beisbol 2n eso

Definició de l'esport

El beisbol és un esport d’equip practicat a l’aire lliure entre dos equips de 9 jugadors cadascun, que es juga amb un bat i una pilota en un camp en què 4 bases assenyalen el recorregut que un jugador atacant ha de fer per marcar una correguda.

HISTÒRIA

El beisbol té els seus orígens en el joc del criquet i el rounders, portat a Amèrica pels colons anglesos. Cadascun d’aquests jocs es va practicar en diferents llocs dels Estats Units, sobretot a Nova York i Bòston. El seu reglament va evolucionar i va donar lloc a jocs com el town-ball (pilota del poble), amb un camp semblant al del beisbol actual. Però no és fins l’any 1839 que Abner Doubleday començà a utilitzar el terme baseball per diferenciar-lo de jocs anteriors. A poc a poc, el joc va guanyant en espectacularitat i en nombre de practicants.

Cap al 1845 Alexander J. Cartwright dissenya el primer camp i fixa les primeres regles d’aquest joc. El primer partit amb aquestes regles va tenir lloc el 19 de juny de 1846 a Nova Jersey entre els Nova York Nine i el Club Knickerbocker. Però el reglament i la tècnica del beisbol no van deixar de millorar amb els anys, cosa que va fer que també n’augmentés l’atractiu.

El beisbol es va difondre gràcies als conflictes bèl·lics amb Cuba i altres països llatinoamericans, i a la Primera i la Segona Guerra Mundial, a partir de les quals es va difondre per Europa i Àsia. El beisbol arribà a l’estat espanyol el 1929. En aquesta època apareixen les primeres competicions i els primers equips com ara l’Amèrica, el Kiowa o el Barcelona.

No és fins els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, amb l’Hospitalet de Llobregat i Viladecans com a seus, que el beisbol es converteix en esport olímpic. En l’actualitat el Viladecans és un dels clubs que domina la lliga espanyola.

Evidentment, la millor lliga del món és la lliga dels Estats Units, i rep el nom de MLB (major league baseball). D’equips com els New York Yankees, Chicago Withe Sox, Detroit Tigers, Texas Rangers i Bosten Red Sox, ens arriben imatges de les grans lligues americanes que ens mostren l’espectacularitat d’aquest esport.

A nivell de seleccions nacionals, les que solen dominar en tots els campionats són els EE.UU., Puerto Rico, República Dominicana, Cuba i Japó.

PRINCIPIS BÀSICS

Objectiu.

Fer més corregudes que l’equip adversari. Guanya l’equip que fa més corregudes després de les 9 entrades de que disposa cada equip en un partit.

** una entrada és un torn de bateig **

Terreny de joc.

La figura següent mostra la forma d’un camp de beisbol i la posició dels diferents jugadors:

Com pots veure, el camp de joc té forma de ventall ("abanico), el qual, té una part exterior (on sol caure la bola) i una part interior (per on corren els jugadors atacants).

Jugadors.

Cada equip esta format per nou jugadors més els reserves. L’equip que ataca situa el batedor en la zona corresponent, i els altres poden estar en una base (si ja han corregut) o darrere del batedor (en la zona d'espera), si no han batejat encara.

*els punts negres són els àrbitres

*els punts blancs són els defensors

*els punts blaus són possibles posicions dels atacants

L’equip que defensa situa els seus jugadors com s’indica en la següent figura:

Durada.

No hi ha temps fix. Cada equip disposa de nou entrades per aconseguir el màxim nombre de corregudes. Els nou jugadors poden participar en cada entrada una vegada com a màxim. Però si abans de batejar els 9 jugadors, n'eliminen a 3, el torn de bateig canviarà per a l'altre equip.

Per tant, la durada màxima d'un partit serà quan cadascun dels 9 jugadors de l'equip hagin batejat 9 vegades. Per això, cada equip podria batejar 81 vegades en un partit (com a molt).

Material.

El material necessari per poder practicar el beisbol és el següent:

- El bat. Ha de ser rodó, amb una longitud màxima de 106 cm i un diàmetre de 6,98 cm. Pot ser de fusta o d’alumini.

- La pilota. Té una circumferència d’entre 22,86 i 23,49 cm, i un pes d’entre 141 i 148 g. El centre és de goma o suro, enrotllat amb fil i folrat de tires de cuir blanc.

- El guant. És de pell i esta folrat per dins amb material enconxat, i serveix per facilitar la recepció de la pilota als jugadors defensors.

- El casc de protecció del batedor,

- Les botes solen ser similars a les de futbol (o altres esports que es juguen sobre herba). És a dir, es sol jugar amb botes de multitacos. Per exemple:

- Les genolleres, la careta i el plastró del receptor són altres materials necessaris per al desenvolupament del joc.

REGLES BÀSIQUES

Inici del joc.

Abans de començar el partit els capitans donen a l’àrbitre l’ordre de batre, que ja no es podrà variar.

Un cop estan preparats els dos equips, s’inicia amb el llançador (el "pitcher"), que llança la pilota al batedor sobre la zona de batada (limitada entre les aixelles i el genoll d’aquest).

El batedor intentarà colpejar la pilota evitant que surti dels límits laterals del camp; si això succeeix, haurà de tornar a batre-la.

Si el batedor colpeja de manera vàlida, deixarà el bat i intentarà arribar a la primera base.

Mentrestant, l’equip defensor intentarà recollir la pilota i passar-la al defensor de la primera base abans que hi arribi el batedor; si la pilota hi arriba abans, el batedor estarà eliminat i, si no, continuarà la seva correguda intentant arribar a la base següent, o fer una correguda completa o home run.

Tant si el batedor aconsegueix una correguda o no ho fa (si és eliminat), el joc es torna a iniciar amb un nou batedor.

Eliminació de jugadors.

El batedor queda eliminat quan:

· Bat la pilota fora dels límits.

· Un jugador defensor agafa la pilota abans que toqui aterra.

· El batedor fa el tercer strike.

· Després de batre la pilota, un defensor arriba amb la pilota a la primera base abans que ell.

Un corredor queda eliminat quan:

· Fora de la base és tocat amb la pilota per un defensor.

· Un defensor toca la base amb la pilota abans que hi arribi.

· És tocat per una pilota batada per un company o companya.

· En la seva correguda es desvia més d’1 m de la línia.

· Avança cap a una base on hi ha un company o companya.

El llançador o pitcher queda eliminat, cosa que permet al batedor guanyar una base, quan:

· Tira quatre pilotes fora de la zona de batada.

· No situa almenys un dels dos peus sobre la base del llançador.

· Amaga el llançament.

· Fa el llançament sense mirar el batedor.

Eliminació de l’equip batedor:

L’equip batedor queda eliminat quan tres jugadors de l’equip són eliminats. Aleshores es canvia d’equip batedor.

*** quan s'elimina una vegada a cada equip, es diu que comença una nova entrada (un nou torn de bateig) ***

Zona de Strike.

És l’espai situat sobre la base meta (home) i, aproximadament, entre les aixelles i la part superior dels genolls del batedor.

Darrere del batedor (atacant) es posa de genolls el receptor o "catcher" (que és de l'equip defensor). Aquest jugador li fa senyals al seu company llançador ("pitcher") per tal d'aconsellar-lo on ha de fer els seus llançaments de bola i que el batedor no li pugui donar a la bola.

Per poder saber si la pilota va dirigida on toca o no (si està dins la zona de strike o no), darrere del receptor (del "catcher") és on es situa l'àrbitre.

L’àrbitre canta strike quan:

- el batedor passa el bat endavant sense tocar la bola.

- si el batedor no fa cap moviment i la bola llançada li ha passat per la zona de strike.

Quan l'àrbitre li canta 3 strikes a un batedor, aquest queda eliminat. En aquell moment hauria de batejar un company del batedor eliminat.

L’àrbitre canta bola a tot llançament que no passi per la zona de strike, sempre que el batedor no l’hagi intentat colpejar. Perquè si el batedor ha fet intent de colpejar, ja és responsabilitat seva.

Quan l'àrbitre li canta 4 boles a un llançador (pitcher), aquest queda eliminat, i l'equip atacant avança una base. En aquell moment, hauria de fer els llançaments un altre company del pitcher eliminat.

ACCIONS TÈCNIQUES I TÀCTIQUES EN EL BEISBOL

En el beisbol hi ha 4 accions tècniques i tàctiques fonamentals amb les quals evoluciona tot el joc: llançar, rebre, batre i córrer les bases.

1. Llançament de pilota.

L’encarregat de fer aquesta acció és el llançador, des del seu monticle. El llançador es col·loca al monticle davant del batedor, o de perfil si hi ha jugadors a les bases.

La manera correcta d’agafar la pilota és sostenint-la entre el polze i els dits índex i cor, fent-la descansar sobre el dit anular i mantenint-la separada de la ma.

Hi ha diferents maneres de llançar. Totes tenen en comú aquestes tres fases: la preparació, el balanceig del cos i el llançament de la pilota.

Les 3 maneres més habituals de llançar són:

· Llançament recte o ràpid: més precisió i velocitat.

· Llançament en corba: la pilota fa aquesta trajectòria just quan s’aproxima al bat.

· Llançament lent: s’utilitza per despistar el batedor.

2. Recepció de pilota.

Per aconseguir una bona recepció s’ha de seguir la trajectòria de la pilota fins que sigui dins el guant. En aquest moment s’ha d’amortir l’impacte amb els braços.

La recepció de la pilota pot ser de 3 formes:

· Quan la pilota ve rodant (batada rasa), el cos s’ha de posar de manera flexionada en la seva trajectòria. La recepció, sempre que sigui possible, s’ha de fer amb les dues mans.

· Quan la pilota ve per l’aire, el cos s’ha de posar sota la trajectòria de la pilota; el guant, per sobre del cap, i l’altra mà assegurarà que la pilota no caigui aterra.

· Recepció del receptor. Aquest se situa ajupit darrere del batedor, amb la ma dreta entre les cames esperant la recepció i preparat per amortir la pilota.

3. Batada de pilota.

El batedor haurà de posar-se dins del calaix de batre de perfil al llançador, amb les cames separades i l’esquena una mica inclinada endavant.

La posició ideal per batre és agafant el bat amb la ma esquerra per sota de la dreta, alineant els artells de la ma esquerra amb les falanges de la dreta, o a l’inrevés si s’és esquerra.

El bat es col·loca a uns 20 cm davant de l’espatlla més propera i al nivell del pit.

Quan la pilota s’aproxima al bat, el batedor inicia el moviment fent un pas amb la cama més avançada, girant els malucs cap endavant i, a continuació, posant les espatlles i els braços totalment rectes. En el moment en que impacta amb la pilota, s’ha de deixar que el bat finalitzi el seu recorregut.

4. Córrer les bases.

Per iniciar la correguda fins a la base següent hem de tenir la mirada atenta en el llançador per tornar a iniciar la correguda en el moment en què la pilota surti de les seves mans.

Per arribar a una base podem lliscar per terra. Aquest lliscament s’inicia uns 3 metres abans d’arribar a la base. Es posa una cama doblegada i l’altra estirada, i sobretot les mans no han de tocar a terra, per evitar lesions.

No hauríem de saltar per arribar a la base (ja que perdem temps).

Si arribem a una base i l’àrbitre ens indica que podem continuar, agafarem la corba fins a la següent base.

Mira't els següents vídeos:

Video 1 (Regles Part 1) - https://youtu.be/QQhAQ4W2FnU

Vídeo 2 (Regles Part 2) - https://youtu.be/e-CAuBDM22c

Vídeo 3 (Millors jugades) - https://youtu.be/bJbZ51upU_E