BÀSQUET

El temps del partit es divideix en quatre períodes de 10 minuts cadascun a l'àmbit del bàsquet FIBA, (quatre períodes de 12 minuts a l'NBA). Un partit consta de quatre quarts, i això vol dir que són 40 minuts de partit més els temps morts, les fores i les interrupcions que pugui tenir un partit. A Catalunya, en categories més baixes com el minibàsquet són 8 parts de 6 minuts a temps corregut (no es para el temps quan la pilota no està en joc). Guanya l'equip que faci més punts acabats aquests minuts de joc. En cas d'empat es faran tantes pròrrogues com sigui necessari per

Només hi poden jugar un màxim de 5 jugadors alhora per equip. Un equip ha de presentar 5 jugadors per poder jugar un partit, però, per eliminació per personals, pot seguir jugant fins que només tingui un jugador. Aleshores l'equip infractor perdrà el partit automàticament. Un equip pot tenir fins a 12 jugadors registrats a l'acta (5 jugant i 7 a la banqueta)

Hi acostuma a haver dos entrenadors en un equip: el principal (decideix qui juga i qui no juga les jugades, etc.) i el secundari (ajuda a prendre les decisions al primer entrenador).

A l'inici del partit un jugador de cada equip ha de col·locar-se dins del cercle central amb un peu prop de la línia del mig camp, situat cadascun d'ells en el seu camp. Els altres jugadors han d'estar fora del cercle. L'àrbitre llança la pilota verticalment des del centre del cercle i els dos jugadors salten verticalment per intentar desviar-la, sense agafar-la, cap a algun company del seu equip.

A la majoria de competicions solen ser dos àrbitres els encarregats de dirigir el partit, però a les lligues més potentes n'existeixen tres i per a unes altres amb molt baix pressupost o lligues de formació únicament n'hi ha un.

La taula d'anotadors (anotador, ajudant d'anotador, cronometrador, operador de la llei de 24 segons i, si cal, comissari) controla totes les incidències del partit (tanteig, temps morts, temps de joc, faltes, canvis...) i elabora l'acta del partit.

Principals regles del joc

1. La pilota ha de ser lleugera i s'ha de controlar amb les mans.

2. Cal botar la pilota per a poder desplaçar-se.

3. No ha d'haver-hi contacte personal.

4. S'assoleixen punts en introduir la pilota en una cistella col·locada horitzontalment i elevada.

Infraccions i faltes

• Passes: després d'haver botat la pilota i tornar a agafar-la no es poden donar més de dues passes, encara que tampoc no se'n permet donar dos i quedar-se estàtic; s'ha de deixar anar la pilota immediatament. Fer "passes de sortida" consisteix a fer un pas immediatament, i aixecar el peu de pivot abans de començar a botar la pilota.

• Dobles: un jugador no pot botar la pilota amb les dues mans alhora. Si un jugador bota i para de fer-ho, pot passar o llençar però no tornar a botar-la. Tampoc pot saltar amb la pilota agafada amb les mans i tornar a caure amb la pilota agafada sense haver-la passat ni llençat.

• Camp enrere: l'equip atacant, una vegada hagi passat la pilota al camp ofensiu, no podrà retrocedir-la fins al camp propi, durant aquesta jugada, si algun jugador torna enrere serà una infracció assenyalada per l'àrbitre. Es considera que un jugador ja està a camp d'atac quan els seus dos peus estan a la pista on ataca i la pilota està també botant a camp d'atac, qualsevol altra situació es considerarà que el jugador encara no ha passat el camp.

• Falta personal: quan un jugador entra en contacte amb un adversari i li causa un desavantatge o l'atacant es beneficia (causant un avantatge). En fer-ho, serà castigat amb una falta personal. A la cinquena falta (6 en l'NBA) el jugador serà eliminat. Aquesta falta tant pot ser en atac com en defensa. Si la falta es produeix mentre l'atacant està tirant a cistella, el jugador que rep la falta llençarà 2 o 3 tirs lliures (segons on s'hagi produït la falta).

• Falta antiesportiva: la falta antiesportiva consisteix a posar en perill el físic de l'adversari. L'àrbitre castiga aquesta acció amb dos tirs lliures per al jugador que ha rebut aquesta falta i possessió per a l'equip atacant des de la línia de mig camp. Un jugador que hagi comès dues faltes antiesportives queda automàticament expulsat del partit.

• Falta tècnica: falta d'un jugador o d'un membre de la banqueta que suposa un comportament impropi en un partit de bàsquet. Es castiga aquesta acció amb un tir lliure per l'altre equip i pilota; que jugarà de banda el rival de l'infractor, l'entrenador pot triar el llançador dels tirs lliures.

• Falta desqualificant: falta personal o tècnica que comporta l'expulsió del terreny de joc i del partit del jugador o del membre de la banqueta que la comet.

• Peus: la pilota no pot tocar els peus generant un avantatge per als atacants o els defensors, si ho fa, la possessió de la pilota passa a ser de l'equip contrari.

Definicions relacionades

• Pivotar: és el moviment en el qual es pot moure un peu en totes direccions, mentre que l'altre roman quiet a terra.

• Bonus: si un equip comet quatre faltes defensives en un període, a partir d'aquest moment totes les faltes personals defensives durant aquest període seran castigades amb dos tirs des de la línia de tirs lliures de la zona de l'equip infractor. Cada tir lliure aconseguit val un punt. També s'efectuaran dos tirs lliures sempre que un jugador rep una falta mentre es troba en acció de tir i després de les faltes tècniques, antiesportives o desqualificants. Quan el jugador rep una falta durant una jugada en la qual assoleix encistellar, es dóna per vàlida la cistella i se li concedeix un tir lliure addicional. Quan el jugador rep una falta en intentar llançar des de la zona de 3 punts, se li concediran tres tirs lliures.

• Tres segons: Un jugador atacant no pot passar més de tres segons a la zona de sota cistella (rectangle diferentment pintat de la resta de la zona conegut com "pintura"), generant un avantatge per a ell o per al seu equip, en aquest cas, la pilota passarà a l'equip contrari.

• Cinc segons: El jugador que ha de fer la sacada de banda o de fons només té cinc segons per passar-la, si no ho aconsegueix, la pilota passa a l'equip contrari. De la mateixa manera, un jugador atacant, amb la pilota en joc i a les mans, no podrà subjectar-la més de 5 segons.

• Vuit segons: Quan un equip aconsegueix la possessió (ja sigui per cistella rebuda, rebot defensiu o pèrdua de pilota rival), té vuit segons per passar la pilota del camp defensiu fins a l'ofensiu, si no s'aconsegueix, la pilota passa a l'equip contrari.

• Vint-i-quatre segons: Aquest és el temps màxim perquè un equip aconsegueixi un llançament que toqui l'anella i/o la introducció de la pilota dins d'aquesta

Sistema d'anotació

• 1 punt per a les cistelles fetes (amb el temps aturat) des de la línia de tir lliure

• 2 punts si la cistella està feta en temps de joc des d'una distància interior de la línia de 6,75 m.

• 3 punts si l'encistellament ha estat fet a través d'un llançament de més enllà de la línia de 6,75 m.

Actituds Defensives

Defensa individual

Cada jugador defensa a un atacant i està contínuament pendent d'ell per evitar que rebi la pilota o faci alguna jugada. S'usen els tres conceptes defensius mencionats anteriorment

Defensa en zona

Cada jugador té un tros del camp per a defensar, i ha d'evitar que entrin o passin els contraris. Aquesta defensa permet anul·lar interiors dominants i grans penetradors, però deixa el perímetre lliure i apareixen dubtes sobre la responsabilitat del rebot

Hi ha molts tipus de defensa amb zona, com per exemple:

• 2-1-2: Tres fileres de defensors, amb la distribució que té el seu nom. Cobreix bé la zona, l'espai frontal de la línia de 3 i les cantonades, però deixa espais a la resta del perímetre

• 2-3: Dos jugadors més avançats i tres jugadors adoptant una posició més conservadora. Cobreix bé el perímetre, però hi ha un buit gran entre les dues fileres de defensors

• 1-2-2: Un jugador molt avançat, dos jugadors cobrint les prolongacions del tir lliure i dos jugadors cobrint la prolongació de l'anella. Cobreix bé el perímetre i la zona, excepte la zona frontal de la línia de 3

• 3-2: Molt similar a la 2-3 (únicament un jugador de la segona filera passa a la primera). Mateixos avantatges i inconvenients que la zona 2-3

• 1-3-1: Similar a la 2-1-2 (un jugador de la primera i de la tercera filera passen a formar part de la segona). Cobreix molt bé la zona i el perímetre (excepte les cantonades). Segurament és la zona més difícil d'executar

Defensa Mixta

Unió de les defenses individuals i en zona. En destaquem tres tipus:

• Caixa i un: el millor defensor defensa l'estrella rival individualment. La resta de jugadors formen un quadrat al voltant de la zona de 3 segons (dos jugadors a les prolongacions del tir lliure i els altres dos a les prolongacions del tauler)

• Diamant i un: molt similar a la caixa i un, però els defensors restants formen un diamant al voltant de la zona de 3 segons (un defensor al tir lliure, un altre sota la cistella i els altres dos completant els vèrtex del rombe/diamant)

• Triangle i dos: els dos millors defensors defensen les dues estrelles rivals individualment. La resta de jugadors formen un triangle (un jugador se situa al mig de la zona de 3 segons i els altres dos es col·loquen a les prolongacions del tauler)

La pista, la cistella i la pilota de bàsquet