>>>Dark Conspiracy

>>> Equips paramèdics de rescat

Trucar a una ambulància des de qualsevol suburbi de Boston és tan inútil com intentar apagar un incendi amb un got d'aigua. Les pòlisses de rescat d'emergència intenten donar un a resposta a aquesta problemàtica. El funcionament és simple. L'usuari o client contracta una companyia asseguradora que ofereix, entre els seus serveis, la cobertura de rescats d'emergència. En compliment d'aquest servei, la companyia garanteix al client que li subministrarà assistència sanitària en els llocs que s'especifica a la pòlissa. A pòlisses més cares, majors són les cobertures i els mitjans que s'impliquen en el que les companyies solen anomenar "rescat sanitari d'emergència".

Les companyies que solen donar aquest servei utilitzen un sofisticat dispositiu electrònic, la Targeta de Rescat. N'existeixen moltes variants però normalment totes es classifiquen en les categories Bronze, Plata, Or, Diamants i Platí, de menor a major preu. Les targetes, que han de ser portades pel client en algun lloc proper al tòrax, mesuren permanentment les constants vitals de l'individu i alerten a l'equip de rescat més proper disponible en cas de que aquestes constants vitals indiquin alguna anomalia que pugui posar en risc la vida del client. També poden ser activades manualment pel client. Les Targetes disposen d'un dispositiu localitzador GPS que permet la ubicació de la seva posició en qualsevol part del món. Amb la categoria Platí, la companyia asseguradora es compromet a que el client serà rescatat en qualsevol part del món on tingui cobertura i en qualsevol circumstància en menys de vint minuts. Els preus són prohibitius per la gran majoria de la gent, però existeix una forta demanda per part de les megacorporacions que es dediquen a treballar fora dels grans nuclis corporatius. Al tractar-se de companyies asseguradores que treballen a escala mundial, poden aconseguir prou contractes com per que es tracti d'una activitat rentable.

No cal dir que el personal dels equips de rescat tenen que assumir, en algunes circumstàncies, uns riscos realment importants. En l'exemple anterior del reporter de Boston, pot haver estat ferit en un tiroteig que encara es troba en curs. Els equips de rescat tenen la missió d'extreure'l en vida, estabilitzar-lo i portar-lo al centre sanitari més proper on pugui rebre atenció mèdica d'acord amb la naturalesa de les ferides rebudes. Obriran foc amb el seu armament propi en cas de que sigui necessari per arribar al client.

Les companyies asseguradores més consolidades en l'arriscat terreny dels rescats d'emergència disposen de personal contractat que forma part integral de la plantilla de l'empresa. Són les companyies amb més renom i amb els catxés més elevats, on el client està disposat a pagar sumes desorbitades amb la confiança de que l'asseguradora respondrà amb la màxima eficàcia. Es tracta de casos excepcionals. La raó és senzilla. Les companyies que ofereixen entre els seus serveis la possibilitat de contractar una pòlissa de rescat d'emergència es veuen obligades a donar cobertura a gran part del món i a intervenir en el menor temps possible. Això significa fer-se càrrec dels costos de mantenir petites sucursals disperses arreu del món on la companyia garanteixi la cobertura als seus clients. Aquestes sucursals, on s'allotja el grup de rescat responsable d'aquella àrea geogràfica, poden estar inactives durant gran part del temps, esperant la senyal d'avís que indiqui que un client es troba en risc de mort dins de la seva zona de responsabilitat. Els preus poden ser prohibitius. Així que la solució més usual ha estat recórrer a subcontractar petites empreses privades que cobren per intervenció. Aquestes companyies, autèntics "mercenaris del rescat", poden estar treballant simultàniament per més d'una asseguradora.

Els grups de rescat ocupen petites bases d'operacions de mida variable, depenent del nombre d'integrants, dels mitjans, de l'equip i de l'àrea que controlen. Aquestes bases són freqüents a la major part d'Occident i de l'Europa de l'Est, i es troben de manera més dispersa a d'altres parts del món. Solen ser instal·lacions senzilles, pensades per allotjar els vehicles de rescat i el personal de guàrdia que es troba preparat per atendre qualsevol sortida de rescat amb la màxima urgència. Els membres del personal de rescat tenen preparació mèdica en atenció d'urgència i armament propi. I es troben autoritzats a utilitzar la força en cas de que sigui necessari per rescatar el client que ha fet activat l'emergència. La major part del integrants procedeix de l'àmbit militar o policial. El personal preferit de les companyies asseguradores nord-americanes que ofereixen els serveis d'una Targeta de Rescat procedeixen dels Grups de Rescat de la Força Aèria o del SWAT. La seva preparació està molt per damunt de la del soldat o mercenari regular, sobretot en el cas de les unitats de rescat més valorades i amb més recursos. Saben com utilitzar els seus vehicles, els dispositius de comunicacions i localització i el seu ventall d'armament. I com planificar o improvisar una operació en el poc temps de que poden disposar mentre es desplacen des de la seva base d'operacions fins al lloc on s'ha produït l'emergència. I tenen els coneixements mèdics adients per provar de mantenir una persona en vida fins que pugui rebre atenció mèdica en un centre especialitzat.

Els membres de l'equip de rescat tenen unes prioritats molt clares. Actuar ràpid i colpejar tan fort com sigui necessari si el que cal és rescatar la víctima per la força i estabilitzar el pacient fent el que calgui fins que sigui hospitalitzat. Altres consideracions passen a un segon pla. Molts cossos de seguretat privats i agent de la policia coneixen la seva reputació o han presenciat alguns dels seus rescats. I han après a mantenir-se'n al marge mentre es desencadena l'operació.

De manera gairebé obligada, tant les companyies asseguradores com els equips de rescat tenen que protegir-se contra falses alarmes, la utilització indeguda d'una Targeta de Rescat o contra les possibles demandes per haver danyat persones i material mentre tracten de rescatar la víctima titular de la pòlissa. Bona part de l'exorbitada quantitat de diners que es paga per una targeta de rescat es destina a aquest tipus de cobertures legals, que solen implicar advocats i indemnitzacions. No cal dir que un client que activa accidentalment o sense justificació la senyal d'emergència d'una Targeta de Rescat pot veure's obligat a pagar una multa realment important.