Bàsquet 4t eso

Introducció

_ Aquest joc el va inventar un professor d'EF de Springfield (en EE.UU.), allà per l'any 1891. Aquell home es deia James Naismith, i volia poder practicar un esport a cobert (ja que feia molt de fred on ell vivia), amb poc espai i amb unes normes atractives.

_ Com tradicionalment s'ha jugat en espais interiors, i feia falta una molt bona mobilitat de braços, les equipacions de bàsquet solien ser amb samarretes sense mànegues i amb els calçons amples i còmodes, però cal dir que han hagut moltes variacions (segons els diferents moments de la història, segons les modes i segons els gustos personals), i que no hi ha res obligatori.

_ A més, com és un joc amb ràpids moviments de peus i on hi ha molts xocs, grans salts i caigudes, per tots aquests motius els jugadors solen utilitzar unes botes específiques de bàsquet, les quals tenen "la canya alta" (protegint el turmell).

_ És un esport col·lectiu on s’enfronten dos equips de 5 jugadors (és a dir 5 contra 5), més els 7 reserves, durant 40 minuts (4 períodes de 10’).

_ Es juga en un camp rectangular de 28 x 14 metres (encara que s'accepten petites variacions, com el 28x15m o altres).

_ En cada meitat del camp hi ha una cistella (situada a uns 3'05 metres d’alçada), on hem de ficar el baló per sumar els punts al nostre favor (cada cistella anotada, normalment, valdrà 2 punts).

_ De totes les línies del camp, ens interessa saber que, el semicercle que hi ha a 6’75 metres de cada cistella, assenyala la zona des d’on el tir valdrà 3 punts.

_ També hi ha pintada al camp una "ampolla" (botella), la qual és una zona restringida on els atacants no poden estar més de 3 segons.

_ Quan un defensor comet falta personal i els atacants tenen dret a tirs, hauran de llançar des de la línia de tirs lliures, que està al coll de l'ampolla. Cada cistella anotada de tir lliure (sense oposició) valdrà 1 punt.

_ Així tenim que hi ha 3 maneres d'anotar punts:

- cistella normal: val 2 punts

- cistella de tir lliure: val 1 punt

- cistella llunyana, des de la línia de triple: val 3 punts

Exemple de pista de bàsquet (de la NBA):

Els jugadors

_ Dels 5 jugadors que hi ha al camp, normalment, cada un d'ells tindrà unes característiques físiques i tècniques, i unes funcions particulars dins l'estructura de l'equip. Així solem diferenciar els jugadors segons la seva especialitat:

- El base, sol ser dels més baixets de l'equip. És l'encarregat de dirigir les jugades de l'equip dins el camp. Per tant, és el que sol botar més temps el baló, sobretot, al començament de cada jugada.

- L' escorta, sol ser el següent en alçada, i és l'encarregat d'ajudar al base en les tasques de pujar el baló fins el camp rival. També sol tenir bon tir.

- L' aler, sol ser un poc més alt. És la persona de l'equip que millor llança a cistella i que sol anotar més punts.

- L' ala-pivot és un jugador més alt. Sol tenir bons moviments per fora de la zona, però sol ocupar posicions interiors.

- El pivot és el que, habitualment, és el més alt i fort de l'equip. Sol ser gent més lenta però amb bons moviemtns de peus, la qual cosa els fa jugar molt per sota de la cistella (en posicions molt properes a cistella).

_ En un equip, dels 12 jugadors de la plantilla, solen haver 2 o 3 jugadors de cada tipus dels que acabem d'explicar.

_ Quan estan jugant un partit, l'entrenador és el qui decideix quins jugadors participen. En ocasions, sol passar que juga un jugador de cada tipus, però en altres moments (segons les necessitats), l'entrenador pot triar en fer diferents combinacions (jugar amb 2 bases, jugar amb sols 1 pivot i amb 3 alers, etc.).

** Al base (o "playmaker") se li diu també el jugador tipus 1.

A l'escorta se li diu 2.

Als alers se'ls diu els 3.

Al ala-pivot se'l coneix com el 4.

El pivot és conegut com el 5 (o el center).

** Si algun dia escoltes per la tele un partit de bàsquet i diuen que Kobe Bryant està jugant de 3, o que Ricky Rubio juga de 1, ja saps que estan ocupant la funció d'aler (Kobe) i de base (Ricky).

Com es juga

_ Encara que el bàsquet és un esport reconegut per tot el món, no en tots els llocs es juga de la mateixa forma ni amb les mateixes normes. Així tenim dues reglamentacions (principals) que regulen aquest esport: les normes FIBA i les normes NBA.

_ Aquestes 2 normatives comparteixen molts aspectes del joc iguals, però també tenen algunes diferències. Més endavant podrem veure algunes d'aquestes diferències.

_ Nosaltres com vivim a Europa, i aquí es juga amb les normes FIBA, explicarem les normes del bàsquet referides a aquest organisme.

_ L'objectiu del joc és aconseguir més punts que l'equip contrari. Guanya l'equip que (al finalitzar els 40 minuts) tingui més punts anotats. En cas d'empat es disputarà una pròrroga (temps extra) de 5 minuts.

_ Al començament del partit es llança el baló en l'aire, en la línia de mig camp, per tal que un jugador de cada equip salti a per ell, fent un salt entre dos. Aquesta és la manera de sortajar la priemra possessió del baló en cada partit.

_ Per poder jugar i guanyar, hem de tocar el baló solament amb les parts del cos que tenim de cintura cap amunt. Encara que el més normal és utilitzar les mans.

_ Quan tenim el baló a les mans podrem:

1. Passar-nos el baló entre els companys

2. Anar botant el baló (fent dribling) i aproximar-nos a la cistella contrària

3. Agafar el baló amb les mans i donar 1 o 2 passos

4. Llançar a cistella

_ Com ja hem dit, una de les opcions més utilitzades al bàsquet és el bot del baló. Per tant, la pilota de bàsquet ha de ser esfèrica i tenir un molt bon bot en terra (ha d'estar ben unflada i dura), per tal que els jugadors la puguin dominar. Segons la categoria, hi ha 3 tamanys del baló: talla 5, talla 6 i talla 7.

_ Si som intel·ligents, hem d’intentar tirar a cistella de manera que no ens molestin els defensors, per tant, haurem de veure on estan els contraris, esquivar-los, fer passes (i moure molt el baló), buscant els espais lliures, per tal d'aconseguir bones posicions de tir.

_ És important no amuntonar-nos tots al voltant del baló, sinó que hem de pensar de forma intel·ligent i crear espais (per a un mateix i per als companys). Per poder fer això, farem fintes per enganyar als defensors, bloquejos entre els atacants, etc.

_ És millor jugar en equip i divertir-nos tots, que no voler fer-ho tot un sól i ser egoísta (com si fos un crack de la NBA, cosa que mai passarà).

_ Sempre s'ha dit que el baló és més ràpid que les persones. Per tant, podrem anar més ràpid i marejarem més als defensors si ens passem el baló entre els companys, que no si anem botant-lo sols un jugador.

Algunes coses que NO es poden fer.

Aquí tens exemples de violacions del reglament:

_ Els passos, que és quan agafem el baló a les mans i donem més de 2 passos sense botar-lo.

* hi ha una acció que es diu "pivotar", en la qual, si tenim un peu en terra, l'altre el podrem moure tantes vegades com ens doni la gana:

_ Els dobles, que es xiulen quan fem alguna d’aquestes coses:

- saltar (amb el baló a les mans) i caure a terra sense haver-lo soltat

- botar el baló amb les dos mans al mateix temps

- botar el baló massa alt (per dalt de la cintura)

- anar botant el baló, agafar-lo i tornar-lo a botar

_ Els peus, que és quan toquem el baló amb qualsevol part per baix de la cintura (ja sigui de manera voluntària o no).

_ El camp enrera, que es produeix quan un equip atacant ha passat del seu camp fins a camp contrari i, en algun moment, torna el baló al seu camp.

_ Regla dels 3 segons: diu que els jugadors atacants no poden estar més de 3 segons consecutius dins la zona rival, perquè si ho fan perdran la possessió del baló.

_ Regla dels 5 segons: un jugador atacant no pot retenir el baló a les seves mans (sense botar-lo o passar-lo) més de 5 segons seguits, perquè si ho fan perdran la possessió del baló.

_ Altra regla dels 5 segons: un jugador que ha de treure de banda (perquè el baló havia sortit fora, o perquè s'havia parat el joc per altre motiu, com una falta personal), ha de posar el baló en joc en menys de 5 segons, perquè si ho fan perdran la possessió del baló.

_ Regla dels 8 segons: l'equip atacant té un màxim de 8 segons per poder creuar la línia de mig camp i entrar en camp contrari, perquè si ho fan perdran la possessió del baló.

_ Regla dels 24 segons: l'equip atacant té un màxim de 24 segons (des de que recupera la pilota) per poder efectuar el seu atac, perquè si ho fan perdran la possessió del baló.

_ Les faltes personals, com per exemple: agafar a un contrari, donar una empenta a un rival, colpejar, insultar, tirar-li el baló fort a un contrari, etc.

* dins de les faltes, hi ha:

- les tècniques, que es xiulen per insultar o per protestar massa als àbitres.

- les antiesportives, que es xiulen quan algun jugador fa una acció violenta

(sense ganes de jugar la pilota).

- les desqualificants, que es xiulen quan algú "se'n passa de la ratlla" i fa algo

molt greu. En aquell moment haurà d'abandonar el partit i no jugar més.

_ Has de saber que cada jugador, durant un partit pot fer un màxim de 4 faltes personals, ja que a la 5a serà desqualificat del partit.

_ En cada període (dels 4 que hi ha), a cada equip li van anotant les faltes que fan els seus jugadors. De manera que quan porten 5 o més faltes d'equip, això suposarà que l'equip rival podrà fer 2 llançaments de tir lliure quan hagi alguna falta personal.

*durant les 4 primeres faltes d'equip en cada període, sols s'efectuaran tirs lliures si els defensors han fet falta en una acció de tir.

Aspectes importants a recordar.

_ Quan ens arriba el baló a les mans es diu que estem en “posició de triple amenaça”, ja que podem botar el baló, passar-lo o tirar a canasta.

_ Si volem fer un passe a un company, podem fer-ho de moltes maneres (passe amb una mà, amb dos, passe de pit, passe picat, passe per l’esquena, passe de beisbol, passe de mà a mà, passe amb "alley oop", etc.), però el que és important és que li arribi en bones condicions, que li sigui fàcil agafar el baló i que el contrari no l'intercepti.

_ Al botar el baló (dribling), hi ha que intentar tenir-lo controlat, no botar massa alt, no botar davant la cara del defensor, i sobretot, no anar mirant el baló com bota en terra (hi ha que mirar el joc per decidir què és el millor en cada moment).

_ Podem botar el baló amb una mà, o fer canvis de direcció i de mà (normal, entre les cames, amb revers, per l’esquena, etc.), canviant la nostra velocitat per tal de superar al defensor.

_ Si ens trobem en aquesta situació: tenim el baló a les mans, no podem botar-lo i ens agobia un defensor. En aquell moment, podrem “pivotar” (que com ja hem explicat abans, es fa movent sols un peu, per tal de buscar una sortida).

_ Al llançar a cistella ho podrem fer amb diferents tipus de tirs:

- de safata, extenent molt el cos i el braç i deixant la pilota suau en l'anella

- d'esmaixada (fer un "mate"), saltant molt i llançant el baló amb força i cap a baix, directament dins la cistella.

- de lluny (triple), flexionant cames per agafar impuls i llançar amb força i punteria

- saltant (en suspensió), que es fa botant els peus del terra per agafar alçada i equilibrar-nos en l'aire abans de tirar

- estàtic, que és quan llancem sense moure'ns del lloc on estem (com per exemple en els tirs lliures)

- de ganxo, que és el típic dels pivots, i es fa llançant amb el cos de costat i el braç estirat lluny del seu defensor.

- de bomba, llançant el baló amb una mà, donant-li un gran arc per evitar als defensors

*aquest darrer llançament es podria dir que "el va inventar i patentar" el jugador espanyol Juan Carlos Navarro, qui n'és un gran especialista.

Sigui quin sigui el tir que realitzem, el que importa és agafar bé el baló, calcular la força necessària i fer punteria. Mira com hauries d'agafar el baló per llançar a cistella amb un llançament amb dues mans:

Tàctica d'atac

_ El bàsquet és un esport molt estudiat i en el qual es preveuen molt els moviments dels jugadors dins el camp (tant en atac com en defensa).

_ Per això, la majoria dels equips, en els seus entrenaments, assagen les jugades que volen posar en pràctica durant els partits.

_ És molt habitual que els entrenadors dibuixin (en papers o en petites pissarres) els moviments dels seus jugadors en atac. Això es fa amb la intenció de poder enganyar als defensors, de poder aconseguir bones (i fàcils) posicions de tir, i així poder anotar en tots els atacs.

_ Si veus algun partit de bàsquet, et podràs donar compte com, al principi de cada atac, la persona que duu el baló i que dirigeix a la resta de companys (el base), sol fer unes senyes als seus companys (habitualment gestos amb les mans) per indicar-los la jugada que han de realitzar.

_ Però a banda de les jugades concretes que pensi efectuar cada equip, si vols jugar bé a bàsquet, has de tenir presents alguns fonaments i conceptes importants per atacar:

- No abusis del bot del baló, i fes-ho sols quan sigui necessari. És més important anar sempre amb el cap ben alt observant les diferents possibilitats i donar bons (i molts) passes.

- Fes una ocupació intel·ligent dels espais, per no estar tots junts molestant-vos.

- Enganya al teu defensor amb moviments ràpids (i canvis de direcció) i desmarca't per rebre el baló. No t'amaguis darrere del teu defensor.

- Realitza bloquejos, per alliberar als teus companys del seu defensor.

- Realitza pantalles per tal que els bons tiradors del teu equip puguin llançar sense oposició.

- Tracta de buscar i donar el baló als vostres homes alts (i forts). És a dir, als pivots que juguen per sota de la cistella.

- Realitza aclarats (donar espais) per als millors jugadors, per tal que puguin jugar un 1 contra 1, front el seu respectiu defensor

- Evita fer passes d'una banda a l'altra (que els passes no vagin per sobre la zona).

Com podem defensar ?

_ El més important és poder defensar a qui té el baló. Si tenim en compte que el baló és el que ha d'entrar a la cistella, si nosaltres defensam bé a la persona amb baló, podrem impedir que la pilota entri dins la cistella i ens anotin punts en contra.

_ Hi ha que parar a l'atacant amb baló i no deixar-lo jugar tranquil. Hem de posar-nos davant i moure ràpidament les cames (per tal que no ens superi). Al bàsquet no podem defensar agafant o parant a l'oponent amb els braços, sinó que hem de tenir bons moviments de cames, per anticipar-nos a la seva trajectòria, posar-nos davant i tancar-li el pas. Mira la jugadora de vermell:

_ Però també has de saber que, la persona que té el baló, en qualsevol moment, pot passar-lo a un company. Per tant, també té importància la defensa als homes sense baló.

_ Si defensem a un que no té el baló, hem de mirar-lo de reull posant-nos davant d’ell tancant la línia de passe (per evitar que li arribi la pilota). Però, al mateix temps, també hem de controlar al jugador que té el baló. És el que es diu posició de triangle defensiu.

_ Amb aquesta posició defensiva, podrem defensar al nostre atacant, però també podrem ajudar els nostres companys per si els supera el seu contrari.

*** Mira els jugadors de gris (selecció espanyola) com estan en posició de flotació (no pegats al seu home), vigilant al home de verd que té el baló (que està al fons) i al seu respectiu atacant:

_ Com ja hem dit, una bona posició defensiva implica tenir flexió de cames (baixar el cul cap a terra) i moure les cames amb petits passos laterals ràpids. Amb això podrem seguir al nostre oponent, esbrinar les seves fintes i canvis de direcció, i evitar que pugui agafar el baló i anotar.

_ Quan hi ha un tir a cistella, hem de bloquejar al nostre atacant per evitar que pugui agafar el rebot. No hem d’anar cap a la cistella i oblidar-nos de l'atacant, sinó fixar la nostra posició davant d’ell i negar-li el pas. És el que es diu tancar el rebot.

*** mira els jugadors de blau com tanquen el seu rebot:

Diferents estratègies (o tàctiques) defensives

_ Bàsicament tenim 4 tàctiques defensives: individual, zonal, mixta i pressionant.

_ Els entrenadors solen decidir si volen realitzar un tipus o altre de defensa en funció dels seus gustos i preferències, en funció de les característiques dels seus jugadors, en funció del joc dels adversaris, en funció del marcador i del temps restant, etc.

_ Una de les formes més habituals que solen utilitzar els equips per defensar és la Defensa Individual (o defensa home a home).

En aquest tipus de defensa, cada persona s'encarrega de marcar a un atacant. Per tant, ha de seguir-lo per tot el mig camp per evitar que agafi el baló, i si té el baló, ha d'intentar que pugui botar cap a la cistella, que pugui donar bons passes o que pugui anotar.

Però com també hem dit abans, encara que defensem en individual, també haurem d'estar en posició de triangle defensiu i observar als altres companys, per poder realitzar-los ajudes si és necessari.

_ Altra estratègia defensiva són les Defenses Zonals, on els defensors solen posar-se per dins de l'àrea de llançaments de triple distribuits per l'espai, i cobrint cadascun d'ells una part del terreny.

Per tant, aquí no defensam a una persona en concret i anem seguint-lo, sinó que defensem una part del nostre camp i ens encarreguem de frenar als atacants que vagin passant per allí.

Com hem dit, és habitual defensar dins la línia de triple, ja que els atacants no solen tirar de més lluny (i si tiren és més difícil que encistellin).

En funció del dibuix que ocupen els defensors en el camp, podem diferenciar diversos tipus de defenses zonals. Així, per exemple, tenim:

- zona 3:2 (3 defensors per fora i dos per baix de la zona de cistella)

- zona 2:3 (2 defensors per dalt i 3 per la part propera a la línia de fons)

- zona 1:2:2 (un defensor en punta, dos per darrere, i dos més per baix).

*mira els triangles vermells:

- zona 2:1:2 (dos defensors en punta, un enmig la zona, i dos cobrint la zona de cistella).

*mira els cercles grocs:

- zona 1:3:1 (un defensa en punta, 3 enmig i l'altre per baix)

_ Altra tàctica defensiva són les Defenses Mixtes, les quals consisteixen en combinar la defensa individual i la defensa en zona.

Aquestes defenses mixtes poden tenir diferents opcions:

- Defenses canviants. És quan els jugadors d'un equip van canviant la seva disposició en el transcurs d'una mateixa jugada. Per exemple, quan comencen una jugada ubicats en zona, però a partir del 1r o 2n passe canvien i defensen en individual. Aquesta estratègia es fa per enganyar als atacants i que els costi més pensar com han de realitzar l'atac.

- Defensa 4 i 1. És quan quatre defensors defensen en zona, ocupant una forma de quadrat, i l'altre defensor persegueix, defensant individualment, a l'atacant més perillòs.

- Defensa 3 i 2. És quan tres defensors es situen en una posició de zona, ocupant una forma de triangle, i els altres dos persegueixen als dos atacants més perillosos, de forma individual.

_ Altra de les tàctiques defensives són les Defenses Pressionants, les quals consisteixen en defensar a l'equip atacant per tot el camp.

És a dir, no els esperem en la nostra meitat del camp aguardant a que vinguin, sinó que anem a per ells des del moment que hem llançat a cistella (després d'anotar o després del rebot defensiu), realitzant una defensa activa i agobiant, per tal de poder recuperar el baló el més prompte possible.

Són defenses que es solen fer en moments puntuals. És a dir, no es solen realitzar durant tot un partit, sinó en moments on veiem més fluix al rival , o quan anem per baix en el marcador i queda poc de temps per jugar, etc.

Dins d'aquestes defenses pressionants, podem seguir una tàctica de defensa individual, defensa zonal o defensa mixta, segons les nostres habilitats, segons les intencions del nostre entrenador o segons els defectes dels nostres rivals.

***Mira els comecocos, com apreten la sortida del baló des del principi:

Variants del bàsquet

_ Hi ha diferents modalitats esportives que tenen moltes coses en comú amb el bàsquet, però que també es diferencien en certs aspectes importants.

_ Algunes d'aquestes variants, al principi, no eren un esport en sí mateix, sinó una manera diferent d'entrenar situacions concretes del bàsquet. Però amb el pas del temps, moltes d'elles s'han convertit en esports propis, amb les seves regles, els seus jugadors especialistes, els seus campionats, etc.

Aquí tens alguns exemples:

- Korfbal (balonkorf)

Es juguen sempre amb equips mixtes (de 4 homes i 4 dones). La cistella (que sol ser de vímet o "mimbre") està subjecta d'un pal més alt que la de bàsquet (a 3'50 m.). La pista de joc també és més gran, similar a la de futbol sala (20x40 m.).

Es juga al mateix temps en els dos extrems del camp: en una meitat juguen 4x4 i en l'altra meitat els altres 4x4. D'aquesta manera, en una meitat els 4 integrants d'un equip fan les funcions d'atacants i en l'altra cistella, els altres 4 components de l'equip estaran fent de defensors. Es canvia de quadre (camp) cada dues cistelles.

Els jugadors poden passar-se el baló, pivotar o llançar a cistella, però no poden moure's amb el baló a les mans. Per tant, l'objectiu del joc és realitzar bons desmarcs sense baló.

Sols es pot defensar 1 contra 1 (mai podem fer un 2 contra 1). A més, sols podrem defensar a algú del nostre sexe.

Únicament podem llançar a cistella quan no tenim al nostre defensor davant, perquè si el tenim davant està prohibit llançar.

Al nostre país, on més tradició i èxit internacional tenen els equips de Korfbal és a Catalunya. La Selecció Catalana participa en la majoria de Campionats Internacionals de primer nivell.

Si vols més informació, aquí tens la web de la Federació Catalana de Korfbal:

http://www.korfbal.cat

- Streetball (o bàsquet de carrer):

Són competicions on es juga en una sola cistella (en mig camp de bàsquet). Generalment, es sol jugar en parcs urbans o pistes dins la ciutat (no en pabellons esportius). No sol haver àrbitres. No es juga amb temps, sinó guanya qui aconsegueix una certa anotació. Aquí tens les dues modalitats més populars:

- Bàsquet 3 contra 3 (3x3)

- Bàsquet 2 contra 2 (2x2)

Algunes diferències entre el reglament FIBA i el reglament NBA:

A la FIBA:

_ Els partits duren 40 minuts, 4 períodes de 10 minuts

_ La línia de llançament triple es troba a 6'75 m de la cistella

_ Cada jugador pot fer 4 faltes en un partit (a la 5a és eliminat)

_ El jugador amb baló, ha de botar-lo abans de començar a caminar (pot moure sols 1 peu), ja que si no seran passos.

_No pots defensar parant a l'atacant amb els braços.

_ Es poden fer defenses en zona.

A la NBA:

_ Els partits duren 48 minuts, 4 períodes de 12 minuts

_ La línia de llançament triple es troba a 7'15 m de la cistella

_ Cada jugador pot fer 5 faltes en un partit (a la 6a és eliminat)

_ El jugador amb baló, no ha de botar-lo abans de començar a caminar (pot moure els 2 peus), sense que siguin passos.

_ Sí que pots defensar parant a l'atacant amb els braços.

_ No es poden fer defenses en zona, sols en individual.