7. Els pactes polítics dels aliats

Durant la guerra hi va haver diversos con­tactes entre els caps d’Estat de les princi­pals potències bel·ligerants. Churchill, Roosevelt, president del EUA, i Stalin es van veure per primer cop a Teheran (no­vembre de 1943). En aquesta reunió es van acordar els nous límits de Polònia. Stalin va aconseguir que l’ofensiva aliada fos per Normandia i no, com volia Churchill, per Itàlia i Iugoslàvia. D’aquesta manera el líder de l’URSS ja va preparar la seva futu­ra influència en el centre d’Europa. Roose­velt en aquest cas va fer costat a Stalin.

La segona trobada va ser la que es va efectuar a la població russa de Ialta (febrer de 1945). S’hi van entrevistar Stalin, Churchill i Roosevelt, el qual hi va acudir ja molt malalt. Malgrat l’oposició de Churchill, Roosevelt i Stalin van imposar la divisió d’Alemanya en quatre zones d’ocupació i es va deixar la zona est d’Europa sota la influència soviètica. Stalin i Roosevelt —en contra dels interessos de França i de la Gran Bretanya— també van imposar que s’accelerés, acabada la guerra, un procés de descolonització. Stalin també va aconseguir l’ocupació de les illes Sakhalin i Kurils quan el Japó hagués estat vençut.

El 12 d’abril de 1945 va morir el presi­dent nord-americà, el qual va ser substituït pel seu vice-president, Harry Truman. Acabada la guerra, Churchill va perdre les primeres eleccions britàniques davant del líder socialista Clement Atlee. Per això a l’última trobada relacionada amb la segona guerra mundial, la conferència de Potsdam (juliol-agost de 1945), només Stalin hi conti­nuava present. En la reunió van començar les diferències entre les potències guanya­dores de tal manera que no es va arribar a cap acord llevat de la partició de Berlín.