>>>Twilight:2000

>>>Desenvolupament general de l'ofensiva

Davant l'escomesa inicial del 3r Exèrcit, les unitats poloneses que es trobaven directament en la ruta d'avenç de l’11è Cos van optar dissoldre's i escapolir-se del combat, evitant una derrota segura. Aquestes unitats van enfilar després cap al nord, entrant a l’àrea compresa entre Gdansk i Slupsk per començar a fiblar el flanc esquerra dels nord-americans. Malgrat que es trobaven aïllades de la resta de forces del Pacte, les seves necessitats de subministraments eren mínimes degut a l’escassetat d’homes i a la utilització de muntures). El queviures eren també abundants a la zona on operaven i comptaven amb la inapreciable col·laboració de la població local, que encara recordava la terrible política de terra cremada aplicada sense miraments per les tropes de l’OTAN durant el seu pas per la regió durant retirada des de Varsòvia i la frontera russa a finals del 1997.

Amb els corpuscles d'unitats poloneses resistint al nord, l’11è Cos es va veure obligat a enviar-hi la 50a Divisió Blindada per mantenir-los a ratlla fins que els canadencs i el 116è de Cavallería Cuirassada (ACR, Armored Cavalry Regiment) hi arribessin per acabar d’eliminar l’amenaça. Aquestes dues unitats havien estat enviades per assistir als britànics que mantenien a ratlla les forces soviètiques al flanc sud i que començaven a mostrar signes d’activitat. Els alemanys haurien de rellevar els canadencs i el 116è ACR en una setmana, deixant-los lliures per afegir-se després a la 50a Blindada i esclafir els polonesos abans de provar d’atrapar a l’11è Cos.

La 2a Divisió de Marines va començar el seu moviment per mar per assaltar l’àrea compresa entre les runes de Gdansk i Elblag, escortats per l’únic destructor dels Estats Units encara operatiu en un radi de 5000 Km, l’USS John Hancock. Malgrat que el moviment va ser tot un èxit, un dels vaixells de subministrament va topar amb una mina marítima i es va endur al fons del Bàltic el 30% de les reserves de provisions, combustible i municions assignades a la divisió. Afortunadament la major part del personal i dels elements blindats van posar peu a terra però, passada una setmana, el combustible va començar a escassejar. El consum de munició havia estat mínim degut a l’absència d’oposició i els queviures no eren cap un problema pel fet d’estar-se desplegant en un territori ric en recursos agrícoles. Però sense combustible ni dipòsits enemics d’on capturar-lo, el comandant de la divisió va optar per enfilar cap a l’oest i tractar d'enllaçar amb la 50a Divisió Blindada i donar-li tot el suport possible contra els polonesos.

Cap a meitats de juliol, la situació havia empitjorat de manera dràstica. La 5a Divisió estava a punt de ser anihilada; la 8a Divisió s’havia desplaçat molt més enllà de la zona que li havia estat assignada inicialment, en persecució d’unitats de reraguarda del Pacte que es trobaven en plena fugida; la 50a Divisió Blindada estava encallada, mantenint a ratlla els polonesos al nord i esperant encara els canadencs i el 116è ACR, mentre que la 2a de Marines es trobava arrossegant-se lentament cap a l’oest. No quedava ningú per rescatar la 5a d’Infanteria, que lluitava per la seva supervivència. Mentrestant, les últimes informacions sobre la posició de la aª Divisió indicaven, sorprenentment, que es trobava en alguna banda de Rússia occidental.

L’aparició sobtada del 4t Exèrcit de la Guàrdia va trasbalsar tot el front europeu, i la seva pressió es va deixar sentir arreu. El comandant del 3r Exèrcit no va tenir altre remei que optar per minimitzar les seves pèrdues i provar de consolidar allò que s’havia guanyat. Es van donar ordres al 3r Cos alemany perquè es mogués cap a posicions que el permetés ajudar els britànics i a d’altres unitats alemanyes. Mentre això succeïa, la resta d’unitats poloneses que no estaven atrapades per la 50a Divisió o travades en combat amb la 5a van començar a exercir pressió cap al nord al voltant del flanc est dels canadencs i del 116è ACR. Les unitats soviètiques de reserva es van moure directament cap al nord, contra els canadencs, que es van veure forçats a retrocedir cap a la costa.

La totalitat de l’operació havia estat concebuda com una manera de fer caure tota la Polònia central. Primer a través dels desembarcaments a la costa bàltica i després a través del moviment de tot el flanc dret aliat. Però finalment es va convertir en una trampa gegantina per nord-americans i canadencs, un cop les divisions del Pacte van obrir-se camí cap a Sczecin. Amb els alemanys ocupats en altres zones, la cursa era cosa d’americans i soviètics. Si els soviètics aconseguien arribar a la costa els primers, la retirada de tot l’11è Cos quedaria tallada.

La 2a Divisió de Marines va establir contacte amb la dreta (l’est) de la 50a Divisió Blindada just a temps. Es van transferir les reserves de combustible i els marines van esdevenir, novament, una unitat mòbil. El gruix de la 50a va ser ràpidament desplegada cap al sud, protegint la 2ª Divisió contra la principal amenaça soviètica mentre els marines mantenien els polonesos a ratlla.

Finalment, els canadencs i el 116è ACR van retrocedir sota la pressió creixent de les forces combinades de polonesos i soviètics, dirigint-se cap al quarter general del cos a Karlino, incapaços d’aconseguir res més que alentir l’avenç de la continua afluència de tropes i tancs del Pacte.

El resultat final és que l’11è Cos va quedar separat de la resta de forces aliades més pel terreny que pels propis soviètics. El riu Oder i els nombrosos llacs interconnectats formaven una barrera d’aigua des de Szczecin fins al Bàltic. El cos estava encara en contacte per mar amb Alemanya, però qualsevol moviment reunir-se a les forces aliades hauria necessitat una ofensiva contra les divisions del Pacte al sud i a l’est de les runes irradiades de Szczecin. Era possible enviar alguns subministres per mar, però no quedava prou capacitat després dels desastres de primavera per retirar ni tan sols una petita fracció de l’11è Cos. A més la disponibilitat d’instal·lacions portuàries era limitada i la majoria dels subministres tenen que ser desembarcats directament a la platja utilitzant embarcacions petites.

>>>14 de juliol

La 2ª i la 256ª Brigada comencen els seus atacs cap a Łódź, per trobar immediatament més resistència de la prevista. L’atac pel flanc dret de la 256ª Brigada seguint l’eix de la carretera Łask-Pabianice escombra els piquets de cavalleria que se li oposen, però troba infanteria ben equipada i atrincherada a Pabianice. Després de perdre nombrosos tancs i transports blindats d’infanteria, la brigada s’atura per reagrupar-se. Però en menys d’una hora la brigada sofreix l’atac pel flanc per part de tancs i transports blindats de tropes que avancen des de Piotrków Trybunalski, veient-se obligada a retrocedir cap a Łask. L’atac de la 2ª Brigada topa amb tancs atrinxerats de la 20ª Divisió de Tancs soviètica tant bon punt surt de la seva línia de partença i és incapaç de realitzar cap progrés en el que queda de jornada. Segons les últimes informacions, la 20ª Divisió de Tancs havia estat ubicada a Ucraïna com a element integrant del 4art Exèrcit de Tancs de la Guàrdia. Al migdia, el 3/77 de la 1ª Brigada rep atacs de sondeig per part de forces mecanitzades poloneses i la reraguarda de la divisió a Krośniewice és atacada per la 86 Divisió de Cavalleria soviètica.

Quan cau la nit, es fa evident que , o bé la intel·ligència aliada ha fracassat estrepitosament en la identificació de les unitats enemigues en el front occidental, o bé el Pacte de Varsòvia ha estat capaç de moure formacions des de la reserva més ràpidament del que ningú hagués previst. També es fa dolorosament clar que, en lloc d'haver aconseguit una ruptura, la 5ª Divisió es troba perillosament dispersa i pressionada des de totes direccions. El comandant de la divisió decideix que és el moment de concentrar-se i aconseguir una mica d’espai per maniobrar. La divisió es mourà cap a l’oest en direcció a Kalisz. La 1ª Brigada es mantindrà en posició a Kolo amb el 3/77 Blindat, com a punt de pas sobre el Warta. La 2ª Brigada i l’estat major divisionari es mouran fins a Uniejów. Un batalló mantindrà el cap de pont mentre que el gruix de la divisió creua el riu per mantenir-se en reserva. La 256 Brigada tindria que retrocedir per carretera fins a Sieradz i controlar allà el pont sobre el Warta.

>>>15 de juliol

Durant el matí, la 2ª Brigada comença el seu replegament, però és colpejada per la 20ª Divisió de Tancs soviètica mentre es mou per terreny obert cap a Uniejów. A la tarda, una dotzena de tancs soviètics romanen cremant al camp de batalla, mentre la 20ª Divisió s’ha vist obligada a retrocedir amb fortes baixes. El 3/11 d’Infanteria, però, queda destruït a Kutno. La brigada, perillosament delmada, arriba a Uniejów al capvespre, per descobrir que el pont sobre el Warta ha volat pels aires. El 7è Batalló d’Enginyers comença la reconstrucció del pont sota llum de torxes amb els materials locals que pot reutilitzar.

El gruix de la 256ª brigada roman a Łask durant tot el dia degut a l’escassetat de combustible, però el 4/12 de Cavalleria retrocedeix i assegura Sieradz i el seu pont sobre el Warta. La 1ª Brigada, amb el 1/61 d’Infanteria a Konin i el 3/77 Blindat a Kolo, envia el batalló que li queda, l’1/40 Blindat, al sud en direcció a Kalisz, per assegurar la reraguarda de la divisió.

>>>16 de juliol

La situació de la divisió empitjora ràpidament. La 256ª Brigada a Łask és durament atacada des de l’est i el nord-est per fortes contingents mecanitzats i el quarter general de la brigada resulta destruït. Encara escassos de fuel, la majoria dels tancs de la brigada lluitaran i seran destruïts allà on estan. Els supervivents fugiran a peu a través dels boscos, en direcció sud-oest. La força atacant és identificada com la 124ª Divisió Motoritzada de Fusellers, un altre component del 4art Exèrcit de Tancs de la Guàrdia.

En el mateix moment en que la 256ª brigada agonitza, elements d’avançada de la 21 Divisió de Fusellers Motoritzats apareixen darrera de les posicions del 4/12 de Cavalleria a Sieradz, després d’haver-se aproximat per carretera des de Złoczew. Una altre Divisió del 4at Exèrcit. El 4/12 de Cavalleria, reduït a 200 soldats, es retira cap a la carretera de Kalisz.

A última hora de la tarda, l’1/40 Blindat de la 1ª Brigada a Kalisz envia forces d’infanteria per sondejar cap a Pleszew a l’oest i Ostrów Wielkopolski cap al sudoest. El punt de creuament a Uniejów es pot utilitzar cap al final del matí i la 1ª Brigada comença a fer-hi creuar el seu equipament pesant. Cavalleria polonesa, arribada de l’oest, temptegen les posicions de la 2ª Brigada als cap de pont.

Al vespre, el comandant de la divisió ordena la voladura dels ponts sobre el Warta i concentrar-se a Kalisz. Mentre que això es possible a Konin, Kolo i Uniejów, el pont de Sieradz ja ha caigut en mans enemigues, i la 21ª Divisió de Fusellers Motoritzats ja ha arribat fins a Wieluń.

17 de juliol

A trenc d’alba, la pressió sobre l’1/40 Blindat, ara amb les restes del 4/12 de Cavalleria, no para de créixer. A la infanteria polonesa de Pleszew s’hi afegeixen vehicles blindats lleugers que es creu que pertanyen a la 10ª Divisió de Tancs polonesa. A seu torn, la infanteria a Ostrów Wielkopolski ha estat identificada com a elements de la 12ª Divisió de Tancs de la Guàrdia, una unitat debilitada que havia estat en reserva prop de Legnica. Tot i així, sembla que ha estat reforçada per elements mecanitzats que pertenyen a la 21ª Divisió de Fusellers Motoritzats. Cap al migdia, piquets avançats del 4/12 de Cavalleria informen d’una gran columna mecanitzada avançant per la carretera de Sieradz cap a Kalisz. L’1/40 Blindat comença a defallir sota la pressió des de l’oest i el sud-oest i és incapaç de cedir tropes per fer front a la nova amenaça.

Tot i així, elements avançats de la 2ª Brigada estaven aproximant-se des del nord i els darrers 10 M1E2 del 3/70 giren cap sud camp a través entre Kalisz i Turek, per atacar la columna soviètica des del flanc. El 2/21 d’Artilleria arrossega els seus obusos camp a través darrera dels blindats i comença a donar foc de suport. Igualment, el 3/10 d’Infanteria, majoritàriament transportat en camions, els segueix per darrera per donar suport als tancs.

El 3/70 arriba fins a una posició 2 quilometres al nord de la carretera cap a les 1100 hores, amb els dipòsits de combustible buits. Prenent posicions de desenfilada al llarg d’una carena baixa, el comandant del batalló veu el gruix de la 124 Divisió de Fusellers Motoritzats acumulant-se a la carretera sota seu. A les 1100 el batalló obre foc i comencen immediatament a registrar-se impactes al llarg de tota la columna. Aviat tota la columna desapareix de la vista del batalló quan el fum cobreix tota la carretera. Els tanquistes americans informen de nombroses explosions secundàries mentre els transports de combustible i munició volen pels aires.

Cap a les 1220 hores, els soviètics intenten un contraatac, però varies temptatives d’assaltar les posicions del 3/70 per part de tancs i transports blindats d’infanteria queden anorreades i els 2000 metres de terreny obert que separen el batalló nord-americà de la carretera queden farcits de les carcasses i les restes de la majoria dels vehicles blindats que li quedaven a la divisió. A última hora de la tarda, un intent de flanquejar la posició fou frustrat amb l’arribada del 3/12 d’Infanteria.

Mentre queia la nit, el comandant de la divisió intenta fer-se al càrrec de la situació. La 2ª Brigada, amb el 3/70 Blindat i el 3/10 d’Infanteria es troben a l’esquerra, sobre la carretera de Sieradz. El 4/12 De Cavalleria i el 1/40 Blindat mantenen Kalisz. L’1/61 d’Infanteria de la 1ª Brigada es troba als boscos al nord de Kasisz, a la carretera cap a Konin, protegint la dreta de la divisió, mentre que el 3/77 Blindat de la 1ª Brigada forma la petita reserva divisionaria darrera de Kasliz.

El 3/19 d’Artilleria de Campanya es desplega amb el 3/77, mentre que el 2/21 d’Artilleria de Campanya es troba encara varis quilometres cap al nord-est, juntament amb la majoria del comboi de subministres i manteniment de la divisió. La 124ª Divisió de Fusellers Motoritzats havia quedat trinxada a la carretera de Sieradz, però la pressió no parava de creixer, a causa sobretot de la 21ª Divisió de Fusellers Motoritzats a Ostrow i de la 10ª Divisió de Tancs polonesa a Pleszew. Grups a la reraguarda informen d’una creixent activitat al llarg de la línia del riu Warta, darrera de la divisió i les restes de la 20ª Divisió de Tancs soviètica encara tenen deuen estar per allà fora.

Aquest cop el comandant de la divisió decideix intentar una ruptura en direcció sud, explotant els danys causats per la 1ª Brigada a la 124ª de Fusellers el dia anterior. S’haurà de repartir la reserva de combustible de la divisió. Tothom haurà de fer-se càrrec de tantes racions i munició com sigui capaç de transportar i el personal logístic i de manteniment haurà de fondre’s amb la unitat de combat que tinguin més propera.