VOLEI-PLATJA

El voleibol de platja és un esport col·lectiu; on la participació dels jugadors és alternativa. Els tres elements principals que interactuen són:

• Els companys: són 2 jugadors i tenen funcions diferents.

• Els adversaris: són els 2 jugadors de l'equip contrari.

• L'espai de joc: està separat per una xarxa i es juga en un camp de sorra.

El vòlei platja o voleibol a platja es va incorporar a la Federació Internacional de Voleibol (FIVB) el 1986, promovent un circuit de competicions alternatiu al de l'Associació de Voleibol Professional (AVP). Va ser esport de demostració en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i es va disputar de manera oficial en els Jocs Olímpics d'estiu d'Atlanta 1996.

De Melbourne a Berlín, d'Osaka a Mar de la Plata, en estadis construïts en platges i en platges construïdes al centre de ciutats, el voleibol de platja atrau atletes de primer nivell i a masses de públic.

• Es juga a l'aire lliure i sobre superfície de sorra, normalment, com el seu nom indica, en una platja.

• El camp és lleugerament més petit: 16 m x 8 m. No hi ha més línies que les quatre que delimiten el rectangle. Es realitzen col·locant cintes flexibles fixades a la sorra amb materials que evitin la lesió dels jugadors.

• La xarxa, a part de ser més curta, té les vores superior i inferior una mica més amples, en benefici de la publicitat. La fixació dels pals no pot presentar cap perill per als jugadors, i per això està prohibit l'ús de cables.

• Els jugadors no tenen posicions fixes sobre la sorra del terreny de joc. L'equip el formen exclusivament els dos jugadors i un d'ells actua de capità, encara que els dos jugadors poden demanar temps per a descans (temps mort).

• Per adequar l'entorn i la temperatura es juga descalç i amb indumentària adequada: vestit de bany.

• No hi ha canvis ni substitucions. En cas de lesió es pot disposar una única vegada en el partit d'un temps de 5 minuts de recuperació, comptats des del moment que el personal mèdic acreditat arribi a la pista, si el jugador no es recupera es donarà el partiti per perdut als lesionats per equip incomplet.

• Els partits es disputen a tres sets, això és, guanya el primer que venç dos sets. Cada set es juga a 21 punts amb dos d'avantatge, i el set decisiu, en cas de ser necessari el tercer, a 15 punts amb dos d'avantatge. Cada 7 punts disputats ( o 5 en el tercer set ) es produeix un canvi de camp.

• El bloqueig es comptabilitza com un dels tres tocs de l'equip, podent igualment el mateix jugador que fa el bloqueig, fer un altre toc consecutiu.

• Existeix certa flexibilitat pel que fa a la retenció de la pilota. Quan dos jugadors adversaris subjecten la pilota sobre la xarxa no es considera pilota detinguda, i aquí sí, l'equip que el rep disposa d'altres tres tocs. També es permet en cas d'una acció defensiva davant una rematada forta, una lleugera retenció en el toc de dits amb les mans en alt, però no el toc de dits comú, ja que això seria una falta, sinó una recepció amb els palmells de la mà.

• És vàlid qualsevol cop d'atac sempre que es realitzi dins del camp, excepte la finta (tipping) que es considera falta.

• Cada equip pot demanar un temps de descans de 30 segons per set. En competicions mundials de la FIVB s'aplica un temps tècnic quan la suma dels punts de tots dos equips arriba a 21 punts, amb una durada també de 30 segons.

• En el voleibol pot haver-hi substitucions, en canvi en el voleibol de platja no n'hi ha perquè només són 2 jugadors per equip.

Bibliografia: