>>>Dark Conspiracy

>>> Els homes llangandaix

La banda de malfactors coneguts com Els homes llangardaix té els seus orígens al Bronx de novaiorquès. Els primers arxius del Departament de Policia de Nova York on apareixen citats daten del juny de 2003. Els nombrosos actes de violència extrema que van protagonitzar durant l'estiu d'aquell any els van fer saltar a les primeres pàgines dels diaris de tot el país. A partir d'aquell moment el fenomen es va estendre amb rapidesa per altres ciutats nord-americanes, donant lloc a bandes diverses però amb importants punts en comú. En qualsevol cas no existeix cap prova que faci pensar que es tracta d'una sola organització homogènia. Però, sigui pel magnetisme de la iconografia de la banda novaiorquesa, per l'afany per imitar-la o perquè alguns dels seus membres s'hagin traslladat a altres ciutats nord-americanes, els rituals de semblança amb els llangardaixos s'ha mantingut invariables en tot el país.

En tots els casos, les bandes d'homes llangardaix són col·lectius extremadament violents. Actualment les seves àrees d'influència se situen sempre en els downtowns dels grans metroplexes. Els membres de la banda són autèntics addictes a les modificacions corporals i el grau d'aquestes modificacions és indicatiu dels seus èxits i de la seva posició jeràrquica dins de la banda. Un iniciat comença amb els seus primers tatuatges, a la manera d'escates, que va estenent gradualment per tot el cos. Dedica gran part dels seus magres guanys a aquests primers tatuatges, que molts cops són realitzats en condicions precàries i que ocasionen no poques morts per infeccions. A mesura que un iniciat va implicant-se més i més en el funcionament de la banda, la superfície de la pell tatuada es va incrementant fins al moment que no és possible mantenir els tatuatges ocults. Arribats a aquest punt arriba l'hora del gran salt. Continuar amb la banda significa prosseguir amb les modificacions estètiques permanents, que seran visibles per tothom. Per aquest membre, serà impossible negar la seva vinculació amb la banda i seguir endavant significa deixar enrere qualsevol aspiració de canviar la seva manera de viure. El seu destí quedarà sempre lligat al downtown, als dominis de la banda, més enllà d'on és capaç d'arribar la policia de la ciutat. Malgrat la gravetat de la decisió, pocs iniciats dubten a l'hora de fer el pas. Les seves vides es troben massa imbricades amb la banda per plantejar-se sobreviure en solitari. D'ara endavant, sempre seran homes llangardaix. I tothom qui els vegi o sabrà.

De manera que a partir d'aquest moment decisori, els individus de la banda solen viure en comunitat, agrupats en petits corpuscles Seguir en la banda implica seguir amb les modificacions corporals. Els tatuatges s'estenen pel rostre, s'esmolen els ullals, es retalla la llengua per imitar la característica bífida dels rèptils, es modifiquen les orelles... El procés dura anys i només finalitza amb la mort. Algunes de les noves modificacions impliquen autèntiques operacions quirúrgiques que poden resultar extremadament costoses, com la inserció de boles de tefló sota les celles. Qualsevol home llangardaix segueix dedicant la major part dels seus guanys a aquestes modificacions, que solen ser contractades a cirurgians de confiança que es traslladen al downtown sota protecció de la banda i que duen a terme les operacions per un bon preu. La necessitat de prosseguir amb les modificacions corporals actua com una constant pressió econòmica que obliga els homes llangardaix a continuar les seves activitats sense descans, buscant sempre els diners necessaris per prosseguir amb la seva particular evolució. Els membres accepten que aquell dels integrants que estigui més "modificat" té el dret de liderar la banda. Les modificacions corporals són un tret de prestigi, una mostra dels guanys que el membre ha estat capaç d'obtenir i de la seva capacitat de sobreviure en un ambient de violència extrema.

Els homes llangardaix de menor grau solen malviure en comunitat, prenent poques decisions per ells mateixos, en una existència gairebé alienada per l'efecte de les drogues. La seva esperança de vida és més aviat minsa, ja que la seva clara identificació com a home llangardaix actua com un reclam per qualsevol banda rival. Els accessos de violència entre homes llangardaix de poc grau són freqüents i molts poden acabar en mort, un fet que es considera acceptable per la resta de membres. Però, tot i això, els grups solen mantenir-se cohesionats per protegir-se dels rivals. Aquests petits grups d'homes llangardaix de poca importància jeràrquica solen protagonitzar la majoria dels assalts nocturns, matant, robant i saquejant allò que troben al seu davant durant les seves salvatges cavalcades pel downtown.

A major rang, major organització. Els membres més veterans que han aconseguit sobreviure als primers estadis com a homes llangardaix solen tenir una major capacitat de planificació, mentre lideren els seus companys de menor experiència. Poden negociar contractes amb altres grups del poder dins del downtown o liderar temeràries incursions en altres barriades del miketown de la ciutat, saquejant començos i magatzems o segrestant persones.

El líders dels homes llangardaix dels metroplexes solen liderar bandes constituïdes per un nombre aproximat d'entre cent i cinc-cents membres, confiant en diversos lloctinents. Inicialment, existia la percepció que els homes llangardaix eren incapaços d'actuar com un grup prou organitzat per poder sobreviure i exercir una influència important. Això podia ser cert abans de l'any 2010, però actualment les coses són ben diferents. La banda mai ha deixat la seva font d'ingressos inicial, basada en els saqueigs, els furts, els atracaments i les extorsions. Però els líders llangardaix també negocien pactes amb bandes rivals, delimiten àrees d'influència i participen ells mateixos en els afers de violència més rellevants i planificats. Tenen interessos en la prostitució i en el tràfic de persones. Els seus contactes fora del dowtown, en àrees considerades com a "més segures" els proporcionen, també, una bona oportunitat per obtenir beneficis. Així, l'any 2014, els homes llangardaix de Los Ángeles van protagonitzar una temerària incursió fora del downtown de la ciutat, segrestant un autobús nocturn que transportava seixanta-tres treballadors de la megacorporació anglesa Apex Fabrisystems que es dirigien als seus llocs de treball pel torn de nit, enduent-se'ls després al downtown. La negativa d'Apex Fabrisystems a pagar cap mena de rescat va desembocar en una mena d'execució ritual de deu dels passatgers al cementiri Holy Cross de la ciutat, transmesa en directe a través d'internet. Durant la següent setmana, agents a sou dels homes llangardaix van ser capaços de cobrar bona part dels rescats directament de les famílies dels segrestats, mentre la policia de Los Angeles se'n mantenia al marge, tement que qualsevol interferència causaria l'execució de la resta de passatgers en una zona de la ciutat on, simplement, era impossible accedir-hi. Els afortunats que van sobreviure, aquells dels qui s'havia cobrat el rescat, van aparèixer com espectres a les barreres de seguretat policials que separaven el downtown de la resta de la ciutat. El seu testimoni va deixar la ciutat horroritzada.

La seva imatge com estereotip de la violència extrema constitueix un valor pel qual certa gent que està disposada a pagar, sigui per actes de revenja o amb la intenció de difondre la por a alguna persona o col·lectiu. És freqüent que actuïn pagats per alguna banda més organitzada en guerra oberta amb una banda rival. El tràfic de substàncies estupefaents es troba dins dels seus interessos i solen fomentar que els iniciats s'habituïn al seu consum, per fomentar el lligam amb la banda. Qualsevol líder ha de fer ostentació de modificacions corporals importants, com plaques de protecció subcutànies o urpes d'acer. En els casos dels líders de les bandes més poderoses, s'han detectat caríssimes modificacions cibernètiques, com cues articulades o urpes retràctils.

L'addicció a la violència és la tònica predominant en tots els nivells. Els homes llangardaix no solen deixar les seves víctimes en vida i es poden considerar afortunades aquelles que han rebut una mort ràpida. El seu fervor violent no coneix aturador i durant una incursió es preocuparan poc pels seus morts o ferits. De la mateixa manera, solen fer gala d'un instint de conservació força baix, i consideren que la millor defensa és matar aquells que poden matar-los. L'aspecte d'una banda d'homes llangardaix en plena incursió nocturna, entre crits salvatges i mostres de violència descontrolada constitueix el seu millor element dissuasiu. Dels líders depèn mantenir sota control aquest grup enfervorit, ben conscients que el nombre i la rauxa són els seus millors aliats.

Entre l'armament que poden utilitzar les bandes d'homes llangardaix, les preferides són les armes de fulla curta i les armes contundents. Aquestes armes poden adoptar formes diverses, com punys americans, matxets o, fins i tot, llances. En alguns casos poden disposar d'armes de foc, però aquest dret se sol reservar als més veterans, que les poden fer servir per intimidar els propis membres de la banda de grau menor.