5. Els bombardeigs sobre la població civil

Fins a la confrontació iniciada el 1939, la guerra es considerava fonamentalment un afer entre soldats. Les conseqüències de la guerra només afectaven els civils si el lloc on vivien o treballaven es trobava a l’esce­nari de les batalles que lliuraven els con­tendents. Durant la segona guerra mundial el bombardeig sistemàtic sobre les ciutats va ser practicat per tots els països bel·ligerants.

Els fets van començar el 24 d’agost de 1940 quan, per error, un avió bombarder alemany va deixar caure les bombes que duia al centre de Londres. La nit següent, vuitanta avions britànics bombardejaven Berlín. L’intent de trencar la moral de l’enemic mitjançant bombardeigs en massa sobre la població civil s’havia iniciat i no s’aturaria fins a la brutal experiència de Hiroshima i Nagasaki. Un exemple colpidor: el 13 de febrer de 1945 els nord-americans van bombardejar durant 14 hores se­guides la ciutat alemanya de Dresden i hi van produir 135 000 morts. Dresden no era una ciutat industrial i estava mal defensada.

Com a conseqüència d’aquesta nova acció massiva de guerra, l’any 1945 moltes ciutats europees estaven pràcticament en ruïnes.