3. La Revolució Francesa

La França de l’Antic Règim

Hom calcula que a França, abans de la Revolució, hi vivien uns 26 milions de persones. D’aquestes, la gran majoria eren pagesos – constituïen el 80% de la població- que treballaven al camp i estaven sotmesos a la noblesa o a alts eclesiàstics, als qual pagaven impostos i prestaven serveis.

La burgesia, tot i ser un grup relativament petit si es compara amb el camperolat, era socialment més activa, ja que els seus membres es dedicaven a les activitats econòmiques que més ingressos generaven: el comerç i l’artesania. A diferència dels pagesos, els burgesos eren lliures respecte de la noblesa o de l’Església, però no tenien gairebé cap mena d’influència en les qüestions polítiques, que es reservaven als nobles.

Formaven la noblesa unes 400.000 persones; era, per tant, un grup numèricament poc important, però molt influent i privilegiat, ja que juntament amb el dels clergues, que eren uns 130.000, no pagaven impostos i en canvi, rebia. A més, els nobles eren els únics que podien accedir a càrrecs públics i a llocs de comandament de l’exèrcit.

Lluís XVI era el rei de França des del 1774, governava sota els principis de l’absolutisme, i cada vegada tenia més dificultats per afrontar els greus problemes que se li plantejaven, el més important dels quals era la fallida econòmica en què es trobava l’estat. Aquest gastava més que no pas diners rebia per la via dels impostos. Així, el règim absolutista es mostrava incapaç de renovar-se, sigui per la negativa de l’aristocràcia a col·laborar o bé per la incompetència del mateix rei.

La revolta dels privilegiats

Es considera que el procés de la Revolució es va endegar quan el rei convocà la reunió dels Estat Generals (5 de maig de 1789) per tal de trobar una solució als problemes econòmics d’un estat arruïnat a causa de les guerres contra Anglaterra i de la política de despeses de la Cort i del rei. Havia estat forçat per la noblesa que confiava en poder aturar les intencions de fer-li pagar impostos.

Als Estats Generals, nom que a França rebien les assemblees semblants a les Corts catalanes i que no es reunien des de feia més d’un segle, hi van acudir membres de la noblesa, de l’Església i també representants de les ciutats (l’anomenat Tercer Estat). Aquest últims van considerar, i així ho manifestaren, que representaven el major nombre de súbdits i que, per tant, havien de votar d’acord amb el nombre de representants sense conformar-se amb un sol vot per a tot el grup, com era costum fins al moment.

La revolució burgesa moderada

La negativa de la noblesa a acceptar qualsevol mena de canvi va dur als representants del Tercer Estat a prendre mesures radicals. El 16 de juny aquests es van constituir en Assemblea Nacional, o representació del poble, i van jurar que no es dissoldrien fins a dotar a França d’una Constitució. El 4 d’agost van abolir el feudalisme. Uns dies més tard, el 27 d’agost, van publicar la primera Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.

Totes aquestes accions van provocar l’oposició de nobles i també del rei. Però els diputats populars no estaven sols. L’anunci d’unes maniobres militars va donar lloc a la insurrecció general, primerament a París (presa de La Bastilla el 14 de juliol) i després a moltes regions camperoles. Així, França esdevingué el primer estat europeu dotat d’una constitució liberal (1791).

La Revolució radicalPerò la continuada oposició als canvis per part de Lluís XVI va acabar provocant la seva destitució i la proclamació de la República (1792). La Revolució Francesa entrava en la seva etapa més radical. Els jacobins van prendre el poder, van proclamar el sufragi universal i altres mesures que tendien a la igualtat econòmica, i van iniciar una duríssima repressió contra el nobles i partidaris de la monarquia. S’endegà una guerra contra les potències absolutistes europees i Lluís XVI, acusat de traïció pel dirigent jacobí Robespierre, va ser guillotinat.