1. Les causes de la Iª Guerra Mundial

Davant l'eventualitat d'un conflicte a l'espai balcànic, els blocs de potències es consoliden: els estats majors fixen els detalls de cooperació militar; França proveeix amb nous crèdits a l'acceleració dels ferrocarrils estratègics russos; una convenció naval entre França i la Gran Bretanya es distribueix la tasca de les respectives flotes. Però els Balcans constitueixen sols la zona neuràlgica d'un món en blocs i amb tensions entre les grans potències. Els motius de rivalitat entre aquestes són d'índole territorial, econòmica i psicològica.

a) Rivalitats territorials

· Entre França i Alemanya perdura el contenciós d'Alsàcia i Lorena. El nacionalisme francès no cessa de reclamar els territoris; els alemanys adopten mesures de germanització que provoquen incidents amb la població. A Saverne s'enfronten els militars alemanys i la població alsaciana. La Ligue pour la défense de l'Alsace-Lorraine va mantenir encesos els sentiments francesos.

· Polònia continuava dividida. A Galítsia l'administració austríaca era conciliadora; per contra a la Prússia polonesa s'havia intentat d'esborrar el nacionalisme polonès amb la instal·lació de colons alemanys, i a la Rússia polonesa es procurava fomentar interessos entre els polonesos per tal que s'unissin definitivament a l'Estat rus. Les forces nacionalistes poloneses, al voltant del socialista Pilsudski, s'havien refugiat a Galítsia, i reivindicaven la resurrecció de Polònia. Aquest era un altre motiu de desconfiança dels russos envers els austríacs.

· A l'espai balcànic es produeixen assassinats i tortures entre les diferents ètnies i religions, especialment a Macedònia; els governs viuen en un estat d'inseguretat que els obliga a mantenir efectius importants sobre les armes. El traçat de fronteres enfrontava Albània i Grècia. El govern d'Atenes tractava de conservar l'Epir nord, la població del qual era en la seva majoria de llengua grega, però una comissió de delimitació l'adjudicà a Albània. El destí de les illes turques del mar Egeu suscità tensions entre turcs i grecs, sota la mirada ambiciosa dels italians. Ultra això, es desperta un altre cop la qüestió dels estrets. Els alemany armen l'exèrcit turc i en modernitzen les fortificacions; el govern rus mira amb inquietud la presència alemanya; la seva preocupació augmenta en veure la guarnició del Bòsfor en mans d'un militar alemany.

· La inseguretat de les fronteres en unes zones, les reivindicacions nacionalistes en unes altres, són elements que han de ser considerats en la tensa situació internacional de l'any 1914.

b) Rivalitats econòmiques

Fins a finals del segle XIX, la supremacia industrial britànica semblava incontestable, era el proveïdor principal de les potències continentals; però des de principis de segle el ràpid desenvolupament de la indústria alemanya l'havia convertit en un competidor temible. El 1913 França adquiria tants productes alemanys com britànics; a Bèlgica les importacions alemanyes conquereixen el primer lloc, fins i tot a Anvers, feu tradicional dels britànics; els neerlandesos prefereixen decididament els productes alemanys i Rotterdam esdevé un port de sortida per al comerç alemany; a Rússia les importacions alemanyes arriben a quadruplicar les britàniques. Alemanya havia conquerit molts mercats aprofitant la seva situació geogràfica central al continent i establint una flexible organització en el seu sistema de crèdits.

Per contra, en els mercats financers, Londres i París continuaren essent els dos centres mundials de distribució de capitals. Alemanya no va poder competir en la col·locació del seu diner fora de les seves fronteres, però va saber orientar-lo vers la inversió interior. Als primers mesos de 1914 els moviments internacionals de capitals provocaren aspres debats.

A Rússia, la industrialització s'havia efectuat amb capital francès i belga, però la presència de les finances alemanyes és cada cop més forta. Quan les fàbriques Putiloff, les més grans productores de material de guerra, que estaven sostingudes per la Creusot francesa, van necessitar augmentar el seu capital, aparegué una oferta de la Krupp alemanya, que fou obstaculitzada per una decisió del govern rus. Que en alguns casos les finances alemanyes orientaven la política, ho prova la posició de França als Balcans; en la crisi bosniana de 1908 França no dóna suport a Rússia perquè aleshores els estats balcànics i Turquia constitueixen un bon client per als capitals i articles ferroviaris francesos; al 1914 ha minvat la xifra d'inversions franceses a Turquia, per la qual cosa a França li és més fàcil el suport decidit a Rússia front a l'imperi turc. No s'ha d'exagerar aquesta influència dels negocis en la política, que en el cas dels Balcans no es reflecteix en la documentació. Però tampoc no s'ha de menysprear i en alguns altres casos pot ésser comprovada documentalment.

c) Rivalitats psicològiques

L'historiador francès Renouvin assenyala entre les forces profundes els estats d'ànim col·lectius, produïts per diverses circumstàncies. La política d'armaments fou un resultat de la tensió, però a la vegada després va contribuir a agreujar-la. De 1913 a 1914, Alemanya augmentà el seu exèrcit de 621.000 homes a 820.000. Àustria-Hongria havia augmentat els seus efectius de 100.000 a 160.000, a la vigília de la primera guerra balcànica, i n'estudiava l'ampliació. A França una llei fixà el servei militar obligatori en tres anys i elevà l'exèrcit a 750.000 homes. El 1914 Rússia disposa d'1.800.000 soldats. Eren forces excessives per a la pau.

Per tal que l'opinió pública i els parlamentaris acceptin l'augment de les càrregues militars, els estats majors es veuen obligats a insistir en el perill de la guerra. La premsa es fa ressò

del risc i escampa invocacions patriòtiques, especialment a Alemanya, on les associacions germanistes glorifiquen la dea de la guerra: "L'hora solemne d'ajustar els comptes és pròxima." A França i la Gran Bretanya l’opinió pública va reflectir actituds més pacifistes.

A Itàlia se sentia més inquietud pels problemes interiors. Però l'actitud passiva de les masses obligava els governs a insistir en el perill internacional.