Embedded Files
Mira't un vídeo per anar fent-te una idea de com són les curses d'orientació:
Aquí tens un vídeo d'un Campionat Universitari d'Orientació:
Què és l' ORIENTACIÓ ?????
És un esport que es practica a la natura, on els competidors busquen un número de punts marcats en un mapa (anomenats controls) en el menor temps possible, amb l’únic ajut d’una brúixola.
Els controls són (físicament) unes banderoles o “fites” i, junt a cada punt de control, trobarem una pinça amb la que es marcarà una targeta de control de pas.
No fa falta cap preparació física especial per practicar l'esport d'orientació (a nivell aficionat, però sí a nivell professional). Ho poden fer des dels més menuts fins els més grans. L'edat no és cap problema per la pràctica d’aquest esport.
S’organitzen curses per diferents categories, així trobarem circuits amb poc més de 2Km i amb controls molt fàcils, fins a curses prou més llargues, dures i difícils per als més experts.
Cadascú pot practicar l'orientació com millor s’adapti al seu nivell. Hi ha des qui s’ho pren com un passeig per la muntanya, passant per famílies que ho practiquen tots junts, fins arribar als més experts.
Ara que tan de moda estan els “esports d’aventura” s’ha de destacar que, l’esport de l'orientació, és la base necessària per poder anar amb tranquil·litat pel mig d’un bosc o poder interpretar correctament un mapa. I això, sens dubte, ens farà falta en la majoria dels esports d'aventura (sigui esquiant, fent senderisme, practicant bicicleta de muntanya, etc.).
ELEMENTS D’UNA CURSA
El mapa
El mapa és entregat per l’organitzador de la prova en el moment de sortir. Al mapa estan marcats els controls a trobar en cercles de color vermell, el punt de sortida es distingeix per ser un triangle equilàter.
La brúixola
La brúixola és un imant que està sospès pel seu centre de gravetat. Aquest imant s’orientarà segons el camp magnètic terrestre i ens senyalarà el Nord Magnètic (aquest és diferent del nord geogràfic).
Cada participant ha de portar la seva pròpia brúixola. Millor si és de base plana i transparent, per poder posar-la sobre el mapa i veure tots els elements allí descrits.
Així i tot, els practicants professionals solen dur una brúixola de dit (que és més còmoda i ràpida d'utilitzar):
El control
És una banderola de roba en forma de prisma triangular de 30cm de costat. Cada cara està dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Podem trobar el control penjat d'una estaca o bé penjat de la branca d’un arbre.
La pinça
Junt a cada control trobarem una pinça que permet fer unes petites perforacions a la targeta de control. En cada control, la pinça corresponent dibuixa una forma diferent a la nostra targeta (ja que les punxes de cada pinça són diferents). D’aquesta manera, quan arribem a la meta, es pot saber si hem passat per tots els punts de control.
Actualment s’utilitza en moltes curses una targeta magnètica, la qual cosa fa més ràpid el procés de control per les balisses.
Targeta de control de pas
És una cartolina amb uns quadres numerats. Marcarem cada casella amb la pinça que trobarem en el control corresponent. Aquí baix tens un exemple:
Descripció de controls
Són una sèrie de símbols que permeten definir el lloc on està col·locat el control. En les curses per principiants la descripció dels símbols també està disponible en text per fer assequible la seva comprensió:
Modalitats de orientació:
La forma més clàssica és l'orientació a peu i (habitualment) a la muntanya. Encara que també se’n fan curses en parcs urbans.
Normalment es fan de dia, però també hi ha una modalitat d'orientació nocturna.
També trobem orientació amb esquis (esquí de fons). Amb bicicleta de muntanya (BTT o Mountain Bike).
I, encara que es practiquen molt rarament, existeixen les modalitats a cavall i també orientació per a minusvàlids.
Categories d'orientació:
Normalment es separa als participants segons la seva edat i nivell, de manera que cada categoria té el seu propi recorregut.
Així tenim les següents categories oficials en les curses d'orientació:
L’entorn:
És un esport que es practica en plena natura, això implica un gran respecte i, per tant, n'hem de tenir cura.
Així, es respectaran les zones protegides, repoblació d’arbres, zones d’anidament o reproducció.
També tindrem una especial cura en deixar-ho tot ben net. Deixar-ho tot com ho hem trobat, portes tancades, no trencar filats, respectar els sembrats…
El mapa d’orientació:
El mapa d'orientació no deixa de ser un mapa topogràfic, però amb la diferencia que el mapa d'orientació té moltíssims més detalls. Així els mapes que utilitzem habitualment quan sortim a la muntanya són escales de 1:50.000 i 1:25.000.
L'escala d'un mapa d'orientació pot ser de 1:15.000 o de 1:10.000, que permet representar els detalls més petits.
L'equidistància entre les corbes de nivell és de 5m.
Una de les diferències més evidents amb els mapes topogràfics són els colors amb què es representen les zones. Així una zona de bosc és de color blanc, una zona de vegetació espessa impenetrable és de verd fosc. Mentre que són de color groc les zones sense arbres.
Tampoc trobem indicació de les alçades, sols trobarem les corbes de nivell per indicar-nos si pugem o baixem.
Els colors del mapa
Els mapes tenen sis colors: Blanc, verd, groc, marró, blau i negre.
Cada color representa accidents geogràfics.
Certs colors tenen diferent intensitat i, amb això, indiquen la seva penetrabilitat en el terreny. Els més significatius són el Groc i el Verd.
Significat dels colors:
Blanc: Bosc en general amb bona penetrabilitat
Verd: Bosc o vegetació espessa. Si el color és més fosc vol dir que és més difícil d’atravessar.
Groc: Terreny descobert i bona visibilitat. Pot ser un descampat, una clariana, un prat.
- Entramat gruixut de color groc sobre blanc: Prat amb arbres dispersos, bona penetrabilitat
- Entramat fi de color groc sobre blanc: Camp forestal obert amb arbres dispersos, bona penetrabilitat.
- Línies gruixudes en diagonal sobre blanc: Zona de tala de troncs i branques.
- Groc amb punts negres desordenats: Camp obert amb sorra, penetrabilitat limitada.
- Groc amb punts negres ordenats en files: Camp llaurat, si està sembrat no es permetrà l’accés
- Groc amb trama verda de punts: Camp amb arbres fruiters.
Marró: Formacions orogràfiques, com alçades representades per corbes de nivell
Blau: Elements d’aigua en general: Llacs, rius, rierols, pous, terres pantanoses.
Negre: Camins, senders, cases i altres construccions fetes per l’home. També pedres i tallats.
Corbes de nivell:
És una de les representacions del terreny que ens ha de permetre determinar l’alçada de qualsevol punt. Per representar el terreny s’uneixen tots els punts que tenen la mateixa alçada. Així surten el que s’anomena corbes de nivell. Quan les corbes estan molt juntes vol dir que el terreny és molt “costarut o empinat”. La distància entre les corbes de nivell s’anomena equidistància, i és l’alçada que hi ha entre les dues línies:
Orientar el mapa
Orientar un mapa vol dir que farem coincidir les seves direccions amb el terreny.
Per orientar el mapa farem servir la brúixola de manera que la part superior del plànol coincideixi amb el sentit nord (ja que els mapes solen tenir el nord a la part superior).
Full de descripció de controls.
Acompanyant el mapa, o bé en l’àrea on es fan les inscripcions per a la cursa, es trobarà un full amb la descripció exacta d'on està la fita emplaçada, donant detalls de quin i com és el element del terreny al qual hem col·locat la fita.
És l’anomenat full de descripció de controls. Per reflectir la situació exacta de la fita, tenim els símbols de localització que s’utilitzen en la targeta de descripció de controls.
El full de descripció de controls conté un encapçalament amb les següents informacions:
a) Primera fila: categoria en què participa l’orientador.
b) Segona fila: número del circuit, llargada del recorregut i desnivell.
** de vegades, aquesta informació de dalt es recull sols en 1 fila.**
Hi segueix desprès un sèrie d’informacions distribuïdes en files i columnes. Cada fila correspon a la descripció d’una fita i cada columna a diferents detalls que permetran trobar la fita (o control):
Columna a: El numero de fita o balisa.
Columna b: El codi de la fita que apareix al costat de la banderola.
Columna c: Quin dels diferents elements apareix.
Columna d: L’element en què està la fita.
Columna e: L’aparença de l’element.
Columna f: Les dimensions de l’element.
Columna g: Localització de la fita respecte de l’element.
Columna h: Altra informació.
El reglament de competició.
Aquí tens un extracte del reglament de competició, que es pot consultar complet a la pàgina web de la federació catalana d'orientació (www.fcoc.info):
1. L’orientació esportiva té com a principi fonamental l’honestedat.
2. La competició d’orientació es realitza en silenci. Els orientadors no poden intercanviar-se cap mena d’informació durant la cursa.
3. No es pot realitzar una part o el total del recorregut en col·laboració d’un o més orientadors.
4. No es pot aprofitar d’un altre orientador amb un major nivell tècnic, seguint-lo al llarg de la cursa.
5. L’orientador ha de respectar a tercers, així com la propietat d’altres, els conreus, les zones de repoblació forestal i tot el material de competició.
6. Tots els participants cal que respectin també, els drets dels competidors de les altres categories.
7. Els orientadors de la categoria de No Iniciats (NI) hauran de deixar passar als orientadors de les altres categories.
8. El jutges de la prova tenen el dret de verificar la targeta de control en tot moment.
9. El recorregut s’ha de cobrir seguint l’ordre oficial dels controls.
10. Si un competidor perd la targeta de control, l’estripa o la manipula, no passa tots els controls o no els visita en l’ordre establert, serà desqualificat.
11. L’orientador que no finalitzi la competició té l’obligació de comunicar-ho al control d’arribada.
12. La zona de competició està prohibida als corredors fora de cursa, així com als acompanyants.
13. Els competidors estan obligats a tenir cura i preservar el medi natural on es desenvolupa la competició.
14. L’assistència és obligatòria en cas d’accident d’un corredor.
15. El participant en una competició accepta el reglament de les curses d’orientació i participa, exclusivament, sota la seva responsabilitat.
16. Qualsevol infracció d’aquest codi d’ètica esportiva pot ser motiu de desqualificació.
Per últim, mira't un exemple d'un mapa que es dóna als participants a una cursa real d'orientació:
La rosa dels vents.
Evidentment, ja sabem que ets molt intel·ligent i que una persona com tu coneix de sobra els punts cardinals, el nom dels diferents vents i la direcció des d'on bufen.
Així i tot, no està de més que fem un petit repàs. Mira la següent rosa dels vents:
Si alguna vegada vols practicar esport a l'aire lliure (orientació, senderisme, windsurf, kitesurf, etc.), i vols saber quin temps farà, i si bufarà molt de vent o no, i des d'on bufarà el vent ... pots consultar la pàgina web del Windguru:
L'orientació dels camps esportius.
Altre aspecte important a l'hora de realitzar esport a l'aire lliure és l'orientació d'un camp de joc. Això és molt més important en tots aquells esports on hem de mirar cap adalt (al cel), ja que el sol pot molestar-nos molt.
Per tant, si vas a jugar a volei a la platja o si vols jugar a pales és bo que sàpies situar el terreny de joc per tal de no tenir mai el sol de cara.
El mateix passa amb la construcció d'estadis de futbol, futbol sala, bàsquet, tennis, etc. Quan un arquitecte es planteja el disseny d'unes instal·lacions esportives a l'aire lliure, si té suficient espai i pot fer-ho com ell prefereixi, sempre triarà una orientació dels camps de Nord a Sud.
Si tenim en compte que el sol surt per l'Est i es posa per l'Oest, es suposa que quan el sol estigui més baixet (pel matí o quan està fent-se de nit a la tarda), seran aquestos dos punts on més reflexarà el sol, i per tant, seran els més molestos.
Per això, si dissenyem un camp amb la seva longitud coincidint amb la línia Nord-Sud, evitarem els punts de deslluenament del sol (Est i Oest), ja que el sol sempre estarà en un lateral, dalt o en l'altre lateral.
Està clar que, quan juguem a l'exterior, si un baló ens ve molt alt i hem d'aixecar molt el cap, importarà poc l'orientació, ja que el sol ens molestarà segur. Però si triem aquesta orientació Nord-Sud (o petites variants com NE-SO, o NO-SE), podrem tenir menys problemes de reflexos.
** si vols més informació, pots consultar l'apartat d'orientació de 4t d'eso.
Page updated
Google Sites
Report abuse