>>>Twilight: 2000
>>> PNJ a punt per jugar: Milícia rural polonesa
A les acaballes del 2000, Polònia és un territori devastat i ocupat militarment per unitats de tots dos bàndols, procedents d'una dotzena de nacions. L'únic govern efectiu és el que s'estableix a escala local. Mentre els acantonaments disposen del seu propi contingent de defensa i les poblacions que tenen prou habitants poden pagar mercenaris o negociar per aconseguir armes amb què equipar la seva pròpia milícia urbana, les àrees rurals es troben virtualment desvalgudes.
El rerepaís ha quedat espremut per les anades i vingudes dels grans exèrcits, per les onades de refugiats procedents de les ciutats devastades, pels grups insurgents que lluiten en favor d'un bàndol o l'altre i pel bandidatge dels desertors. Robatoris, saqueigs i tota mena d'abusos han causat un progressiu abandonament dels pobles. Però els pocs que hi romanen no pensen moure-se'n. Poden acotar el cap per sobreviure si fa falta i empassar-se tota mena d'humiliacions. Però arribat el moment, lluitaran desesperadament per protegir les seves famílies o per satisfer-se dels greuges passats.
Què hi trobareu en aquesta plantilla?
A la plantilla col·lectiva que us proposem a continuació hi trobareu tres grups de civils armats. Dins del context arquetípic de Twilight: 2000, els habitants de les zones rurals poloneses estan dins la tipologia PNJ amb què els personatges tractaran amb més freqüència. En la gran majoria dels casos els encontres no seran violents i poden haver-hi grans oportunitats de roleig que expliquem a l'apartat Detalls. Però en els casos en què una comunitat rural se senti prou desesperada, els civils poden veure's empesos a agafar les armes i els jugadors poden veure-s'hi implicats com aliats o com a enemics. Descrivim breument els tres grups que trobareu a les plantilles:
Grup 1: El primer grup representa els integrants d'un aixecament popular espontani, armat de manera precària i amb una experiència mínima en combat. No són milicians, en el sentit estricte del terme, sinó civils prou desesperats per deixar-se endur per la rauxa, prendre allò que puguin fer servir com a arma i llançar-se contra l'enemic. És una reacció "en calent", on difícilment es prendran presoners i on creuen que ja no els queda res a perdre. Tenen el nivell de novells i actuaran, per tant, a iniciativa 1, però a efectes de la tirada de pànic, si el combat no és sostingut, es pot obviar. No retrocediran a no ser que el nombre de baixes sigui realment espaordidor. Altres civils desarmats poden ocupar-se de treure els ferits del combat tenir-ne cura. Molt possiblement un grup com aquest no estigui actuant en solitari, depenent de la naturalesa de la revolta i dels nombres amb què compti la comunitat. És molt possible que la majoria d'una població s'hi trobi implicada.
Grup 2: És una partida de caça en descoberta, equipats amb armes de foc no militars. Està format per quatre membres i un gos. Segueixen sent novells a efectes de combat, però amb millors paràmetres pel que fa als seus dots d'observació, sigil i armes de foc. Formen part de la milícia i se'ls pot considerar una mena de patrulla de vigilància de l'assentament. Quan es trobin en el seu paper de caçadors/exploradors, mai atacaran primer. Miraran de fer-se fonedissos aprofitant el terreny. La seva prioritat serà sempre donar l'alarma sobre la presència de forans. Si són ells els sorpresos, però s'aconsegueix vèncer la desconfiança inicial, poden ser la via d'entrada a la població. Com a alternativa el DJ pot considerar l'opció d'adjudicar-los muntures. També són els encarregats d'assegurar-se que qualsevol visitant forà abandoni realment la zona un cop finalitzats els tractes amb la comunitat.
Grup 3: Es tracta d'una força premeditadament constituïda per la defensa de la comunitat, construïda al voltant d'un veterà de guerra que ha organitzat un grup de civils per la tasca. Aquest últim grup és el més refinat, militarment parlant. Inclou una barreja d'armes de foc civils i militars, el lideratge d'una persona amb experiència i l'afegitó d'un personatge amb rifle de caça amb mira telescòpica. Aquest grup no es troba mobilitzat de manera permanent. Els seus membres desenvolupen els seus oficis habituals durant la major part del temps, però han estat designats prèviament com a integrants de la milícia i disposen d'un ensinistrament bàsic que complementa la formació que ja poguessin tenir prèviament (l'exèrcit polonès mantindrà el sistema de lleves fins al 2009, en el món real). El líder del grup pot ser un soldat desertor originari de la mateixa comunitat o un soldat ferit deixat enrere per la seva unitat. Altres opcions també són vàlides. L'arquetipus de "soldat cansat" que apareix al llibre de Twilight:2000 v2.2, pàgina 141, encaixa plenament en aquest paper. Una bona història podria justificar que fos estranger i donar una pinzellada de color. En qualsevol cas ha de ser un individu perfectament integrat amb els civils, amb llaços prou forts amb la comunitat per a voler assumir aquest rol. El DJ pot fer servir més d'un grup d'aquest tipus simultàniament, però el líder serà compartit.
És obvi que cap dels tres grups suposa una força de combat militar. Però el DJ haurà de tenir en compte la coneixença íntima del terreny i els grups 2 i 3 són perfectament capaços d'organitzar una emboscada en el lloc que els sigui més propici. El DJ pot fer que diferents comunitats es coordinin per una mateixa fita.
>>>Informació addicional
Una petita comunitats rural polonesa que hagi sobreviscut a la ordalia de la guerra serà un grup de persones amb uns forts lligams entre ells i amb la terra que habiten i de la que extreuen el seu sosteniment. Hauran rebutjat la opció de renunciar a les seves propietats i traslladar-se a zones més protegides i s'hauran vinclat repetides vegades al pas d'unitats armades de tots dos bàndols, obligades a viure sobre el terreny. En aquest àmbit rural, el sentit de la guerra (si algun cop n'ha tingut), s'haurà desdibuixat totalment, víctimes de les rapacitats d'ambdós contendents. Hi haurà pocs joves en edat militar, la majoria incorporats (de grat o per força) a l'exèrcit regular o als grups partisans. Pels que queden ja no hi ha blocs que valguin. Com a molt pot prevaldre l'ideal de Polònia com a nació independent, al marge dels interessos dels dos grans blocs confrontats. Però fins i tot això és dubtós i és probable que qualsevol apel·lació al patriotisme trobi una acollida ben freda. Si el patriotisme ja no és un fet comú entre les comunitats rurals, no passa el mateix amb la religió. Polònia segueix sent un territori catòlic i la devoció no ha fet si no incrementar-se en els darrer anys de penúria. El fet religiós representa un vincle comú entre les comunitats rurals i el paper dels sacerdots és crucial. Actuen suavitzant les relacions entre comunitats, potenciant la col·laboració i evitant que es disgreguin en nuclis aïllats, fet que acabaria en litigis sobre la terra o el bestiar que, donada la precària situació, podria desencadenar en violència. Entrat l'any 2000, el polonès rural té un sentiment de pertinença més intens cap a la seva parròquia que cap a la idea de pàtria.
Els civils de les àrees rurals es mostraran sempre desconfiats davant els militars. Qualsevol soldat és vist com una font de problemes. Què busquen? Quants són? Algú els empaita? Estan de pas o pretenen quedar-se? Fins i tot els partisans polonesos (que poden lluitar a favor de qualsevol dels dos blocs) poden esperar un tracte similar, a no ser que algun dels seus integrants tingui algun lligam previ amb la comunitat. Si es pretén establir tractes amb els civils de les zones rurals, el tacte és tant important com un bon nivell de Persuasió. Ser introduïts pel sacerdot de la parròquia local és la millor entrada possible. Si es cerca informació que no comprometi la comunitat els hi donaran si els poden perdre de vista tan ràpidament com sigui possible. Si el que els jugadors busquen és aixopluc o provisions, és possible negociar-ho només si es venç la desconfiança inicial. A part de bens materials, els jugadors poden negociar oferint les seves habilitats tècniques o mèdiques (reparar un tractor, un grup electrogen o tractar una ferida, etc.). Si els polonesos veuen l'oportunitat de deslliurar-se d'uns bandits propers poden, fins i tot, fer un tracte amb els personatges. Però en cap cas miraran d'aprofitar els personatges per hostilitzar un enemic prou important o amb prou bones relacions com per que pugui portar-los problemes en el futur un cop el grup de personatges hagi marxat. I quan els jugadors abandonin la zona, seran seguits d'esquitllentes per estar ben segurs que de debò marxen.
Naturalment les males relacions són del tot possibles. En aquest cas la prioritat és la supervivència de la comunitat. Els polonesos cediran sota l'amenaça de la força, almenys inicialment. No els hi ve de nou. El Director de Joc haurà de decidir on traça la línia vermella que pot desencadenar una reacció violenta de la població (assassinats, abusos, crema de les collites o dels habitatges, robatoris...).
Quan les armes de foc no vagin a ser utilitzades, romanen amagades. No hi ha una armeria centralitzada i cada milicià o caçador es fa responsable de la seva arma. Els amagatalls seran enginyosos i gens obvis. A cap exèrcit li agrada deixar homes armats a la seva rereguarda i, per moltes poblacions rurals, els registres i les confiscacions no són fets desconeguts.
Nota de L'Argonauta: El full es presenta en versió .pdf i en versió Excel. La versió en format Excel ja té l'àrea d'impressió definida per imprimir-la directament. L'hem protegida (però sense password) per evitar l'alteració accidentals de les cel·les que no estan destinades a ser emplenades. Si voleu editar també aquestes cel·les, n'hi ha prou en seleccionar l'opció de "desprotegir full".