>>>Twilight:2000

L’1 de gener, Austria, Finlàndia i Suècia s’incorporen formalment com a memebres de ple dret de la Unió Europea. El govern Alemany accedeix a recolzar l'organització Sudetendeutsche Landsmannschaft (Associació Patriòtica Alemanya dels Sudets) en les seves reivindicacions al govern de la República Txeca. Aquestes reivindicacions demanen la revocació completa del decret de Beneš, que establia l’expulsió dels ciutadans d’origen alemany de Txecoslovàquia un cop finalitzada a Segona Guerra Mundial. Les peticions alemanyes desperten recels entre la població txeca, i, el que és més greu, el litigi fa que Alemanya posi bastons a les rodes al procés d’incorporació de la nova República Txeca a la Unió Europea .

Als Balcans, la guerra continua guanyant intensitat i sembla arribar a un punt d’inflexió quan els serbis ocupen la “Zona Segura” de l’ONU a Srebrenica i a Bosnia oriental i hi assassinen 8.000 persones. Poc després, els croats llancen la seva Operació Tempesta i prenen la Krajina sèrbia a Croàcia, guanyant la iniciativa per l’aliança Bòsnio-Croata. Les forces d’aquesta coalició arriben a amenaçar la capital Servo-bosniana de Banja-Luka, mitjançant un atac terrestre. Finalment, al desembre, es firmen els Acords de Pau de Dayton a París, que posaran final al conflicte. Croàcia serà reconeguda per Sèrbia, mentre que la Republika Srpska és reconeguda com una de les dues principals divisions politicoterritorials de Bòsnia i Herzegovina.

A l’Orient Mitjà, els esdeveniments més importants tenen lloc, de nou, a l’Iraq. Durant el mes de gener la CIA aconsegueix negociar una pau entre les faccions kurdes en guerra i contacta amb un corpuscle d'oficials iraquians que es troben implicats en una conspiració per assassinar Saddam Hussein. Es fan plans amb l'objectiu de coordinar aquest assassinat amb una ofensiva kurda al nord del país. El dispositiu es posa en funcionament a principis de maig. Saddam Hussein mor per trets efectuats des d’un tanc mentre les forces kurdes fan un rapidíssim moviment sobre el nord de l’Iraq. En tan sols uns pocs dies es destrueixen tres divisions de l’exèrcit iraquià i es capturen més de 5.000 presoners. Però l’operació no és prou ràpida i el buit de poder ocasionat per la mort de Saddam permet un aixecament total dels Xiïtes, liderats per Gran Ayatollah Mohammad Sadew al Sadr. Recolzat per Iran, els seus partisans guanyen terreny ràpidament i s’emparen de Bagdad i de tot el sud del país, amb els seus valuosos pous petrolífers. Quan arriba desembre, el país es troba de facto en estat de guerra civil, amb les faccions kurda i sunnita enfrontades als xiïtes Mentrestant, el primer ministre Yitzhak Rabin és assassinat en una trobada per la pau a Tel-Aviv.

A Àsia té lloc el que s’arribarà a conèixer com la Tercera Crisi de l’Estret de Taiwan que s'inicia arran d'un encès discurs del president taiwanès, Lee Teng-hui, a favor de la independència de Taiwan. La República Popular de la Xina reacciona aïradament al que considera una provocació en tota regla i comença a practicar nombrosos exercicis militars, de caràcter intimidatori, davant de la costa taiwanesa. Aquesta situació continuarà durant tot l’any següent.

A l’Àfrica, la missió de l’ONU a Somàlia es dona per finalitzada durant el mes de març i el país sencer s'enfonsa en un període de caos gairebé total. Més al sud, les esperances de pau s’esvaeixen quan els governs de Mali i Níger fracassen a l'hora d'arribar a un acord de pau amb la Rebel·lió Tuareg, ressuscitant de nou una vella guerra d’insurgència. La lluita també s’incrementa a Angola i el conflicte s’estén progressivament als països veïns, amenaçant l’estabilitat de tota la regió. La situació també empitjora igualment a Sud-àfrica, on el descontentament ha anat creixent des de la restitució de l’Apartheid. Quan esclata la violència, molts països occidentals s'afanyen a condemnar la repressió exercida pel govern Sud-africà, però alguns d'ells encara ofereixen el seu suport, en secret, al govern d'Hartzenberg.

A Mèxic, l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional es mostra capaç de resistir les successives ofensives de les forces governamentals, que veuen com una bona porció de Chiapas escapa encara al seu control. Als Andes té lloc un breu conflicte entre l’Equador i el Perú: La guerra de Cenepa. La guerra acaba un mes després de començar, però les converses de pau posteriors avancen amb extrema dificultat.