Situació internacional extremadament tensa en la què les dues potències iniciaren una cursa d’armaments i una actitud bel·ligerant, manifestada en conflictes localitzats, vinculats a la descolonització a alineament dels nous Estat sorgits d’aquesta, dins la política de blocs. Abasta des de la fi de la IIª Guerra Mundial fins la derrota nord-americana al Vietnam (1975). Malgrat que fins la desaparició del bloc comunista (1989-1991) no es pot donar com a definitivament liquidada.

Els seus conflictes són:

a. la Guerra de Corea (1949-50), el resulta de la qual és la divisió , a partir del paral·lel 38 en dos Estats rivals, el Nord comunista i el Sud capitalista.

b. la Guerra del Vietnam (1954—1975). Antiga colònia francesa, s'enfronten el Sud, capitalista amb intervenció dels EUA (van arribar a combatre 510.000 soldats americans el 1968) contra el Nord comunista, amb victòria final d’aquest darrer que reunifica el país.

c. les guerres àrabo-israelianes, lligades a la creació artificial de l’estat d’Israel, recolzat primer per les expotències colonials i després també pels EUA; front als emergents Estats àrabs, amb ajut soviètic, que usen el petroli com arma estratègica de llurs reivindicacions territorials sobre Palestina.

d. Polònia i Hongria (1956), nacions del bloc socialista, afectades per la desestalinització, inicien experiències liberals no tolerades per 1’URSS que intervé militarment a Hongria, com ho farà a través del Pacte de Varsòvia el 1968 a Txecoslovàquia (experiència vers el “socialisme democràtic” o socialdemòcrata).

e. Cuba i la crisi dels míssils (1962), motivada pel recolzament soviètic a F. Castro, revolucionari cubà que enderrocà el règim corrupte filonordamenicá del dictador Batista el 1959. El secretari general del PCUS i màxim estadista de l’URSS; Khruixtxov promet armament nuclear al nou règim de l’illa, mentre el president deis EUA, Kennedy s’hi oposa frontalment. Finalment, els soviètics van cedir a canvi del compromís nordamenicà de no interferir en els assumptes interns cubans. L’acord es fa al marge del propi Castro i sense pràctica intervenció de l’ONU, però serveix per establir les bases de l’anomenada ”coexisténcia pacífica” entre els dos blocs, atesa la situació d’empat militar d’ambdós, essencialment respecte l’armament atòmic (“equilibri del terror”).

ACTIVITATS

1. Per què el món que va sorgir després de la IIª Guerra Mundial s’anomena bipolar?

2. Quan, per què i a què es va donar el nom de teló d’acer? Qui el va donar?

3. Per què es considera Alemanya com l’expressió genuïna del món bipolar després de la IIª Guerra Mundial?

4. Quines diferències ideològiques hi havia entre el bloc occidental i el bloc oriental.

5. La doctrina Truman, llegeix atentament el text i respon a les qüestions següents.

Un dels objectius fonamentals de la política estrangera dels Estats Units és crear condicions en les quals nosaltres i altres nacions puguem arribar a assolir una forma de vida lliure de coaccions. Aquest era un dels propòsits de la guerra contra Alemanya i Japó. La nostra victòria va ser contra nacions que volien imposar la seva voluntat i la seva forma de viure a altres nacions.

Per assegurar el desenvolupament pacífic de les nacions, lliures de coaccions, els Estats Units van participar en la creació de les Nacions Unides. Les Nacions Unides es va crear per fer possible l’eterna llibertat i independència de tots els seus membres. Tanmateix, no assolirem els nostres objectius si no estem disposats a ajudar els pobles lliures a mantenir les seves institucions lliures i la seva integritat nacional, davant els moviments agressius que tracte de imposar un règim totalitari. Això no és res més que reconèixer francament que els règims totalitaris imposats a pobles lliures per l’agressió, directa o indirecta, soscaven les bases de la pau internacional i, per tant, la seguretat dels Estats Units.

Harry S. Truman, Missatge al Congrés, 12 de març de 1947

• Resumiu les principals idees del text.

• Exliqueu l’evolució de la situació política europea en la immediata postguerra mundial.

• A què es refereix el president Truman quan diu: “els moviments agressius que tracten d’imposar-los un règim totalitari”?

• Quines van ser les conseqüències principals de la doctrina Truman?

• Què va ser el Pla Marshall?

6. La desestalinització: informa de N. Khrúixtxov al Soviet Suprem el 31 d’octubre de 1959 sobre la situació internacional. Llegeix atentament el text i respon a les qüestions següents.

No fa gaire temps, el foc de les passions que provocava la guerra freda era tan gran que una simple espurna hauria pogut provocar un conflicte mundial.[...] Actualment, es manifesta cada vegada amb més força a Occident una avaluació més mesurada de la situació, una millor comprensió de l’equilibri de forces en l’escena internacional [...].

La mateixa vida exigeix que els països que disposen de sistemes diferents han d’aprendre a viure junts en el nostre planeta, a coexistir pacíficament [...].

El reconeixement de l’existència de dos sistemes diferents, el reconeixement dl dret de cada poble a solucionar per ell mateix els problemes polítics i socials propis, el respecte de la sobirania i l’aplicació del principi de la no-ingerència en els afers interns, l’arranjament de tots els problemes internacionals a través de la negociació, això és el que implica la coexistència pacífica sobre una base raonable [...].

Els capitalistes no aproven el sistema socialista; la nostra ideologia, les nostres concepcions els són estranyes. De la mateixa manera, nosaltres, ciutadans d’Estats socialistes, no aprovem el règim capitalista i la ideologia burgesa. Necessitem, però, viure en pau i solucionar, només amb mitjans pacífics, els problemes internacionals que es presentin. A partir d’aquesta comprensió queda justificada la necessitat de fer concessions mútues.

• Resumeix les idees principals del text i situa’l en el seu context històric.