>>>Traveller: The New Era

>>>Sir Hal Brimarch

De peu davant de la barra del compartiment A3, reculls la teva copa i n’ensumes el líquid àmbar mentre l’agites amb tranquil·litat. El familiar aroma t’arrenca un somriure de satisfacció. Al teu voltant, part del passatge de primera classe del Surim Marinkura departeix de manera animada, amb aquell punt de nerviosisme que sempre acompanya els viatgers quan intueixen que el moment de la partença és imminent. El gran finestral rodó ofereix una vista espectacular. El planeta i el moll orbital es troben just a l’altra costat del Surim i el paisatge des del finestral és el d’un camp d’estrelles infinit sense cap interferència humana. Seus en una poltrona giratòria entapissada amb els colors de la Transtellar mentre fas un tast del teu malta solomani. Tanques els ulls i et concentres únicament en les sensacions del teu paladar...

-No m’ho puc creure! ... És ... És Sir Brimarch, oi? Valga’m Déu...Si que l’és... Oh... no el voldria pas destorbar, no senyor... Li fa res que segui aquí, amb vostè?

Maleeixes per dins a qui sigui que hi hagi darrera d’aquella veu estrident i del seu sentit de l’oportunitat, però quan obres els ulls la teva expressió és la perfecte màscara de la cordialitat. Hi tens pràctica. El meravellós camp estrellat es troba parcialment ocult per una silueta feixuga que s’asseu amb pesantor davant teu.

T’explica que la seva família viatjava amb la Bilhem III. Ara serien tots morts si no hagués estat per la teva intervenció i la de la teva tripulació al sistema Lorraine. Fas memòria i recordes el creuer de luxe en les capes més externes del gegant de gas. Una fallida en un dels reactors de maniobra durant l’operació rutinària per proveir-se de combustible havien reduït l’acceleració de la Bilhem III a una fracció, i la nau i els seus 400 passatgers i tripulants es precipitaven de manera inexorable cap a les capes més internes del gegant gasós, incapaços de compensar el seu pou gravitatori. L’escassa potència de la teva pròpia nau d’exploració, l’ISS Tesseract convertien el Bilhem III en un objectiu aparentment inassequible. La Tesseract, amb els seus 2g d’acceleració mai hagués pogut arribar a la Bilhem i tornar. Interceptar la Bilhem i acoblar-s’hi enmig d’una atmosfera de cristalls d’amoníac congelat va ser una proesa. Un cop allà l’única alternativa era tornar a posar els reactors de maniobra a ple rendiment, aconseguir el que la tripulació de la Bilhem no havia pogut aconseguir, en una carrera contra el temps i la gravetat. La Tesseract va tenir que ser desacoblada i va ser engolida pel gegant de gas, però el Bilhem va emergir finalment, amb els reactors de maniobra a tota potència, maltractada però sencera.

El rescat del Bilhem III va tenir força ressò. I més quan els mitjans van descobrir que l’agosarat comandant del Servei d’Exploració era un noble de bona presència, somriure encisador i paraula fàcil. El Servei d’Exploració Imperial no va deixar passar l’oportunitat i aviat vas ser un rostre familiar a la tridi. Et vas convertir en l’ambaixador perfecte, la cara visible d’uns herois anònims i menystinguts que exploraven nous móns, cartografiaven les rutes més segures i protagonitzaven gestes ignorades pel gran públic. Tot valia per intentar augmentar els magres recursos de que disposaven els exploradors.

L’home et convida a dinar amb ell. Et disculpes. Li expliques que només volies prendre una copa abans de baixar a les cambres de criogenització. L’home aixeca una cella, sense saber del cert si es tracta d’algun tipus de broma. La gent com tu no viatja “congelada”. Quan t’acomiades i enfiles cap a la sortida del compartiment restaurant, l’home et clava una palmellada amistosa a l’esquena acompanyada d’una rialla que vol ser còmplice. Ara començarà a escampar la notícia de que el gran Sir Hal Brimarch, el “descobridor de móns” es troba a bord. És per evitar situacions com aquesta que prefereixes el son criogènic a un compartiment de primera classe.

Prens el primer tub elevador que baixa a la coberta de criogenització. Viatjar en animació suspesa no és gaire adequat per un Sir, però la Transestellar és una companyia de primera. El seu personal de reanimació té un índex de pèrdues infinitesimal i t’han permès llogar un espai de transport d’equipatges molt superior al que et corresponia amb el bitllet de classe criogènica. No és que siguis adepte als equipatges exagerats, però aquell viatge és diferent. Fa anys que no visites el nucli imperial i no es freqüent que el mateix emperador concedeixi una audiència a algú com tu, per molt Sir que siguis. Veuràs antigues amistats i estiraràs uns quants fils mentre suportaràs estoicament els mil formalismes i les llarguíssimes cerimònies. El Servei d’Exploració sempre té massa pocs recursos per les tasques que desenvolupa. I tens uns quants projectes en ment. No has triat la teva posició com adalil dels exploradors, però penses aprofitar el teu títol i la teva fama per poder aconseguir tot el que sigui possible. Si hi ha alguna cosa a la que et sentis lligat en aquest univers és al Servei d’Exploració Imperial, “sempre els primers”… i al malta solomani i a les dones guapes.

Vist en perspectiva, la teva vida no s’allunya gaire de la interpretació romàntica que els holos i la tridi han fet sobre tu. Bé, “L’heroi de Regina” va ser un film totalment exagerat, però era totalment inútil intentar fer matisos sobre el que era veritat i el que no havia passat mai (el protagonista, en Merry Finn, era un total idiota). Però vista al detall la vida d’explorador és molt més dura que tot això. Llarguíssims serveis orbitals, exigents expedicions científiques, rutines inacabables, soledat… Però també moments de por visceral, de rauxa, de meravella i de companyonia entre els que se saben sols i sense ajuda en un lloc desconegut. Ja passes de la cinquantena però et resisteixes a abandonar la teva manera de viure. Sempre has estat massa tradicional per recórrer a les drogues anagàtiques però el teu bon físic de joventut t’acompanya encara gairebé intacte.

Passes pels tots els preliminars necessaris. El teu llit criogènic t’espera. La muda de roba d’animació suspesa sempre et fa sentir un xic ridícul. Una atractiva hostessa t’indica el teu contenidor criogènic. Li dediques el teu somriure d’holo. És evident que a ella no li sembla gens ridícula, la teva indumentària. Et sembla envermelleix lleugerament. T’estires al jaç de suspensió mentre ella manipula la consola i et recita la cantarella, mil vegades escoltada, dels procediments de seguretat. Quan la coberta es tanca i ella s’inclina damunt del contenidor per verificar els darrers paràmetres tens una vista privilegiada del seu escot. Els símbols hologràfics projectats a la coberta del jaç, a un pam del teu nas, pinten els seus pits de colors grocs i verds. És fortuït que la cremallera del seu vestit estigui més baixa del que hauria d’estar? Busques els seus ulls per obtenir una resposta. Però t’adorms abans d’aconseguir-la.