3. Les fases de la guerra

La IIª guerra mundial va passar per tres fases: la primera, sota iniciativa ale­manya, va durar del 1939 al 1941; la segona fase, de guerra total, en la qual entren en escena els Estats Units, la Unió Soviètica i el Japó, arribarà fins al 1943; i la fase final, d’iniciativa dels anomenats països aliats, fins a la desfeta alemanya i japonesa l’any 1945.

rimera fase (1939-1941): la guerra llampec

La primera fase es caracteritza per la ini­ciativa d’Alemanya. El seu exèrcit va llançar tres ofensives fulgurants. De primer va ocupar tot Polònia en un mes, país que es van repartir, com ja s’ha vist, amb l’URSS. Aquesta darrera va aprofitar l’avinentesa per ocupar Letònia, Estònia i Lituània. Va intentar també ocupar Finlàndia, però aquest país va resistir-s’hi amb èxit.

P

Un cop ocupada Polònia els esforços bèl·lics dels alemanys es van adreçar cap a Dinamarca i Noruega a fi de salvar el sub­ministrament de ferro suec, que, a l’hivern, arribava des del port noruec de Narvik. Entre els dies 9 i 12 d’abril de 1940, Dinamarca i Noruega, tot i ser països neu­trals, van ser ocupats sense pràcticament cap mena de resistència.

Finalment el 10 de maig, en un atac sor­presa amb tancs, aviació i paracaigudistes, tota la força bél·lica alemanya va caure sobre França. Els errors tàctics i la baixa moral de les tropes —que van estar pràcticament inactives durant el primer any— ex­pliquen l’espectacular derrota francesa. El 14 de juny París va ser ocupada per les tropes alemanyes. El dia 17 el mariscal Pétain, de 84 anys, va ser nomenat cap de govern i va demanar l’armistici. França quedava partida en dues: el nord sota domini alemany i el sud, amb capital a Vichy, regit pel mariscal Pétain.

El 10 de juny, enlluernada per la fàcil victòria alemanya, Itàlia va declarar la guerra a França i a la Gran Bretanya amb l’esperança d’obtenir part del botí de les colònies. A partir d’aquest moment els dos feixismes l’Eix Roma-Berlín— quedaven vinculats entre si per a la resta de la guer­ra. D’aquí el nom d’Eix per designar les potències centrals de la IIª guerra mundial.

Bel·ligerant contra Alemanya només quedava la Gran Bretanya, la qual va ser bombardejada de manera constant. Winston Churchill, primer ministre anglès, va convèncer els seus compatriotes de resistir a ultrança fins i tot en el cas que l’illa fos ocu­pada. La defensa aferrissada d’Anglaterra, amb l’ajut de l’invent del radar, va córrer gairebé en exclusiva a càrrec de l’aviació, la qual va infligir dures pèrdues a l’aviació alemanya. Hitler va renunciar a la invasió. Com es va reconèixer més tard, «mai tants havien degut tant a tan pocs».

egona fase (1941-1943): la guerra total

L’any 1941 Hitler volia atacar 1’URSS, ja que creia que l’espai vital que Alemanya necessitava havia de ser a costa dels eslaus. Tanmateix, abans, va rellançar una ofensi­va sobre Iugoslàvia i va arribar fins a l’illa grega de Creta.

El 22 de juny de 1941 les tropes alema­nyes es van llançar contra l’URSS. En un primer moment l’avenç alemany va ser fàcil, però es va encallar a la línia formada per les ciutats de Leningrad (avui Sant Petersburg), Moscou i Rostov. Amb l’arribada de l’hivern, a 32 graus sota zero, l’ofensiva es va haver d’aturar. L’URSS no havia caigut tan fàcilment com s’esperaven els comandaments alemanys.

Durant l’any 1941 els japonesos van ata­car Pearl Harbour obligant els Estats Units a declarar la guerra al Japó i als seus aliats (entre els quals hi havia la mateixa Alemanya). La guerra esdevenia autènticament mundial i afectava tots els continents.

Durant l’any 1942 es va reprendre l’ofen­siva alemanya sobre l’URSS. Els alemanys van aconseguir arribar al Caucas però es van aturar definitivament davant de la ciutat d’Stalingrad (actual Volgograd). En aquesta ciutat els soviètics van tenir una resistència heroica i van acabar derrotant els alemanys (gener de 1943). Junta­ment amb el triomf del general anglès Montgomery al nord d’Àfrica (batalla d’El-­Alamein) sobre les tropes alemanyes co­mandades pel general Rommel, s’iniciava la tercera fase de la guerra.

ercera fase (1943-194 5): la desfeta de I’Eix

El mes de juliol de 1943 les tropes aliades (Gran Bretanya, Estats Units i l’URSS) van iniciar l’atac a Europa a partir de Si­cília i de la península Itàlica. Tot i la inva­sió alemanya d’Itàlia, Roma va ser allibera­da el 4 de juny de 1944.

El 6 de juny es va iniciar la segona ofen­siva contra Alemanya des de la península francesa de Normandia amb un desembar­cament massiu de tropes angleses, fran­ceses i, sobretot, nord-americanes. Pel de­sembre de 1944, França recuperava la independència mentre els soviètics reco­braven l’espai ocupat i entraven per Polònia fins a les fronteres alemanyes.

Davant l’ofensiva final, i després del suïcidi de Hitler, els alemanys van capitular sense condicions el dia 7 de maig de 1945. La guerra mundial havia acabat. Europa estava devastada. Paral·lelament l’exèrcit roig alliberava tot l’est d’Europa.

S

T