1. La caiguda del mur de Berlin i la desfeta del bloc socialista

A partir de la perestroika i de la caiguda del mur de Berlín s’inicia una nova divisió del món diferent de l’existent fins llavors, però segurament molt més greu i més difícil de resoldre: la divisió entre països rics i països pobres. Una situació que fa que les perspectives siguin molt complexes ja que es barregen factors polítics, socials i econòmics que obren una profunda escletxa entre països rics i pobres, o desenvolupats i subdesenvolupats, de molt difícil solució.

a perestroika

Tot va començar l’11 de març de 1985, en què Mikhail Gorbatxov, un reformador, va ser elegit secretari general del Partit Comunista de l’URSS. Gorbatxov coneixia la veritable dimensió dels problemes russos i estava convençut que calia fer una reforma profunda, i la va emprendre a partir d’un programa anomenat perestroika (reestructuració o reforma). La perestroika va ser l’inici de tota una sèrie de canvis a l’URSS, de la caiguda del comunisme als països de l’est i de la desaparició definitiva de l’URSS.

Pel que fa a l’URSS, els canvis més importants es van donar als camps de:

• L’economia i la societat. S’introduïren conceptes totalment vedats fins llavors com l’economia de mercat (sense la intervenció de l’estat) i l’incentiu personal (premiar la productivitat i la responsabilitat de la persona en el treball), cooperatives d’iniciativa privada, canvi en la política d’inversions, introducció de noves tecnologies i directius competents i qualificats a les empreses, etc., per tal de fer els productes soviètics més competitius en preu i qualitat. La col·laboració dels altres països industrialitzats va ser fonamental en aquest procés.

• La política. També en aquest cas una altra paraula volia significar tots els canvis que havien d’introduir-se en aquest camp: glasnost, que significa transparència, la qual cosa comportava, entre d’altres, suprimir la censura, restablir la llibertat d’expressió, permetre la crítica al poder i la possibilitat de demanar-li responsabilitats. A nivell interior, per tal d’aconseguir una veritable democràcia es començà per reformar el Parlament, essent elegit per sufragi universal i secret i amb múltiples candidatures, no solament la del Partit Comunista com havia passat fins llavors. Pel que fa al la política exterior, s’establiren converses amb Occident i molt especialment amb els EUA acordant una política de desarmament, de reducció d’armes nuclears i de dissolució de blocs. També va ser important la declaració que va fer Gorbatxov sobre la no interferència en el procés que volguessin seguir els països comunistes subordinats fins aleshores a Moscou.

a caiguda del mur de Berlín

La caiguda del comunisme als països de l’est té un símbol en la caiguda del mur de Berlín el 9 de novembre de 1989. Tal com ja havia passat a l’URSS, també en aquests països socialistes les reformes van anar en una doble direcció: a nivell econòmic s’anava introduint l’economia de mercat i la propietat individual, mentre que a nivell polític es treballava per aconseguir formes parlamentàries i democràtiques.

• Polònia va ser la primera a començar a fer aquests canvis. L’oposició més forta contra el règim comunista la va portar a terme el sindicat Solidarnosc (Solidaritat) com a capdavanter i aglutinador de tots els altres grups discrepants. Lech Walesa, líder d’aquest sindicat, va jugar un paper decisiu junt amb l’Església polonesa en un país d’una tradició catòlica molt forta.

El general Jaruzelski es va veure forçat a legalitzar el sindicat Solidarnosc (1989), que arrasà amb el 80 % dels vots a les eleccions que es van convocar l’abril de 1989.

• Hongria va seguir els mateixos passos. L’any 1989 va arribar al poder un reformista que legalitzà els partits polítics i reconegué els drets d’expressió i de manifestació. L’octubre d’aquell mateix any el Parlament modificà la Constitució permetent un ordre polític democràtic i plural, dictant el final del règim comunista i proclamant la nova república hongaresa.

• República Democràtica Alemanya. És aquí on es van produir els canvis més espectaculars i de forma més ràpida. A l’estiu de 1989 milers de ciutadans de la RDA es refugiaren a les ambaixades del seu país a Polònia, Hongria i Txecoslovàquia per reclamar el dret de poder passar a l’Alemanya Occidental (RFA). El govern d’Hongria va permetre que els refugiats a l’ambaixada de la RDA passessin a Àustria i des d‘aquí demanar refugi a la RFA. Però el govern comunista no cedí malgrat el cop. A l’octubre, la visita de Gorbatxov va ser aprofitada per escampar per tota la RDA un immensa onada de protestes que va aconseguir la destitució del president Honecker. El 9 de novembre de 1989 queia el mur de Berlín davant una pressió popular tan forta que el nou govern es veié obligat a convocar eleccions lliures per al març de 1990, que guanyà el partit conservador de Helmut Kohl que governava a la RFA i que defensava la reunificació ràpida. Aquesta es va produir el 3 d’octubre de 1990 amb la qual cosa desapareixia la RDA com a estat independent.

• Txecoslovàquia seguí els mateixos passos després que les manifestacions multitudinàries de Praga el novembre de 1989 provoquessin la dimissió del govern comunista. Vaclav Havel, un opositor al règim comunista i gran intel·lectual, fou nomenat primer ministre. Es convocaren eleccions lliures i es restablí de ple el sistema democràtic. Poc temps després les forces nacionalistes eslovaques reclamaren la divisió del país, la qual es va produir l’1 de gener de 1993 tot donant lloc a la República Txeca i a la República Eslovaca.

• A Romania la caiguda del comunisme va tenir un caire més violent. Una insurrecció popular el desembre de 1989 amb el suport de l’exèrcit va enderrocar Nicolae Ceaucescu que va ser jutjat amb la seva dona, condemnats a mort i afusellats d’immediat. El nou govern es va haver d’enfrontar a una situació política molt difícil i molt dramàtica a nivell econòmic.

• A Bulgària, gairebé per l’efecte “dominó” (quan cau una fixa les altres la segueixen), va ser destituït el govern l’any 1989. Els nous dirigents començaren a democratitzar un país que es trobava molt empobrit.

a desaparició de l’URSS

Va ser l’últim episodi en aquesta desfeta del bloc comunista. La perestroika va provocar a nivell econòmic un fort descontentament entre la població a causa de les dificultats que hi havia per obtenir productes de primera necessitat i a la constant inflació. Per altra banda, els comunistes que havien gaudit de privilegis durant l’etapa anterior tenien por de perdre’ls, raó per la qual cercaven l’ocasió per donar un cop o ensorrar la perestroika.

El 19 d’agost de 1991, aprofitant les vacances de Gorbatxov, un grup de dirigents del sector conservador, encapçalats pel vicepresident i pel primer ministre, van donar un cop d’estat. Boris Ieltsin, president del Parlament de Rússia (una de les repúbliques que formaven l’URSS), amb el suport de la majoria del poble va fer fracassar el cop. A partir d’aquell moment Ieltsin es va convertir en el símbol de la resistència i en l’home fort, malgrat que Gorbatxov va ser restituït en les seves funcions.

Ieltsin va prendre unes mesures dràstiques: suspengué el Partit Comunista i tancà tots els seus centres; reconegué la independència dels països bàltics (Estònia, Lituània i Letònia), que la reclamaven des de feia temps, i el 8 de desembre del mateix any signà un tractat amb els presidents d’Ucraïna i Bielorússia pel qual s’acordava constituir una Comunitat d’Estats Independents (CEI) a la qual podien afegir-se les repúbliques soviètiques que ho desitgessin. L’URSS deixava d’existir i naixia la CEI. El 25 de desembre de 1991 Gorbatxov dimitia com a president d’un estat que ja no existia.