>>>Traveller: The New Era

>>> PNJ a punt per jugar: Jon Little Albering

El capità del RCES Jon Albering no és la mena d'oficial que els joves cadets de la Coalició esperen arribar a ser quan emplenen les seves sol·licituds d'ingrés. Jon Little mai ha sentit cap inquietud per visitar els Erms, reconeix sentir-se fora de lloc dins d'una astronau i tots els que el coneixen asseguren que la seva interpretació de la disciplina militar, sent generosos, és més aviat laxa. Fa anys que el seu uniforme no surt de l'armari i, si us el trobeu a l'espaiport d'Spires, vestit amb la seva granota de treball tacada d'oli i fluids hidràulics, amb barba de tres dies i un cigar apagat fermament subjecte a la seva boca, possiblement passareu per alt la màxima autoritat de l'espaiport. Serà per poc temps. El capità Jon Little Albering és el tipus de persona que fa rutllar les coses quan les condicions no són, ni de bon tros, les més adequades. I és per això que l'RCES l'hi ha encomanat l'espaiport d'Spires.

>>>Antecedents

Jon Albering és nadiu del planeta Trybec i, com tots els seus habitants, la seva vida es troba estretament relacionada a l'antiga corporació que, des de fa segles, governa i dóna nom al planeta. Orfe des de ben petit i sense família coneguda, Trybec Corp es va ocupar de la manutenció i de la formació del petit Jon. Trybec Corp sempre havia estat una corporació de segona categoria durant l'època imperial, tot i que gaudia d'un mercat estable al sectors Diaspora i Old Expanses. Durant la infantesa i joventut d'en Jon, la corporació era només una ombra del que havia estat en el passat, però els ciutadans de Trybec, tots ells membres de la corporació, van seguir amb les antigues normes que regien les vides dels trybequians des de feia generacions i van acceptar que el consell directiu de Trybec Corp es fés càrrec del govern del planeta.

Durant la seva joventut, Jon es veié immers en els esforços de la població relacionats amb la recuperació de materials, el reciclatge, les reparacions, l'estudi, l'organització del treball i dels recursos disponibles... Va haver-hi privacions i penúries, però també una història col·lectiva de superació en la que Jon va jugar-hi el seu paper. "Tècnic no especialitzat" seria una manera de definir-lo, però "manetes" seria un terme molt més apropiat. Quan es va convertir en adult era una persona respectada per la seva capacitat d'improvisació, per trobar solucions imaginatives i per fer servir els recursos que tenia a mà.

Amb l'arribada dels hivers a Old Expanses i la formació de la Lliga de l'Alba els trybequians van reforçar-se en l'opinió que tot el que havien fet tenia sentit. No només havien sobreviscut sense conflictes sagnants, si no que havien evitat una davallada dramàtica de coneixements i estaven habituats a l'ús d'eines tecnològiques modernes. Trencat l'aïllament, Trybec Corp tenia una nova oportunitat. La seva manera d'assumir el nou repte va ser la recuperació de l'antiga base del servei d'exploració que hi havia el planeta. I en Jon Albering hi va participar. Incansable i immune al desànim Jon, va ser una petita peça més en els èxits, els treballs i les decepcions d'aquells primers anys de renaixença: La Base Alba, la reforma dels primers dotze mercants i la seva dolorosa pèrdua als Erms.

A la ratlla dels quaranta, John Albering s'havia convertit en un encarregat eficient que impulsava els seus grups de treball a buscar solucions als problemes encara que no fossin convencionals i que treballava colze a colze amb els seus treballadors. La proposta de Trybec Corp de fer feines fora del planeta el va agafar amb una certa sorpresa. Més tenint en compte que quedaria enquadrat dins les files de l'RCES com a oficial tècnic. L'objectiu immediat eren les tasques de construcció d'un nou espaiport a Spires. La feina li va semblar interessant. La paga justa. Els instructors de l'RCES van fer la vista grossa durant el breu i obligat període de formació militar d'en Jon, que no va prendre's gaire seriosament. Al capdavall estava allà per les seves habilitats tècniques i per la seva capacitat per manar escamots de treball, així que ¿què importava que no fos el més marcial dels oficials? Amb els galons de tinent, va agafar les seves eines, va supervisar l'embarcament de la maquinària, va fer el cor fort davant la perspectiva d'un viatge espacial i va sortir cap a Spires.

>>>La feina del capità Albering

Jon Albering no només va contribuir a bastir el primer espaiport d'Spires. L'RCES va decidir que era la persona més adequada per gestionar-lo. Jon es va encongir d'espatlles davant l'oferiment, va acceptar el grau de capità i va seguir treballant. El planeta li agradava i, un fet que no deixa de sorprendre'l encara ara, havia iniciat una relació sentimental amb una spirenca, que més tard esdevindria la seva dona.

L'espaiport d'Spires és un tipus E, una esplanada de basalt tallada a làser i envoltada d'edificis prefabricats. La promesa d'augmentar la seva capacitat sempre sembla imminent però encara no s'ha materialitzar, a l'espera que la Coalició enviï els recursos necessaris. Mentrestant, malgrat la limitada importància comercial d'Spires, el sistema es troba en la principal línia de comunicació interna de la Coalició. Això significa trànsit, naus, tripulants, avaries i més problemes dels que un espaiport del seu tipus hauria de suportar. Molta feina i pocs recursos. Un altre oficial s'hauria creuat de braços per esperar la resposta a la seva carta de protesta o de dimissió. Però aquest oficial no és el capità Albering.

Gestionant una barreja de personal civil i de l'RCES, en total dues dotzenes de persones, Albering manté l'espaiport en funcionament d'una manera fluida. Les naus són abastides, les tripulacions ateses, es carreguen i es descarreguen les mercaderies, es repara allò que pot ser reparat i es cursen peticions per la resta. Albering coneix bé el seu personal, sap quan escridassar algú i quan concedir-li un descans i és famós per no perdre el seu bon humor. La seva voluminosa silueta, que li ha valgut el mot de Little, pot ser vista a l'espaiport a les hores més intempestives. Dins de l'espaiport la seva paraula és llei, tot i que una llei força flexible. Albering opina que fer rutllar un espaiport com el d'Spires obliga a certes concessions. És estricte amb la feina, però gens amb temes com la uniformitat o el petit contraband que es faci entre tripulants i que no travessi la tanca de l'espaiport cap a la resta d'Spires. Pot concedir petits favors si això fa que millorin les condicions de l'espaiport i té fama d'aconseguir recanvis dels origens més insospitats.

>>>Jugant amb el capità Albering

Si el grup de personatges visita l'espaiport d'Spires és gairebé obligat que es topin amb el capità Albering, especialment si són tripulants o propietaris d'una astronau. En aquest cas, la única pista de que es troben davant d'un membre de l'RCES és la gorra desgastada amb les sigles de l'organització. Res més pot fer endevinar que es troben davant d'un oficial. Albering és gran, panxut i pesant, de cara expressiva, grossa, quadrada i ben afermada sobre un coll de brau. Sol vestir una granota de treball de color difícil de definir, tan gastada com la seva gorra, amb butxaques que no semblen tenir fons i d'on poden aparèixer qualsevol mena d'eines. És un gran amant dels cigars, un vici que ha adoptat a Spires, on s'hi cultiva tabac. És freqüent que en porti sempre un a la boca, encara que sigui apagat, ben afermat entre els seus llavis. Si el grup es troba a l'Albering a l'espaiport, segur que no el trobarà ociós. Estarà fent qualsevol mena de feina, inclòs el tipus de tasques que encarrega als seus subordinats. Les seves pauses de descans són breus i les sol acompanyar d'una gran tassa de cafè, el seu altre vici.

Albering no és una persona discreta. Crida, vocifera, riu amb grans riallades i té un sentit de l'humor a proba de bombes. Rarament se'l trobarà desanimat i quan l'evolució d'alguna feina de l'espaiport l'exaspera per la seva lentitud, s'afegeix al personal que l'està duent a terme, sense deixar de rondinar, insultar o maleir. Quan la feina s'acaba recupera el seu to alegre habitual, reparteix cops de palmell amistosos a les esquenes i felicita la feina de cadascú tot mastegant el seu cigar.

El seu lligam amb Spires és la seva esposa, Nira, quinze anys més jove que ell. Formen una parella desigual però ben avinguda i al costat d'ella, Jon Albering es transforma en un mans xaiet que es desviu pel seu benestar. Nira l'ajuda en les tasques de l'espaiport, especialment amb els comerciants spirencs que duen càrrega per ser embarcada, i s'encarrega de la reduïda cantina.

Albering té una gran memòria i no sol oblidar un tripulant que li ha causat problemes, que li deu un favor o amb el que es considera en deute. Aportar algun equipament per l'espaiport o donar-li ajuda en algun moment crític és garantia de que el favor serà retornat. Desconfia de les persones que no tenen sentit de l'humor, perquè ho considera un ingredient essencial per suportar les adversitats. No suporta l'altivesa i és un ferm defensor de deixar que els spirencs formin part de la Coalició de la manera que més els plagui. Els personatges poden recórrer a ell en cas d'avaries, informació sobre altres naus o sobre la navegació espacial al sistema Spires o si busquen, simplement, històries de navegants. Ell, al seu torn, es mostrarà curiós per les històries del grup de personatges i en prendrà nota si considera que poden suposar un benefici per l'espaiport. Una petició de càrrega de franc o lliurar un missatge en algun altre sistema solen estar entre la llista de peticions més usual.