>>>Twilight:2000

Al mateix dia que finalitza la batalla al Mar del Nord, el Grup Vympel, un equip d’elit dels spetsnaz, protagonitza un agosarat atac contra el poert polonès de Gdansk. Els 280 integrants del Vympel, especialitzats en infiltracions i sabotatges, són transportats per tres ekranoplans del tipus Orlyonok i escortats per dos ekranpolans més (tipus Lun) que llencen una salva de míssils contra les instal·lacions portuàries. Aprofitant la confusió, els equips d’spetsnaz s’infiltren entre les defenses del port i hi col·loquen nombroses càrregues explosives. Quan finalitza l'operació, el Grup Vympel només ha perdut 11 dels seus integrants, mentre que la marina polonesa ha patit més de 500 baixes. Quatre vaixells són capturats, catorze resulten enfonsats, un submarí queda destuït (i s’ocasionen danys en d’altres) i les valuoses instal·lacions portuàries pateixen seriosos danys. La devastadora incursió serà un cop dur per l’OTAN i impedirà que la flota polonesa pugui aportar més que un grapat de vaixells a la lluita que, immediatament després, tindrà lloc al Mar Bàltic. A més hi ha la dificultat afegida que suposa el fet que Dinamarca prohibeixi la navegació de vaixells militars a través de Jutlàndia. Aquests fets combinats causaran que la flota alemanya es trobi virtualment sola per enfrontar-se a la Flota Soviètica del Bàltic. Els alemanys es veuen obligats a evitar l’enfrontament directe, però llencen petites operacions, que continuaran durant l’any següent, amb l’objectiu d’erosionar els soviètics.

La situació també evoluciona al Mediterrani i, de retruc, als Balcans. Grècia finalment ha entrat en la guerra i la seva marina, juntament amb les de Portugal i Espanya, patrullen el Mediterrani i eliminen qualsevol presència sèrbia de l’Adriàtic. No es produeix cap confrontació naval important amb la marina del Pacte, perquè el pas Bósfor encara roman tancat per Turquia, impedint el trànsit de qualsevol vaixell pertanyent als països bel·ligerants.

A terra, Grècia viola la neutralitat de Macedònia i s’empara del país. Aviat, les forces gregues estan lluitant al sud de Bulgària i a Sèrbia i la pressió sobre aquests dos membres del Pacte creix dia a dia. Arribat a un punt, la seva caiguda sembla imminent, però abans que acabi l’any, les tropes soviètiques s’incorporen a la lluita en aquest sector. A efectes pràctics, la decisió d’Ankara de tancar el Bósfor ha afavorit els interessos soviètics, que destrueixen amb facilitat i rapidesa les forces navals de Romania i d’Ucraïna. A mitjan desembre, les línies marítimes del Mar Negre es troben sota ple control del Pacte, que pot desplaçar-hi amb seguretat tropes i material cap al front dels Balcans.

La importància del conflicte té conseqüències a tots els nivells i arreu del món. El comerç internacional, que ja havia sofert abans de l’esclat de les hostilitats, segueix contraient-se a mesura que la guerra es va generalitzant. Mentre que encara no s’han marcat restriccions pels mercats civils, el Down Jones continua la seva davallada i a finals d’any ja ha caigut un 52%, arribant als 5518 punts, amb prou feines el nivell que havia assolit l’any 1996. Molts valors borsaris han quedat sospesos i la crisi econòmica està a punt de sacsejar el que queda del comerç internacional. La producció militar s’ha incrementat, tant en les nacions bel·ligerants com en les que han romàs neutrals i, contradictòriament, aquest fet ajuda a suavitzar la caiguda.

A l’Àfrica, les missions de pacificació de Nacions Unides (UNMEE entre Eritrea i Etiòpia, UNAMSIL a Sierra Leone, MONUC a la República Popular del Congo i MINURSO al Sàhara Occidental) finalitzen i la lluita es comença a reprendre amb lentitud en aquestes regions. Altres conflictes existents comencen a guanyar intensitat: La Guerra Civil d’Algèria, la Guerra Civil d’Angola, la Guerra Civil de Burundi (que amenaça d'escapar-se a la República Democràtica del Congo i a Ruanda), la Guerra Civil del Txad, la Segona Guerra Civil de Libèria, el Conflicte de Casamance, la guerra civil de Somàlia, la Segona Guerra Civil del Sudan i les rebel·lions ugandeses, que enfronten diversos grups rebels amb l’aspiració de governar. Les negligències locals i la suspensió del programa UNAIDS, el programa de Nacions Unides per la lluita contra la SIDA a Àfrica, afavoreixen l’expansió de l’epidèmia. Tot i la situació Àfrica també recull alguns beneficis derivats de l’exportació de primeres matèries als països en conflicte.

Aquests beneficis també arriben a l’Amèrica Llatina, però bona part va a parar a mans dels diversos càrtels i grups insurgents que han proliferat durant els darrers cinc anys. Creix la inestabilitat als Andes (entre Bolívia i el Perú) i a Colòmbia, on gairebé s’arriba a la guerra generalitzada. Les forces governamentals cada cop tenen més dificultats per aconseguir subministraments militars i aquesta nova situació afavoreix els grups insurgents. L’excepció és Xile, on l’exèrcit assoleix una victòria aclaparadora contra diverses faccions rebels. Mèxic i Amèrica Central, malgrat tenir la seva quota de grups insurgents, constitueixen una regió notablement estable.

Més que Àfrica i l’Amèrica Llatina, serà Àsia la més beneficiada per aquest nou comerç orientat a alimentar el conflicte, fet que durant un temps permet albirar un ràpid desenvolupament de la regió. Però les coses començaran a canviar a partir del 13 de desembre. Aquest dia, cinc homes armats irrompen al Parlament de l’Índia i hi maten set persones, abans de resultar morts ells mateixos. Els líders dels països veïns condemnen immediatament l’atemptat, inclòs Pakistan, però el 14 de desembre, el ministre d’Interior de l’Índia fa unes declaracions on afirma que “tenim indicis que semblen apuntar que algun govern veí i algunes organitzacions terroristes en actiu, es troben darrere de l’atemptat d’ahir al Parlament”, fent al·lusió indirecta al Pakistan. El mateix dia, Índia exigeix a Pakistan que aturi les activitats de les organitzacions terroristes de caràcter islamista Lashkar-e-Taiba i Jaish-e-Mohammed, que detingui els seus líders i que intervingui els seus comptes i les seves fonts de finançament. En resposta, les forces pakistaneses són posades en estat de màxima alerta i el portaveu militar de Pakistan, general Rashid Qureshi, afirma que l’atac al Parlament indi no és més que “un drama orquestrat per les agències d’intel·ligència índies per difamar la lluita per la llibertat del Kashmir ocupat”, finalitzant que l'Índia “pagaria ben cara qualsevol aventura”. El 20 de desembre, l'Índia desplega les seves tropes al Kashmir i a la part índia del Punjab, iniciant la mobilització més gran del país des de la guerra del 1971 amb Pakistan.