>>>Twilight:2000

>>>Charlotte Charlie Jenkins

No hi busqueu punts suaus en la personalitat de la sergent Charlotte Jenkins. No en té. És tota arestes i vores tallants. En Boyle fa conya dient que tampoc hi deu haver res suau en el cos de la sergent. Però es cuida prou bé de fer aquesta mena de comentaris quan ella és a prop. És esquerpa, rondinaire, cercabregues i té el vocabulari més brut que he tingut mai la desgràcia de sentir en aquest exèrcit. I creieu-me quan us dic que no li falten competidors. També és una soldat collonuda i s'ha jugat la vida per salvar la meva. O sigui, que com solen dir les àvies, té "un bon fons". El que passa és que el deu tenir molt, molt endins.

En tot cas, la Charlie, com tots l'anomenem, està en aquest merder des de gairebé el principi. Com a sapadora dels marines va ser embarcada cap a Europa l'any 96, amb la 2a Divisió. El seu regiment es va desplegar a Dinamarca i la Charlie va combatre en multitud d'accions a Polònia, especialment durant l'ofensiva del 97, quan ja semblava que els tinguéssim el peu al coll. Quan els míssils es van enlairar i les forces de l'OTAN van córrer cames ajudeu-me cap a la frontera alemanya, molts escamots integrats per enginyers de combat es van quedar endarrere, encarregats de sabotejar tot el que els russkies poguessin aprofitar. Com que l'organització sobre el paper se n'havia anat a norris, molts d'aquests escamots encarregats de practicar la terra cremada estaven integrats per soldats de branques i d'unitats diferents. És així com m'han explicat que es va formar el nucli de la nostra esquadra, que va sobreviure a la reorganització posterior. I així es com es van conèixer la Jenkins, en Watts i el coronel. I segueixen junts fins ara. Són el nostre "nucli dur", amb algun afegit posterior, com el que aquí escriu.

La Charlie és d'un poble minúscul de Louisiana, la més petita de cinc germans, i la única dona. Les històries familiars que ella explica estan plenes de baralles, borratxeres, deutes per pagar, sortides de caça i pesca i un bon grapat d'anècdotes més aviat sòrdides. No crec que cap dels altres germans hagi fet res de profit en les seves vides, però està clar que estan darrera de les maneres barroeres i del vocabulari florit de la seva germana petita. Finalment va quedar en mans dels serveis socials i va ser prou afortunada com per passar per l'escola tècnica abans de que decidís allunyar-se definitivament de la seva Louisiana natal i allistar-se al Cos d'Infanteria de Marina. El seu únic propòsit: fotre el camp tant lluny com fos possible i no endur-se cap mena d'equipatge.

La Jenkins és alta, de constitució forta i formes rectes. Té una salut de ferro i no recordo que hagi emmalaltit mai des que sóc a l'esquadra. D'ulls verds i cabell castany-clar, és possible que tingui un rostre atractiu, però qualsevol encant femení desapareix a la que encadena quatre paraules seguides. Si no es troba en cap mena de missió sol ser una rondinaire persistent, queixant-se del temps, de les racions, de l'estat major o de qualsevol altre cosa. Només mostra algun respecte pels seus companys directes i sol ser una font assegurada de problemes si portem massa temps en un mateix lloc en convivència amb altres unitats. Qualsevol excusa li va bé per iniciar una baralla, ja sigui per una partida de pòquer, per una mala mirada o per un comentari desafortunat. Evita els novells perquè creu que porten malastrugança i em va fer passar un autèntic calvari abans no em va considerar un company més. Tot i així, deixant els tòpics sobre les relacions entre soldats en combat, crec que ella ens considera la seva única i autèntica família. En ocasions la seva conducta eixuta pot resultar irritant. Però sempre està al teu costat quan les coses es posen veritablement dures.

En combat és una altre persona. Els escarafalls, les queixes i les conductes irreflexives desapareixen com per art de màgia. Manté el nervi a punt, però controlat, sempre llesta per una descàrrega sobtada d'energia. La seva especialitat és l'enginyeria de combat: posar i treure mines; construir o destruir posicions fortificades; voladures i bretxes... Manipula els explosius amb ull clínic i mà serena però sense perdre temps. Un cop el coronel ha decidit una posició defensiva ella s'encarrega de distribuir els grups de treball i decidir com ens fortificarem. Coneix el seu ofici de sobres i s'hi mou amb desimboltura. També és la millor nadadora del grup, sap com menar un bot i és una escaladora solvent. Pot posar objeccions a un pla, queixar-se i remugar, però un cop està en marxa s'adaptarà a qualsevol circumstància i hi posarà els cinc sentits. En molts aspectes, és el nostre soldat més versàtil.

Del diari personal del caporal Roy Strada, 5a Divisió d'Infanteria (Mecanitzada) dels Estats Units