>>>Traveller: The New Era

>>> Ann Oson

Dediques a la teva filla unes darreres paraules tranquil·litzadores, xiuxiuejades a cau d’orella. El seu pare ja es troba en estat de son profund en la unitat de suspensió veïna. Amb només quatre anys, l’aparent tranquil·litat de la petita és tota una demostració de contenció. Projectes una sonda dels teus pensaments per acaronar només les seves emocions més superficials: inquietud i un lleuger temor. Quan li dones el peluix la seva ment infantil es tranquil·litza davant la presència familiar que l’acompanyarà en el viatge. L’hostessa no protesta davant la irregularitat que suposa la presència del petit osset negre dins el llit criogènic. T’enretires dels pensaments de la nena amb delicadesa mentre li fas un lleu petó al front. Contemples el seu rostre mentre la coberta transparent es tanca i mantens el somriure fins que se li acluquen els ulls.

Després, el somriure s’esvaeix com si mai hagués existit. Empenys les emocions fins a un raconet del teu jo i analitzes la cambra de criogenització sense trobar-hi cap patró d’agressió. El teu cos i la teva ment assumeixen el seu habitual nivell de tensió moderada, just a punt per un esclat sobtat de violència. Agafes la bossa que t’ha donat l’hostessa i et dirigeixes als vestuaris. Et dones un cop d’ull al mirall mentre et vesteixes amb la muda d’animació suspesa. Un rostre atractiu en un cos prim i nerviüt, fibres trenades com el cuir d’un fuet. La cirurgia de Seguretat Solomani va fer una bona feina eliminant cada cicatriu pel teu nou paper com esposa ideal. Et passes la mà per l’espatlla, on un fusell làser hi havia deixat una traça des del braç dret fins gairebé al coll. Ni rastre. L’assalt a l’estació orbital Sediel III podia ben bé no haver ocorregut mai. Com tantes altres missions en tants altres llocs.

Saps que estàs cometent un error rere un altre. Tenies que mantenir vigilat i segur a l’eminent científic amb qui t’havies casat. Les investigacions que duia a terme es feien només en profit de la Confederació, en total clandestinitat i calia que els imperials en quedessin al marge. Es tenien sospites que el projecte podia estar sota vigilància imperial. Era necessari cobrir els punts vulnerables amb persones de provada fidelitat a la causa. Res tenia que escapar dels estrets límits que s’havien fixat. Les teves dots psiòniques, un estigma de naixença que havies aconseguit mantenir ocult durant la teva vida militar, no van passar desapercebudes pels avaluadors de SolSec. De cop ja no els causava repugnància. De fet, poques coses repugnaven a SolSec. Van pensar que aquella marine confederada tenia els dots necessàries per interpretar un nou paper: el d’espia psiònica, guardaespatlles i esposa fidel. El teu somriure agressiu es reflexa al mirall mentre et repenges a la pica. Doncs ara se'n va tot a la merda! La Confederació, els plans dins dels plans, l'estúpida supremacia solomani... tot. Havia estat un error estimar-lo i havia estat un error tenir una filla. Has copsat els rumors sobre la cancel·lació del projecte i les implicacions t’espanten. Sospiten que ja no els respondràs com l’eina fidel que hauries de ser. No s’equivoquen. És hora de ser imprevisible. No havia estat entrenada per mantenir-te a l’espera mentre altres prenen la iniciativa. És hora de desaparèixer.

Et mulles la cara amb aigua freda. Has pres totes les precaucions. El teu marit va acollir amb divertida sorpresa la iniciativa d’aquell viatge. Càndida innocència! Una nau de càrrega independent, gentilesa dels teus contactes, us esperarà al sistema d’arribada, fora de la Confederació Solomani, d’aquí a una setmana. Després serà gairebé impossible seguir-vos el rastre si actues amb intel·ligència i calcules amb mesura els seus moviments. No saps si riure o plorar davant de la quantitat d’explicacions que tindràs que donar a la teva família quan arribi el moment.

T’acabes de canviar. Et pentines amb els dits, resseguit el ble de fil shiga ocult entre els teus cabells. El shiga i les ungles de ceramita carbonada són indetectables pels escaneigs rutinaris dels espaiports. Esperes no fer ús de cap de les dues opcions. Agafes la bossa, recomposes la teva expressió i surts del vestuari amb pas decidit, en direcció al teu llit criogènic.