobles d’origen divers: eslaus, grecs, búlgars, romanesos i turcs, que a la vegada eren també de religions diferents: ortodoxa, catòlica i musulmana.
• Al segle XIX, a conseqüència de la desintegració de l’Imperi turc, sorgien als Balcans nous estats independents, dels quals Grècia i Sèrbia van ser els més importants.
• Cal dir, però, que els Balcans han estat de forma quasi continuada font de conflicte, ja que la seva situació estratègica ha estat la raó per la qual Àustria i Rússia han estat sempre a punt per intervenir-hi. De fet, recorda que a la unitat anterior parlàvem que la causa desencadenant de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser precisament l’assassinat a Sarajevo de l’hereu al tron d’Àustria.
• Cap a finals de la Primera Guerra Mundial Sèrbia, Croàcia i Eslovènia constituïren un regne que l’any 1929 rebé el nom de Iugoslàvia.
• Acabada la Segona Guerra Mundial el mariscal Tito constituí un estat comunista format per la federació de sis repúbliques: Bòsnia-Herzegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia amb les regions autònomes de Kosovo i Vojvodina. La capital s’establí a Belgrad, a la república de Sèrbia, que sempre va exercir un predomini i un control sobre les altres repúbliques.
• A partir de la perestroika de Gorbatxov, els dirigents comunistes serbis van presentar-se com a nacionalistes convençuts que el comunisme tenia els dies comptats. El serbi Slobodan Milosevic es va convertir en el gran líder a partir de 1986, tot i que escassament el 36% de la població fos només sèrbia.
• El plantejament de Milosevic consistí en el fet que acceptaria la independència d’altres estats de la federació iugoslava amb la condició que els enclavaments serbis dels nous estats poguessin integrar-se a la “Gran Sèrbia”. Però aquest acord no el va respectar sobretot a Kosovo, on el 90% eren albanesos mentre que només el 10% eren serbis.
• Durat l’any 1990 es van celebrar eleccions a les sis repúbliques, declarant de forma immediata la independència. El primer que féu Sèrbia fou envair Eslovènia, que s’havia proclamat com a república independent el juny de 1991, on els serbis eren molt pocs; però l’exèrcit federal va ser derrotat d’immediat. No va passar el mateix a Croàcia on l’exèrcit també intervingué amb el pretext de protegir la població sèrbia que hi vivia. A partir d’aquí s’inicià una guerra que durà set mesos i que provocà la mort de molts soldats i el desplaçament de més de mig milió de persones, a part de la desaparició de pobles sencers, alguns dels quals, com Dubrovnik, eren conjunts historicoartístics.
• El problema greu va ser Bòsnia, on la barreja d’ètnies era més patent. L’any 1991 esclatà la guerra amb una intenció clara per part de Sèrbia: aconseguir una neteja ètnica per tal que els serbis que hi habitaven quedessin com a amos i senyors. Cal dir que en aquesta guerra s’han viscut atrocitats semblants i en molts casos més fortes que les de la Segona Guerra Mundial: violacions, camps de concentració, assassinats massius de població civil, desplaçaments forçats la major part de les vegades, etc. Tot això va horroritzar la població mundial. Hi intervingué l’ONU amb els cascs blaus i es feren conferències de pau per tal d’aconseguir un acord que va acabar d’arribar. Els acords de Dayton, propiciats pel president Clinton dels EUA, van posar fi a aquesta situació, encara que de forma molt provisional i precària.
E
ora d’Europa
Els conflictes que afecten el món àrab
• Cal destacar l’enfrontament que mantenen Israel i Palestina amb accions terroristes i respostes contundents a càrrec de l’exèrcit israelià. A hores d’ara les postures semblen totalment irreconciliables, la qual cosa fa que el conflicte aparegui de difícil resolució.
• El contenciós que, des de fa temps, mantenen el Front Polisari i el Marroc per la independència del Sàhara per part dels primers o l’annexió amb un estatut d’autonomia per part del Marroc.
• L’integrisme islàmic que es va iniciar a l’Iran el 1979 amb el derrocament del xa de Pèrsia Muhammed Reza Pahlavi per part del moviment integrista de Khomeini, que acabà instaurant a l’Iran una república islàmica. Es rebutjava tota influència cultural i tecnològica occidental tot imposant una forma de viure i d’actuar tant a nivell interior com exterior segons les normes de l’Alcorà, alhora que es preveien càstigs severs a tota persona que transgredís aquestes normes.
• Aquest integrisme s’estengué per altres països com, per exemple, Egipte (Yihad Islàmica), pel Marroc i Algèria, etc. Van sorgir grups radicals que s’enfrontaven a tota mena de pensament occidentalitzat. On es va viure més fortament aquesta radicalitat va ser a Algèria. El gener de 1992 un cop militar paralitzà les eleccions que segons totes les previsions donaven com a guanyadors als integristes islàmics del Front Islàmic de Salvació. A partir d’aquest moment a Algèria es viu en un clima de guerrilla amb enfrontaments molt forts i matances sagnants.
• Afganistan ha estat un altre país marcat per aquest integrisme, però en aquest cas amb unes repressions molt dures a partir d’una interpretació rigorista al màxim de l’Alcorà per part del règim dels talibans. Cal fer notar de forma especial la violació dels drets més elementals que han patit les dones. Als darrers temps Afganistan s’ha convertit en lloc de cultiu especial per a l’integrisme alenat per les milícies d’Al Qaeda amb el suport econòmic d’alguns països del món àrab i de forma molt especial del multimilionari saudí Ossama Bin Laden, a qui s’atribueix l’atemptat terrorista de l’11 de setembre de 2001 que significà la destrucció de les Torres Bessones de Nova York.
F
Àfrica
És un continent que s’ha vist assolat pel conflicte constant. La colonització primer i, després, la manera com les metròpolis van abandonar les colònies han provocat un seguit de desgràcies marcades per la fam, les epidèmies, les malalties, la guerra, etc., sobretot a la zona subsahariana. Els enfrontaments tribals han estat una des les lacres més horribles que ha viscut el continent africà a la dècada dels anys 1990 en alguns països, fruit d’una descolonització per part de les metròpolis feta a la lleugera i mirant únicament els seus interessos. La guerra dels Grans Llacs que patiren principalment Rwanda i Zaire amb l’enfrontament de tribus rivals, com els hutus i els tutsis, provocà la mort de quasi un milió de persones.
No es pot oblidar, però, els avenços que s’han donat també a nivell de recuperació de llibertats i de democratització. Com a data a destacar cal esmentar l’any 1991, en què es posà fi a l’apartheid. L’any 1994 va accedir a la presidència per primer cop després de la independència un president negre, Nelson Mandela.
Amèrica llatina
Finalment, el conflicte també s‘ha fet present i en molts moments amb cruesa a Amèrica llatina llatina. Un seguit d’injustícies socials i de diferències excessivament marcades entre una minoria molt rica i una majoria pobra, d’extrema pobresa en alguns casos, va provocar la lluita armada de grups guerrillers que creien que l’única solució podia venir per la lluita armada, fent servir d’exemple el cas de Cuba. L’església catòlica, sobretot alguns sectors més compromesos de sacerdots i de comunitats de base, també es va implicar en aquest esforç per aconseguir dignitat i justícia per als oprimits. La teologia de l’alliberament, fruit d’una interpretació transformadora i radical de l’Evangeli, va servir de suport a aquesta lluita per part dels sectors més compromesos de l’Església. Hondures, El Salvador, Guatemala, Nicaragua, etc., són alguns dels casos més patents. La por al comunisme va provocar, però, que a molts països s’aixequés l’exèrcit donant cops d’estat amb l’ajut de forces exteriors, com els EUA i les grans multinacionals que veien com molts dels seus interessos podien venir-se a terra; tals són els casos de Xile, Argentina, Bolívia, Uruguai, Brasil, etc. Després de flagrants violacions dels drets humans, tot provocant milers de torturats, morts i desapareguts, les llibertats democràtiques han anant restablint-se de mica en mica. A l’actualitat el cas més cru potser sigui Colòmbia, que manté una dura guerra amb les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia).
Activitats
Escriu a sota de la columna que correspongui els canvis més importants que es van donar a l’URSS a partir de la perestroika.
.
2. Escriu al costat de cada resposta el nom del país a què correspongui.
a) L’any 1989 arribà al poder un reformista que legalitzà els partits polítics i reconegué els drets d’expressió i de manifestació.
b) Vaclav Havel fou nomenat primer ministre.
c) El govern d’Hongria va permetre que els refugiats a l’ambaixada de la RDA passessin a Àustria i des d’aquí demanar refugi a la RFA.
d) El país quedà dividit en dues repúbliques independents l’1 de gener de 1993.
e) El general Jaruzelski es va veure forçat a legalitzar el sindicat Solidarnosc.
f) El govern va ser destituït l’any 1989 i els nous dirigents començaren a democratitzar un país que es trobava molt empobrit.
g) En aquest país la caiguda del comunisme tingué un caire violent.
h) El 9 de novembre de 1989 queia el Mur.
i) Lech Walesa jugà un paper decisiu junt amb l’Església.
j) Nicolae Ceaucescu va ser jutjat amb la seva dona, condemnats a mort i afusellats d’immediat.
3. Subratlla les respostes que creguis que són correctes.
• La perestroika va provocar a nivell econòmic un fort descontentament entre la població.
• Els comunistes que havien gaudit de privilegis continuaren mantenint-los, raó per la qual van donar suport a la perestroika.
• El 19 d’agost de 1991 un grup de dirigents conservadors va donar un cop d’estat.
• Boris Ieltsin, president del Parlament de Rússia, el va fer fracassar.
• Ieltsin reconegué la independència dels països bàltics.
• 8 de desembre de 1991: constitució de la CEI junt amb Ucraïna i Bielorússia.
• Gorbatxov continuà com a president de la CEI.
• Les 11 repúbliques que s’afegiren a la CEI perderen la independència.
• La majoria de la població, un 70% més o menys, viu en estat de pobresa.
4. Omple els buits que falten amb les paraules escaients.
La desfeta ................................... va comportar .............................................en el qual ..................... ha quedat com a ............................................ Això vol dir que
el ............................................................... en qualsevol conflicte d’ordre mundial
.......................................; tot i que això no significa que pugui ....................................al seu antull i .............................. amb la resta de països.
Un altre aspecte d’aquest nou ordre internacional és el .................................. com a organisme de defensa, ja que el Pacte de ............................. (estructura similar a l’OTAN per al bloc socialista) va desaparèixer ......................................... a l’URSS i als països de l’est.
5. Escriu al costat de les afirmacions següents si és veritat (V) o fals (F).
a) Iugoslàvia està situada a la península dels Balcans i va ser una república federal des de 1946 fins a 1991.
b) En aquesta península convivien des del segle XV pobles d’un mateix origen i d’una mateixa religió.
c) Al segle XIX l’Imperi turc continuava essent fort ja que va impedir la independència de Grècia i de Sèrbia.
d) Els Balcans han estat quasi de forma continuada font de conflictes.
e) Acabada la Segona Guerra Mundial el mariscal Tito constituí un estat comunista format per la federació de sis repúbliques.
f) El serbi Slobodan Milosevic es va convertir en el gran líder a partir de 1986.
g) La primera república que aconseguí la independència fou Eslovènia.
h) A Bòsnia no va hi haver quasi problema perquè no existien ètnies diferents.
6. Escriu a sota de cada columna les afirmacions següents que corresponguin: a) Enfrontament entre Israel i Palestina; b) Conflicte motivat per la manera com les metròpolis deixaren les colònies; c) La guerra dels Grans Llacs a Rwanda i Burundi entre hutus i tutsis; d) Existeix un enfrontament entre el Front Polisari i el Marroc per la independència del Sàhara; e) La greu situació provocà la lluita armada de grups de guerrillers; f) L’Església des de sectors de base i sacerdots compromesos es va implicar en aquest projecte d’alliberament; g) Aquest integrisme s’estengué a altres països com Algèria i Marroc; h) L’any 1991 es posà fi a l’apartheid; i) L’integrisme islàmic es va iniciar a l’Iran l’any 1979 amb la caiguda del xa de Pèrsia; j) La por al comunisme va fer que a molts països s’aixequés l’exèrcit donant cops d’estat.
7. El règim racista sud-africà. Llegeix atentament el text i respon les qüestions següents.
Síntesi de la legislació sud-africana
- Native Land Act (1913, revisada el 1936). Dóna als negres el 13% del territori, mentre que els blancs són els propietaris del 87% de les terres.
- Mines and Works Amendement Act (1927). Reserva alguns treballs als blancs i prohibeix donar certificats d’aptitud a mulats, negres i asiàtics.
- Apprenticeship Act num. 37 (1944). Nega als negres la possibilitat de rebre formació professional.
- Bantu Consolidation Act (1945). Permet als inspectors de treball de donar i retirar els permisos de treball als africans.
- Group Area Núm. 41 (1950). Obliga la població no blanca a residir en barris determinats.
- Native Act num. 67 (1952). Obliga als africans a tenir un salconduit per desplaçar-se.
- Prohibition of Mixted Marriage (1949). Prohibeix els matrimonis mixtos.
- Immorality Amendement Act (1950). Prohibeix les relacions sexuals interracials.
- Reservation of separate Amenities Act (1953). Obliga la segregació racial en llocs públics.
- Extensions of University Educations Act (1959). Impedeix, amb algunes excepcions, l’accés dels que no són blancs a les universitats per a estudiants blancs.
§ En què va consistir el règim d’apartheid i quines conseqüències socials i polítiques tenia per a la població negra?
§ Per què creus que els blancs de Sud-àfrica van imposar una legislació tan repressiva per a la població no blanca?
8. Posa una creu a la casella que creus que és correcta.
q La perestroika introduí una economia de mercat
q La perestroika introduí una economia autosuficient
q La perestroika introduí una economia d’intercanvi regional
9. Els canvis econòmics introduïts per la perestroika pretenien:
q Crear més comoditat per als treballadors
q Aconseguir preus més competitius
q Eliminar la iniciativa privada
10. Glasnost significa:
q transparència
q dictadura
q llibertat absoluta
11. La perestroika:
q Trencà definitivament les relacions amb Occident
q Propugnà una política forta de rearmament
q Establí converses amb Occident i especialment amb els EUA
12. Respon les qüestions següents:
• Què succeí el 19 d’agost de 1991?
• Qui era el president del Parlament de Rússia?
• De les 15 repúbliques, quantes acordaren formar la CEI?
• Quina república reclama d’una forma especial la independència de Rússia?
• Què succeí el 25 de desembre de 1991?
13. Redacta amb coherència el que les següents paraules desordenades volen dir respecte al nou ordre internacional: Iraq, l’OTAN, EUA, Kuwait, Saddam Hussein, l’ONU, la guerra del Golf, garant de la pau mundial, amplià la seva influència.
14. Posa al costat de cada frase si es tracta de quelcom que és veritat (V) o fals (F).
a) Ariel Sharon i Iasir Arafat són totalment irreconciliables respecte al conflicte
israelianopalestí.
b) El Front Polisari vol integrar el Sàhara en el Regne del Marroc.
c) L’integrisme islàmic es va iniciar a l’Iran el 1979 amb el derrocament del xa per part del moviment integrista de Khomeini.
d) El Front Islàmic de Salvació és un moviment integrista d’Algèria.
e) Les dones van gaudir de plenes llibertats durant el règim dels talibans a l’Afganistan.
f) Un dels conflictes més forts dels últims temps a l’Àfrica va ser la guerra dels Grans Llacs.
g) Un seguit d’injustícies i diferències socials entre rics i pobres va provocar la
lluita amada de grups guerrillers a Amèrica llatina.