ciclisme als JJOO

El ciclisme és un esport que forma part del programa oficial des dels primers JJOO 1896 disputats a Atenes (Grècia), i juntament amb l'atletisme, l'esgrima, la gimnàstica i la natació són els cinc esports que sempre han estat presents en totes les edicions dels Jocs. La presència femenina en aquest esport no es dugué a terme fins als JJOO de 1984 a Los Angeles (EEUU).

Programa contempla proves en aquestes 4 disciplines:

1.- Ciclisme en ruta: Amb dues proves tant masculines com femenines. Son la ruta individual i la contrarellotge. 

2.- Ciclisme en pista: Amb cinc proves tant masculines com femenines. Velocitat individual, Velocitat per equips, Keirin, Persecució per equips, Òmnium i Americana

3.- Ciclisme de muntanya: Amb dues proves la masculina i la femenina.

4.- Ciclisme BMX: Amb 4 proves, dues de masculines i dues de femenines. Les femenines son Cursa femenina i Freestyle  Femení i les maculines son Cursa masculina i Freestyle masculí

ciclisme en ruta

El ciclisme en ruta és una disciplina del ciclisme que es fa a l'aire lliure i compta amb dues proves diferents: cursa o ruta individual i contrarellotge.

A la cursa en ruta tots els ciclistes surten alhora i té un recorregut de 120 quilòmetres per a elles i 200 quilòmetres per a ells, per la qual cosa es tracta d'una prova molt tàctica on la gestió de l'energia és indispensable. 

En contrarellotge, en canvi, els ciclistes no surten alhora, sinó de manera esglaonada. El recorregut, a més, és més curt (entre 40 i 50 quilòmetres). L'objectiu és fer el millor temps possible.

ciclisme a pista

Als Jocs, el ciclisme a pista es porta a terme en un velòdrom de 250 metres de longitud. Les bicicletes utilitzades són de pinyó fix i no tenen frens. El conformen sis proves diferents amb una modalitat femenina i una altra de masculina.

El Keirin és una prova de velocitat la particularitat de la qual és que l'encarregada de llançar l'esprint és una motocicleta que progressivament puja la velocitat de 25 km/h fins als 50 km/h. Després d'això, abandona la pista i permet als ciclistes fer la cursa d'esprint a les últimes tres voltes.

La Madison o Americana reuneix equips formats per dos ciclistes fent una carrera de resistència —50 km homes i 20 km dones— per relleus. Si un equip compta amb una volta d'avantatge sobre la resta del gran grup suma 20 punts, però en cas contrari els 20 punts es resten. A més, cada deu voltes es fa un esprint on els tres més ràpids també puntuen —5, 3 i 2 punts—. L'esprint final puntua doble.

L'Òmnium és una prova conformada per quatre disciplines del ciclisme a pista, similar al decatló en atletisme, on els atletes més complets es fan amb la victòria. La primera prova és l'scratch, a la qual segueix el tempo, l'eliminació i, finalment, la puntuació, en què els corredors parteixen amb els punts acumulats a les tres anteriors proves. 

La Velocitat individual o Sprint tracta de duels entre dos ciclistes en curses de tres voltes. Hi ha una línia als 200 metres de la tornada per fer l'esprint.

A la Velocitat per equips, tres ciclistes per equip fan una volta cadascun. El temps es para quan el tercer esportista passa per la meta. 

La Persecució per equips és una prova en què els equips estan formats per quatre ciclistes i cada equip comença a costats oposats del velòdrom. L'objectiu és assolir l'equip rival o marcar el millor temps.

ciclisme de muntanya

Al ciclisme MTB només hi ha una prova olímpica. La particularitat d'aquesta carrera rau en el recorregut. És a l'aire lliure i mitjançant un circuit muntanyós amb multitud d'obstacles naturals, per la qual cosa aspectes com la suspensió i els frens de les bicicletes es fan essencials en aquesta modalitat. 

La sortida és en massa i serà vencedor aquell ciclista que completi primer el nombre de voltes establert previ a la competició.

ciclisme BMX

ciclisme fora dels jjoo

• Les Grans Voltes (Grand Tours): Són les tres curses més prestigioses i dures del calendari, amb una durada de 21 etapes (tres setmanes) cadascuna. 

Tour de França: La competició més important i amb més ressò mediàtic del món,

Giro d'Itàlia: Coneguda per la seva duresa muntanyenca i l'afició apassionada.

Volta a Espanya: L'última gran volta de la temporada, caracteritzada per finals explosius en ports de muntanya.

• Curses de primer nivell d'una setmana: Proves d'entre 7 i 8 dies que serveixen de preparació per a les Grans Voltes. Les més destacades són:

París-Niça (França) i Tirreno-Adriàtic (Itàlia), que es disputen gairebé simultàniament al març.

Critérium del Dauphiné (França) i Volta a Suïssa, vitals per agafar ritme abans del Tour.

Volta a Catalunya i Itzulia (Volta al País Basc), dues de les proves amb més història i prestigi de la península.

2. Curses d'un dia (Clàssiques)

Són curses d'una sola jornada on l'estratègia i la resistència es porten al límit, sovint superant els 250 quilòmetres de recorregut.

Les cinc clàssiques més antigues, llargues i prestigioses del ciclisme professional s'aglutinen sota el nom de Les Cinc Clàssiques, i son aquestes:

Milà-Sanremo (Itàlia): La més llarga (prop de 300 km), ideal per a esprintadors o atacants de darrera hora al Poggio.

Tour de Flandes (Bèlgica): Famosa pels seus "murs" de pavé (addobats) curts i molt costeruts.

París-Roubaix (França): Anomenada "L'Infern del Nord", caracteritzada pels seus llargs i brutals trams de pavé primitiu.

Lieja-Bastogne-Lieja (Bèlgica): "La Degana", una cursa molt exigent plena de cotes als Ardenes per a escaladors i ciclistes potents.

Volta a Llombardia (Itàlia): "La clàssica de les fulles mortes", es disputa a la tardor i afavoreix clarament els escaladors purs.

Altres clàssiques també conegudes i destacades:

Strade Bianche (Itàlia): Famosa pels seus trams de camins de terra blancs a la Toscana.

Amstel Gold Race (Països Baixos): Coneguda per les seves rutes revirades i tancades

Bibliografia:

• Col·laboradors del projecte Viquipèdia. ciclisme. (2026, 8 d'agost). Data de consulta 8 d'agost 206. ca.wikipedia.org/wiki/Ciclisme 
• Comité Olímpico Español. Ciclismo en los JJOO: modalidades y situación española de cara a París 2024. (2024, 16 de maig). Data de consulta 22 d'agost de 2026 www.coe.es/noticias/detalle-noticia/NEW-a18ac6f1-2da6-44bb-9383-50c2a4532624/ciclismo-en-los-jjoo-modalidades-y-situacion-espanola-de-cara-a-paris-2024/