Embedded Files
L’augment de persones, l’increment de producció del camp i l’existència de capitals derivats del comerç són algunes de las causes que incideixen de ple sobre el fenomen històric de la primera industrialització.
Concepte
Amb el nom de Revolució Industrial es designa el procés a través del qual, mitjançant una nova font d’energia diferent de l’animal, l’humana o l’eòlica, la calor es transforma en treball mecànic i s’aplica al funcionament d’una màquina, aconseguint per primer cop produir objectes en gran quantitat.
Es tracta d’una autèntica revolució que arriba fins avui i que no es refereix només a canvis tècnics de producció, sinó que té conseqüències múltiples i ho capgira tot: la manera i el lloc de viure, les tècniques del transport, les societats i les formes de pensar.
Cronologia
La primera fase de la Revolució Industrial –període en el qual la font d’energia principal va ser el carbó- abasta des dels volts del 1770 fins aproximadament el 1880. A partir d’aquesta darrera data hi ha una nova expansió industrial que es caracteritza per l’ús de l’electricitat i el petroli com a fonts d’energia. Tanmateix però, el vapor encara té molta importància avui: tant a les centrals tèrmiques clàssiques com a les centrals nuclears és el vehicle per obtenir el moviment de la turbina i, per tant, del corrent elèctric.
La Primera Revolució Industrial va ser un fenomen exclusivament europeu en el qual destaca com a pioner el paper representat per Anglaterra. Fou allí, durant la segona meitat del s. XVIII, on es va obrir les portes de l’era industrial: la màquina de vapor de James Watt, millorada a partir dels 1769, en constitueix el símbol màxim.
Activitats
Geografia de la primera fase de la Revolució Industrial
1. Quines et sembla que van ser les conseqüències econòmiques del descobriment d’aquesta màquina moguda a vapor?
La resta d’Europa va seguir l’exemple anglès amb retard: França, els Països Baixos, el Piemont i més tard, Rússia i Espanya. Així doncs, es pot dir que la primera fase de la Revolució Industrial es va estendre per les zones adjacents del mar del Nord i l’Atlàntic. L’espai mediterrani s’industrialitza més tard.
En general, i especialment en els primers temps, les indústries es van concentrar a la vora de les antigues mines de carbó, ja que així abaratien l’obtenció de la font d’energia, atès que el carbó es feia servir per escalfar l’aigua i obtenir-ne el vapor.
Les dues primeres indústries on es va aplicar el vapor com a força mecànica van ser la tèxtil –en especial la del cotó- i la siderúrgica.
El tèxtil
En anglès, take-off designa un punt d'enlairament irreversible. És el moment precís en què el tren d'aterratge d'una aeronau deixa de tocar el terra. En la indústria, un take-off és un sector que inicia una transformació de manera imparable. El primer take-off fou el tèxtil, concretament en el subsector del cotó.
La importància del cotó deriva de la seva capacitat de generació d'excedent econòmic que fa possible ben aviat l'autofinançament. El tèxtil britànic aleshores obtenia beneficis del 30 al 50% en primera línia de distribució, i excepcionalment del 150 %. Avui aquest marge de guany és menor del 5 %. Doncs, d'aquest excedent econòmic sortí una gran capacitat de finançament per a introduir innovacions tecnològiques.
El sector del cotó és el mirall perfecte per veure com actua la revolució cientificotecnològica projectada a la indústria. El cotó també és un sector industrial que potencia el mercat al màxim. Primer va integrar un mercat metropolità i, després, quan aquest mercat va estar saturat, permeté l'exportació a gran escala. Al mateix temps, el Regne Unit va forjar un vast imperi colonial.
El cotoner és un sector que potencia el mercat, perquè els productes de cotó són de primera necessitat i de consum de masses. El cotó va esdevenir un producte relativament barat i assequible i que procura béns que fins i tot tenen avantatges higiènics o sanitaris. L'ús de la roba interior es va estendre a tota la població. El mercat es va abocar al cotó i el sector va créixer vertiginosament.
En el sector cotoner es donen dues operacions separades: la fabricació de filats de cotó, generalment una feina d'homes, i l'elaboració de teixits de cotó amb els filats, tradicionalment feina de dones. Tant en l'una operació com en l'altra els progressos tècnics van ser immensos.
Pel que fa a la fabricació de filats, la llançadora de volant de John Kay va substituir el teler manual, fet que va multiplicar el volum de producció i la taxa de productivitat.Pel que fa a l'elaboració de teixits de cotó aparegueren les jenny, anomenades així a causa del malnom de les operàries dels filats. La spinning jenny de Hargreaves (1764) tenia vuit fusos i la mule jenny de S. Cromton (1779) va arribar a tenir 2.000 fusos simultanis. El 1768 Arkwraight va aplicar la water frame a les filoses, i més tard s'hi va aplicar l'energia de vapor. El 1785 va aparèixer el teler mecànic d'Edmund Cartwright, i més tard el teler de vapor de Jacquard.
Tots aquests progressos van fer baixar el nombre de les plantilles de treballadors. El creixement del sector cotoner va ser tan ràpid que arribà un moment que no va poder més. Aleshores, la siderúrgia n'agafà el relleu.
Activitats
LA INDÚSTRIA TÈXTIL (I)
1. Explica de forma global, els canvis en l’organització de la indústria tèxtil que s’observen en el quadre i situal’s en els seu context històric.
2. Exposa amb detall les diferències entre sistema domèstic-sistema fabril, energia hidràulica-màquina de vapor, mercat local-mercat nacional.
3. Explica el naixement i el desenvolupament de la indústria tèxtil a Gran Bretanya i les condicions de treball dels obrers en els inicis de la industrialització.
La siderúrgia
La siderúrgia usa el carbó com a font d'energia calorífica per convertir el mineral de ferro en primera matèria industrial. A l'edat moderna es van fer els primers forns de fosa del ferro. Però aquest ferro es contaminava a la forja amb el contacte amb el carbó. Al segle XVIII, la farga catalana millorà molt el ferro industrial. Però encara no n'hi havia prou. Fonedors gal·lesos com A. Darby van millorar la farga i van aconseguir d'eliminar els sulfurs del carbó que contaminaven el ferro industrial. Van obtenir el carbó de coc o hulla destil·lada. Però el ferro encara es malmetia i s'havia de depurar. Dos enginyers industrials anglesos gairebé se'n van sortir. Henry Cort i Peter Ontons inventaren els procediments de laminatge i pudelació. Introduïren dins l'alt forn un sistema de batement per fer desaparèixer l'escòria del ferro, amb la qual cosa obtingueren un ferro amb baix contingut de carboni.
El 1856, els enginyers J. Nielson, suec, i H. Bessemer, anglès, van obtenir l'acer. Van col·locar dins l'alt forn un potent corrent d'aire, mogut amb la força del vapor, per treure les impureses del ferro i donar més fortalesa al material resultant. Més endavant, Siemens injectaria aquest corrent d'aire amb energia elèctrica.
La revolució dels transports: ferroviaris i naviliers
El ferrocarril. A les mines angleses ja feia temps que existien vagonetes sobre carrils tirades per persones o cavalls amb la finalitat de transportar el mineral. L’origen del ferrocarril precisament s’ha de buscar en la idea dels propietaris de les mines de substituir la tracció animal o humana per una màquina moguda pel vapor. El primer assaig d’un ferrocarril de vapor es deu a Richard Trevithick, que ho va provar en una mina de Gal·les. El seu perfeccionament es degué a George Stephenson, considerat l’autèntic creador de la locomotora. El primer viatge de passatgers amb ferrocarril es va efectuar el 1825 a Anglaterra, en el trajecte entre Stockton a Darlington.
Al principi del s. XIX la construcció de línies fèrries va ser força limitada. A partir del 1847 però, s’observa una embranzida notable a la Gran Bretanya i a Alemanya, les principals ciutats van quedar unides per vies fèrries sobre les quals s’assolien els 60 km/h. El ferrocarril era molt més ràpid i còmode que les diligències antigues (8/9 km/h).
Conseqüències. El desenvolupament del ferrocarril va provocar una forta demanda de ferro, fusta, vidres i altres materials usats per a la fabricació de vagons, carrils, rodes, etc. Les comunicacions ràpides també van representar canvis en el camp, ja que zones allunyades es podien especialitzar en els productes que millor rendien, venent-los lluny o comprant el que necessitaven en altres llocs.
Vaixells de vapor. Al mateix temps que s’esdevenia tot això, també es va aplicar la màquina de vapor als vaixells. El 1807 Robert Fulton ho va realitzar en vaixells que anaven pel riu Hudson, als EUA. Més endavant, la fusta del casc va ser substituïda pel ferro i l’acer, amb la qual cosa també s’estimulà la indústria siderúrgica.
Els grans centres de comerç mundial foren Londres, Anvers, Hamburg i Rotterdam. Les innovacions que feien els viatges cada vegada més curts i l’obertura dels istmes de Corint, Suez i Panamà contribuïren al desenvolupament del comerç intercontinentals mitjançant el tràfic marítim.
La ciutat industrial
A Europa i, en general als països desenvolupats, les ciutats van experimentar un creixement important a causa de la Revolució Industrial i de l’aparició de noves indústries les quals van instal·lar les seves fàbriques a les ciutats, fora del nucli de la ciutat antiga, en zones suburbanes, de vegades molt extenses.
La població de les ciutats va augmentar ràpidament perquè moltes persones hi van emigrar des del camp a la recerca d’un lloc de treball.
Aquest creixement demogràfic va provocar alhora, un procés de desenvolupament urbanístic, desordenat en alguns casos i, en altres, rigorosament planificat mitjançant els eixamples, que naixien amb un traçat regular (generalment quadriculat) al costat dels barris antics.
Els nous mitjans de transport arriben a la ciutat i milloren les comunicacions amb l’exterior amb la construcció de grans estacions i infraestructures ferroviàries complexes.
La ciutat industrial té com a funcions bàsiques:
· La comercial i de serveis, en què es desenvolupen activitats comercials, administratives i també serveis dedicats al lleure i a la cultura.
· La residencial, en què la gent viu agrupada en barris segons el poder adquisitiu dels propietaris o dels inquilins.
· La industrial, que es localitza als afores de les ciutats, en els polígons industrials.
Page updated
Google Sites
Report abuse