>>>La crida de Cthulu

>>>40 anys de rol i horror còsmic


"Al meu parer, no hi ha res més misericordiós al nostre món que la incapacitat del cervell humà per correlacionar tots els seus continguts. Vivim en una plàcida illa enmig de mars negres i infinits, però no vam ser concebuts per que poguéssim arribar gaire lluny."


Al 2012, els afeccionats al rol en general, i a La Crida de Cthulhu en particular, vam estar d’enhorabona: l’edició especial 30è Aniversari –basada en la sisena edició de Chaosium– va veure la llum al mercat espanyol a les acaballes del 2011, de la mà de l’editorial sevillana Edge Entertainment.

Es tracta, sense cap mena de dubte, d'una edició totalment de luxe: a tot color, maquetació acurada fins al mínim detall, il·lustracions espectaculars, i una recopilació exhaustiva de tot el reglament publicat fins al moment, incloent-hi un tast de les tres principals èpoques tractades directament per Chaosium –anys 20, època victoriana i època actual–, i la part més fantasiosa corresponent a les terres del somni, el món oníric de Lovecraft, inspirat en els relats de Lord Dunsany. El propòsit és que els jugadors tinguin en un únic manual tot el material possible per poder desenvolupar les seves partides sense necessitat de més material complementari. Això facilita molt la vida als jugadors i s’agraeix no només per la comoditat, sinó per l' economia, doncs el preu del manual no es pot titllar de desorbitat pel que ens ofereix.

>>>Autor: Manel Ayats Bardic

>>>I·lustració de presentació: Ferran Clavero Bans

>>>Continguts de l'Argonauta sobre jocs de rol basats en els Mites de Cthulhu:


>>>Una mica d'història

L’any en que els astres es van arrenglerar perquè l’editorial Chaosium publiqués La Crida de Cthulhu –amb Sandy Petersen com a creador principal–, va ser el 1981, als EE.UU. Però no va ser fins uns set anys més tard, el setembre de 1988, quan la tercera edició va veure la llum a Espanya gràcies a l’enyorada Joc Internacional, editorial que també va publicar-ne l’edició en català l’any 1996, corresponent a la cinquena edició estatunidenca. Després de la publicació de Dungeons & Dragons, l'any 1985, va ser el segon joc de rol publicat a l’estat espanyol.

Des d'aquell moment va acumular diversos guardons com a millor joc, però l’any 1995 va entrar al prestigiós Hall of Fame dels premis Origin, sent el segon joc de rol de la història en ser-hi inclòs i compartint l’honor amb Dungeons & Dragons (el primer, naturalment), Advanced D&D, Traveller, Champions, GURPS, Pendragon i Amber Diceless.

El món del rol ha anat patint els seus alts i baixos, però mai no s'ha aturat, i La Crida de Cthulhu n’és un bon exemple. El 1998, La Factoría de Ideas reprèn la franquícia de Cthulhu a Espanya amb noves publicacions –però de menor qualitat d’edició en comparació amb el material de Joc Internacional–, traient l’edició revisada 5.5 i traduint la versió per al sistema D20 l’any 2002. Però el 2006 La Factoría de Ideas decideix centrar-se en les novel·les, deixant de banda la publicació de jocs de rol, en una època en la s'endevinava una davallada en aquest petit món dins de l’univers dels jocs. I els àvids afeccionats a La Crida de Cthulhu ens vam veure mancats de material traduït. Han tingut que passar cinc anys més fins l'aparició, el desembre de 2011, de la nova edició d’Edge Entertainment, revisada i ampliada amb material propi. Ara podem dir (no massa alt, per si els sectaris) que els Mites Primigenis han revifat, i amb més qualitat que mai!eia falta que tornés a haver-hi moviment a l’entorn de La Crida de Cthulhu. No només va ser el primer joc de rol de terror al mercat, si no que, possiblement, encara n'és el millor, tot i que Vampiro i tota la subsegüent nissaga també ha calat fort per la seva indiscutible qualitat. Però va ser Cthulhu el que va començar incorporant un nou concepte de joc de rol obrint noves vies d’exploració pels que vindrien després: valorar l’ambientació i la descripció per damunt del reglament i la tàctica; ja no era tot trinxar i conjurar! La seva particular manera de dissenyar els escenaris el fan inconfusible: un misteri que es va revelant gradualment, històries més centrades en aspectes psicològics i socials, misteris engrescadors, desafiaments moltes vegades quasi impossibles de resoldre, terrors que porten a la degradació mental dels personatges, i un alt índex de mortalitat; tot plegat conforma la marca distintiva de la casa.

Va ser un dels jocs pioners en utilitzar habilitats basades en la percepció i les relacions socials, donant un pas endavant respecte als jocs de rol de la vella escola, on aquest tipus d’accions eren completament interpretades pels jugadors. Un altre encert dels dissenyadors, atès que aquest estil de la vella escola hagués entorpit enormement el decurs i fluïdesa de les aventures de La Crida de Cthulhu, on el pilar central de les partides és el factor d’investigació amb un disseny conegut com de “capes de ceba”, pel fet de començar amb un misteri superficial per anar-nos introduint gradualment en el cor de la intriga i de l’horror.

També va ser el primer sistema que permetia l’accés a gairebé totes les habilitats a tots els personatges, independentment de la seva professió, cosa que el feia molt més flexible que la resta de jocs coetanis. Però sens dubte, un dels seus principals valors afegits va ser la incorporació de les regles de Seny i salut mental, molt en consonància amb l’ambientació i el tret diferencial definitiu que va donar a La Crida de Cthulhu la seva forta personalitat. Un concepte que molts altres jocs han intentat incloure en els seus reglaments.

Actualment podria semblar que moltes d’aquestes nocions són molt bàsiques i estan massa vistes entre els diferents jocs de rol del mercat; el Seny (Cordura en la seva versió castellana) pot prendre diferents formes, variants i aspectes, i ha estat millorada en jocs que n’han fet d’ella una part important del seu reglament, però poques vegades la salut mental està tan justificada i és tan efectiva com ho és a Cthulhu.

Són molts els que opinen que La Crida de Cthulhu s’ha guanyat de propi dret un lloc entre els cinc millors de l’encara recent història dels jocs de rol. Els ingredients que li valdrien aquesta preeminent classificació són variats, però en podem destacar tres: l’ambientació, el mercat i el sistema.

>>>Una ambientació potent

Els Mites de Cthulhu, iniciats per H.P. Lovecraft, continuats per molts altres escriptors –Robert E. Howard, Frank Belknap Long, Hazel Heald, Zealia Bishop, Arthur Machen, Clark Ashton Smith, Robert Bloch, J. Ramsey Campbell, i més–, i aglutinats sota aquest terme per August Derleth, s’han convertit en una de les nissagues més importants dins del món de la literatura de terror, creant un nou gènere per sí mateix: el de l’horror còsmic. A més, la mitologia cthulhiana inclou elements parcials de ciència-ficció i fantasia onírica –aquesta última inspirada en els relats de Lord Dunsany– que enriqueixen i acoloreixen molt més el seu univers.

A l'actualitat, l’horror còsmic està sobradament assentat en el món de la literatura del terror, i la continuïtat donada per molts autors –tant clàssics com contemporanis– li atorga un caràcter evolutiu. Però la proposta del joc va una mica més enllà, i dóna la possibilitat de plantejar incursions dins d’altres gèneres de terror com poden ser el gòtic més clàssic, l’horror macabre, els d’assassins i sectes sense escrúpols, els monstres de la mitologia folklòrica, etc. D’aquesta manera, l’estil de joc pot variar entre el que seria un tipus més tradicional i Lovecraftià, fins a un de més aventurer o pulp –a l’estil d’Indiana Jones.

>>>Un mercat extens

No només hi ha un bon grapat de contes i novel·les sobre Els Mites de Cthulhu, sinó que hi ha disponible un recolzament de material a tots els nivells: una àmplia col·lecció de mòduls i suplements de rol, tota una selecció de jocs de taula i de cartes de molta qualitat, videojocs, joguines i peluixos, miniatures de plom, còmics, llibres d’il·lustracions, pel·lícules, música, i tota una gama de marxandatge en forma de daus, clauers, samarretes, cartells, xapes, etc. Mentre hi hagi mercat, hi haurà joc!

>>>Un sistema idoni

La Crida de Cthulhu, en el seu moment, va plantejar un sistema de joc innovador, basat en el RuneQuest –també de Chaosium–, i que es diu Basic Role-Playing (BRP). L'elecció del BRP va ser un gran encert doncs, s’ajusta a la perfecció al que ha de ser un joc on el més important és centrar-se en la història i l’ambientació.

L’èxit del sistema BRP rau en la seva rapidesa i facilitat de comprensió, donant molta flexibilitat al Guardià dels Arcans –que és com es nomena el director de joc a La Crida de Cthulhu–, permetent-li centrar-se en el fil dels esdeveniments sense haver de patir en excés per les regles i les normes de joc, i donant-li els recursos per resoldre fàcilment un munt de situacions. També els jugadors ho agraeixen, doncs visualment atorga una representació molt intuïtiva del potencial dels seus Investigadors –així és com s’anomena als personatges dels jugadors–, les tirades són ràpides de resoldre, i els combats són trepidants i estressants. Si a això li sumem el reglament sobre el Seny, tenim el còctel idoni per a l’ambientació dels Mites.

Però no tot són flors i violes... Qualsevol jugador de La Crida de Cthulhu acaba assumint que l'esperança de vida del seu personatges pot ser ben curta i que, ben lluny d'estar predestinat a convertir-se en un heroi invencible, el seu destí sol ser una espiral descendent marcada la per la decadència mental, cap una esfereïdora comprensió de la insignificança de l’ésser humà i de la vaporositat de la vida. El millor que els Investigadors poden esperar després d'albirar els horrors del cosmos és una mort ràpida, encara que sigui dolorosa i poc ortodoxa, ja que l’alternativa més plausible pot ser l’ingrés en una institució mental, abocat a una vida buida d’esperança, plena de terror, neguit i follia.

Hi ha força varietat d'ambientacions i sistemes que es basen en es Mites de Cthulhu. Alguns dels materials poden ser fàcilment utilitzables independentment del sistema emprat, sempre que les ambientacions siguin similars. D'altres estaran específicament pensats per un sistema de joc en particular. En qualsevol cas, tot i que aquesta secció de l'Argonauta porta per títol La Crida de Cthulhu, hem decidit incloure-hi altres materials relacionats que no corresponguin estrictament a aquest joc (El Rastre de Cthulu, Cthulhu Tenebrós, etc.), però que es basin igualment en els Mites. A mesura que anem nodrint aquesta secció amb materials, farem constar clarament els reglaments i les ambientacions pels que aquests materials poden ser vàlids.