Acrosport 4t eso

***fes clic aquí i descarrega't uns apunts complets d'acrosport***

Definició

L'acrosport és un esport acrobàtic-coreogràfic que integra tres elements fonamentals:

1_ Formació de figures i piràmides corporals

**Les figures corporals són formacions estètiques realitzades entre tots els components sense estar uns sobre d'altres, mentre que les piràmides impliquen sempre una estructura (d'almenys) dos pisos, sent la base més ampla que el cim (normalment).

2_ Acrobàcies (i elements de força i flexibilitat)

3_ Equilibris (com a transicions entre figures).

És un esport que té elements de la dansa, a més de salts i cabrioles gimnàstiques (com a component coreogràfic), les quals li atorguen un alt grau d'artístic.

Origen

Es pot dir que és un esport amb un origen molt antic, ja que des de temps molt llunyans, es realitzaven activitats semblants al que coneixem avui en dia com acrosport. Existeixen documents gràfics que demostren que, en l'antic Egipte, hi havien artistes realitzant actuacions acrobàtiques, malabarístiques, etc.

Amb el pas del temps, i a través de les diverses cultures, han seguit realitzant-se aquestes pràctiques per tot el món (amb diferents matissos i amb multitud de formes).

La construcció de piràmides humanes al llarg de la història, ha format part de la cultura de cada poble, i s'han realitzat de diverses maneres amb el pas dels anys a quasi tots els territoris del planeta.

A prop nostre, per exemple, destaquen molt els CASTELLERS a Catalunya (composició estàtica o dinàmica en què uns pugen sobre altres formant una torre, un castell o una piràmide). No cal dir, que és una activitat molt lligada a l'acrosport, ja que es fonamenta en una de les seves bases principals: la construcció de piràmides col·lectives.

Ha de quedar clar que l'acrosport és un esport derivat de moltes de les manifestacions artístiques i acrobàtiques que s'han anat practicant al llarg dels anys.

Per tant, podem dir que és un esport derivat de les gimnàstiques artística i rítmica, també és un derivat dels jocs malabars i de les activitats de circ, també és un derivat de les coreografies de ball, prové també de diferents manifestacions culturals populars (i autòctones) com els Castellers catalans, etc.

En resum, l'acrosport és un esport molt complet, ja que comprén multitud de vessants esportives, artístiques i rítmiques.

Fins fa uns anys, no hi havia una Federació Internacional d'Acrosport, que regulara les seves activitats, sinó que pertanyien a la Federació de Gimnàstica.

Amb el pas dels anys, i amb la seva progressiva professionalització, ha acabat tenint el seu propi estament regulador.

Explicació de l'esport

L'acrosport és una disciplina esportiva que es practica en un tapís de 12x12 metres, en el qual es realitzen exercicis amb acompanyament musical sense cant.

L'exercici ha de contenir elements acrobàtics i gimnàstics de flexibilitat, equilibri, salts i girs.

Els integrants han de cooperar entre ells per executar formacions corporals i harmòniques.

La durada de l'exercici sol ser d'uns 2'30" (depenent de la categoria).

El jurat valora la dificultat, la tècnica i la dimensió artística.

Qualitats pedagògiques de l'acrosport

Com la majoria dels esports, la seva pràctica (habitual i equilibrada) aporta a les persones múltiples beneficis, entre els quals podem trobar:

_ Fomenta la creativitat (partint dels coneixements previs dels alumnes i de les posicions del cos es poden realitzar variades formes corporals i expressives per tal de sorprendre i enriquir la resta del grup)

_ Desenvolupa la capacitat de cooperació entre els practicants (ja que tots els membres del grup han de col·laborar per tal de realitzar les piràmides o figures pertinents, a més han de decidir temes de gran importància com el vestuari, la durada del muntatge, la coreografia, el maquillatge, la música...)

Altres aspectes fonamentals que justifiquen la introducció de l'acrosport a les escoles són:

Autosuperació: l'Acrosport fomenta i desperta la motivació per part de l'alumnat, ja que és una activitat molt nova.
Autoestima: tots els alumnes formen part directa de les activitats i això fa que qui les realitza se senti important.
Expressivitat: en totes les accions i moviments s'utilitza l'expressivitat.
Motricitat: en les acrobàcies s'utilitza tant la força com l'agilitat, velocitat i fins i tot la resistència.
El treball mixt: afavoreix el contacte entre companys desenvolupant i millorant les relacions afectives-socials.

Papers dins del grup

Com en tots els esports, al principi (durant l'aprenentatge inicial), solem practicar-lo sense cap especialització i, per tant, qualsevol component del grup podrà realitzar qualsevol funció.

Però, amb el pas del temps, i quan anem agafant més nivell, és normal que els integrants vagin agafant diferents rols dins el grup (segons els seus coneixements, segons les seves capacitats físiques, segons la seva morfologia corporal, segons les seves habilitats coordinatives, etc.).

Així doncs, solem diferenciar 2 papers possibles en aquest esport: l'acròbata i el portor.

_ Acròbata o àgil. Són els que realitzen els elements més complicats. Solen enfilar-se a les posicions més altes de les piràmides. Aquestes són algunes de les accions habituals dels àgils: estar en posició d'equilibri, pujar a les piràmides, donar salts des de terra o des d'un company, aterrar de manera coordinada ...

_ Portor. És aquell que se situa com a base, utilitzant el seu cos com a suport. Aquest pot ser estàtic o dinàmic i les posicions bàsiques del portador són: supina (tombat cap per amunt), quadrúpeda (situat a quatre potes) i bípeda (de peu, dos suports).

Aquestes són algunes de les accions habituals dels portors: estar en posició de base (per suportar companys), pujar en alt a companys, impulsar i llançar a l'aire a companys, agafar a companys que van per l'aire abans que toquin terra (recollir-los), etc.

***A més, com en qualsevol activitat d'acrobàcies, on existeix una certa perillositat, sol ser important la participació d'una 3a figura: l'ajudant. La seva funció és ajudar als membres del grup en els moments o en les fases que ho requereixin (acrobàcies difícils, girs complicats, equilibris inestables, etc.). La seva posició és estètica en l'estructura final.

***** És molt important mantenir una comunicació contínua entre els diferents integrants del grup. El portor i l'àgil han de dir-se qualsevol problema que sorgeix (dolor, inseguretat, desequilibri ...), per tal de poder solucionar-ho immediatament. A més, l'ajudant o ajudants, han de comunicar qualsevol perill o anomalia que detectin des de fora.

Preses

Com ja hem comentat abans, un dels aspectes fonamentals d'aquest esport és la formació de figures i piràmides entre els integrants del grup. Per això, és bàsic aprendre a agafar-se bé els uns dels altres.

Formar una bona unió entre dues o més persones, farà que (moltes vegades) una figura surti bé o malament. Per això hem de saber les diferents possibilitats d'agafar-nos de manera ràpida i segura.

Normalment, solem agafar-nos entrellaçant les nostres mans o braços. Però, de vegades, també podrem formar unions entre mans i peus, entre cames, o amb qualsevol altra part del cos.

A continuació tens algunes de les formes més habituals (ràpides i segures) d'agafar-nos els uns als altres:

Preses de Mà a Mà

A: Simple

B: Creuat doble

C: Creuat doble mixte

D: Doble

S'usen principalment per empènyer al company en el procés d'unió o formació de la

piràmide i per sostenir-lo en una posició de formació. L'adherència doble mà a mà s'utilitza

per a les accions motrius de balancejos.

Presa de Pinça

A: Simple

B: Doble

Usades (fonamentalment) per sostenir les figures

Presa Mà - Canell

S'usen per a sostenir les figures o posicions adoptades i, en menor grau, per llançar o

empènyer al company.

Presa braç - braç

S'usa principalment per a subjectar una posició invertida. El portador subjecta pel tríceps i

l'àgil per la unió deltoide-braç

Entrellaçat de canells i mans (plataforma)

S'usa per trepar i subjectar en diferents piràmides i per llançar als àgils. Es realitza per

dues persones, enfrontades entre si, i mentre una agafa el seu propi canell dret amb la

seva mà esquerra, s'avança per agafar el canell esquerre del company.

Formació de piràmides

Ja hem explicat anteriorment que, en la formació de les figures i piràmides, és fonamental que el portor adopti una posició estable i segura.

Imagina't una piràmide (o un edifici) on els pilars de baix són fràgils. Què passaria ???? doncs que seria molt fàcil que caigui tot a terra !!!!!!!!!!

Per tant, tractarem de formar una base ferma, situant el cos de la manera més còmoda possible i on es pugui fer molta força sense perill de lesionar-nos.

El portor sol adoptar una posició amb l'esquena horitzontal, per tal d'oferir una bona superfície als companys que vagin a situar-se damunt.

Exemple de piràmide estable:

Així doncs, trobem dues posicions bàsiques, en la formació d'una bona base de substentació:

_ banc facial (on el portor es situa a 4 potes, com un gos)

_ banc dorsal (on el portor es situa tombat panxa en amunt, amb l'esquena ben recolzada en terra)

Però també hi ha figures on el portor està de peu i carrega a l'àgil sobre si mateix (sobre les cuixes, al braç, sobre l'esquena, sobre els muscles ...). En aquesta posició també és important que el portor tingui una base estable: amb els peus ben separats, cames semiflexionades i amb l'esquena recta (per evitar deformacions i lesions).

A partir d'aquí, si la base és estable i sòlida, els "pisos" que anem montant per dalt tindran més possibilitats de no caure a terra. Però, cal que els "pisos" successius segueixin les mateixes consignes que hem explicat per a la base (estabilitat, fiabilitat i robustesa).

La dificultat de moltes figures i, sobretot, la dificultat de moltes piràmides, radica en la grandària de la base. Per això serà més fàcil una piràmide amb 4 persones en la base que una piràmide amb sols 1 persona en la base.

Per montar una piràmide hi ha que anar poc a poc, amb ordre i seguretat. Hem de tractar de pujar el més recte possible i sense fer forces laterals (que desestabilitzaran l'estructura).

Una vegada montada la piràmide, hauríem de mantenir una posició estable i fixa durant 2-3 segons (com a mínim).

A partir d'aquí, iniciarem la fase de desmuntatge, que ha de tenir també un ordre i un control. No hi ha que baixar fent el bèstia, ni donant grans salts, ja que podem fer mal als companys que tenim baix.

MIRA ALGUNES FIGURES i PIRÀMIDES POSSIBLES com les que TREBALLAM a CLASSE: