Val a dir que la finalitat del joc és intrínseca perquè el vailet no juga amb cap altre objectiu que jugar. És una activitat lúdica que li permet divertir-se i implicar-se encara que no sigui el seu objectiu. Aquesta activitat lúdica ajuda a reafirmar i demostrar la seva personalitat.

El joc és una activitat que afavoreix a la felicitat i a la llibertat dels seus jugadors. És agradable i estimulant afavorint el benestar dels que hi juguen. A més a més, és una activitat espontània que ofereix múltiples possibilitats d'experimentar experiències lúdiques.

A través d'aquesta activitat lúdica l'infant pot conèixer elements de la natura, les relacions socials, funcions autoeducatives, valors...

Sense oblidar que els infants són veritables especialistes en el joc. Per tant, la modificació de les conductes i actituds per mitjà d'aquest on serà de gran ajuda.

Com moltes altres coses, els antics ens marquen els inicis del nostre coneixement i el jugar no n'és una excepció. L'acció de jugar ens serveix per desenvolupar unes determinades habilitats i destreses, donat pas a un augment de les oportunitats d'interacció amb el nostre entorn. La destresa que ens facilita el joc ens serà de gran ajuda per augmentar la plasticitat de la capacitat resolutiva en l'edat adulta, a més fomentarà positivament la nostra intel·ligència.  

Els jocs populars i els esports tradicionals són activitats lúdiques i recreatives que es practiquen d'una manera espontània tant pels nens i nenes, com pels joves i adults. Normalment es porten a la pràctica tant en espais urbans comuns com en instal·lacions esportives.

Característiques

Una de les seves principals característiques és que, des de fa molts segles, han estat fruit de la mateixa creativitat popular i s'han centrat en un territori. A més a més, aquestes activitats que potencien la destresa motriu i requereixen una bona dosi d'estratègia presenten com a principals característiques:

1. Es tracta de jocs molt participatius que es regeixen per normes senzilles.

2. No requereixen grans habilitats o capacitats.

3. Estimulen i desenvolupen la imaginació i la creativitat.

4. Acostumen a emprar materials no convencionals o alternatius.

5. Serveixen per a passar-s'ho força bé.

Finalitat

Van sorgir de la necessitat d'omplir el temps de lleure i les estones d'oci de qualsevol persona amb l'objectiu de què s'ho passin bé tots els que ho practiquen.

Aquestes activitats s'han anat transmetent de generació en generació, tenint en compte que formen part del patrimoni cultural de cada poble. A més, han partit del punt d'origen i s'han anat estenent per les comarques i els països veïns, tot adaptant-se als trets diferents de cada poble, ciutat, comarca o territori en funció de la seva situació socioeconòmica i de les aportacions dels seus propis practicants.

Tot fent referència a Catalunya, podem apreciar que l'arrelament i la conservació dels jocs populars i dels esports tradicionals sovint s'han vist associats a la lluita del nostre poble per defensar i conservar una cultura que massa sovint s'ha vist i s'està veient amenaçada.

Tipus de jocs

Hi ha diferents tipus de jocs i els podem classificar per:

• Els jocs populars són els més practicats als Països de llengua catalana. Encara es desconeix el seu origen. Quan parlem d'aquests tipus de joc ens referim a: la gallina cega, estirar la corda, tallar el fil, saltar a corda, un – dos – tres pica paret, la xarranca, el marro, la penyora múltiple, curses de sacs, d'animals, d'embarcacions, en definitiva una llista inesgotable i del tot variada.

• Quan parlem d'esports tradicionals, ens referim a la petanca (origen francès), bitlles, els “bolos serranos” andalusos, la barra aragonesa que consisteix a llançar una barra de ferro com més lluny millor, casteller (d'origen català)... Un gran ventall d'esports que en algunes ocasions passa desapercebut i ignorat.

castells i castellers

Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle XVIII) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeraga Valenciana. A partir dels anys 80 del segle XX els castells es van anar estenent progressivament per tot Catalunya,Catalunya del Nord i les Illes Balears convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana.

Les desenes de colles existents actualment estan formades per centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar castells de diversa complexitat. Les construccions més habituals tenen les estructures bàsiques d'1 (pilar), dos (torre), tres, quatre i cinc, tot i que ja s'han fet construccions de fins a 10 castellers a cada pis. Pel que fa a l'alçada, un nombre molt petit de colles han arribat a fer castells de deu pisos (d'acord amb la manera de comptar els pisos provinent dels orígens - Ball dels Valencians - quan els dos membres que culminen el castell es posaven totalment drets ). A banda de la preparació física i tècnica o l'enorme suport social del fenomen casteller, l'element que es considera més determinant d'aquesta espectacular evolució ha estat la incorporació de les dones en una manifestació popular i festiva reservada, fins fa tres dècades, exclusivament als homes.

Lema casteller

Força, Equilibri, Valor i Seny. Aquest resumeix les característiques d'un casteller:

• Força: Són persones que antigament acostumaven a ser corpulentes. L'origen dels castells rau en una època en què el poble estava acostumat a feines molt dures. En aquells temps els castellers eren persones acostumades a fer grans esforços en el seu dia a dia. Tot i que sempre és aconsellable un bon estat físic, actualment es valora molt més la tècnica que la força.

• Equilibri: El fet d'estar una persona sobre l'altra i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en el mateix pis, implica un sentit de l'equilibri i la confiança en els altres molt fort. De totes maneres el més important és tractar de ser equilibrats en tots els sentits.

• Valor: Una característica de tots els castellers, especialment dels que pugen al castell, sobretot la canalla, però també dels que aguanten la construcció des del seu peu.

• Seny: Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assajar-lo i tirar-lo a plaça, es necessita que tothom tingui seny, ja que de l'esforç i concentració de tots depèn l'èxit del castell.

A continuació les crosses es col·loquen suportant les aixelles de cada baix, les primeres mans rere el contrafort, les mans laterals als costats de les primeres mans, i finalment els vents es col·loquen entre els laterals, per a continuació entrar els diferents cordons de la pinya.

Quan la pinya està muntada, els segons hi pugen a sobre, cadascun sobre el seu baix corresponent, i s'agafen pels braços, mentre que la pinya els ancora fixant natges i cuixes. Un cop comprovat que el castell segueix quadrat i és estable, pugen els terços, que s'agafen i fan l'última comprovació de deformació. La pressió de la pinya ha d'anar augmentant gradualment a mesura que es carrega pes al tronc. Si el castell està bé, es dóna l'ordre de pujar quarts i sonen les gralles.

LES BITLLES CATALANES

Material:

1. Sis bitlles i tres bitllots (els bitllots són per tombar les bitlles)

2. Esplanada de terra sorrenca.

Tal com ja hem esmentat anteriorment les bitlles són un joc popular, i són una activitat lúdica molt antiga. Una partida consta de nou tirades per jugador. Cada partida està dividida en tres rondes de tres tirades. I cada jugador/a pot llençar el bitllot d'una a tres vegades per tirada. Les bitlles s'han de col·locar en una superfície plana, distribuïdes de la següent manera: dues files de tres columnes separades entre elles. Una vegada col·locades comencem a jugar. La distància per llençar els bitllots és d'onze metres pels homes i nou metres i mig per les dones. En el cas dels infants poden llençar de més a prop.

PETANCA

La petanca és un joc o esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a llançar unes boles de metall per a situar-les el més a prop possible del bolig.

Hi ha dues maneres de llençar les boles i són molt diferents entre elles:

1) Apuntar és llençar la bola amb cura, tractant d'acostar-se el màxim possible al bolig.

2) Tirar o picar és llençar la bola amb certa força per apartar la bola del contrari en el cas que aquesta faci el punt. Quan al tirar la bola aquesta es queda al mateix lloc de l'anterior, s'anomena "CARRO". És la perfecció en la jugada del tir. El nom de "carro" prové del francés "carreau", que significa rajola. Els francesos diuen que es fa jugada de carreau quan la bola llançada roman a la mateixa posició que tenia anteriorment la bola impactada, de la mateixa manera que es canvia una rajola feta malbé per una rajola nova.

En una tripleta cadascun dels tres jugadors acostuma a realitzar les jugades de la forma següent:

• L'apuntador s'especialitza a apuntar les seves boles aproximant-se al bolig.

• El mig fa les dues feines alhora d'apuntar i picar.

• El tirador o picador executa habitualment la jugada de tirar o picar contra les boles de l'adversari.

BOTXES

Joc de boles practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors en un camp de joc de 27,5 m de llargada màxima i de 2,3 a 4 m d’amplada, que consisteix a situar unes botxes (boles de metall) tan a prop com sigui possible d’una bola de referència, anomenada bolig, impulsant-les enlaire o rodolant, amb la possibilitat d’apartar les boles contràries o de moure la mateixa bola de referència. 

Bibliografia: