6. Les justificacions de l'imperialisme

Per a les poblacions europees, la conquesta es justifica per si mateixa. La subjecció dels pobles d'ultramar, que es tenen per "salvatges" o inferiors, és considerada com a normal. Les classes dirigents difonen el missatge de desigualtat racial. Les teories de Darwin són emprades en aquest sentit. Els anglesos hi afegeixen el messianisme religiós, "la raça imperial" predestinada per Déu a conquerir el món. La civilització europea, jutjada per tothom com a superior, ha d'estendre's entre els indígenes, aquest és el deure del colonitzador.

El nacionalisme hi juga un paper fonamental. La conquesta reforça el prestigi i la puixança de la metròpoli, al mateix temps que el sentiment nacional reforça la cohesió social davant del nacionalisme veí, considerat enemic.

Socialment, les conquestes ajuden a superar també la conflictivitat social des del moment que permeten traslladar a les colònies una part important de l'explotació que patien els obrers europeus.