>>>Twilight:2000

Durant aquest any, Europa experimenta alguns canvis d'importància. Mentre que Finlàndia i Suècia opten per adherir-se a la recentment constituïda Unió Europea, la ciutadania noruega rebutja la seva incorporació en el referèndum del mes de novembre. Al juny es produeix la dissolució del partit polític italià Democrazia Cristiana. Una nova coalició liderada per Silvio Berlusconi, coneguda per Pollo delle Libertà, i que agrupa la Lliga Nord, Aliança Nacional i el Centre Demócrata-Cristià, es fa càrrec el govern. Malgrat que desperta una certa esperança entre la població, la coalició tindrà una existència ben efímera. El govern, tot just acabat de formar, acaba fent fallida durant el mes de desembre, quan la Lliga Nord pren la decisió d'abandonar la coalició.

Dins la mateixa Federació Russa, el Congrés Nacional del Poble Txetxè, encapçalat per un antic general de la força aèria soviètica, Dzhokhar Dudayeb, llança a l'agost una campanya militar a gran escala amb la finalitat d'expulsar els comunistes del govern de la Repúblic de Txetènia. Als partidaris txetens de Dudayeb s’hi oposa un Exèrcit Roig amb prou feines preparat i que es troba encara en un profund procés de modernització. Les tropes soviètiques, que pateixen baixes terribles, acabant sobreposant-se, però fracassen en eliminar les forces de Dudayev. Les relacions entre Rússia i la Xina continuen millorant i ambdós països es posen d’acord en deixar d’apuntar-se mútuament amb el seu armament nuclear, alhora que comencen negociacions per expandir la col·laboració militar entre l'OTSC i la Xina.

A Iugoslàvia la situació continua evolucionat i la curta i intensa guerra que s'havia desencadenat entre croats i bosnians acaba oficialment el 23 de febrer, quan els respectius responsables de tots dos exèrcits (Ante Roso per part croata i Rasim Deliç per part Bosniana) signen un alto el foc a Zagreb. Seguidament, al mes de març, se signa un acord de pau en el qual queda establerta la Federació de Bòsnia i Hercegovina. Dins l'URSS i abans que acabi l'any, se signa un alto el foc a Txetxènia i la major part de les unitats soviètiques són retirades. Això contribueix a alleugerir les relacions de l'URSS amb Turquia, que havia estat assenyalada repetidament per la seva presumpta assistència militar a les forces rebels.

La guerra civil sacseja el Iemen entre l’abril i l’octubre amb el resultat que el 21 de maig, la part sud del país es torna a independitzar i s’estableix com a República Democràtica del Iemen, liderada per Haidar Abu Bakr al-Attas. L’OTSC reconeix la nova república i hi envia subministraments que són finançats, sorprenentment, per l’Aràbia Saudita, que s’havia sentit amenaçada per la presència un Iemen unificat. Finalment, se signa un acord de pau a la capital jordana d'Amman i el Iemen unificat passa a la història. En lloc d'això, s'estableix la República de Iemen, al nord, amb capital a Sana, i la República Democràtica del Iemen, al sud, amb capital a Aden. Poc després de l’esclat de la guerra civil al Iemen, una altra guerra civil es declara entre les diverses faccions kurdes al Kurdistan Iraquià. El Partit Kurd Democràtic de Massoud Barzani, recolzat per l’Iran, llança un atac contra la Unió Patriòtica del Kurdistan de Jalal Talabani. Com a resultat, a finals d’any han mort unes 2000 persones de tots dos bàndols. Durant el mes de juliol, mentre la majoria del món segueix amb atenció els fets de Iemen i del Kurdistan, Israel i Jordània firmen el Tractat de Pau Israelita-Jordà, que posa formalment final a l’estat de guerra que existia entre totes dues nacions des de 1948 i que suposa un nou punt d’estabilitat a la regió.

Sud-africa es troba sacsejada per l’augment del descontentament popular, però aconsegueix assegurar mantenir el control sobre l'enclavament costaner de Walvis Bay, situat al bell mig del territori de Namíbia. El partit líder a Namíbia (SWAPO) es resisteix a prendre cap mena d’acció militar al respecte, malgrat el suport de l'URSS, i acaba per renunciar a la seva reclamació de sobirania sobre aquesta població. Gairebé al mateix temps es produeix la retirada de les tropes nord-americanes de Somàlia. A l'abril, un altre esdeveniment important té lloc a Àfrica quan el president de Ruanda i el president de Burundi moren per l'impacte d'un míssil en l'avió en què viatjaven. Aquest atac activa el que s’arribarà a conèixer com a Genocidi Ruandès.

Durant aquest any, la totalitat del continent americà sembla la zona més estable del món. L'única excepció notable la constitueixen els fets de Chiapas. L’1 de gener, un seguit d'alçaments i revoltes separatistes comencen a la regió de Chiapas (Mèxic). L’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN), liderat pel comandant Marcos i recolzat per Cuba, Nicaragua i Veneçuela, comença una guerra de guerrilles contra el govern mexicà.