>>>Twilight:2000

>>>Merryl Boyle

El noi de Kansas. Us sembla una descripció massa curta? Però estic segur que ja us ha suggerit algun arquetipus. I, probablement, el primer que us hagi vingut al cap encaixa perfectament amb la manera de ser del nostre Merryl. La sal de la terra, un cor enorme dins d'un cos enorme, mans de granger i cara de nen, principis ferms com una roca. I una innocència gairebé a prova de bombes. Gairebé...

En Boyle va néixer i es va criar en una granja propera de Maywood, Kansas, fill d'un pastor presbiterià que feia poques concessions amb la disciplina i que es va preocupar per inculcar en els seus fills (vuit en total) els principis que tot bon americà té que aplicar en la seva vida diària i que es poden resumir en família, pàtria i Déu. El pare d'en Boyle pot respirar tranquil. En Merryl es va aprendre la lliçó. Escoltar les anècdotes d'en Boyle sobre la seva vida a Maywood és com contemplar els flashbacks del protagonista d'una pel·lícula bèl·lica americana clàssica. Treball en família, alguna noia al graner, massa cervesa molt de tant en tant i alguna baralla a la cantina local amb els Boyle repartint cops de puny esquena contra esquena.

Com jo mateix, en Merryl no és un soldat professional. Va arribar a Europa a finals del 98, reclutat forçosament quan es van decretar les lleves per provar d'estroncar la imparable sagnia de professionals en tots els fronts. El govern va decidir que a la granja dels Boyle hi havia prou mans com per continuar amb les collites i el bestiar encara que prescindissin d'un parell de fills. I els dos més petits (entre ells en Merryl) van ser escollits per respondre a la crida de la pàtria. I així en Merryl va abandonar per primer cop els límits de Kansas i va creuar l'Atlàntic en un dels darrers combois dignes d'aquest nom. Ens vam conèixer a bord del vaixell que ens transportava a Europa i seguim junts des de llavors. Segons em va explicar, el seu germà Harry va ser destinat a l'Orient Mitjà. A nosaltres ens va tocar al vell mig de la foguera europea, amb la 5a Divisió d'Infanteria (Mecanitzada). En Merryl havia fet la instrucció com a conductor de vehicles Bradley però, un cop arribats a Polònia, confosos i acollonits com tota la resta de novells, ens van assignar a la petita unitat especial del coronel Karl. Jo com a especialista en ràdio. I en Merryl, com a metrallador. Suposo que el coronel va pensar que, donada la mida d'en Merryl, no li costaria traginar l'M-60. Tenia raó.

En Merryl pot no ser el paio més espavilat de l'exèrcit, però és un amic autèntic. Amb el temps, els veterans també han après a apreciar-lo i fins i tot la Charlie ha deixat de burlar-se d'ell. Segueix sent extremadament respectuós amb tothom i es segueix posant vermell com un tomàquet quan sent determinades històries. Escriu regularment a casa encara que no rebi resposta o sàpiga si les seves cartes arriben a Maywood. Sempre posa les necessitats dels altres per davant de les pròpies. És tossut com una mula i quan pren una decisió, la segueix fins les darreres conseqüències. Idolatra el coronel i no suporta que ningú en faci broma o qüestioni les seves ordres. El que digui el coronel va a missa. Si li diu a en Boyle que planti la metralladora i defensi una posició o cobreixi l'esquadra mentre avancem, no cal amoïnar-se per res més: si en Boyle deixa de disparar és que ha esgotat la munició o que és mort. Hi han dos objectes dels que no es separa mai: la Bíblia que li va donar el seu pare i l'M-60 que li va donar el coronel.

Les condicions calamitoses en que es troba l'exèrcit també han tret a relluir algunes facetes d'en Boyle de molta d'utilitat. No només entén d'animals de càrrega i de tir (un recurs cada cop més usual en el nostre exèrcit), si no que va aprendre prou coneixements mecànics amb la maquinària agrícola de la seva granja com per mantenir els nostres atrotinats vehicles en marxa. Del grup, en Merryl és pràcticament l'únic entès en vehicles i armament pesant. També té un sisè sentit per la climatologia i no descarto que, en cas de que finalment ens acantonéssim, els seus coneixements sobre la terra i els cultius ens fossin de gran ajuda.

L'experiència de la guerra l'ha canviat, com a tots, però segueix mantenint unes conviccions fermes sobre el que està bé i el que no. M'he arribat a adonar que això ha introduït canvis subtils en tot el grup. Ara hi ha coses que els veterans més bregats simplement han deixat de fer per que en Merryl ho desaprova. Em pregunto sovint sí això és per respecte cap en Boyle com un membre més de la unitat o si en Boyle s'ha convertit, per alguns, en alguna mena de vara de mesura sobre allò que està bé i allò que no. Ens recorda que algun dia va existir un món civilitzat al que ens agradaria retornar.

Del diari personal del caporal Roy Strada, 5a Divisió d'Infanteria (Mecanitzada) dels Estats Units