Equilibris malabars 2n eso
**Dins la teva etapa al nostre institut, tenim previst realitzar 2 Unitats Didàctiques de Malabars en diferents cursos:
_ Enguany (2n d'eso) aprendràs alguns aparells per fer Equilibris Malabars:
- Monocicle
- Xanques ("zancos")
- Taula d'equilibris
_ En 1r de Batxillerat aprendràs el funcionament bàsic d'alguns Jocs i Aparells Manuals de Malabars:
- Diàbolos
- Bastons de Diable
- Carioques
- Maces ("mazas")
- Capses
T'agraden molt els malabars????
Visita la web: Ensaimada Malabar
CONCEPTES FONAMENTALS
Dins els continguts que hem de practicar enguany, com tots ells estan relacionats amb l'equilibri corporal, el primer que has de saber és:
COM FER QUE EL TEU COS ESTIGUI EN EQUILIBRI ?
Per tal que un cos estigui en equilibri necessita que totes les forces que actuin sobre ell s'anul·lin (o es compensin). És a dir, que ninguna d'elles tingui més força.
Sobre un cos solen actuar aquestes forces:
_En direcció cap a baix (cap al Centre de la Terra):
- força de la gravetat
_ En qualsevol direcció:
- força dels nostres músculs
- força d'altres persones
exemple: quan ens empenta un company
- força d'algun objecte extern
exemple: quan ens atropella una bici
Si aconseguim compensar totes aquestes forces, estarem en equilibri. En cas contrari, caurem a terra segur per l'acció de la gravetat terrestre.
Una de les forces que més afecta al nostre equilibri és la Força de la Gravetat, la qual és una força que actúa sobre totes les coses que hi ha al nostre planeta, i que els atreu en direcció cap al centre de la Terra.
En la ciència de la Física, a la Força de la Gravetat se la coneix com a PES.
*el pes és igual a la massa del cos multiplicada per la força de la gravetat*
Sense la Força de la Gravetat, no tindríem res que ens aguantàs en terra, i per tant, sortiriem volant sense control (com si estiguèssim en l'espai).
Si deixam que la Força de la Gravetat actui sola, estaríem tombats en terra tot el dia (atrets pel centre de la Terra). És per això que hem d'anar contrarrestant-la amb la força dels nostres músculs.
Segurament sabràs que a la Lluna hi ha molta menys gravetat que a la Terra, per això allí "flotem" més.
A la Lluna, encara que el nostre cos sigui el mateix (i tingui la mateixa massa), tindrem la sensació de pesar menys, ja que la força de la gravetat llunar és menor.
La Força de la Gravetat s'aplica sobre el Centre de Gravetat del cos, el qual és el centre de tota la massa del cos.
Si un cos és uniforme (com per exemple un baló), el seu Centre de Gravetat estarà just al seu centre.
Però si un cos no és uniforme i té el pes repartit de forma desigual (com una persona), el seu Centre de Gravetat no quedarà just al mig.
Normalment, en les persones en posició dreta, el Centre de Gravetat sol estar dins la nostra panxa, per darrere del melic i per davant de les vèrtebres lumbars.
Però el Centre de Gravetat no estarà sempre al mateix lloc, sinó que anirà variant en funció de la nostra posició i del pes que tenim en cadascuna de les nostres extremitats:
** pots veure com el Centre de Gravetat, en alguna ocasió, pot estar fora del cos.
Altre concepte important que hem de saber és la Base de Sustentació (BS), la qual és l'àrea que uneix tots els nostres recolzaments en terra ("zona que une todos nuestros apoyos en el suelo").
Doncs bé, has de saber que si la projecció vertical del Centre de Gravetat passa per dins de la base de sustentació, el cos estarà en equilibri.
Però si aquesta projecció vertical passa per fora, el cos estarà en desequilibri.
En la següent foto pots veure una posició d'equilibri a l'esquerra i una posició de desequilibri a la dreta (fixa't en la fletxa verda):
Altra posició de desequilibri on la projecció vertical del Centre de Gravetat passa per fora de la base de sustentació:
FACTORS que INFLUEIXEN en l'EQUILIBRI:
_ Alçada del Centre de Gravetat
Quan més alt està el centre de gravetat, menys equilibri hi haurà (a priori). Pel contrari, quan el nostre centre de gravetat estigui més prop de terra, més possibilitats tindrem de fer qualsevol moviment sense risc a caure.
Exemples:
- una persona de 2'16 metres (com Pau Gasol), en general tindrà menys equilbri que Messi (més baixet)
- si vas en un monopatí, tindràs més equilibri assegut que si vas de peu, a causa de l'alçada del teu centre de gravetat
- per això els cotxes esportius solen ser molt baixets, per tenir un centre de gravetat baixet i un major equilibri. Pensa en un cotxe de Fòrmula 1.
_ Amplitud de la Base de Sustentació
Quan més gran sigui la base de sustentació, més equilibri tindrem. Pel contrari, quan més petita sigui aquesta base, menys equilibri tindrem.
Exemples:
- si estem en una posició amb els dos peus ben separats estarem amb més equilibri i podrem suportar millor qualsevol empenta d'un company, que no en una posició amb els dos peus juntets (on una lleu empenta ens pot tirar a terra fàcilment).
TIPUS d'EQUILIBRIS
Equilibri Estàtic
Són totes aquelles situacions en què el cos està en equilibri sense necessitat de moure's (o fer-ho molt poc).
Exemples:
- quan estàs dret
- quan estàs fent "el pino"
Equilibri Dinàmic
Són aquelles situacions en què aconsegueixes compensar totes les forces que actuen sobre el teu cos, de manera que sense parar de moure't, ets capaç de fer que la línia del teu centre de gravetat sempre estigui sobre la teva base de sustentació.
Aquestos són els equilibris que volem practicar enguany (com per exemple: el monocicle, la taula d'equilibris i les xanques).
El Monocicle
És una de les especialitats més apassionants dels malabars.
Al principi desperta molta curiositat, però al mateix temps també dóna por a la gent, ja que ho veuen complicat i molt perillós.
Sense dubte, si segueixes els consells d'algú que domini la tècnica del monocicle, et deixes la por a casa i tens una mica d'equilibri i habilitat, en poc de temps segur que aconsegueixes rodar uns metres donant pedals.
Has d'iniciar-te sempre amb ajuda d'algú que et pugui dir com està la posició del teu cos, quines coses has de corregir, etc.
Els teus primers intents, els pots fer recolzant-te en un company o en una paret (o una barana). Inclús, si pots pedalejar per un lloc on tinguis recolzament als dos costats, potser tinguis més facilitats d'aprenentatge.
A partir d'ahí (i com en la majoria de les coses de la vida), el secret és la pràctica i la constància.
Tècnica bàsica:
Per iniciar la marxa, has de tenir la roda frenada (i bloquejada). Per fer-ho, pots ajudar-te d'algun objecte o dels pedals. Pots recolzar la roda contra la paret, o pots pujar amb un pedal baix (com la posició de les 6 d'un rellotge) i tractar que no es mogui.
El major secret del monocicle (com en tots els equilibris) és mantenir la posició correcta del cos. Per això, has d'intentar que els teus malucs ("tus caderas") estiguin el major temps possible sobre la roda.
És a dir, si aconsegueixes traçar una línia vertical entre els malucs (que són el centre de gravetat) i l'eix dels pedals (que és per on passa la base de sustentació), és segur que tindràs una bona posició d'equilibri.
La por fa que, de vegades, la gent deixi el cul més retrassat, i per tant, la projecció del centre de gravetat cau fora de la base i, en conseqüència, els peus se'n van endavant i el cul acaba en terra.
El que hem de fer és tot el contrari, sempre hem de "llançar-nos de cap" endavant. És a dir, la tendència seria tractar de tirar el pes endavant, ja que amb el pedaleig, al final situam (de manera natural) el pes del cos centrat.
Si vas inclinat cap endavant, sempre tindràs millor postura, i en cas de caure't, sols hauràs de baixar els peus per davant i ja està. No tindràs més problemes:
Si vas molt assegut cap endarrera (amb el seient retrassat), tens perill de caure d'esquena:
Has de fixar la teva vista cap a l'horitzont. És a dir, no vagis mirant just davant de tu (sinó lluny), ja que això et provocarà doblar l'esquena endavant i perdre equilibri:
Com que el monocicle no té manillar, per girar hauràs d'inclinar un mica el cos i donar petits cops de maluc, cada vegada que fas un pedaleig.
Has de girar de forma progressiva (amb una trajectòria suau).
Els braços també t'ajuden a mantenir l'equilibri, ja que poden anar compensant el pes del cos en diferents direccions i així mantenir el centre de gravetat en posició estable. El més normal és pedalejar amb els braços oberts en creu.
El monocicle és una activitat on sempre has d'estar donant pedals per mantenir-te en equilibri (equilibri dinàmic). Solament els experts saben mantenir una posició parada. Inclús hi ha gent que sap fer trucs amb els pedals quiets o inclús anar endarrera.
Una cosa que influeix en l'equilibri però també en la comoditat de maneig del monocicle és el tamany del monocicle, el qual ve marcat pel tamany de la roda (12", 16", 20", 24" ...) i l'alçada del seient (que sol ser regulable).
** recorda que quan més alt estigui el teu centre de gravetat, més difícil serà mantenir l'equilibri. Hi ha monocicles, anomenats girafes, que són més alts i difícils de controlar:
El seient l'has de posar a una alçada còmoda, per tal de tenir les cames quasi estirades. Ja que si estan molt encollides no podràs pedalejar bé. Millor la imatge de la dreta:
***Si vols practicar, pots comprar-te un monocicle ( en podràs trobar a partir d'uns 60€), o si ets un "manitas" pots construir-te el teu propi monocicle:
Construcció artesanal d'un monocicle
Activitats que pots fer amb el monocicle:
_ Passeig
_ Free style
_ Bàsquet
_ Trial i Descens de muntanyes
_ etc.
**entra en Youtube, i cerca més resultats de monocicle, "unicycle" ...
Les Xanques
Al ser una activitat d'equilibri, la seva dificultat també ve marcada per l'alçada del centre de gravetat. Per tant, no és el mateix practicar amb unes xanques fetes amb pots de conserva (on estàs a 15 cm de terra), que anar sobre unes plataformes de fusta a 50 cm d'alçada.
Altre secret de les xanques és mantenir (sempre que puguis) l'esquena recta. Això t'ajudarà a tenir el cos dret i equilibrat (i no se'n vagi endavant ni endarrera).
En cas de patir un desequilibri, i quan pensis que vas a caure a terra, has de tenir en compte que sempre és millor caure endavant, sobre els genolls, que no caure cap endarrere (sobre el cul o l'esquena).
** sobretot al principi, és bo portar material protector (genolleres, canelleres, casc ...)
Has de tractar de caminar com si ho fessis amb els teus peus. És a dir, has de caminar amb la màxima normalitat possible, però sempre tractant de tenir el teu tronc el més vertical possible (per tal que la projecció del centre de gravetat passi per la base de sustentació).
Quan estàs començant, és molt important moure't constantment. No et quedis quiet, ja que és més fàcil desequilibrar-te.
Has de tractar de fer molts (i molts) passos petits endavant i endarrera. Això et permetrà anar reeequilibrant constantment la posició del teu cos.
A més, has de fer passos en V, és a dir, has d'anar separant un poc les teves cames. Així aconsegueixes augmentar la base de sustentació i l'equilibri.
Com en altres activitats d'equilibris, és important començar de forma segura i amb ajudes. Per tant, comença agafant de la mà a un company, o també començant a caminar recolzant-te en una paret.
Tipus de xanques:
Principalment podríem diferenciar 2 tipus:
- Xanques amb el peu solt (xanques de mà)
Es tracta de posar el peu recolzat sobre una plataforma, ja sigui un pot de metall o plàstic, un petit pedestal de fusta, o qualsevol altra cosa.
Amb les mans anem controlant els pals i aixecant-los per poder caminar.
És la millor manera de començar, ja que en cas de perill, sempre podrem baixar el peu de la xanca i buscar el terra.
- Xanques amb el peu agafat (xanques de peu)
Són totes aquelles xanques que tenen algun sistema de fixació del peu (o inclús de la cama) a la xanca.
Les utilitzen la gent que té més experiència (que no sol caure a terra), ja que en cas de desequilibri, no podem baixar el peu directament a terra, sinó que solen caure de genolls.
Dins d'aquest tipus, podem trobar les xanques rígides:
i les xanques que tenen algun sistema de propulsió (algun moll o similar), coneguts com "Skyrunners" o "PowerSkips".
Aquí tens una altra variant de xanques, "els saltarins":
Com construir les teves pròpies xanques?
Una manera molt fàcil és amb 2 pots de pintura, i uns 3 metres de corda.
El que has de fer, és foradar cada pot per la part superior amb dos forats enfrontats. Després li passes el cordell i li fas un nus, i ja està.
Així podràs pujar els peus damunt dels pots de pintura i, quan caminis, podràs aixecar els pots amb ajuda dels cordells que agafaràs de les mans.
*recorda no usar un pot ple de pintura, ja que si es trenca, la liaràs parda.
**recorda usar una corda llarga que t'arribi a la cintura, que et permeti poder agafar-la sense haver d'estar amb l'esquena doblegada endavant (sinó que estiguis recte).
Quan més alt sigui el pot, més dificultat tindrà el teu exercici. Per exemple, pots agafar unes llaunes de Nesquick, o també pots agafar pots d'olives industrials (de 30 cm o més d'alçada).
**** Mira aquestos tutorials de construcció de xanques:
En YouTube, en pots trobar més.
La Taula d'equilibris
És un aparell malabar on has d'estar sobre una taula (de fusta) que està recolzada sobre un cilindre.
En el món dels malabars, també és conegut com "RolaBola" o com "Rulo Americà".
La idea fonamental és mantenir l'equilibri sense caure. Però una vegada ja controlis més, podràs:
_ afegir-li un altre pis
_ fer salts,
_ saltar i girar el cos,
_ posar-te sols amb un peu,
_ fer algun exercici malabar amb les mans,
_ fer el "pino" sobre la taula
_ etc.
Quines coses has de tenir en compte?
_ Practica amb una taula que tingui material antilliscant ("antideslizante").
_ Si tens els peus separats (en cada extrem de la taula) tindràs major control.
_ Per tant, quan més llarga sigui la fusta, major equlibri et donarà (ja que t'obliga a estar amb els peus més separats, tens el centre de gravetat més baix i major base de sustentació). Però també té el problema que si es descontrola la taula, aquesta tindrà major recorregut abans de frenar.
_ És important flexionar les cames (els genolls) per guanyar en control i elasticitat.
_ Quan més gran sigui el cilindre, més velocitat pot agafar la taula, més dificultat tindrà, i majors perills d'accidents sofriràs.
_ Has de tractar de tenir el tronc el més recte possible, però al mateix temps, has d'anar corregint la posició de les cames. Per tant, el tronc ha d'estar equilibrat, pero podrà inclinar-se al contrari que la part inferior del cos.
_ És molt important l'acció dels braços, per ajudar a compensar el pes cap a un costat o l'altre.
Mira com pots començar:
A veure si agafes nivell i també pots fer malabars:
Com construir la teva pròpia taula d'equilibris?
Ja veus que és molt senzill de tenir el teu propi material.
Simplement necessites una fusta i un cilindre.
Per la fusta pots usar una balda d'una estanteria que ja no utilitzis o alguna cosa similar.
Per al cilindre pots usar, des d'un pot de laca, un tub de PVC, o qualsevol altra cosa que tinguis en casa i que tingui un mínim de duresa (que no es xafi amb facilitat).
A la part inferior de cada extrem de la fusta, li pots atornillar un fre (un taco de fusta). Això et donarà seguretat, en cas de perdre un poc l'equilibri, ja que frenarà al cilindre i no deixarà que la taula surti despedida per un lateral.
Mira't el següent Tutorial de Construcció de "RolaBola".