Embedded Files
onseqüències de la Iª Guerra Mundial
La postguerra fou un període difícil en tots els sectors, però sobretot en la indústria. A tot Europa va haver—hi una conflictivitat social crònica, multiplicant—se vagues i tancaments de fàbriques. Els canvis territorials no van solucionar els diferents problemes nacionals, sobretot els d’Europa Central, i van ser una font constant d’enfrontaments. Tot va provocar una inestabilitat política generalitzada i afavorí la implantació de dictadures arreu, llevat França, Gran Bretanya, el Benelux i els països escandinaus.
reació i principis del feixisme italià
Acabada la guerra, Itàlia va patir una greu crisi econòmica, social i política. Aquesta situació afavorí l’aparició dels fasci, grups de joves ultradretans que atemptaven contra els militants dels partits d’esquerra. El 1921, els fasci van formar el Partit Nacional Feixista, dirigit per Benito Mussolini. L’organització va captar ràpidament nombrosos afiliats, gràcies al suport econòmic de la patronal de la indústria í de la complicitat de la policia i l’exèrcit amb els seus actes de violència.
Els principis bàsics del feixisme eren:
a) la negació de la igualtat entre els individus;
b) l’oposició al moviment obrer, al socialisme i al comunisme;
c) la supremacia de la força sobre la raó;
d) la subjugació dels interessos de l’individu als de 1 ‘Estat;
e) l’aparició d’un líder natural, Mussolini, per dirigir Itàlia;
f) el racisme, sobretot antisemitisme; i
g) la creació d’un estat autàrquic que controlés totalment l’economia.
’Estat feixista
El 1922 el Partit Feixista organitzà una gran marxa sobre Roma per reclamar el poder i aconseguí el seu objectiu: el monarca Víctor Manuel III va nomenar primer ministre Mussolini a partir d’aquest moment i de forma progressiva, Itàlia esdevingué una dictadura personal (Mussolini) i una dictadura de partit únic (el feixista). Aquest nou estat es va caracteritzar per la creació d’un règim reaccionari que controlava tots els àmbits de la vida social i individual; una política econòmica basada en la constitució d’empreses estatalitzades i la construcció de grans obres públiques; l’harmonia amb l’Església (1929); i una política exterior agressiva i intervencionista.
C
C
L
Creació i principis del nazisme alemany
El 1918 Alemanya va perdre la guerra i l’Imperi va ser substituït per la República de Weimar (1918-33). El nou règim democràtic va trobar tota mena de problemes per a la seva consolidació: crisi econòmica; enfrontaments polítics radicals; el seu propi origen, puix va ser proclamada arreu l’esfondrament de la derrota; i les exagerades condicions imposades pels aliats com l’altíssim cost de les reparacions de guerra i l’ocupació de territoris germànics.
La inestabilitat política propicià l’aparició de nombrosos grups violents, entre ells el Partit Obrer Alemany Nacionalsocialista, dirigit des del 1921 per Adolf Hitler. Els principis básics del programa nazi eren:
a) l’expulsió dels jueus fora d’Alemanya;
b) la voluntat d’unificar en un sol Estat tots el territoris de parla alemanya (pangermanisme);
c) la creació d’un exercit fort per dur a terme aquesta unificació;
d) oposició a la democràcia;
e) centralisme polític; i
f) intervencionisme econòmic.
El 1923 Hitler dirigí un cop de força antirepublicà a Munic però fracassà. Això li feu entendre que hauria d’arribar al poder de forma democràtica, participant en el joc electoral.
Activitats
DOCUMENT: EL PROGRAMA DEL NAZISME
1. Exigim la unió de tots els alemanys per constituir una gran Alemanya fundada en el dret a la independència de què gaudeixen les nacions.
2. Exigim per al poble alemany la igualtat de drets en els seus tractats amb les altres nacions i l’abolició dels tractats de Versalles i de Saint-Germain.
3. Exigim espai i territori per a l’alimentació del nostre poble i per establir-hi el nostre excés de població.
4. Ningú, llevat dels membres de la nació, no podrà ser ciutadà de l’Estat. Ningú, llevat d’aquells per les venes dels quals circula sang alemanya, sigui quin sigui el seu credo religiós, no podrà ser membre de la nació. Per consegüent, cap jueu no serà membre de la nació.
5. Qui no sigui ciutadà de l’Estat només residirà a Alemanya com a hoste i serà considerat subjecte a lleis estrangeres.
[...]
8. Cal impedir tota la immigració no alemanya. Exigim que s’obligui a tot no ari arribat a Alemanya a partir del 2 d’agost de 1914 a abandonar immediatament el territori nacional.
Programa nacionalsocialista. Munic, 24 de febrer de 1920
Resumeix les idees principals del text i situa’l en el seu context històric.
Indica quins punts del programa nacionalsocialista esmentats en aquest text fan referència a la política expansionista i antisemita i explica quines conseqüències van comportar.
3. Explica les causes de l’ascens del nazisme a Alemanya.
’Estat nazi
A partir d’aquest moment l’ascens del Partit Nazi fou continu. El 1933 els nazis aconseguiren 196 escons a les eleccions legislatives (100 els comunistes). Hitler va ser nomenat cap del govern pel president de la República Hinderbung, i va formar un gabinet de concentració. El Parlament va acceptar la seva petició de poder excepcionals. La concentració d’aquests en mans de Hitler fou progressiva i es va completar el 1934 quan, a la mort de Hinderburg, va acumular les funcions de canceller i de president, autoproclamant-se Führer (cap suprem, cabdill, conductor). En poc temps Alemanya es va convertir en un règim dictatorial. Es van crear els primers camps de concentració el 1933 (després serien tanmateix d’extermini); inici del genocidi dels jueus (1938); centralització absoluta del poden; depuració de les institucions; i ús de la ràdio i la premsa com a armes propagandístiques de les idees nazis.
L
ers la IIª Guerra Mundial
Alemanya va conèixer un gran auge econòmic gràcies sobretot a la creació d’una forta indústria d’armament i d’un exèrcit potent i modern. Aquest rearmament alemany després de la derrota i propiciat pel nazisme, estimula i obliga el d’altres països. Les reivindicacions territorials d’Alemanya, Itàlia i Japó, sota sengles règims feixistes o règims capitalistes d’excepció -com es defineixen sovint-, van conduir a una política agressiva i militarista, i terriblement vers la IIª Guerra Mundial.
V
Activitats
1. Situació europea abans de la Segona Guerra Mundial. Posa una creu a la casella correcta:
a) Existia un record amarg de la Primera Guerra Mundial. []
La gent havia oblidat per complet la Primera Guerra. []
La gent desitjava tornar a repetir l’experiència. []
b) Hitler va augmentar l’atur d’Alemanya. []
Hitler invertí una gran quantitat de diners en indústria pesant i d’armament. []
L’any 1929 es va donar un reeixir econòmic. []
c) Els països democràtics van aturar l’ascens feixista d’alguns
països d’Europa. []
Gran Bretanya i França van frenar Hitler en el seu intent d’ocupació d’algunes regions. []
Hitler s’annexionà la regió de Renània sense l’oposició de França ni de Gran Bretanya. []
2. En què va consistir fonamentalment la crisi de 1929?
3. Quines conseqüències va tenir la crisi econòmica de 1929?
4. Per què les mesures proteccionistes provoquen una disminució del comerç?
5. Omple la segona columna amb la resposta que correspongui:
Líder d’Alemanya. Un sol poble, un sol líder, un imperi. Gestapo. Líder d’Itàlia. Grups de combat italians. Crac econòmic. Fort rearmament.
Page updated
Google Sites
Report abuse