construccio estels 1r eso
Vols saber més coses del món dels estels ?
T'agradaria saber on es practica amb els estels a la nostra illa?
Fes clic al següent enllaç del col·legi Guillem de Montgrí, de Sant Antoni de Portmany.
Què és un estel?
És un artefacte volador més pesat que l'aire (aerodí), que vola gràcies a la força del vent i a un o diversos fils que el mantenen des de terra en la seva postura correcta de vol.
Hi ha molts tipus diferents d'estels, en funció de la seva forma, dels seus materials i del sistema de vol.
Independentment del tipus d'estel, gairebé tots tenen unes parts en comú:
_ La vela
És la part que agafa l'aire i que dóna impuls a l'estel.
_ L'estructura
És la part que li dóna solidesa a l'estel i que li aporta la força suficient per tal que no es trenqui quan bufa el vent i sgui estable en el vol. És com l'esquelet de l'estel.
La majoria dels estels tenen estructura, encara que hi ha alguns (més senzills) que no tenen res (sols la vela).
_ La cua
Severix per donar-li estabilitat i millors propietats de vol a l'estel, així com dotar-lo de maniobrabilitat. És un element que no està en tots els estels.
_ El fil
És la part amb la qual agafam l'estel quan està volant. Evidentment, si deixarem l'estel tot sól, la força del vent faria que s'allunyàs de nosaltres, per tant, és imprescindible tenir-lo subjectat d'alguna banda.
Normalment, els fils estan agafats de l'estructura de l'estel (on poden fer força), i després solen juntar-se tots els fils en un únic fil (o dos), que és el que agafarem amb les nostres mans per mitjà d'un comandament.
Els estels més bàsics els manipulem amb una sola mà, però hi ha altres més evolucionats que els fem volar i fer acrobàcies gràcies a les dues mans.
Els estels reben multitud de noms diferents, en funció de cada lloc on s'han practicat des de fa molts anys (cometa, catxirulo, milotxa, kite, barrilete, volador, pandero, pandorga ...).
És un joc tradicional, però també es realitzen (arreu del món) multitud de competicions d'estels, en les quals participen, principalment, adults.
Com aixecar un estel?
Degut a la seva pròpia construcció, el més habitual és desplegar els estels en llocs oberts i ventosos, com descampats, platges, etc.
Abans de volar un estel, has d'informar-te sobre quant de vent bufarà i en quina direcció.
Evidentment, si bufa poc de vent o moltíssim, serà millor idea deixar-ho per un altre dia. Primer de tot està la teva seguretat.
També has de tenir en compte la direcció. Per exemple, si vas a volar l'estel a la platja i el vent bufa des de terra en direcció cap al mar, no és massa bona idea volar aquell dia, ja que qualsevol problema farà que l'estel s'endinsi cap a l'aigua (i potser t'arrastri a tu amb ell).
Si la predicció del vent és bona, pots anar a un lloc despejat (lliure d'obstacles que puguin interferir en el vent), on no hi hagi perill de danyar a ningú ni que s'enganxi el teu estel (per exemple, que no hagi cables de la llum ni de telèfon).
Quan estàs al lloc on vols volar l'estel, has de revisar el material, desplegar-lo i veure que està en perfectes condicions (que no hi ha cap part trencada ni hi ha cap nus als fils).
Després, amb ajuda d'algun amic o amiga, heu d'agafar un del fil (del comandament) i l'altre de la vela. El qui té el fil es posa en la direcció per on bufa el vent (d'esquenes al vent) i el company es posa en la direcció per on surt el vent (de cara al vent).
A partir d'aquí, i amb el fil ben tensat, el company que subjecta la vela hauria de soltar-la cap adalt per tal que l'estel agafi aire i pugi cap al cel.
En condicions de molt de vent (on l'estel és més difícil de controlar), el company que subjecta la vela, no s'hauria de posar directament de cara al vent, sinó que s'ha de situar en un lateral.
Exemple:
Imagina't un rellotge, on el vent entra per les 12 i surt per les 6. és a dir, un vent que ve del Nord i surt pel Sud.
En cas de poc de vent, el qui volarà l'estel es posa a les 12 i el company que li'l subjecta es posa a les 6.
En cas de molt de vent i poc control sobre l'estel, el company que volarà l'estel segueix a les 12 però el seu company s'hauria de situar a les 3 (a l'Est) o a les 9 (a l'Oest). D'aquesta manera s'aconsegueix que l'estel pugi de forma més gradual i controlada.
Quina és la història dels estels?
Els estels van nàixer a la antiga Xina. Es sap que al voltant de l'any 1200 a. C. s'utilitzaven com a dispositiu de senyalització militar. Els moviments i els colors dels estels constituïen missatges que es comunicaven en la distància entre destacaments militars.
En Europa al segle XII els nens ja jugaven amb estels als que afegien cordes per fer-los sonar.
Podem destacar la tasca desenvolupada pels estels com equips de medició atmosfèrica. El polític i inventor estadounidenc Benjamin Franklin va utilitzar un estel per investigar els rajos i inventar el pararrajos. Avui en dia, l'estel manté la seva popularitat entre nens de totes les cultures.
L'evolució dels estels pareix haver influït directament en la invenció dels planejadors, paracaigudes i parapents.
Els xinesos utilitzaven, en ocasions grans, estels amb plans corbats que els permetien aprofitar la força sustentadora de l'efecte Bernoulli.
A finals del segle XIX un australià, inspirant-se en tals estels i en planejadors (com els d'Otto Lilienthal), va dissenyar unes ales amb tal perfil, que amb elles i un motor lleuger i potent, haurien resultat en la invenció del primer avió, operativament pràctic per part dels germans Wright en 1903.
En Xile. Pakistan (i molts altres llocs del món) es fa un joc on els estels competeixen en tallar-se els fils, gràcies a un fil impregnat amb vidre o pols d'esmerìl. Una vegada aconseguit l'objectiu sorgeix una competició dels nens per apropiar-se de l'estel tallat. Aquest joc va ser part fonamental de la novel·la (i pel·lícula) "Cometas en el cielo".
Una dada curiosa: en francès se li diu cerf-volant (‘cérvol volador’), però aquest nom prové de l'occità sèrp-volante (‘serp voladora’), per la forma dels estels de llargues cues onejant al vent.
Com pots construir estels de manera senzilla?
Mira també aquesta web per saber com fer estels amb canyes i plàstics.