Orientació 4t eso
Conceptes fonamentals.
1. CARTOGRAFIA
La cartografia és una font d'informació geogràfica que ens permet tenir un coneixement, més o menys, exacte d'una porció de la superfície terrestre. El resultat final dels estudis cartogràfics es materialitza en una representació sobre el paper que anomenem mapa o plànol.
La cartografia imposa l'ús de determinats sistemes orientats a descriure una zona des de dos punts de vista:
· Qualitatiu: quins accidents i detalls té el terreny, la seva ubicació i la seva geometria.
· Quantitatiu: quines són les dimensions mètriques dels accidents.
Per identificar aquests dos conceptes podem pensar, per exemple, en una muntanya. La descripció qualitativa ens dóna la posició de la muntanya i la seva forma, la descripció quantitativa ens dóna la seva altitud o distribució d'altituds. En el cas d'un riu, la descripció qualitativa és el seu traçat, mentre que la quantitativa és la mesura d'aquest traçat.
La utilitat d'un mapa és clara. Podem situar-nos i seguir un itinerari per una zona que fins i tot podem arribar a desconèixer (per no haver estat allí abans, físicament).
Tot itinerari es composa d'un punt de sortida i un d'arribada (que poden ser idèntics), i un conjunt de punts intermedis pels quals hem de passar. El problema consisteix a conèixer la nostra posició en tot moment a fi de poder avançar cap al punt següent.
En primer lloc cal precisar diversos tipus de situacions en les quals es pot veure immersa una persona que es desplaça sobre un terreny:
· Quan un subjecte coneix la seva posició es diu que està localitzat. Aquest subjecte encara no té per què estar en disponibilitat de poder dirigir-se a qualsevol lloc que se li indiqui ja que no té per què conèixer tots els camins que parteixen des d'aquest.
· Quan un subjecte, conegui o no la seva posició exacta, sap determinar la direcció de la seva marxa, es diu que es troba orientat.
· Quan un subjecte es troba localitzat i orientat cap a la seva destinació llavors diem que es troba absolutament orientat.
· Quan un subjecte coneix més o menys la seva posició però no sap amb exactitud la direcció de la seva marxa, diem que està desorientat. Si disposara d'algun mitjà per conèixer la seva direcció passaria a ser un subjecte orientat, encara que no sàpiga exactament la seva localització.
· Finalment, si un subjecte no sap on és ni on es dirigeix, diem que es troba perdut o extraviat. Aquesta és la situació més greu i perillosa, i la que cal tractar d'evitar a tota costa.
2. ESCALA
Podem definir l'escala com la proporció entre el mapa i el terreny que tenim davant. L'escala dels mapes pot ser numèrica i gràfica.
En el primer cas es representa mitjançant nombres del tipus 1: 50.000 (1 centímetre del mapa representa 50.000 cm. del terreny, és a dir, 1 cm del mapa equival a 500 metres de la realitat).
Si a més, va representat la proporció del tamany real amb una "regla", d'això en diem escala gràfica:
3. CORBES DE NIVELL
Les corbes de nivell són el sistema adoptat per les representacions cartogràfiques per representar el relleu. Aquest sistema consisteix en suposar que tallem el terreny en una sèrie de plànols, paral·els entre si a la mateixa distància els uns dels altres.
Aquests plans imaginaris, en tallar el terreny, determinen una línia, que correspon amb la del perímetre de la seva base, aquesta línia és la que es trasllada al pla de projecció i s'anomena Corba de nivell.
Així les corbes de nivell uneixen els punts d'igual altura respecte al nivell del mar. Una interpretació immediata de les característiques del relleu representat, la podem establir d'acord amb la proximitat de les corbes de nivell en el pla: si les corbes estan molt juntes, ens trobem davant un pendent més o menys pronunciada segons la proximitat d'aquestes, en canvi com més separades estiguen les corbes, més pla serà el terreny representat.
Equidistància:
És la distància vertical entre els diversos plànols amb què es talla imaginàriament el terreny. Sent aquesta distància constant, és a dir sempre la mateixa per a cada pla.
Per calcular la distància existent entre dos punts hem de calcular l'equivalència en quilòmetres de la distància, en centímetres, que apareix en el pla.
Les formes del relleu condicionen en gran mesura la determinació de la distància real. Per això, aquests càlculs cal realitzar abans de realitzar una marxa.
Aquestes diferències entre les distàncies en el mapa i la realitat implica aclarir diversos conceptes:
· distància reduïda: És la distància presa directament entre dos punts del mapa, en línia recta. És la mesura més utilitzada per trams curts o per desplaçaments en terrenys sense desnivells apreciables.
· distància geomètrica: És la distància en línia recta entre dos punts del mapa, tenint en compte el desnivell entre ambdós.
· distància real o distància topogràfica: És la distància entre dos punts, mesurada directament sobre els relleus del terreny. És la menys utilitzada pel fet que és complex realitzar un mesurament exacte del relleu.
4. BRÚIXOLA
La brúixola és una simple agulla imantada que pot oscil·lar lliurement permetent determinar la direcció dels Pols Magnètics Terrestres. En aquest punt cal anticipar que la brúixola no assenyala la direcció a seguir per assolir el veritable Pol Nord Geogràfic, sinó un altre punt, no necessàriament proper, anomenat Pol Nord Magnètic.
L'objectiu final d'una brúixola no és assenyalar la nostra posició, sinó el d’indicar la nostra direcció de marxa. És un dispositiu orientador però no localitzador. La destresa de l'usuari que fa servir la brúixola en combinació amb un mapa detallat permeten situar-nos amb més o menys precisió en el terreny.
La brúixola més aconsellada és aquella que és senzilla, barata i lleugera però ha de tenir anell giratori (com a mínim això).
Observem com és una brúixola d'aquest tipus, tal com es veu a les fotos. Sobre una regleta de plàstic està muntada la brúixola, aquesta regleta té una fletxa que serveix per marcar el rumb. La brúixola té un anell giratori que té la possibilitat de girar i està marcat en tota la seva circumferència en graus, des de 0 º a 360 º. La part vermella de l'agulla de la brúixola és el nord.
PRIMER CAS, tenim un mapa de la zona i sabem a on anem i volem posar el rumb en la brúixola per saber en quina direcció hem d'anar. Posem la brúixola sobre el mapa, fent coincidir el centre de l'agulla (el punt de gir) amb el lloc on ens trobem. Apuntem amb la fletxa de RUMB cap al lloc a on ens volem dirigir al mapa. Llavors, subjectant bé la brúixola
sobre el mapa i així situada, anem girant l'anell fins que l'agulla vermella pintada sobre ell (no l'agulla de la brúixola) apunti al nord del mapa, normalment cap amunt, simplement orientada cap amunt del mapa.
En alguns casos no és cap amunt, sempre hi haurà una indicació al mapa dient llavors cap on hi ha el nord. Bé, una vegada ajustat així l'anell giratori, sols hem d'agafar la brúixola i fer coincidir la fletxa vermella pintada amb l'agulla vermella de la brúixola (és a dir, fer coincidir el nord que ens indica la brúixola amb el nord que li hem marcat en el mapa). La fletxa de rumb ens estarà llavors indicant cap on hem d'anar per arribar a aquest punt. Tot aquest simple procés que costa fer uns segons queda il·lustrat a les fotos.
SEGON CAS, en una guia de muntanya ens indiquen un rumb determinat i hem d'anar cap allà. Per exemple, ens indiquen: " des del punt on ens trobem has de prendre el rumb 230º ". Doncs és molt fàcil, girem l'anell fins fer coincidir la mesura 230 º amb la fletxa de RUMB. A continuació fem, com abans, coincidir la punta de la fletxa vermella pintada amb la part vermella de l'agulla de la brúixola. I ja només hem de seguir la direcció que ens marca la fletxa de RUMB.
TERCER CAS, veiem un punt concret llunyà i volem posar a la brúixola el rumb adequat per arribar-hi. Apuntem amb la fletxa de RUMB cap al punt concret mentre fem coincidir la part vermella de l'agulla amb la fletxa vermella giratòria. Cada vegada que vulguem veure el nostre rumb només hem de fer coincidir ambdues (fletxa vermella giratòria i part vermella de l'agulla) per veure la direcció que ens marca la fletxa de rumb i seguir-la.
Mira't aquests 2 vídeos per aprendre de manera ràpida com usar una brúixola:
5. ORIENTACIÓ PER MITJANS NATURALS
Orientació pel Sol:
El moviment del Sol és un dels mètodes més coneguts en aquest tipus de procediments.
A les dotze del migdia el sol està situat al sud donant-nos una primera informació cardinal. Però l'alçada del sol és diferent en cada època de l'any (El sol en estiu està prou més alt que a l'hivern)
A més, has de saber que sols 2 vegades a l'any, durant els equinoccis de primavera (21 març) i tardor (21 setembre), surt el sol exactament per l'EST i es posa exactament per l'OEST:
Entre la sortida i la posta de Sol es pren de mitjana un temps de 12 hores i un angle en l'esfera terrestre de 180 º, de manera que cada hora el moviment aparent del sol és de 15 º.
Orientació per l'ombra:
Si posem una estaca sobre el sòl i sabem que són les 10 del matí, sabem que a les 12 del migdia el Sol es situa sobre el sud, això que implica que falten 30º d'ombra per al migdia. Si tracem un angle de 30 º a partir de l'ombra AH i a la seva dreta, que és el lloc cap on es
dirigeix l'ombra la línia resultant, això ens indicarà el nord. Si aquest mateix exercici ho féssim a partir de les 12 del migdia, l'angle HAN ho hauríem de fer cap a l'esquerra per respectar la referència de direcció nord.
Una altra manera de fer el mateix (orientar-te amb el sol):
1. Col·loca un pal vertical en una zona plana.
2. Marca l'extrem de l'ombra amb una pedra.
3. Espera 15 minuts i marca de nou l'extrem de l'ombra amb altra pedra.
4. La línia imaginària que uneix ambdos punts és l'eix Oest-Est (El primer punt és l'Oest i el segon l'Est).
5. Si tracem una perpendicular tindrem a més el Nord i el Sud.
Mira't el vídeo del que t'acabem d'explicar:
Orientació per la lluna:
La lluna, gràcies al seu moviment rotatori estable i uniforme al voltant de la terra, ens permet utilitzar-la per orientar-nos. La lluna, durant la seva fase creixent, presenta les banyes cap a l'esquerra i és a prop del oest.
No obstant això, durant la fase decreixent o minvant, les banyes de la lluna apunten cap a la dreta sent visible sobre l'horitzó de l'est. En els casos de lluna plena, a les dotze de la nit la lluna es situa sobre el punt cardinal sud, iniciant la seva sortida per l'est a les 18:00 hora solar i posant-se a las 6:00 hora solar.
Orientació per l'estrella polar:
Aquest procediment natural d'orientació únicament és vàlid sols per a l'hemisferi nord, des d'on és visible l'estrella polar. L'estrella polar no és, com molta gent creu, l'estrella més brillant del firmament (l'estrella més brillant és Sirius), sinó que els navegants i exploradors sempre la van prendre com a referència per assenyalar el nord, gràcies a que està situada aproximadament sobre el pol nord.
Mira't el següent vídeo per saber com trobar l'Estrella Polar:
Si vols veure i/o descarregar-te els Apunts d'Orientació en format PDF, fes clic en l'enllaç.